Les Corts de Castella era l'òrgan de govern del Regne de Castella vigent entre 1188 i 1707. Hi eren representats la noblesa en un bloc, el clero sacerdotal en un altre i un tercer compost per burgesia i la baixa noblesa urbana, en una reunió que presidia el monarca.
El 1188 el rei lleonès Alfons IX va convocar per primera vegada el poble pla a participar en les decisions de la cúria règia, les Corts de Lleó de 1188, mentre que el rei castellà Alfons VIII havia permès mesos abans a Carrión de los Condes l'assistència dels ciutadans sense possibilitat de vot. Lleó va ser la primera convocatòria de corts amb participació popular efectiva de la història d'Europa després de la caiguda de l'Imperi Romà cinquanta anys abans que les corts angleses i així està reconegut per la UNESCO. Amb el temps, les corts lleoneses es van començar a convocar al costat de les castellanes, encara que per separat, fins i tot en una mateixa ciutat (Valladolid, 1293), fins al .
Després del regnat dels Reis Catòlics es van començar a denominar Corts de Castella. Les corts castellanes es convocaven per separat de les d'altres regnes. Les últimes corts independents d'Aragó es van produir a 1706 en la ciutat de Barcelona [vegeu Corts de Barcelona (1706)]. Amb l'extinció de la casa d'Habsburg dels regnes hispànics amb la mort de Carles II, en 1707, arran de la supressió borbònica de les diferents corts de la Corona d'Aragó (Corts d'Aragó, Catalunya i València), les Corts de Castella es van convertir en les Corts Generals en integrar les desaparegudes en una unificada basada en el model castellà.
Corts de Castella més importants Any Localitat Tema tractat Afons VIII 1169 BurgosEs tractar sobre el casament del Rei. 1188 CarriónArmat cavaller el futur rei Alfons IX de Lleó Ferran IV 1297 CuellarPrivilegi atorgat a totes las viles de Castella. 1298-99 ValladolidPetició als "omes bonos" de les viles del regne de Lleó. Afonso XI 1315 Burgos 1329 Madrid Pere I 1351 Valladolid Enric III 1383 Segovia S'estableix l'Anno Domini en substitució de l'Era Hispànica, que s'inicia amb el final de la conquista romana de la península, 38 dC. 1391 Madrid Joan II 1408 Guadalajara 1419 ? Enric IV 1462 Segòvia Acceptació com a Comte de Barcelona durant la Guerra Civil catalana 1469 Ocaña Isabel I 1474 Segovia Proclamació dels Reis Catòlics 1475 ValladolidNo se sap si foren corts o simplement reveren homenatge alguns cavallers, ciutats i viles del regne. 1476 MadrigalJurament de Isabel I i fundació de la Santa Hermandad 1480 ToledoJurament del príncep Joan 1489 ToledoJurament dels reis de Portugal com hereus de Castella. 1499 OcañaJurament com hereu al infant Miquel. 1499 SevillaDiscussió sobre els dots de casament de les infantes. 1501 SevillaConcedits els dots per a les infantes Catalina i Maria. 1502-1503 Toledo, Madrid i AlcaláJurament com a successors dels reis a la princesa Joana i el seu marit. Joana I 1505 Toroes tractaren les disposicions del testament de Isabel la Catòlica. 1512 Burgos 1515 Burgos 1517 ? 1518 Valladolid 1534Madrid 1538ToledoEl rei demana als braços noble i eclesiàstic que contribueixin a les despeses de la monarquia. 1544 Valladolid 1548 Valladolid 1552 Madrid 1554 Valladolid, Madrid 1555 Valladolid
Vegeu també Estaments a l'edat mitjana
Referències
Enllaços externs Books Google
Categoria:Regne de Castella Categoria:Institucions de govern