Gianandrea Gavazzeni (Bèrgam, 25 de juliol de 1909 - Bèrgam, 5 de febrer de 1996) fou un director d'orquestra, compositor, musicòleg i assagista italià. Es va especialitzar en la interpretació d'òperes, distingint-se per la seva tasca de redescobriment i revalorització d'obres oblidades d'autors com Donizetti o Rossini. Va estar molt vinculat al Teatre de La Scala de Milà, on va dirigir regularment durant tota la segona meitat del segle XX.
Biografia Una antiga residència dels Tassos, a la via Pignolo de Bèrgam, va ser el seu lloc de naixement. El seu pare Giuseppe, advocat i diputat al Parlament del Partit Popular, era un apassionat coneixedor de la música i organitzador de temporades d'òpera. La seva mare, en canvi, el va ajudar a familiaritzar-se amb el teatre de la prosa. Encara nen, i a la seva ciutat natal, el petit Gianandrea va escoltar l'òpera Isabeau de Pietro Mascagni als braços de la seva àvia, experiència que en cert sentit va marcar la seva futura vocació.Entre els autors dels quals https://it.wikipedia.org/wiki/Massimo_Mila/lodava con affettuoso scherzo Gianandrea Gavazzeni per essersene fatto difensore", vi era anche Mascagni: Luigi Baldacci, Studi italiani. A.7 (N.1), 1995, pagina 100, Firenze : [poi] Firenze : Franco Cesati Editore ; Cadmo, 1995.
Va estudiar al Conservatori Santa Cecilia de Roma i va ingressar al Conservatori de Milà el 1925, alumne a la classe de piano de Renzo Lorenzoni i a la classe de composició de Vincenzo Ferroni, Ildebrando Pizzetti i Mario Pilati.
Els anys d'aprenentatge i formació també van ser importants pel que fa a les trobades. Gavazzeni va poder seguir tots els espectacles dirigits per Arturo Toscanini al Teatro alla Scala entre 1924 i 1929.
Compositor Gavazzeni va debutar com a compositor seguint els passos del seu professor Ildebrando Pizzetti. Les referències a Bèrgam i la zona de Bèrgam són freqüents en la seva producció, des del Concerto bergamasco fins a les Cançons per a Sant'Alessandro di Bergamo (patró de la ciutat), des de les Cantatas su Iscrizioni di Meridiane (recollides per Luigi Angelini) fins als Notturni di bevitori bergamaschi, del Dialogo per a tenor, baríton i orquestra dedicat a Martinengo als Concerti di Cinquandò (topònim que indica un camp a la vora del Tremana on estiuejaven els Gavazzeni). El 1935 Gavazzeni va escriure per a la temporada d'òpera del Teatro Gaetano Donizetti de Bèrgam l'òpera Paolo e Virginia basada en un llibret de Mario Ghisalberti inspirat en el Paolo e Virginia novel·la homònima de Jacques-Henri Bernardin de Saint-Pierre i centrada en el drama de l'amor total i tràgic de dos joves immersos en una natura verge. L'obra va ser especialment important perquè va obrir les portes a la important experiència del "Teatro delle Novelties" que començaria dos anys més tard per iniciativa de Bindo Missiroli i Franco Abbiati, amb el suport pel mateix Gavazzeni i Sandro Angelini. Va ser un intent interessant i d'alguna manera únic, com va afirmar el mateix Missiroli, per "animar els joves músics a acostar-se al teatre de l'òpera amb l'objectiu de no interrompre la tradició i amb l'objectiu de galvanitzar, animar-la, l'immens patrimoni operístic que en cas contrari corre el risc de convertir-se en material de museu". Amb 1949 Gavazzeni va interrompre la seva activitat compositiva, jutjant la seva pròpia producció "anacrònica" i obligant-lo així a "autoenterrar-se abans que es produeixin les "lleis excepcionals" de l'avantguarda oficial". En aquest sentit, va comentar Goffredo Petrassi, amic personal de Gavazzeni"Amb aquella consciència crítica que el distingeix, es va adonar que la composició no estava en la seva naturalesa i el que va escriure li va aparèixer sobretot com un reflex de l'experiència de Pizzetti, del qual havia estat alumne".
Director d'orquestra El 1933 Gavazzeni va començar la seva carrera com a director. La primera oportunitat li va oferir l'orquestra de l'EIAR de Torí, mentre que una mica més tard va ser mestre suplent a la temporada del "Teatro delle Nuove" de Bèrgam. Va començar així una activitat ininterrompuda que el portarà a dirigir als teatres més importants d'Itàlia i de l'estranger.
