miniatura|Taula amb les diferents butlletes per votar. La consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt és la primera consulta municipal sobre la independència de Catalunya de la història que es va celebrar als Països Catalans. Va ser una consulta d'àmbit municipal impulsada pel Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació (MAPA) que se celebrà el 13 de setembre de 2009 a la localitat d'Arenys de Munt (Maresme). En aquesta consulta es formulà, exclusivament als veïns d'aquesta vila, la qüestió següent: «Està d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?». Hi van poder votar els immigrants i els joves majors de setze anys, sectors no inclosos en els altres comicis.
Passes prèvies miniatura|D'esquerra a dreta, Jordi Bilbeny, Alfons López Tena, Josep Manel Ximenis, Uriel Bertran i Oriol Junqueras. Bilbeny i Ximenis, dos dels membres de la Comissió Organitzadora de la Consulta d'Arenys. Tena, Bertran i Junqueras, tres dels membres de la Comissió avaluadora de la consulta d'Arenys de Munt. En el Ple del consistori del 4 de juny de 2009, l'Ajuntament d'Arenys de Munt acordà donar suport a la consulta, cedint la Sala Municipal de l'Ajuntament per celebrar-la, mitjançant una moció presentada per la CUP d'Arenys de Munt, que fou aprovada amb el suport de tots els partits amb representació al consistori, amb l'excepció dels dos regidors del PSC, que s'hi oposaren. És a dir, els quatre regidors d'AM2000, els tres d'ERC, els tres de CiU i el de la CUP.
Aleshores des del MAPA s'organitzà la Comissió Organitzadora de la Consulta. Aquesta estava formada per les següents persones: Agustí Puig, Andreu Majó, Albert Tarrés, Antònia Rossell, Carles Móra, Meritxell Carrillo, Joan Vila, Jordi Bilbeny, Jordi Clopés, Jordi Mas, Josep Manel Jiménez, Josep Sánchez, Margarida Bigorra, Ramon Pujol i Xavier Mas.
L'exconseller de Justícia Agustí Bassols havia de presidir la comissió avaluadora de la consulta d'Arenys de Munt, l'equivalent de la junta electoral que s'ha habilitat per als comicis oficials, però a darrera hora fou substituït per l'exdirector general de Justícia de la Generalitat Antoni Castellà després que el dia anterior transcendís que hi havia malestar en la direcció d'Unió per la seva participació. A més de Castellà, alguns dels noms més significatius de la comissió foren l'exvocal del CGPJ i president del Cercle d'Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena, el diputat d'ERC Uriel Bertran,el diputat d'ERC a Madrid Joan Tardà, l'eurodiputat d'ERC Oriol Junqueras, la degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la UB Elisenda Paluzie i el jutge de pau d'Arenys de Munt, Antoni Marpons.
Processos judicials Suspensió del suport de l'Ajuntament Després que Ciutadans hagués presentat una sol·licitud a la Delegació del Govern espanyol a Catalunya per aturar la consulta, l'Advocacia de l'Estat espanyol va presentar un recurs el dia 2 de setembre contra la celebració de la consulta. L'endemà mateix, la titular del jutjat contenciós número 14 de Barcelona va anul·lar l'acord del plenari al·legant que s'havia «extralimitat en les seves competències».
No obstant això, la jutgessa cità a l'advocat de l'Estat i a l'Ajuntament, representat per l'exconseller i diputat Salvador Milà, el 7 de setembre perquè presentessin les al·legacions corresponents abans de prendre un dictamen definitiu. El mateix dia es va saber que l'advocat de l'Estat, Jorge Buxadé, havia estat candidat de la Falange Española de les JONS i de la Falange Española Auténtica a mitjans dels anys noranta. Finalment, el 9 de setembre el jutjat número 14 de Barcelona ratificà la invalidació del ple de l'Ajuntament d'Arenys on es donava suport a la consulta.
