La tuberculosi (TBC) és una malaltia infecciosa causada generalment pel bacteri Mycobacterium tuberculosis (MTB). Sol afectar els pulmons, encara que també pot tocar la resta del cos. Altres micobacteris, com , , i també causen tuberculosi, però són espècies més rares.
Els símptomes clàssics de la tuberculosi són una tos crònica, amb esput sanguinolent, febre, suors nocturnes i pèrdua de pes. La infecció d'altres òrgans causa una àmplia varietat de símptomes. El diagnòstic es basa en la radiologia (habitualment radiografies toràciques), una prova de la tuberculina cutània i anàlisis de sang, així com una examinació al microscopi i un cultiu microbiològic dels líquids corporals. El tractament de la tuberculosi és complicat i requereix llargs tractaments amb diversos antibiòtics. Els contactes, si és necessari, també són analitzats i tractats. La resistència als antibiòtics és un problema creixent en la tuberculosi àmpliament resistent als fàrmacs (definida per l'OMS com una TBC resistent a rifampicina i isoniazida, a alguna quinolona i a algun dels medicaments de segona línia injectables d'ús comú: amikacina, capreomicina o kanamicina). La prevenció es basa en programes garbell i vacunació, generalment amb la vacuna Bacillus Calmette-Guérin (BCG).
La tuberculosi s'encomana per via aèria, quan les persones infectades tussen, esternuden o escupen. Un terç de la població actual del món està infectada amb M. tuberculosis, i cada segon és infectada una nova persona.Organització Mundial de la Salut (OMS). Tuberculosis Fact sheet N°104 - Global and regional incidence. Març de 2006, Consultat el 6 d'octubre del 2006. Tanmateix, en la majoria d'aquests casos la malaltia no es desenvoluparà completament; les infeccions asimptomàtiques i latents són les més habituals. Aproximadament una de cada deu infeccions latents progressarà finalment a la malaltia activa, que, si no és tractada, mata més de la meitat de les víctimes. El 2004, les estadístiques de mortalitat i morbiditat incloïen 14,6 milions de casos actius crònics, 8,9 milions de casos nous, i 1,6 milions de morts, majoritàriament en països en desenvolupament. A més, un nombre creixent de persones del món desenvolupat estan contraient la tuberculosi, car el seu sistema immunitari es veu compromès per medicaments immunosupressors, abús de drogues o la sida.
La distribució de la tuberculosi no és uniforme arreu del món; aproximadament el 80% de la població de molts països asiàtics i africans donen positiu en les proves de la tuberculina, mentre que només 5-10% de la població dels Estats Units dona positiu.Kumar, Vinay; Abbas, Abul K.; Fausto, Nelson; Mitchell, Richard N. (2007). Robbins Basic Pathology (8a edició). Saunders Elsevier, pàg. 516-522 L'any 2014 es detectaren 1.147 casos de tuberculosi a Catalunya, cosa que en aquell temps significava una incidència de 15,1 casos per cada 100.000 habitants. El mateix any, n'hi hagué 133 a les Balears, i 424 al País Valencià.
Altres noms En el passat, la tuberculosi havia rebut el nom de «consumpció», car semblava consumir la gent des de dins, amb una tos sanguinolenta, febre, pal·lidesa i un llarg afebliment inexorable. Altres noms incloïen «tisi» (del grec fthissis, 'consumpció') o «tisi pulmonar»; «escròfula» (en adults), quan afecta el sistema limfàtic i provoca la tumefacció de les glàndules cervicals; «tabes mesentèrica», tuberculosi de l'abdomen, i «lupus vulgaris», tuberculosi de la pell; «malaltia afeblidora»; «pesta blanca», car les víctimes es tornen molt pàl·lides; «mal del rei», car es creia que el tacte d'un rei podia curar l'escròfula; i «malaltia de Pott», o «gibbus» de la columna vertebral i les articulacions.Tuberculosis Encyclopædia Britannica, 11a edició.Rudy's List of Archaic Medical Terms English Glossary of Archaic Medical Terms, Diseases and Causes of Death. Consultat el 9 d'octubre del 2006 La tuberculosi miliar (avui en dia coneguda habitualment com a «TB disseminada») es produeix quan la infecció envaeix el sistema circulatori, causant lesions que tenen l'aparença de llavors de mill a les radiografies.Disseminated tuberculosis NIH Medical Encyclopedia. Consultat el 9 d'octubre del 2006 La TBC també és denominada «malaltia de Koch», en honor del científic Robert Koch.
