El muisca (en muisca muyskkubun) és una llengua de la família txibtxa, pròpia dels muisques, poble indígena colombià. Aquesta llengua fou parlada entre el i el , quan l'ús de llengües indígenes fou prohibit per reial cèdula de Carles III d'Espanya el 10 de maig de 1770.
Fonts Tenim coneixements de la llengua per mitjà de vocabularis, gramàtiques i catecismes, ordenats segons una cèdula reial de 1580 i redactats el per ensenyar el muisca als missioners i el catecisme als indígenes. D'aquests se'n conserven alguns manuscrits,Manuscrit Anònim de la Biblioteca Nacional de Colòmbia Diccionario y Gramática Chibcha. Transcripció i Estudi Analític a càrrec de María Stella González de Pérez. Bogotà: Insituto Caro y Cuervo, 1988. així com versions fragmentàries dels cronistes del .
Descripció Es pot descriure com una llengua aglutinant i polisintètica. L'ordre de l'oració és subjecte-verb-objecte. El genitiu s'indica suprimint la vocal final del nom. Els sufixos de cas gramatical són -c(a), n(a) i -s(a), i són marcadors d'objectiu, ubicació i curs respectivament.
Els pronoms personals: hγcha = jo chie = nosaltres mue = tu mie = vosaltres sisγ = este, esta, estes γsγ = eix, eixa, eixes asγ = aquell, aquella, aquellsAquestes darreres equivalències fetes en valencià, variant que conserva els tres graus de demostratiu com el muisca, no tindrien un equivalent directe en català estàndard
El sistema verbal es caracteritza per la presència de marcadors del verb "ser" o "verb substantiu": -gue (possiblement ) = present o pretèrit -nga = futur -ngabe = condicional futur -san = condicional present o pretèrit -va = interrogatiu present o pretèrit -nnua = interrogatiu futur -nza = negatiu -nzacan = condicional negatiu
La resta de verbs estan agrupats en dos tipus de conjugació, segons si el temps present-pretèrit està marcat pels sufixos -squa o -suca. La conjugació inclou prefixos personals (ze-, um-, a-, chi-, mi-, asγ-). Una característica del sistema són els verbs de baixa especificació semàntica, com l'arrel verbal -b-ta-(-squa) que indica transitivitat, es posposa a les marques de cada verb transitiu per adquirir un significat concret (per exemple u-b-ta-squa = deixar anar); també l'arrel transitiva -b-ga(-squa). L'arrel verbal intransitiva -mi(-squa) entra en la composició dels verbs intransitius.Adelaar, Willem F.H. 2005 Verbs de baixa especificació semàntica i expressions idiomàtiques en muisca Estudios de Lingüística del Español 22: 2.
Fonologia D'acord amb els texts coneguts es pot presentar el següent quadre de fonemes del muisca:
Vocals Anteriors Centrals Posteriors Altes i u Mitjanes e ɨ <γ, ɣ, y> o Baixes a
Consonants labial alveolar postalveolar/retroflexa velar glotal oclusives sordes p t k <c, q, qu> ' <¿h?> fricatives sonores β /b/
<b> ɣ /g/
<g, ¿gu?> nasals m n η <ng> fricatives sordes f s ʃ ʂ <x> <ch> africades sordes ts, tʂ /ts/
<z, ç> vibrants ɾ, r <r> aproximants w <gu>
Esforços per a la revitalització Escola Jizcamox Són pocs els colombians que avui en dia tenen coneixements de muisca, després de la prohibició de la llengua el 1770. Tanmateix, en un esforç per revifar la llengua, a l'escola Jizcamox, el nom de la qual vol dir “guarint amb les mans”, de la població de Cota (Cundinamarca), es fan classes de muisca a aproximadament 150 estudiants decendents directes dels muisques.
Projecte Muysc cubun El Departament d'Antropologia i Lingüística de la Universitat Nacional de Colòmbia realitza des del 15 de juny de 2008 un projecte anomenat Muysc cubun,Universitat Nacional de Colòmbia, Portada Proyecto Muysc cubun, consultat el 05 de maig de 2010 entre els objectius del qual s'hi troben la transcripció de les fonts primàries de la llengua, la creació d'un diccionari virtual i la recol·lecció i registre de muisquismes.
Cabildo Muisca de Suba L'entitat de govern del territori indígena de la localitat Suba de la ciutat de Bogotà dona suport al projecte Subacubun ('la llengua de Suba'). L'objectiu principal és la revitalització de la llengua muisca, mitjançant la planificació lingüística del cabildo i la creació de materials didàctics. Nicolle Torres Sierra, dona indígena activista i membre del cabildo, imparteix un curs de llengua i cultura muisca a la Universitat Nacional de Colòmbia.
Referències
Categoria:Llengües txibtxa Categoria:Llengües de Colòmbia