miniatura|Estats de la Unió|321x321pxEls estats dels Estats Units són les cinquanta subdivisions nacionals dels Estats Units d'Amèrica que comparteixen la sobirania amb el govern federal. Cada estat té la seva pròpia constitució, basada en els principis republicans, i un govern, que consisteix en tres poders: executiu, legislatiu, i judicial. A causa de la sobirania compartida entre cada estat i el govern federal, els estatunidencs són ciutadans del país i alhora de l'estat on viuen o on hagin registrat el seu domicili. Tanmateix, la ciutadania estatal és molt flexible, i no es necessita cap aprovació governamental per a traslladar-se entre els estats, o per residir en un altre la federació.

Tot i que la constitució dels Estats Units és una de les més antigues del món, ha estat esmenada en diverses ocasions, i la seva interpretació i l'aplicació de les seves provisions ha canviat. La tendència ha estat cap a la centralització, en què el govern federal ara té un paper més gran del que havia tingut al començament.Aleksandar Pavković, Peter Radan, Creating New States: Theory and Practice of Secession, p. 222, Ashgate Publishing, 2007.

Història dels estats Les Tretze Colònies meridionals de la Gran Bretanya a Nord-amèrica es rebel·laren contra el govern britànic el 1775 i proclamaren llur independència el 1776. Posteriorment, es constituïren com a estats sobirans dels Estats Units d'Amèrica, que nasqué com a nació independent amb la ratificació dels Articles de la Confederació el 1781, que creaven una unió dels estats amb un govern central feble. Samuel Huntington es convertí en el primer president del Congrés Reunit dels Estats Units. Aquesta forma de govern semblà inadequada pel nou govern, i aviat començaren les propostes de reforma. Aquestes culminaren amb la convocació de la Convenció de Filadèlfia el 4 de març, 1789 i la subsegüent promulgació de la Constitució dels Estats Units, que crearen una Unió més forta, amb més prerrogatives pel govern federal.

Els Estats Units començaren a expandir-se territorialment al subcontinent nord-americà, segons les línies del Destí Manifest. Compraren la Luisiana de França el 1803, que duplicà la seva superfície. El 1819, Espanya cedí la Florida. La República de Texas s'uní a la federació el 1845, la qual cosa provocà el trencament de les relacions amb Mèxic. El Territori o País d'Oregon era controlat tant pels Estats Units com pel Regne Unit fins al 1847 quan es dividí al llarg del paral·lel 47, i la regió meridional passà al control exclusiu dels Estats Units. El 1848, en acabar la Guerra Estats Units - Mèxic, el tractat de pau, el Tractat de Guadalupe-Hidalgo obligava a Mèxic a cedir els territoris de l'Alta Califòrnia, Santa Fe de Nou Mèxic i les regions disputades entre ambdues nacions després de l'annexió de Texas. El 1853 compraren de Mèxic una franja de territori al sud del territori de Santa Fe de Nou Mèxic (en l'actualitat part d'Arizona). El 1867 compraren Alaska de Rússia, i el 1898 annexaren Hawaii.

En expandir-se territorialment, les noves regions foren dividides en territoris que amb el pas dels temps esdevingueren estats de la federació. L'Hawaii fou l'últim territori a convertir-se en estat, el cinquantè estat dels Estats Units.

Els estats de la Unió Americana Segons l'article IV de la constitució que descriu la relació entre els estats, el Congrés dels Estats Units té el poder d'admetre nou estats a la Unió. Com a requeriment, els estats han de donar "completa fe i crèdit" als actes de les legislatures i corts dels altres, la qual cosa inclou el reconeixement dels contractes legals, matrimonis, judicis criminals, i, quan encara no havia estat abolit, l'estatus d'esclavatge. Els estats no poden discriminar els ciutadans dels altres estats quant als drets bàsics. Tots els estats han estat garantits la defensa militar i civil del govern federal, el qual també ha d'assegurar-se que el govern de cadascun dels estats sigui republicà.

