La U és la vint-i-unena lletra de l'alfabet català i cinquena de les vocals. El seu nom és u.
L'origen d'aquesta lletra es troba en la majúscula de la ve que a l'edat mitjana es va diferenciar com una altra lletra per distingir-ne els dos sons.
Fonètica En català representa el so de la vocal posterior més tancada /u/ (ruc, pallús) o la semivocal /w/ (babau).
En cas de complir les normes ortogràfiques d'accentuació s'escriurà sempre amb accent agut: Ú.
També es pot escriure amb dièresi (ü) per dos motius diferents: Per marcar que és hiat, quan la normativa no permet accentuar per diferenciar-ho: diürn, taüt. Per provocar la pronunciació de la lletra ü en els dígraf gue /ge/, gui /gi/, de manera que soni la u: pingüí /pingwí/,
Dialectalment i en l'escriptura antiga era utilitzat a València en lloc de la conjunció o i en el català oriental en lloc del pronom feble «ho».
Significats de la lletra U Bioquímica: en majúscula és el símbol de l'uracil. Educació: Indica universitat. Lingüística: És el nom d'una llengua minoritària de la Xina. Química: en majúscula és el símbol de l'element químic Urani Matemàtiques: nom del nombre 1. La forma més simple de la majúscula (sense cursives ni adorns) és el símbol de la unió de conjunts. També indica unitat.
Símbols derivats o relacionats Caràcter Descripció Unicode (maj./min.) Html (maj./min.) Notes d'úsÙ U amb accent greu U+00D0 U+00F0 Ù ù italià, etc.Ú U amb accent agut U+00DA U+00FA Ú ú català, castellà, hongarès, etc.Û U amb accent circumflex U+00DB U+00FB Û û francès, gal·lès, etc.Ü U amb dièresi U+00DC U+00FC Ü ü català, castellà, alemany, hongarès, etc.Ũ U amb titlla U+0168 U+0169 lituàŬ U amb breu U+016C U+016D esperantoŪ U amb màcron U+016A U+016B pinyinŮ U amb cercle superior U+016E U+016F txecǓ U amb anticircumflex U+01D3 U+01D4 pinyinŰ U amb doble accent agut U+0170 U+0171 hongarèsŲ U amb ogonek U+0172 U+0173 polskiỤ U amb punt inferior U+1EE4 U+1EE5
Categoria:Lletres de l'alfabet llatí