Ferran Colom, Hernando o Fernando Colón en castellà, (Còrdova, 15 d'agost de 1488 - Sevilla, 1539) fou principalment un cosmògraf, bibliòfil i destacat humanista. Conreà diverses arts i facetes: viatger i savi, cosmògraf, bibliòfil i bibliògraf de primer ordre, escriptor i poeta, apassionat tant de les lletres com les arts, mantenint una correspondència continua amb els més cèlebres literats del seu temps, etc. Institución Colombina
Se n'anà a Amèrica en el darrer viatge del seu pare (1502) i hi tornà posteriorment (1509) en companyia del seu germà Diego, que havia rebut el nomenament de governador d'Hispaniola. Poc temps després tornà a Sevilla per atendre els afers dels anomenats plets colombins. Reuní una de les més grans biblioteques de l'època: La biblioteca Colombina, o Ferrandina.
Vida Segon fill de Cristòfor Colom, fruit de la relació d'aquest amb Beatriz Enríquez de Arana. Els primers anys de sa infantesa restà amb sa mare a Còrdova. Entrà al servei del príncep Joan com a patge, junt amb el seu germà Diego,El seu nomenament com a patge del príncep Joan va ser signat el 8 de maig de 1492, abans de la descoberta. I ratificat a les Corts de Barcelona de 1493, però els dos germans no s'incorporaren a la cort fins a 1494. i posteriorment, a la mort del príncep (1497), ho va ser de la reina Isabel. La seva estada en la cort i la influència del seu preceptor Pere Màrtir d'Angleria el portaren, probablement, a inclinar-se de manera quasi exclusiva al món del llibre i la cultura.
Va acompanyar el seu pare en el quart viatge d'aquest a Amèrica, dels 13 als 15 anys. Després de la mort del seu pare acompanyà al seu germà Diego al Nou món quan aquest fou nomenat Governador, retornant a la península uns mesos més tard per tal de defendre els interessos de la família Colom davant l'incompliment per part de la Corona dels pactes fets amb l'Almirall, en els nomenats plets colombins.
L'any 1512, arran de la seva insatisfacció per la sentència del 5 de maig de 1511, sol·licita als reis llicència per a dedicar-se a descobrir nous territoris, però Ferran el Catòlic li negà.
En aquestes dades Fernando ja havia escrit un parell d'obres, avui desaparegudes: De concordia i Forma de descubrir y poblar en Indias. Aquestes obres són considerades per alguns autors com a plagis de l'obra del seu pare. http://www.cervantesvirtual.com/historia/viajeros/viajeros2_hernandocolon.shtml
Fernando viatjà a Itàlia, del 1512 a 1513, arran d'un plet del seu germà a Roma i en una missió diplomàtica per al papa, encomanada pel rei Ferran el Catòlic, arran de la Batalla de Ravenna.
El 1517 va iniciar la primera cosmografia d'Espanya, fet que el portà a viatjar arreu de la geografia de la península tot recollint informes de molts pobles. No obstant no la va poder acabar, l'any 1523 Carles I de Castella i d'Aragó prohibí expressament que seguis amb l'empresa. Ressenya llibre Descripciones de Don Fernando Colón 1517 / 1523 No obstant recollí els informes rebuts i col·lectats en dos llibres provisionals: Itinerario i Vocabulario.Hernando COLÓN, Descripción y Cosmografía de España. Madrid: Real Sociedad Geográfica, 1910 y 1917, 2 volums.
Acompanyà la cort del rei Carles, essent present quan el pare Las Casas és rebut pel rei a Molins de Rei, el 12 de desembre de 1519, i on Las Casas pronuncià el seu discurs universal denunciant les injustícies contra els "indis".El Pare Bartomeu Casaus i el discurs universal de Molins de Rei EL P. FR. BARTOLOMÉ DE LAS CASAS, pp.11 i 12 Acompanyà al rei en el seu primer viatge per Alemanya, arran de la seva elecció com a emperador, i amb ell estigué als Països Baixos, on conegué Erasme de Rotterdam, el qual li regalà un exemplar, signat i dedicat del Antibarbarorum liber per a la seva biblioteca.
