miniatura|La conquesta de Sibèria de Iermak, una pintura de Vasili Surikov La història de Sibèria es remunta almenys al primer mil·lenni aC amb l'aparició, al territori, d'antigues civilitzacions nòmades, com ara els escites i els xiongnu. Les estepes del sud de Sibèria foren testimoni de la successió de diversos imperis nòmades, incloent-hi l'Imperi turc i el mongol. Durant la baixa edat mitjana el budisme tibetà s'estengué per les regions del sud del llac Baikal. Una fita important a la zona fou l'arribada dels russos als segles i , època contemporània i en molts aspectes anàloga a la colonització i assentament d'europeus al Nou món. Durant els anys del tsarisme imperial (Imperi Rus), Sibèria era una província agrícola i lloc d'exili dels opositors al tsarisme, com ara Dostoievski i els desembristes, entre d'altres. Els segles i van ser testimonis del descobriment dels immensos recursos naturals de Sibèria, de la construcció del ferrocarril Transsiberià, de la industrialització i de la creació d'una gegantina xarxa de camps de treballs forçats per a dissidents polítics anomenats «Gulag», ja a l'època estalinista.
Prehistòria
miniatura|Mont Belukha al massís d'Altai D'acord amb la genealogia genètica, els primers pobladors que residiren a Sibèria hi visqueren fa quaranta-cinc mil anys i s'expandiren cap a l'est i cap a l'oest per a colonitzar Amèrica i Europa. Als marges de tots els llacs siberians són freqüents restes humanes del període anomenat lacustre del Neolític. A més, s'han trobat molts kurgans o túmuls, forns i altres utensilis que donen fe d'una bona densitat de població. De fet, alguns dels més antics artefactes trobats a l'Àsia central provenen de Sibèria i del Turquestan occidental.Goetz, Phillip W. The New Encyclopaedia Britannica. Encyclopaedia Britannica, Inc, 1991, pág. 724. Durant les grans migracions d'Àsia de l'est cap a l'oest, moltes poblacions foren esporuguides cap a la frontera nord de l'altiplà Central Siberià i cap a Sibèria. Les successives onades d'immigració les van acabar arraconant cap a les zones més àrides del nord.
D'acord amb algunes teories, els primers habitants de Sibèria foren els Ienisians, que parlaven una llengua diferent de la que parlava la població dels Urals i d'Altai. Alguns dels seus descendents habiten encara a les muntanyes Saian.
Als Ienisians els van seguir els Iuracs provinents dels Urals, els quals vivien a l'alt altiplà i foren expulsats probablement pels huns durant la seva migració al , fins que entraren a Sibèria. Aquest fet ha estat comprovat a causa de la gran quantitat d'utensilis de l'edat del bronze trobats per tot el sud de Sibèria. No coneixien el ferro, però feren magnífics treballs amb bronze, or i argent, amb la forja d'ornaments i d'utensilis per als seus fèrtils camps conreats.
Vuit segles més tard van fer aparició a Sibèria els pobles de llengua turquesa, com els khakassos i uigurs, també forçats a emigrar des de les seves terres originàries. Aquests nous invasors deixaren restes del seu pas per Sibèria, amb dos períodes ben diferenciats. Aquests pobles treballaren el bronze i el ferro en bells motius ornamentals. Alguns dels seus treballs s'exposen al Museu Ermitage de Sant Petersburg.
Conquesta mongola de Sibèria Els mongols havien mantingut sempre una estreta relació amb els pobles siberians, als quals anomenaven "gent del bosc" (Ойн иргэд). Molts d'ells, sobretot les tribus assentades als voltants del llac Baikal, parlaven mongol, mentre que altres, com els barga, els tuvinians, els pobles de llengua turquesa, samoiedes i els ienisians eren completament diferents dels mongols.
L'any 1206 Genguis Kan es proclama rei absolut de les tribus mongoles i turcomongòliques del sud de Sibèria. En els anys següents van ser progressivament conquerides les altres tribus siberianes com els oirats, els barga, els khakassos, els uriats, els tuvinians i els kirguís.The Secret History of the Mongols, ch. V. Sota la dominació mongola, els siberians quedaren organitzats en tres tumen (unitats de deu mil)C. P. Atwood-Encyclopedia of Mongolia and the Mongol Empire, p. 502. i diversos telengit (unitats de mil). Els mongols també establiren una colònia d'artesans agricultors xinesos durant la guerra contra la Xina.