Manifestació de Falange miniatura|esquerra|Manifestació de la Falange, que aplegà 58 persones. Després que la Falange Española de las JONS protestés per la decisió d'efectuar la consulta popular sobre la independència de Catalunya i demanar-ne l'anul·lació, el Departament d'Interior va donar-li permís per manifestar-se, malgrat l'oposició de l'Ajuntament. Interior, però, va assegurar que la dissoldria en cas d'enfrontaments.
Es dona el cas, a més, que a Arenys de Munt ja hi havia un precedent històric: l'ocupació de la vila durant dos dies per part d'un grup de falangistes, el 2 i el 3 de juny de 1979, arran de l'enderrocament d'un símbol franquista.
El 23 d'agost la Falange anuncià que el dia de la votació es manifestarien pels carrers d'Arenys contra el «referèndum secessionista i a favor de la unitat d'Espanya».
El departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya, presidit per Joan Saura, autoritzà la marxa falangista canviant-ne la ubicació, allunyant-la 500 metres del consistori. Tanmateix, fruit de les queixes d'inseguretat dels veïns i de l'Ajuntament d'Arenys de Munt, interior rectificà la seva decisió, ajornant una setmana la concentració per tal d'evitar possibles problemes d'ordre públic, en tenir constància d'una contramanifestació independentista. Malgrat això, la Falange va advertir que es manifestaria pels carrers d'Arenys tot i la prohibició.
El 9 de setembre, al mateix temps que la jutgessa suspenia l'acord de l'Ajuntament de donar suport a la consulta, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya revocà l'ordre del departament Interior de retardar una setmana la manifestació de la Falange, al·legant que el retard d'una setmana «equivalia a una prohibició» perquè privava als manifestants de la seva «finalitat legítima» de donar «resposta o reacció a un acte de participació ciutadana». També al·legava que si el Departament d'Interior havia permès en un principi la manifestació el mateix dia, era perquè no detectaven que fos prou perillosa.
Arran la decisió en ferm del jutjat, s'alçaren veus crítiques sobre la resolució per part de diversos juristes, com ara el magistrat de l'Audiència de Barcelona Santiago Vidal, que veia «irresponsable» l'autorització de la manifestació falangista. Una plataforma d'advocats formada per una vintena d'advocats impulsà un manifest crític sobre les dues resolucions judicials i de suport a la consulta.
Reaccions prèvies a la consulta A favor miniatura|Carles Móra, alcalde d'Arenys de Munt, es convertí en una de les personalitats clau de la consulta. La consulta rebé un ampli suport dels sectors catalanista i sobiranista. A més a més, 86 personalitats del món polític, cultural, econòmic i empresarial, com per exemple, Pasqual Maragall, Joan Carretero, Josep Huguet, Glòria Bordons, Jordi Bilbeny, Isabel-Clara Simó, Mathew Tree, Ernest Benach donaren suport exprés a la consulta a través de la seva adhesió a un manifest de suport. Les formacions polítiques que donaren suport a la celebració de la consulta van ser Arenys de Munt 2000, Convergència i Unió, Esquerra, la Candidatura d'Unitat Popular, Iniciativa per Catalunya Verds i Catalunya Acció; i alguns militants del Partit dels Socialistes de Catalunya.
Arran de la moció de suport de l'Ajuntament d'Arenys de Munt a la consulta, els ajuntaments de Figueres, Sant Pere de Torelló, Calders, Seròs i Argentona aprovaren mocions de suport a la consulta d'Arenys, i els dos últims a més, proposaren impulsar una consulta similar a les seves localitats corresponents. A més a més, el secretari general d'ERC, Joan Ridao, informà que la seva formació política impulsaria mocions de suport a la consulta d'Arenys en els ajuntaments on tenen representació i impulsar votacions similars arreu dels Països Catalans a través de la plataforma Decidim!. Ja el dia 13 de setembre, el nombre d'ajuntaments que havien manifestat la intenció d'impulsar consultes similars a la d'Arenys ascendí fins als 18 consistorisSeròs, Argentona, Berga, Girona, Lleida, Sant Pere de Torelló, Calders, Caldes de Montbui, Sant Cugat del Vallès, Sant Vicenç de Calders, Manresa, Vilanova i la Geltrú, Santpedor, L'Estany, Santa Maria d'Oló, Les Borges Blanques i Arbúcies. i, Figueres i Terrassa que donaven només suport explícit a la consulta d'Arenys.