No hi ha cap menció a la constitució sobre el dret a la secessió de la Unió. Els Articles de la Confederació havien establert que la unió prèvia de les colònies, havia de ser perpètua, mentre que el preàmbul de la constitució actual estableix que el seu propòsit era formar una "unió més perfecta". El 1860 i 1861 onze estats del sud se separaren de la Unió, però foren reincorporats per la força de les armes durant la Guerra Civil dels Estats Units. Posteriorment, el sistema judicial federal, en el cas de "Texas contra White", establí que els estats no tenen el dret de separar-se de la Unió sense el consentiment dels altres estats.

Els estats que conformen la Unió són: + Els Estats Units d'Amèrica Nom oficial Abrev. Bandera Data d'Unió Població(cens 2020) Capital Ciutat més poblada Alabama AL border|30x30px|Bandera d'Alabama 181912141819 5.024.279 Montgomery Birmingham Alaska AK border|30x30px|Alaska 195901031959 733.391 Juneau Anchorage Arizona AZ border|30x30px|Arizona 191202141912 7.151.502Phoenix Arkansas AR border|30x30px|Arkansas 183606151836 3.011.524Little Rock Califòrnia CA border|30x30px 185009091850 39.538.223 Sacramento Los Angeles Carolina del Nord NC border|30x30px|Carolina del Nord 178911211789 5.773.714 Raleigh Charlotte Carolina del Sud SC border|30x30px|Carolina del Sud 178805231788 3.605.944ColumbiaL'àrea metropolitana de Greenville-Spartanburg-Anderson és la regió metropolitana més poblada de Carolina del Sud. Colorado CO border|30x30px|Colorado 187608011876 989.948Denver Connecticut CT border|30x30px|Connecticut 178801091788 21.538.187 Hartford BridgeportL'àrea metropolitana de Hartford-West i Hartford-Willimantic és l'àrea metropolitana més gran a Connecticut Dakota del Nord ND border|30x30px|Dakota del Nord 188911021889 10.711.908 Bismarck Fargo Dakota del Sud SD border|30x30px|Dakota del Sud 188911021889 1.455.271 Pierre Sioux Falls Delaware DE border|30x30px|Delaware 178712071787 1.839.106 Dover Wilmington Florida FL border|30x30px 184503031845 12.812.508 Tallahassee JacksonvilleL'àrea metropolitana de Miami-Fort Lauderdale és l'àrea metropolitana més gran a Florida. Geòrgia GA border|30x30px|Geòrgia 178801021788 6.785.528Atlanta Hawaii HI border|30x30px|Hawaii 195908211959 3.190.369Honolulu Idaho ID border|30x30px|Idaho 189007031890 2.937.880Boise Illinois IL border|30x30px|Illinois 181812031818 4.505.836 Springfield Chicago Indiana IN border|30x30px|Indiana 181612111816 4.657.757Indianapolis Iowa IA border|30x30px|Iowa 184612281846 1.362.359Des Moines Kansas KS border|30x30px|Kansas 186101291861 6.177.224 Topeka Wichita Kentucky KY border|30x30px|Kentucky 179206011792 7.029.917 Frankfort Louisville Louisiana LA border|30x30px 181204301812 10.077.331 Baton Rouge Nova Orleans Maine ME border|30x30px|Maine 182003151820 5.706.494 Augusta Portland Maryland MD border|30x30px|Maryland 178804281788 2.961.279 Annapolis BaltimoreBaltimore és un dels 12 comtats de l'àrea metropolitana de Baltimore-Washington que és l'àrea metropolitana més gran a Maryland. Massachusetts MA border|30x30px|Massachusetts 178802061788 6.154.913Boston Michigan MI border|30x30px|Michigan 183701261837 1.084.225 Lansing Detroit Minnesota MN border|30x30px|Minnesota 185805111858 1.961.504 Saint Paul Minneapolis Mississipi MS border|30x30px|Mississipi 181712101817 3.104.614Jackson Missouri MO border|30x30px|Missouri 182108101821 1.377.529 Jefferson City Kansas CityLa ciutat de St. Louis i 8 