Primitiu Pardàs i Font (Barcelona, 9 de novembre del 1828 - ibídem, 20 d'octubre del 1897Registre de defuncions de l'ajuntament de Barcelona, 1897, registre nombre 8296) va ser compositor, professor de música, pianista i organista en la Barcelona del .
Biografia miniatura|Interior del Palau de les Belles Arts el 1911. Al fons es pot veure el gran orgue inaugurat el 1888. Fill de Rafael Pardàs i Esperança Font, Primitiu Pardàs es formà musicalment com a escolà de la capella de música de la Catedral de Barcelona, i amb Ignasi Ayné i Vila (amb qui estudià piano fins a la mort d'aquest, el 1840), fra Joan Quintana (amb qui estudià orgue durant tres anys) i Bernat Calvó Puig i Capdevila; es destaca que també rebé lliçons de Thalberg i de Liszt en l'any 1845 quan aquests passaren per Barcelona. Va ser en aquest període quan adquirí una gran fama com a concertista de piano deguda en gran part a la seva habilitat per improvisar. Va ser organista de les esglésies barcelonines de Sant Francesc de Paula (1842), Sant Pere de les Puel·les, de Santa Maria del Pi (1845-1853, en un càrrec on l'havien precedit Joan Quintana, fins al 1842, i Bernat Puig, del 1842 al 1844) i, des del 1855, ho fou de Santa Maria del Mar fins a la seva mort. El 1888 va ser escollit organista de l'Exposició Universal de Barcelona i tocà repetidament en el gran orgue del Palau de les Belles Arts.
Va ser compositor de música sacra i fou autor d'un mètode de solfeig. Entre els seus deixebles tingué el compositor Melcior Rodríguez d'Alcàntara i Elias i els organistes Josep Maria Comella i Fàbrega i Valentí Faura (futur organista de la basílica del Pilar de Saragossa).
Va morir a causa d'una angina de pit el 20 d'octubre de 1897 a Barcelona. La inscripció de defunció indica que en el moment de la seva mort era vidu d'Eulàlia Valls i que va morir als 67 anys, una edat que no es correspon a la data coneguda del seu naixement.
La majoria de les seves obres es troben avui en dia a l'Arxiu de la Catedral de Barcelona.
Obres Dolor y plegaria (1883), lletra recitada de Victoria Peña de Amer i acompanyament de piano La estrella de Oriente, villancico. Enregistrament en disc "de pedra" per la soprano Gaietana Lluró i orquestra (International Talking Machine, ca 1922) Himne a la Mare de Déu de la Mercè Himno catalán (1860), cançó amb lletra del Tamboriner del Fluvià (Pau Estorch i Siqués) i acompanyament de piano, dedicat als voluntaris catalans que anaven a la guerra d'Àfrica Missa coral de Rèquiem (1882), que Pardàs compongué en la mort de la seva primera esposa, Eulàlia Valls (la segona, Jacinta Isabel Estela, morí el 1927) Rosario pastoril Lo trench del alba en Montserrat (1879), per a veu i piano amb lletra de Josep Torres Las vestales, per a cor i orgue
Obres més destacades Alabanzas Himne a la Verge de la Merced Himne a la Verge del Pi Rosari pastoril y Salve
Obres per a piano La aldeana y el pajarito (1886), masurca Antojos de poeta (ca 1870), masurca Crich-crach (1876), polca Hija y ángel (1886), masurca Ilusiones candorosas (1886) Nocturn Pot-pourri, capricho sobre aires nacionales (ca 1890, partitura reeditada diverses vegades) Quejas melosas, inspiración (1886) Somnis daurats (1886), nocturn El triunfo de Alcolea, marcha nacional española (ca 1875)
Obres per a orgue Alabanzas Fiesta campestre Impromptu (1888) Lamentos Marcha nupcial Marcha triunfal Solo de trompa angélica Scherzo Sueños infantiles
Gravacions Disc compacte En un saló català, música del per a piano, interpretat per Melani Mestre (Barcelona: La mà de guido, 2005, ref. MG100). Reedició de l'LP de l'any 2000 Música catalana per a piano del mateix editor. Comprèn el Nocturn de Pardàs Disc compacte Antologia de la Música Catalana 9 (Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2005). Comprèn Somnis daurats de Pardàs
Bibliografia Método completo de solfeo. Curso teórico práctico Barcelona: Andrés Vidal y Roger, ca 1874 Baltasar Saldoni Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles III Madrid: Imprenta Antonio Pérez Dubrull, 1880
Referències
Enllaços externs Notícia necrològica a La Vanguardia Estudio de los métodos de solfeo españoles en el siglo XIX y principios del XX, tesi doctoral de Roberto Loras Villalonga a la UPV Obres de Pardàs a l'IFMuC
Categoria:Compositors barcelonins contemporanis Categoria:Organistes barcelonins Categoria:Pianistes barcelonins Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Organistes catalans del sud contemporanis Categoria:Compositors catalans del sud del Romanticisme Categoria:Compositors catalans del sud morts al segle XIX Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XIX