Arran de la seva faceta de bibliòfil Fernando esdevé en un viatger inquiet, tal com ens indica en el seu propi testament: «de proveir-se sempre (i.e. sols) de llibres a Sevilla o a Salamanca, hi haurà infinits llibres de què mai tindré notícia, ni es portaran a la llibreria, perquè mai es porten a aquestes parts (i.e. a Espanya)». Viatja per tot Europa, sempre atent a l'adquisició de nous llibres, visitant, entre d'altres, Anvers, Lió, Nuremberg, Roma, París i Venècia, centres importants de la impremta i el llibre europeu.
El 1524 fou, com a cosmògraf, membre d'una comissió encarregada de resoldre, a Badajoz amb els portuguesos, la situació i pertinença de les illes Moluques. Així mateix, en aquest vessant de cosmògraf, i donades les crítiques que feu envers la doble graduació i els errors dels mapes nàutics, el 1526 se li va encarregar la composició d'una carta nàutica que servis com a patró. Treball que no s'arribà a completar.
Biblioteca Després de la mort del seu pare, Fernando va heretar la biblioteca personal de Colom; el que resta d'aquests volums conté informació molt valuosa sobre Colom, els seus interessos, i les seves exploracions. Arran d'aquesta herència, hauria pogut tenir una solvent economia, no obstant Fernando es veié forçat, pel seu germà Diego i la seva dona Maria Toledo, a renunciar a l'herència del seu pare, i mantingué la seva fortuna gràcies als ingressos que rebé de la monarquia, principalment de banda del rei Carles. Fernando emprà gran part dels seus ingressos en l'adquisició de llibres, fet que el va dur a formar una extensa biblioteca personal que superà la xifra de 15.000 volums. Aquesta biblioteca va ser força freqüentada per erudits, tant espanyols com d'altres contrades, com, per exemple, el neerlandès Erasme de Rotterdam.
A banda de la seva mida, la biblioteca és única en diversos aspectes: en primer lloc, Fernando comprovava personalment tots i cadascun dels llibres que ell o els seus associats adquirien, tot registrant la data de compra, la ubicació i quant se'n va pagar. En segon lloc, va tractar d'aprofitar-se d'un desenvolupament tecnològic recent, la impremta, tot mirant d'adquirir la major part de les seves compres en format de llibres impresos en lloc de manuscrits. Com a resultat, la biblioteca va adquirir un nombre important (en l'actualitat 1.194 títols) d'incunables, o llibres impresos entre els anys 1453-1500. En tercer lloc, contractà a jornada completa bibliotecaris que, (com va assenyalar l'estudiós Klaus Wagner), estaven obligats a viure sota la premissa que la seva principal prioritat seria la pròpia biblioteca.
Fernando va indicar, al seu testament, la seva voluntat explícita de garantir que la biblioteca es mantingués després de la seva mort, en concret que la col·lecció no es vengués i que s'adquirissin nous volums. En aquest testament Fernando elaborà un veritable reglament vers la conservació i augment de la biblioteca: menciona les rendes que es dedicaran a l'adquisició de noves obres, a la conservació del material i a les persones que n'hauran de tenir cura. Disposa com han d'estar col·locats els volums, indica la necessitat de dur un registre, etc. Fins i tot detalla, i ordena, que cada sis anys s'havia d'enviar un comprador a Itàlia per tal d'adquirir nous volums. Testamento de Hernando Colón
Malgrat aquesta provisió, la propietat de la biblioteca va ser impugnada diverses dècades després de la mort de Fernando, fins que va passar a mans de la Catedral de Sevilla. Durant el temps en què la propietat de la biblioteca fou disputada, el volum d'aquesta es reduí fins al voltant dels 7.000 títols. No obstant això, la biblioteca, rebatejada com a Biblioteca Colombina, ha estat ben gestionada per la Catedral i avui és accessible per a la seva consulta per acadèmics, estudiants i bibliòfils per igual.