Altres noms que se n'ha arribat a dir però que son menys comuns que els termes «consumpció» i «tisi» son: etiquesa, hectiquesa, fímia, granúlia i mala seguida.
Símptomes
miniatura|Símptomes principals de la tuberculosi pulmonar. Quan la malaltia esdevé activa, el 75% dels casos són de TBC pulmonar. Els símptomes inclouen mal al pit, tos sanguinolenta, i una tos productiva i perllongada que dura més de tres setmanes. Els símptomes sistèmics inclouen febre, esgarrifances, suors nocturnes, pèrdua d'apetit, pèrdua de pes, pal·lidesa, i sovint una tendència a cansar-se molt fàcilment (fatiga).
miniatura|esquerra|Llocs principals de la tuberculosi extrapulmonar.
En el 25% restant de casos actius, la infecció es mou dels pulmons, causant altres tipus de TB, denominats col·lectivament tuberculosi extrapulmonar.Extrapulmonary Tuberculosis: An Overview MARJORIE P. GOLDEN, M. D., Yale University School of Medicine and Hospital of Saint Raphael, New Haven, Connecticut. HOLENARASIPUR R. VIKRAM, M. D., Mayo Clinic, Scottsdale, Arizona. Això es dona més sovint en persones immunosuprimides i infants joves. Els llocs d'infecció extrapulmonar inclouen la pleura en la pleuritis tuberculosa, el sistema nerviós central en la meningitis, i el sistema limfàtic en l'escròfula del coll, el sistema genitourinari en la tuberculosi urogenital, i els ossos i les articulacions en la malaltia de Pott de la columna vertebral. Una forma especialment greu és la TBC disseminada, coneguda també com a «tuberculosi miliar». Tot i que la TBC extrapulmonar no és contagiosa, pot coexistir amb la TBC pulmonar, que sí que ho és.Centers for Disease Control and Prevention (CDC), Division of Tuberculosis Elimination. Core Curriculum on Tuberculosis: What the Clinician Should Know. 4a edició (2000). Actualitzada a l'agost del 2003.
Espècies bacterianes
miniatura|Micrografia al microscopi electrònic de rastreig de Mycobacterium tuberculosis La causa principal de TB, Mycobacterium tuberculosis, és un eubacteri aeròbic que es divideix cada 16-20 hores, un ritme extremament lent en comparació amb altres bacteris, que se solen dividir en menys d'una hora (per exemple, un dels bacteris que creixen més ràpidament és una soca d'E. coli que es pot dividir aproximadament cada vint minuts). Com que MTB té una paret cel·lular però manca de membrana exterior fosfolipídica, és classificat com a bacteri grampositiu. Tanmateix, si s'efectua una tinció Gram, MTB es taca molt lleugerament com a grampositiu o no reté la tinció a causa de l'alt contingut en lípids i àcid micòlic de la paret cel·lular. MTB és un petit bacil amb forma de barra que pot resistir a desinfectants poc potents i sobreviure en un estat sec durant setmanes. A la natura, el bacteri només pot créixer dins les cèl·lules d'un organisme hoste, però M. tuberculosis pot ser cultivat in vitro.
Utilitzant tincions histològiques sobre mostres d'esput de flegma, els científics poden identificar MTB sota un microscopi normal. Com que MTB reté certes tincions després de ser tractat amb una solució àcida, se'l classifica com a bacteri acidoresistent (AFB). La tècnica de tinció acidoresistent més comuna, la tinció de Ziehl-Neelsen, tenyeix els AFBs d'un vermell brillant que destaca clarament contra un rerefons blau. Altres formes de visualitzar els AFBs inclouen la tinció auramina-rodamina i la microscòpia de fluorescència.