comtats de l'estat formen part de l'àrea metropolitana de St. Louis - St. Charles - Farmington, l'àrea metropolitana més poblada de Missouri. Montana MT border|30x30px|Montana 188911081889 9.288.994 Helena Bilings Nebraska NE border|30x30px|Nebraska 186703011867 2.117.522 Lincoln Omaha Nevada NV border|30x30px|Nevada 186410311864 20.201.249 Carson City Las Vegas Nou Hampshire NH border|30x30px|Nou Hampshire 178806211788 10.439.388 Concord ManchesterEls cinc comtats meridionals de Nou Hampshire formen part de l'àrea metropolitana de Boston-Worcester-Manchester, l'àrea metropolitana més poblada dins l'estat. Nou Mèxic NM border|30x30px|Nou Mèxic 191201061912 779.094 Santa Fe Albuquerque Nova Jersey NJ border|30x30px|Nova Jersey 178712181787 11.799.448 Trenton NewarkEls 13 comtats meridionals de Nova Jersey formen part de l'àrea metropolitana de Nova-York - Newark - Bridgeport, la més poblada a Nova Jersey. Nova York NY border|30x30px 178807261788 20.201.249 Albany Nova YorkNova York és la ciutat més poblada dels Estats Units. Ohio OH 30x30px|Ohio 180303011803 4.237.256ColumbusL'àrea metropolitana de Cleveland, tanmateix, és l'àrea metropolitana més poblada d'Ohio. Oklahoma OK border|30x30px|Oklahoma 190711161907 13.002.700Oklahoma City Oregon OR border|30x30px|Oregon 185902141859 1.097.379 Salem Portland Pennsilvània PA border|30x30px 178712121787 5.118.425 Harrisburg Filadèlfia Rhode Island RI border|30x30px|Rhode Island 179005291790 886.667Providence Tennessee TN border|30x30px 179606011796 6.910.840 Nashville MemphisL'àrea metropolitana de Nashville-Davidson és la regió metropolitana més poblada de Tennessee. Texas TX border|30x30px 184512291845 29.145.505 Austin HoustonL'àrea metropolitana de Dallas - Fort Worth és la regió metropolitana més poblada de Texas. Utah UT border|30x30px|Utah 189601041896 3.271.616Salt Lake City Vermont VT border|30x30px|Vermont 179103041791 643.077 Montpelier Burlington Virgínia VA border|30x30px|Virgínia 178806251788 8.631.393 Richmond Virginia BeachDeu comtats de Virgínia i sis ciutats independents formen part de l'àrea metropolitana de Washington-Baltimore, la regió metropolitana més poblada a Virgínia. Virgínia de l'Oest WV border|30x30px|Virgínia Occidental 186306201863 7.705.281Charleston Washington WA border|30x30px|Washington 188911111889 1.793.716 Olympia Seattle Wisconsin WI border|30x30px|Wisconsin 184805291848 5.893.718 Madison Milwaukee Wyoming WY border|30x30px|Wyoming 189007101890 576.851Cheyenne

Govern dels estats Els estats tenen la llibertat d'organitzar llurs governs estatals de qualsevol manera, però, per mandat constitucional, han de tenir una "forma de govern republicana". Tots els estats han adoptat una forma de govern basada en la separació dels tres poders de govern, com el govern federal. Tot i així hi ha algunes diferències mínimes entre els governs dels estats. Per exemple, el congrés de Nebraska és unicameral, mentre que la resta dels 49 estats tenen congressos bicamerals. En la majoria dels estats hi ha un poder executiu plural, en què els membres del gabinet també són elegits per sufragi i considerats com a membres en igualtat amb el governador. Les judicatures estatals també poden variar.

Notes

Referències

Bibliografia Stein, Mark, How the States Got Their Shapes, New York : Smithsonian Books/Collins, 2008.

Enllaços externs

State Resource Guides, from the Library of Congress State and Territorial Governments on USA.gov