Sibèria occidental estigué lligada des de la conquesta mongola als descendents del fill gran de Genguis Kan, Jotxi. Amb la divisió de l'Imperi Mongol, aquests descendents foren els kans de l'Horda d'Or (o ulus de Jotxi, originàriament).Nagendra Kr. Singh, Nagendra Kumar - International Encyclopaedia of Islamic Dynasties, p. 271. Com a curiositat d'aquest període es pot dir que la recaptació d'impostos es feu amb trineus tirats per gossos per travessar amb més rapidesa el territori. Sibèria occidental romangué sota el domini de l'Horda d'Or fins a la seva desintegració al , l'any 1428, quan es dividí en diversos kanats, entre ells el de Sibèria.
Kanat de Sibèria 321px|miniatura|El Kanat de Sibèria durant els segles XV i XVI El Kanat de Sibèria (1428-1598) fou la resposta a la desintegració de l'Horda d'Or, com un dels seus hereus. Va tenir com a centre la ciutat de Tiumén, i un territori que abastava des del riu Ienissei fins als Urals, i des de l'oceà Àrtic fins a les estepes meridionals creuades pels rius Irtix i Ishim. Estava format per ètnies diverses, i les principals n'eren els tàtars siberians, khantis, mansis, iuracs i selkups. La dinastia Taybughid (no emparentada amb Genguis Kan) es disputava el tron amb els descendents de Shibam, un fill de Jotxi; i un kan d'aquesta família, Taibuga, prengué el poder al 1450.
A principis del van començar a arribar al Kanat fugitius tàtars del Turquestan; estaven formats per agricultors, adobers, comerciants i clergues islàmics, que s'assentaren a les terres a l'est dels Urals. S'organitzaren en petits principats sotmesos a la voluntat del kan de Sibèria. A pesar de tot, tingueren enfrontaments amb els russos que habitaven a l'altra part dels Urals i que començaven a colonitzar la serralada. Aquests enfrontaments amb Moscòvia obligaren el kan Ediger a enviar emissaris a Moscou accedint a pagar-hi un tribut anual.
L'últim kan de Sibèria fou Kutxum (?-1605, va regnar entre 1563-98) i intentà dur a terme algunes reformes, com ara convertir els tàtars siberians, seguidors del xamanisme, a l'islam. D'aquesta manera, demanà al kan de Bukharà, Abdullah, l'enviament de clergues musulmans a Iskar. La conversió sols va tenir èxit a les ciutats, ja que gairebé no va tenir influència als territoris dels rius Irtix i Obi, o a l'Altai. S'inauguraren escoles amb l'objectiu de millorar l'alfabetització. Per acabar, cal destacar que Kutxum es negà a pagar el 1571 el tribut a Moscòvia, desafiant així als russos, a la vegada que s'aliava amb el Kanat de Crimea. Aquesta hostilitat tingué el seu auge el 1573, quan el mateix kan dirigí una incursió sobre la ciutat russa de Perm. Aquest atac proporcionà l'excusa als russos per iniciar la conquesta de Sibèria.
Conquesta russa de Sibèria
Antecedents: Novgorod i Moscòvia Els antecedents a la conquesta russa de Sibèria els podem trobar ja al , quan la República de Nóvgorod feia incursions i visites al territori siberià situat més enllà dels Urals, i d'aquestes incursions es passà al a l'exploració del riu Obi i la mar de Kara cap al 1364.The Novgorodian Karamzin Annal. The Full Collection of the Rissian Annals. Vol. 22. St. Petersburg, 2002. Després de la caiguda de Novgorod, les seves comunicacions amb la Sibèria occidental passaren al Gran Ducat de Moscou. D'aquest primer període moscovita cal citar l'expedició militar dels prínceps Fiódor Kurbski i Ivan Saltyk-Travin cap al maig de 1483, que es mogueren pels rius Tavda, Tura i Irtix, i arribaren fins al riu Obi. També es pot esmentar que, al 1499, moscovites i novgorodencs esquiaren fins a Sibèria occidental remuntant el riu Obi i en sotmeteren algunes tribus locals.Каргалов В. Московские воеводы XVI-XVII веков. М. 2002.