El complex M. tuberculosis inclou tres altres micobacteris que causen TB: M. bovis, M. africanum i M. microti. M. africanum no està estès, però en parts d'Àfrica és una causa important de tuberculosi. M. bovis era antigament una causa habitual de tuberculosi, però la introducció de la llet pasteuritzada pràcticament l'ha eliminat com a problema de salut pública als països desenvolupats. M. microti es dona majoritàriament en persones immunodeficients, tot i que és possible que la prevalença d'aquest patogen hagi estat subestimada.
Altres micobacteris patògens coneguts inclouen M. leprae, M. avium i M. kansasii. Els dos últims formen part del grup dels micobacteris no tuberculosos (NTM). Els micobacteris no tuberculosos no causen ni TB ni lepra, però sí que causen malalties pulmonars que s'assemblen a la TBC.
miniatura|Arbre filogenètic del gènere Mycobacterium.
Evolució La tuberculosi ha coevolucionat amb els humans durant milers d'anys, i potser tant com diversos milions d'anys, però les restes humanes més antigues en què s'han trobat signes de tuberculosi tenen 9.000 anys. Durant aquesta evolució, M. tuberculosis ha perdut nombroses regions codificants i no codificants del seu genoma, unes pèrdues que poden ser utilitzades per distingir entre soques del bacteri. La implicació és que les soques de M. tuberculosis difereixen geogràficament, de manera que les seves diferències genètiques poden ser utilitzades per determinar l'origen i el moviment de cada soca.
Transmissió La TBC pulmonar es pot transmetre amb la tos, esternuts, en parlar o escopir, expulsant gotetes d'aerosol d'entre 0.5 i 5 µm de diàmetre. Un sol esternut pot alliberar fins a 40.000 gotetes. Cadascuna d'aquestes gotetes pot transmetre la malaltia, car la dosi infecciosa de la tuberculosi és molt baixa i la inhalació d'un sol bacteri ja pot causar una nova infecció.
La gent que té un contacte prolongat, freqüent o intens, amb una persona malalta de tuberculosi corre un risc especialment gran de quedar infectada, amb una taxa d'infecció estimada del 22%. Una persona amb tuberculosi activa, però no tractada, pot infectar entre deu i quinze altres persones cada any. Altres persones que corren risc inclouen la gent que viu en zones on la TBC és comuna, la gent que s'injecta drogues amb xeringues no higienitzades, els habitants i empleats de llocs multitudinaris d'alt risc, poblacions amb un sistema sanitari deficient o pobres, poblacions racials o de minories ètniques d'alt risc, infants exposats a adults de categories d'alt risc, pacients immunocompromesos per trastorns com el VIH/sida, els que prenen medicaments immunosupressors, i treballadors del sistema sanitari que atenen aquests pacients d'alt risc.
Només els malalts amb TB activa (no latent) poden encomanar la tuberculosi. La probabilitat de transmissió d'una persona a una altra depèn de la quantitat de gotetes infeccioses expulsades pel portador, l'eficiència de la ventilació, la durada de l'exposició, i la virulència de la soca de M. tuberculosis. Així doncs, es pot trencar la cadena de transmissió aïllant els pacients que pateixen la forma activa de la malaltia i començant una teràpia antituberculosa eficient. Després de dues setmanes de tractament, els pacients de TBC activa no resistent solen deixar de ser contagiosos. Si algú és infectat, caldrà un mínim de 21 dies, o entre tres i quatre setmanes, perquè la persona novament infectada pugui transmetre la malaltia als altres. La TBC també es pot transmetre quan es menja carn infectada amb TBC. Mycobacterium bovis causa TBC en el bestiar boví (vegeu els detalls més avall).
Patogènesi miniatura|Mycobacterium tuberculosis (tenyit de vermell) en esput. Aproximadament el 90% de les persones infectades amb Mycobacterium tuberculosis tenen una infecció latent asimptomàtica (a vegades denominada LTBI), amb només una possibilitat del 10% que en algun moment de la vida la infecció latent progressi a TBC activa. Tanmateix, sense tractament, la taxa de mortalitat en els casos de TBC activa és superior al 50%.Onyebujoh, Phillip; Rook, Graham A. W. World Health Organization Disease Watch: Focus: Tuberculosis. Desembre del 2004. Consultat el 7 d'octubre del 2006.