Al Teatre Verdi de Trieste el 1939 va dirigir Les noces de Fígaro amb Giulietta Simionato, el 1942 Resurrecció de Franco Alfano i La bohème amb Mafalda Favero i Giuseppe Taddei i el 1943 Fior di Maria de Renzo Bianchi i Fedra de Ildebrando Pizzetti.
Al Teatre La Fenice de Venècia l'any 1942 va dirigir Rigoletto, Madonna Imperia de Franco Alfano i Cavalleria rusticana.
El seu primer contacte amb l'Orquestra del Teatre de La Scala de Milà es remunta al 1944 amb l'òpera Il campiello d'Ermanno Wolf-Ferrari, seguida de la direcció de Mavra de Ígor Stravinski i La pulce d'oro de Ghedini.
Després de la guerra, el 1946 va dirigir Don Giovanni amb Alda Noni a Venècia.
El 1948 Gavazzeni va dirigir la Misa da Rèquiem de Gaetano Donizetti a Bèrgam, situant-se així a l'origen del fenomen del "Renaixement de Donizetti": encara es considera memorable la seva direcció dAnna Bolena amb Maria Callas, que va portar de nou l'obra mestra oblidada del mestre de Bèrgam. el repertori mundial. També el 1948 va dirigir el Trittico de Puccini al Gran Teatre del Liceu de Barcelona i Hänsel i Gretel de Humperdinck a Trieste, on el 1949 va dirigir La Favorite amb Ebe Stignani.
Una altra ocasió important va ser la que va tenir lloc l'any 1950 amb la direcció de la primera representació moderna de l'òpera de Rossini Il turco in Italia, que va comptar amb Maria Callas com a protagonista en el paper inèdit de cantant "buffa" i Sesto Bruscantini a la primera representació de el Teatre Eliseu de Roma.
El 1951 va dirigir la primera actuació al Teatro Nuovo de Torí dAida amb Giorgio Tozzi. El 1952 va dirigir el revival al Teatre Carlo Goldoni de Livorno de Parisina de Pietro Mascagni amb Maria Caniglia.
El 1953 va dirigir Lucia di Lammermoor amb Callas al Teatro dell'Opera de Roma i la primera representació de la Joana d'Arc a la foguera d'Arthur Honegger al Teatro San Carlo de Nàpols amb Ingrid Bergman i Miriam Pirazzini.
L'any 1954 al Teatre Verdi de l'illa de San Giorgio Maggiore, per al Teatre La Fenice de Venècia, l'estrena absoluta de Resurrecció i vida (Ego sum resurrectio et vita) de Virgilio Mortari amb Gianni Raimondi i Arianna de Benedetto Marcello amb Antonietta Stella. De nou l'any 1954 La figlia di Jorio d'Ildebrando Pizzetti a l'estrena al Teatro San Carlo de Nàpols.
Gavazzeni a La Scala Al Teatro alla Scala de Milà el 1948 va dirigir les primeres representacions de Daphnis et Chloé i de La valse de Maurice Ravel, el 1954 la primera representació de Giovanna d'Arco al rogo dirigida per Roberto Rossellini amb Ingrid Bergman i Cloe Elmo, el 1955 La fiamma de Ottorino Respighi, El turc a Itàlia amb Maria Callas i Sorotxinskaia iarmarka amb Rolando Panerai, el 1956 La figlia di Jorio amb Ivo Vinco i Un ballo in maschera amb Giuseppe Di Stefano i Ettore Bastianini, Samson et Dalila amb Giulietta Simionato i Ramón Vinay, Fedora amb Maria Callas i Franco Corelli i Giulio Cesare amb Simionato i Corelli, a 1957 Manon Lescaut amb Clara Petrella, Di Stefano i Fiorenza Cossotto, estrena mundial de La donna è mobile de Riccardo Malipiero amb Graziella Sciutti, Luigi Alva, Renato Capecchi i Cossotto, Il signor Bruschino, Anna Bolena amb Callas i Simionato i Iris amb Di Stefano, el 1958 Adriana Lecouvreur amb Di Stefano i Simionato, Mignon amb Simionato, Madame Butterfly, l'estrena absoluta de Assassinio nella cattedrale, Kàmenni gost, Tosca amb Renata Tebaldi i Di Stefano en el viatge al Expo 1958, un concert de VerdiPennisi, Giuseppe, Verdi and the missed paternity, Nuova antologia : 610, 2266, 2, 2013. al "Teatro Regio di Parma" i Mosè in Egitto amb Boris Christoff, Adriana Lazzarini i Simionato, el 1959 Ernani amb Corelli, el Tríptic de Puccini amb Tito Gobbi i Renata Scotto, Francesca da Rimini amb Magda Olivero i Mario del Monaco i Fedra de Pizzetti amb Régine Crespin, el 1960 Andrea Chénier amb Del Monaco, Tebaldi i Cossotto, el 1961 l'estrena absoluta de Il calzare d'argento de Pizzetti amb Di Stefano, Panerai i Wladimiro Ganzarolli i La battaglia di Legnano a la vetllada de gala per a l'obertura de la temporada del centenari de la 'unificació d'Itàlia amb Corelli, el 1962 La favorite amb Cossotto i Nicolai Ghiaurov, Faust amb Gianni Raimondi, Ghiaurov i Scotto, Les Huguenots amb Joan Sutherland, Tozzi, Simionato, Ganzarolli, Corelli i Cossotto i Il trovatore amb Cossotto i Corelli a la vetllada de gala d'obertura de temporada, a 1963 Aïda amb Cossotto, Leontyne Price, Carlo Bergonzi i Ghiaurov, i la vetllada de gala d'obertura de temporada amb Cavalleria rusticana amb Simionato i Corelli i L'amico Fritz amb Mirella Freni i el 1964 La fanciulla del West amb Corelli, Mefistofele amb Ghiaurov, Bergonzi i Raina Kabaivanska, La Cenerentola amb Simionato i Turandot amb Birgit Nilsson i Freni en el viatge al "Teatre Palazzo dei Congressi" al Kremlin de Moscou.