Després de l'atac del kan de Sibèria, Kutxum, el 1573, el gran comerciant Stróganov de Perm va enrolar nombrosos cosacs per protegir els assentaments als Urals. Stróganov li va recomanar al seu cap cosac Iermak Timofeievitx que conquerira el Kanat de Sibèria, amb la promesa de subministrament d'aliments i armes.
Conquesta miniatura|Iermak Timofeievitx Iermak Timofeievitx entra a Sibèria l'any 1580 amb una tropa de 1.636 guerrers, seguint els rius Tagil i Tura. L'any següent assetjaren amb èxit Isker, residència del kan Kutxum en les proximitats del riu Tobol, prop d'on avui s'alça la ciutat de Tobolsk, amb una força de 500 soldats. Kutxum fugí i abandonà els seus dominis a Iermak, el qual els lliurà al tsar Ivan IV. Mentrestant, Kutxum es va retirar a l'estepa i en els anys següents reagrupà les seves tropes, fins que va atacar per sorpresa a Iermak la nit del 6 d'agost de 1584, i massacrà la major part dels seus soldats. El mateix Iermak fou ferit i va tractar d'escapar nedant pel riu Wagai (afluent de l'Irtix), però s'hi ofegà a causa del pes de l'armadura (fonts tàtares asseguren que aquesta versió fou inventada per salvar-li l'honor i que en realitat fou massacrat amb la resta dels seus soldats). La resta de les tropes de Iermak sota el comandament de Mescheryak se'n retiraren i van destruir al seu pas la ciutat de Qashliq.
El 1586 els russos tornaren a Sibèria, i després de sotmetre el kanat a vassallatge i als mansis mitjançant l'ús d'artilleria, van establir una fortalesa a Tiumén, prop de les ruïnes de Qashliq. Les tribus tàtares, sotmeses al kan Kutxum, van ser atacades entre els anys 1584 i 1595. Malgrat tot, Kutxum no fou capturat. Finalment, l'agost de 1598, Kutxum fou derrotat en la batalla d'Urmin, prop del riu Obi. En el transcurs de la contesa, la família reial siberiana fou capturada per les tropes russes, però Kutxum tornà a escapar. Malgrat la seva fugida, la captura de la seva família suposà el final de les activitats militars i polítiques del kan, que es retirà als territoris de l'Horda Nogai, al sud de Sibèria. Es creu que d'allí es va dirigir llavors a Bukharà i que, quan ja era vell, es quedà cec, i va morir a l'exili, lluny dels seus parents. La família del kan fou traslladada a Moscou, on van romandre com a ostatges. Els descendents d'aquella família van ser coneguts com a prínceps Sibirsky, i se sap que la família va sobreviure almenys fins a finals del .
Després de la mort del kan i la progressiva dissolució de la resistència siberiana organitzada, començà l'expansió russa cap a l'est. Unes noves onades de bandes de caçadors i aventurers feren incursions anuals en territori siberià, amb el suport de Moscou. Es van construir forts i això permeté que nous treballadors s'assentessin al seu voltant per subministrar aliments a les guarnicions militars. Per evitar conflictes amb les poblacions més nombroses del sud, els russos preferien avançar cap a l'est per latituds més altes. Avançaren en primer lloc cap al llac Baikal i després a la mar d'Okhotsk i al riu Amur. Malgrat tot, quan arribaren a les fronteres xineses, es van trobar amb pobles equipats amb artilleria i van haver de detenir-se.
Els russos arribaren a l'oceà Pacífic l'any 1639.2008-03-31 Reference Nationalencyklopedin http://ne.se/jsp/search/article.jsp?i_art_id=715527. Després de la conquesta del Kanat de Sibèria, tot el nord d'Àsia (una àrea molt més extensa que l'antic kanat) passà a ser conegut com a Sibèria, i cap a l'any 1640 les fronteres orientals de Rússia s'havien expandit en milions de quilòmetres quadrats. Moltes de les ciutats russes modernes de la Sibèria occidental es fundaren durant el període del Kanat de Sibèria, incloent-hi Tiumén i Tobolsk. En certa manera, el kanat subsistí sota el títol subsidiari de "tsar de Sibèria", que va passar per complet de l'estil imperial dels autòcrates russos.
Sota l'Imperi Rus L'expansió russa cap a l'est miniatura|Antic mapa d'Irkutsk, del llac Baikal i dels seus voltants