El Taure (taurus en llatí vol dir "toro") és una de les constel·lacions del zodíac i es troba a l'hemisferi celeste nord. Taure és una constel·lació gran i prominent al cel d'hivern de l'hemisferi nord. És una de les constel·lacions més antigues, que es remunta almenys a l'edat del bronze primerenca, quan va marcar la ubicació del Sol durant l'equinocci de primavera. La seva importància per al calendari agrícola va influir en diverses figures de toros en les mitologies antigues de Sumer, Akkad, Assíria, Babilònia, Egipte, Grècia i Roma. El seu antic símbol astronòmic és20x20px (♉︎), que s'assembla al cap de bou.
Hi ha una sèrie de característiques que són d'interès per als astrònoms. Taure acull dos dels cúmuls oberts més propers a la Terra, les Plèiades i les Híades, tots dos visibles a simple vista. A primera magnitud, el gegant vermell Aldebaran és l'estrella més brillant de la constel·lació. A la part nord-est de Taure hi ha Messier 1, més coneguda com la Nebulosa del Cranc, un romanent de supernova que conté un púlsar. Una de les regions més properes de formació estel·lar activa, el complex Taure-Auriga, es creua a la part nord de la constel·lació. L'estrella variable T del Taure és el prototip d'una classe d'estrelles anteriors a la seqüència principal.
Característiques Taure és una constel·lació gran i prominent al cel d'hivern de l'hemisferi nord, entre Àries a l'oest i Bessons a l'est; al nord es troben Perseu i Auriga, al sud-est Orió, al sud Eridanus, i al sud-oest la Balena. A finals de novembre-principis de desembre, Taure arriba a l'oposició (punt més allunyat del Sol) i és visible tota la nit. A finals de març, surt al capvespre i desapareix completament darrere de la resplendor del Sol de maig a juliol.
Aquesta constel·lació forma part del zodíac i, per tant, està intersecada per l'eclíptica. Aquest cercle a través de l'esfera celeste forma el camí aparent del Sol quan la Terra completa la seva òrbita anual. Com que el pla orbital de la Lluna i els planetes es troben prop de l'eclíptica, normalment es poden trobar a la constel·lació de Taure durant alguna part de cada any. El pla galàctic de la Via Làctia talla l'angle nord-est de la constel·lació i l'anticentre galàctic es troba prop de la frontera entre Taure i Auriga. Taure és l'única constel·lació creuada per les tres de l'equador galàctic, l'equador celeste i l'eclíptica. Una estructura galàctica semblant a un anell coneguda com el cinturó de Gould passa per la constel·lació.
L'abreviatura recomanada de tres lletres per a la constel·lació, adoptada per la Unió Astronòmica Internacional el 1922, és "Tau". Els límits oficials de les constel·lacions, tal com els va establir l'astrònom belga Eugène Delporte el 1930, estan definits per un polígon de 26 segments. En el sistema de coordenades equatorials, les coordenades d'ascensió recta d'aquestes fronteres es troben entre les i les , mentre que les coordenades de declinació estan entre 31,10° i -1,35°. Com que una petita part de la constel·lació es troba al sud de l'equador celeste, aquesta no pot ser una constel·lació completament circumpolar a qualsevol latitud.
Objectes de l'espai profund
A l'est de la constel·lació està un dels cúmuls estel·lars més coneguts, fàcilment visible a ull nu, les Plèiades. Rere Aldebaran hi ha les Híades, el cúmul estel·lar obert més proper, que forma una V en el cel indicant el cap del bou.
Un altre objecte, visible al telescopi, és la nebulosa del Cranc (M1), una supernova romanent al nord-est de Zeta. L'explosió, vista a la Terra el 4 de juliol de 1054, era prou brillant per a ser vista de dia. Es menciona a texts d'història xinesa i pots d'indis americans.
Mitologia A la mitologia grega, a part de representar un bou corrent, també correspon al minotaure de la mitologia grega i correspon a Zeus en forma de bou, que va agafar per prendre Europa, una princesa fenícia, que Zeus va fer pujar sobre el llom i, abans que se n'adonés, es va llançar a la mar i començà a nedar fins que arribà a Creta, on va tornar a recuperar l'aspecte d'un déu. Zeus va aconseguir conquerir Europa i d'aquesta unió en va néixer Minos.
Astrologia El signe astrològic Taure (20 d'abril - 20 de maig) està associat amb la constel·lació. En algunes cosmologies, Taurus està associat amb l'element clàssic Terra, i en conseqüència és un signe de Terra (amb Virgo i Capricorn). El seu oposat polar és Escorpí.