El 1965 va ser nomenat director musical fins al 1968 i va dirigir Norma amb Leyla Gencer i Simionato, l'estrena mundial de Clitemnestra de Pizzetti, La favorite amb Bruscantini i Cossotto, Simon Boccanegra amb Ghiaurov, Gabriella Tucci i Panerai i La forza del destino amb Bergonzi, Simionato i Ghiaurov a la vetllada de gala d'obertura de la temporada de Verona.
El 1966 va ser nomenat Director ArtísticBartoli Bacherini, Maria Adelaide, Noi soldà : Prosperi e la memoria salvata, Florència : Polistampa, 2007. Anthology Vieusseux. GEN DES., 2007. fins a 1968 i va dirigir l'estrena mundial de L'albergo dei poveri de Flavio Testi i Nabucco amb Ghiaurov al vespre per a l'obertura de la temporada i Rigoletto amb Luciano Pavarotti, a la 1967 Madame Sans-Gêne i Khovànsxina amb Ghiaurov i el 1968 Loreley amb Elena Souliotis, Gianfranco Cecchele i Piero Cappuccilli.
El 1970 va dirigir I vespri siciliani amb Ruggero Raimondi i Scotto a la nit d'obertura de la temporada d'òpera, el 1972 Linda di Chamounix amb Enzo Dara, Alfredo Kraus, Carlo Cava i Renato Bruson, Alceste de Gluck, el 1973 Borís Godunov amb Ghiaurov, el 1976 Luisa Miller amb Pavarotti, Bruna Baglioni i Montserrat Caballé, el 1983 Anacréon de Luigi Cherubini, el 1984 Idomeneo i I Lombardi alla prima crociata amb Ghena Dimitrova i Josep Carreras, el 1985 dos concerts amb Viktoria Mullova, el 1986 La sonnambula amb Bonaldo Giaiotti i June Anderson, el 1987 la missa en fa major “di Chimay” de Luigi Cherubini, el 1988 I due Foscari amb Bruson i Paulus, op. 36 de Felix Mendelssohn a la "Basilica di San Simpliciano", el 1989 la represa en el viatge de La Scala al Teatre Bolxoi de Moscou de Adriana Lecouvreur amb Freni i Cossotto, el 1990 la Simfonia núm. 5 de Mendelssohn, el 1991 La bohème amb Freni, el 1994 La rondine amb Denia Mazzola Gavazzeni i el 1995 Stiffelio amb Carreras.
Altres direccions orquestrals A més del Teatro alla Scala, Gavazzeni va estar present als principals teatres, no només a Itàlia.El 1955 va dirigir el revival al "Teatro Donizetti" de Bèrgam de Otello i la primera actuació al "Teatro Comunale di Firenze" de La Fira de Soročincy. El 1956 va dirigir el revival al "Teatro Carignano" de Torí de Lucia di Lammermoor. Al Teatro dell'Opera di Roma de 1955 va dirigir l'estrena de Burlesca de Antonio Veretti amb Elmo i la represa de Il tabarro amb Tito Gobbi, el 1956 la repetició de Iris amb Di Stefano i Christoff i la repetició de Samson et Dalila amb Fedora Barbieri i el 1978 el revival de Parisina de Pietro Mascagni amb Ferruccio Furlanetto. A Edimburg el 1957 va dirigir El turc a Itàlia a La Scala amb Bruscantini, Cossotto i Fernando Corena.