La conquesta de Tunis de 1535, coneguda per la historiografia castellana com a la Jornada de Túnez, va ser una expedició efectuada per l'emperador Carles V per tal d'arrabassar Tunis a Khair ed-Din Barba-rossa i que va tenir com a resultat la breu annexió d'aquesta ciutat a la Monarquia Hispànica.

Antecedents Khair ed-Din Barba-rossa, almirall otomà, s'apoderà de Tunis el 18 d'agost de 1534 deposant a Mulei Hassan, vassall de l'emperador Carles V. Això va provocar la convocatòria de les corts a Madrid, per a sol·licitar subsidis per a recuperar Tunis, i, al mateix temps, demanar ajuda a altres prínceps. Es convoca per a l'operació a les esquadres del Cantàbric i de Flandes.

Durant un any, les esquadres es van concentrant a Barcelona des d'on el monarca prepara l'expedició. Concretament des del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, on solia anar a demanar consell al prior.

L'esquadra Participen: Portugal, amb un gran galió i vint caravel·les, al comandament de l'Infant Lluís de Portugal i d'Aragó, germà de l'Emperadriu. Els Estats Pontificis amb dotze galeres, quatre d'elles de l'Orde de Malta, sota el comandament de Virginio Ursino. L'armada del Mediterrani, amb quinze galeres, al comandament d'Álvaro de Bazán el Vell Deu galeres sicilianes al comandament de Berenguer de Requesens i Tagliavia. Sis galeres napolitanes al comandament de García Álvarez de Toledo. Dinou galeres genoveses al comandament d'Andreu Doria, entre elles la galera real, amb 26 bancs de quatre remers cadascun. Quaranta-dos naus de l'esquadra del Cantàbric. Seixanta urques de l'esquadra de Flandes. Cent cinquanta veles de l'esquadra de Màlaga, amb 10.000 soldats. Entre elles 80 naus gruixudes i una nau Capitana, de sis gàbies, i que servia d'hospital.

L'operació Salpen de Barcelona el 30 de maig de 1535, arriben a Maó el 3 de juny i arriben a Alcúdia el 4 de juny, i passen a Càller el 10 de juny, Carles V passa revista el 12 de juny, amb 54.000 homes i 500 naus i salpen cap a Tunis el 14 de juny.

La flota recala entre Bizerta i les ruïnes de Cartago, havent capturat abans dues naus franceses que havien avisat a Barba-rossa de l'atac. L'exèrcit desembarca i posa setge a la fortalesa de la Goleta, la més forta del regne, que cau als 28 dies de combats. Una vegada presa La Goleta, l'exèrcit es dirigeix a Tunis, sent atacat per les tropes de Khair ed-Din Barba-rossa, que són desbaratades. El 21 de juny de 1535, cau Tunis, havent-se revoltat abans de la seva caiguda els captius de l'Alcassaba. Entre el material defensiu, Barba-rossa comptava amb 400 canons, molts d'ells francesos.

Carles V desitjava continuar l'operació i dirigir-se a Alger, però donat l'avançat de l'estació i el perill de mals temps, no troba unanimitat entre els seus aliats, i el 17 d'agost, les diferents armades es dispersen.

Conseqüències L'atac a Tunis fou immediatament respost per Khair ed-Din Barba-rossa, que va saquejar Maó l'1 de setembre de 1535.

Mulei Hassan fou reposat per l'emperador Carles V, i va pactar la cessió de Bona, Bizerta, Mahdia i La Goleta, on va quedar una guarnició comandada per Bemardino de Mendoza, establint un protectorat, blocant Argel i tancà el pas a les incursions a Occident, però Uluç Ali-Paixà va recapturar Tunis el 1569, però a conseqüència de la victòria cristiana a la batalla de Lepant, R. B. Wernham, The new Cambridge modern history, p.354 Joan d'Àustria va aconseguir reprendre-la l'octubre de 1573, però finalment caigué de nou en mans otomanes en 1574, de manera que tot el Magreb central i oriental estava en mans otomanes.

Militars implicats Antoni Serra de Marina.

Referències

Bibliografia

Antonio Ballesteros-Beretta, La Marina Cántabra. Diputació Provincial de Santander, 1968.

Vegeu també Tunísia medieval

Categoria:Batalles de l'Imperi Otomà Categoria:Batalles d'Espanya del segle XVI Categoria:Tunis Categoria:Història de Tunísia Categoria:Estats Pontificis Categoria:Batalles de la República de Gènova Categoria:Batalles de Portugal