Amenaces i vandalisme El PSC va denunciar públicament tant que van rebre amenaces telefòniques com també la inscripció de diverses pintades a la façana del seu local, la qual va aparèixer embrutada diverses vegades al llarg de diversos dies. En aquestes pintades se'ls titllava de «feixistes», apareixia la paraula «falange» amb una fletxa apuntant cap a l'escut de la seva organització, i també l'expressió Gora ETA. Motivat per aquesta sèrie d'amenaces i actes vandàlics, el PSC va emetre un comunicat de condemna el 5 de setembre. En declaracions a EFE, l'alcalde del municipi, Carles Móra, va condemnar les pintades.
En contra Ja a principis juliol es va mobilitzar la Falange Española y de las JONS, repartint fulls volants contraris a la consulta. El 24 de juliol, la mateixa Falange Española de las JONS presentà una queixa a la Conselleria d'Administracions Públiques de la Generalitat, a l'Ajuntament d'Arenys i a la Delegació del Govern de Catalunya, defensant que es tractava d'un «referèndum secessionista encobert» pensat per evadir la llei i considerant que els arenyencs només podien ser consultats sobre qüestions que afectin exclusivament aquell municipi.
Ciutadans, el Partit Popular, el Partit Socialista Obrer Espanyol i el Partit dels Socialistes de Catalunya, a excepció d'alguns militants, juntament amb gran part dels sectors del nacionalisme espanyol, s'oposaren a la celebració de la consulta popular no vinculant d'Arenys de Munt i van aplaudir les decisions judicials contràries a la consulta.
El govern espanyol va haver de pronunciar-se quan la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega va ser demanada per la consulta en una roda de premsa el 6 de setembre. De la Vega va declarar: «L'autodeterminació i la independència no tenen cabuda a la Constitució».
El 10 de setembre, el president José Montilla va dir que «la consulta dona arguments a la caverna de la dreta espanyola», i defensà el dret de la Falange de manifestar-se el diumenge mentre esquivà donar suport a l'Ajuntament d'Arenys de Munt. Els organitzadors replicaren que el PSC també és la caverna. El mateix dia de la votació, Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, intenta tirar aigua al vi. El socialista considera «exagerada» l'atenció a la consulta d'Arenys, ja que «no porta enlloc».
Intereconomía va fer un reportatge amb càmera oculta en què s'infiltraren per a espiar la comissió organitzadora per després criticar-la durament i indicant que només la seva cadena explicava la veritat, al contrari de TV3. També varen tenir una conversa per telèfon amb l'alcalde d'Arenys, el qual va declarar, posteriorment, que va ser editada per a desacreditar-lo.
Amenaces, coaccions i espionatge La comissió organitzadora de la consulta denuncià públicament que havien rebut amenaces i coaccions per part de persones que no estaven d'acord amb la celebració de la consulta. Fins i tot, l'organitzador principal de la consulta necessità protecció policial durant les últimes dues setmanes abans de la consulta per la seva seguretat. Segons denuncià Ramon Pujol, membre de la comissió organitzadora, informà que reberen amenaces telefòniques que «els amenaçaven de cremar els bars i els boscos d'Arenys de Munt». L'alcalde d'Arenys, Carles Móra, també requerí protecció policial tot i no haver rebut amenaces personals. L'alcalde denuncià l'onze de setembre que s'havien descobert càmeres ocultes dins de les dependències municipals d'Arenys de Munt, l'origen de les quals roman desconegut tot i que alguns mitjans les atribueixen als serveis secrets espanyols o els cossos policials.
Campanya