Estrelles notables i d'anomenada
BD F Noms i altres designacions Magnitud aparent Magnitud absoluta Distància en Anys llum Tipus espectral Comentarisα87Aldebaran, Alpha Tauri, Cor Tauri, Parilicium0,87 -0,63 65,1 K5III الدبران ad-dabarān El seguidor de les Plèiades cor tauri El cor del brau Noms populars: la Cabra, la Mosca, l'Ull de Bou.β112Beta Tauri, El Nath, Alnath, Nath1,65 -1,37 131 B7III النطح an-naţħ El que topa (amb la banya)η25Alcíone, Eta Tauri, la reina que allunyà les tempestes (una de les Plèiades) 2,85-2,41 440 B7III Αλκυώνη membre de les Plèiades cúmul obert estrella doble; magnitud dels components 2,85, 8,3ζ123Dseta Tauri, Tien Kwan, Alheka2,97-2,56 417 B4IIIp 天關 tiānguān El pas de la muntanya celestial ? al-haq'ah L'indret blanc? estrella variable del Tipus Gamma Cassiopeiaeθ²78Theta-2 Tauri3,40 0,10 153 A7III membre de les Híades cúmul obert estrella variable del Tipus Delta Scutiλ35Lambda Tauri3,41 -1,87 370 B3V+A Binari Eclipsantε74Èpsilon Tauri, Ain, Oculus Borealus3,530,15 155 K0III عين cain l'ull (del bou) oculus boreālus L'ull boreal membre de les Híades cúmul obertο1Òmicron Tauri3,61 -0,45 212 G8III 27Atlant, 27 Tauri3,62 -1,72 440 B8III Άτλας, l'audaç (un tità, pare de les Plèiades membre del cúmul obert de les Plèiades sistema estel·lar triple; magnituds de les components: 4,1, 5,6, 6,8γ54Gamma Tauri, Hyadum I, Prima Hyadum, Primus Hyadum, la primera de les Híades 3,63 0,28 154 G8III membre del cúmul obert de les Híades 17Electra, 17 Tauri3,72 -1,56 440 (o 371?) B6III Ηλέκτρα membre de les cúmul obert Plèiadesξ2Xi Tauri3,73 -0,44 222 B9Vn Eclipsant binàriaδ¹61Delta-1 Tauri, Hyadum II, Secunda Hyadum, Secundus Hyadum3,770,40 153G8III membre de les Híades cúmul obertθ¹77Theta-1 Tauri3,84 0,42 153 G7III membre Híades cúmul obert 20Maia, 20 Tauri3,87 -1,34 440 B8III Μαία membre de les Pléiades cúmul obertν38Nu Tauri3,910,92 129 A1V 23Merope, 23 Tauri4,14 -1,07 440B6IV Μερόπη membre del cúmul obert de les Pléiades estrella variable tipus Beta Cepheif55 Tauri4,14-1,08 360 K0II-III...κ¹65Kappa-1 Tauri4,21 0,85 148 A7IV-V membre del cúmul obert de les Híades sistema estel·lar de sis estelsd8888 Tauri4,250,93 150 A5m μ49Mu Tauri4,27-1,35 435B3IVτ73Tau Tauri4,27-1,18401B3Vc¹9090 Tauri4,27 0,96 150 A6V membre del cúmul obert de les Híadesυ69Ípsilon Tauri4,280,90155A8Vn membre del cúmul obert les Híades tipus Delta Scuti estrella variable 1010 Tauri4,293,60 45 F9V δ³68Delta-3 Tauri, 68 Tauri4,30-0,99 148B6V membre del cúmul obert les Híades tipus α ² Canum Venaticorum estrella variableq19Taígete, Taÿgete, 19 Tauri (una de les Plèiades)4,30-0,99440 o 373?B6V Ταΰγετη membre del cúmul obert de les Plèiades 119119 Tauri, CE Tauri4,32-4,53 1920 o 1919? M2Ib variable semiregular diàmetre 510 vegades el del SolA¹3737 Tauri4,36 0,64 181 K0III 7171 Tauri4,48 136136 Tauri4,56 ι102Iota Tauri4,621,13 163A7V membre de les Híades cúmul obertρ86Rho Tauri4,651,30152 o 153?A8V membre de les Híades cúmul obert estrella variable tipus Delta Scutiσ²92Sigma-2 Tauri4,671,23 155 o 159?A5Vn membre del cúmul obert de les Híadesπ73Pi Tauri4,69-1,03 455G8IIIδ²64Delta-2 Tauri, 64 Tauri4,801,55146A7V membre del cúmul obert de les Híades 139139 Tauri4,81 -4,24 2.105B1Ib 4747 Tauri4,84-0,44 372 G5III 126126 Tauri4,84 -1,96 748 B3IV... o114114 Tauri4,88 -1,76 696 B2.5IV 132132 Tauri4,88 -1,14 522 G8IIIvar 134134 Tauri4,89 0,29 272 B9IV m104104 Tauri4,91 3,91 52 G4V ω²50Omega-2 Tauri4,932,64 94 n109109 Tauri4,960,96 206 G8III 7575 Tauri4,96 1,08 194 K2IIIvar φ52Phi Tauri4,97 -0,13 342 K1III 111111 Tauri5,00 4,17 48 F8V SB b7979 Tauri5,02 1,56 160 A7V membre del cúmul obert de les Híades 28Plèione (la mare de les Plèiades), 28 Tauri, BU Tauri5,05 -0,32 387 o 440? B7p Πληϊόνη membre del cúmul obert de les Plèiades estrella variable tipus Gamma Cassiopeiaeσ¹91Sigma-1 Tauri5,08 1,74 155 o 152A4m membre del cúmul obert de les Híadese3030 Tauri5,08 -1,11 565 B3V i9797 Tauri5,08 el mateix que V480 Tau? V480 Tau 5,08 1,27 189 A7IV-V el mateix que i Tau?r6666 Tauri5,10 -0,32 396 A3V s44 Tauri5,14 -0,39 417 A0Vn 4141 Tauri5,18 125125 Tauri5,18 -0,73 496 B3IV ψ42Psi Tauri5,21 3,01 90 F1V 5858 Tauri5,26 κ²67Kappa-2 Tauri, 67 Tauri5,272,05 148 o 144?A7V membre del cúmul obert de les Híadesl106106 Tauri5,28 133133 Tauri5,28 -1,67 800 B2IV-V 4646 Tauri 5,29 2,45 121 F3V... 4040 Tauri5,32 -2,21 1.046 B3V u2929 Tauri5,34 -0,94 589 B3V V724 Tau 5,34 0,41 316 A0p Si 5656 Tauri5,34 HR 1257 5,36 2,66 113 F6IV 121121 Tauri5,37 HR 1480² 5,38 1,82 168 A5m χ59Chi Tauri5,38 0,81 268 B9V p44 44 Tauri, IM Tauri 5,39 1,51 195 F2IV-V Estrella variable amb la designació: IM Tauri 8383 Tauri 5,40 2,10 149 F0V 83 o 83²? 115115 Tauri5,40 16Celeno, 16 Tauri, una de les Plèiades, la morena (o la fosca)5,450,40440 o 335? B7IV Κελαινό membre del cúmul obert de les Plèiadesc²9393 Tauri5,45 0,33 345 B8IV 3636 Tauri5,46 -1,87 954 G0III... 8181 Tauri5,47 2,24 145 Am o 81 Tau²? 118118 Tauri5,47 -0,15 434 B9Vn 130130 Tauri5,47-2,48 1.269 F0III 5353 Tauri5,50 0,93 267 B9IV 103103 Tauri5,50 -4,48 3.230 B2V... HR 1847 5,50 -2,17 1.117 B7III ω¹43Omega-1 Tauri5,51 93,5 116116 Tauri5,52 7272 Tauri5,53 122122 Tauri5,53 135135 Tauri5,54 1212 Tauri5,55 h5757 Tauri5,58 membre del cúmul estel·lar de les Híades 8080 Tauri5,58 137137 Tauri5,60 3232 Tauri5,62 21Astèrope, Sterope I, 21 Tauri5,64 440 Αστεροπή membre del cúmul obert de les Plèiades 5151 Tauri5,64 6363 Tauri5,64 1818 Tauri5,66 3131 Tauri5,66 120120 Tauri5,67 1313 Tauri5,68 4545 Tauri5,71 6060 Tauri5,72 131131 Tauri5,72 t66 Tauri5,76 117117 Tauri5,77 8989 Tauri5,78 k9898 Tauri5,79 9999 Tauri5,79 105105 Tauri5,84 A²3939 Tauri5,90 7676 Tauri5,90 77 Tauri5,95 129129 Tauri6,00 8585 Tauri6,01 3333 Tauri6,05 9696 Tauri6,09 110110 Tauri6,09 1111 Tauri6,11 1414 Tauri6,13 9595 Tauri6,18 113113 Tauri6,23 108108 Tauri6,26 8484 Tauri6,28 2424 Tauri6,3 4848 Tauri6,31 6262 Tauri6,34 141141 Tauri6,36 22Astèrope, Sterope II, 22 Tauri 6,43 440 Αστεροπή membre del cúmul obert de les Plèiades 7070 Tauri6,44 2626 Tauri6,47 99 Tauri6,72 101101 Tauri6,75 5555 Tauri6,85 HD 371247,68 té 2 planetes T Tauri9,60 estrella variable, prototip de les variables T Tauri RV Tauri9,60 estrella variable, prototip de les variables RV Tauri Púlsar del Cranc púlsar de la Nebulosa del Cranc Font: The Bright Star Catalogue, 5th Revised Ed., The Hipparcos Catalogue, ESA SP-1200
Referències
Enllaços externs
Les Plèiades, APOD, en català