La col·lecció d'estampes A la Biblioteca Colombina de Sevilla es conserva un manuscrit que descriu les 3.204 estampes de la col·lecció d'Hernando Colón, la seva excepcional biblioteca, possiblement la més gran d'Europa de caràcter privat, englobava la col·lecció d'estampes. Tot i que majoria de les estampes, igual que el que passà amb els llibres, han desaparegut. Ens ha arribat una sèrie d'inventaris dissenyats i elaborats amb molta cura que constitueixen la primera classificació sistemàtica de llibres i estampes.
El manuscrit que descriu les estampes és l'únic inventari conegut d'una col·lecció d'estampes de la primera meitat del , època en què la producció i el col·leccionisme d'estampes encara es trobava en els seus inicis.
Quant a l'origen de les estampes de la col·lecció, el percentatge ens mostra un contrast molt marcat, ja que les de l'escola alemanya (que inclouen les suïsses) representen aproximadament el 70% del total, mentre que les italianes i les holandeses se situen entre el 20 i el 10%, respectivament. De totes elles, el 60% eren de temàtica religiosa. També hi consten molts retrats, la majoria de membres de la reialesa o grans aristòcrates. Malgrat l'apogeu dels gravats de temàtica clàssica, l'inventari de la col·lecció en descriu una quantitat força minsa.
Repertoris bibliogràfics Les primeres notícies sobre aquests repertoris les trobem recollides en el testament d'en Ferran, en el qual insta que aquests se segueixin elaborant com a objectiu principal. Els esmentats repertoris es poden dividir en tres grans grups: fitxers alfabètics, topogràfics i documentalistes.
En el primer grup (alfabètics) hi trobem lAbecedarium A, assaig d'un índex format per assentaments que sols recullen el nom de l'autor, el de l'obra i el número que tenia en el llibre Registrum A, essent l'origen de l'Índex General Alfabètic o Abecedarium B i Supplementum.
L'''Abecedarium B és l'índex clau de tots els repertoris, essent de confecció revolucionària en la seva època. Està format per 15.344 assentaments.
Els esmentats assentaments es divideixen en tres categories: Les obres d'autor conegut, indexades pel nom de l'autor (ordenat per nom propi) i nom de l'obra. Si hi ha diverses obres del mateix autor, es relacionen les unes sota les altres. Les obres anònimes, indexades per la paraula més important del títol Les obres ordenades segons les primeres paraules del text.
Per a les dues primeres categories lAbecedarium B recull, després de l'autor o el títol: l'inicial del lloc d'impressió i l'any d'edició 3 números (subratllats) que corresponen al Resgistrum B; Matèries (dins un quadre obert en la part superior) i Epítoms (dins d'un quadrat) També hi són presents, si bé en no tots els registres: La llengua La condició de manuscrit Símbols que fan referència a les dimensions del llibre, columnes, etc.
A partir de lAbecedarium B es generen lAbecedarium B bis (índex d'autors i obres) i lAbecedarium C (índex d'autors i ciències o matèries)
Quant als repertoris topogràfics, el primer d'aquests és el Registrum A, també conegut com a Memorial dels llibres naufragats(Memorial de los libros naufragados), ja que en ell hi trobem recollits els 1.365 llibres que envià Fernando de Venècia a Sevilla i que es perderen en un naufragi. Posteriorment s'elaborà el Registrum B: atesa la gran quantitat de volums Fernando elaborà aquest donant-li una nova ordenació. El Registrum B consta de 4.231 assentaments on es descriuen minuciosament les obres. El seu esquema és: número assignat al llibre, autor i títol, íncipit i éxplicit, parts del llibre, dades d'impressió (impressor, ciutat i data) i dades de compra (lloc, data i preu).
Plets colombins Fernando representà un paper clau en els plets colombins i principalment en l'etapa clau d'aquests, entre els anys 1508 i 1536. Hernando Colón, alma de los pleitos colombinos Hernando actuà amb plens poders en nom del seu germà Diego situant-se al davant d'aquests.
Biografia del seu pare miniatura|Coberta del llibre Historiae.