La Tenrikyo (en japonès: 天理教 Tenrikyō), també anomenada Tenriisme, és una religió monoteista originada a partir de les revelacions que va experimentar una dona japonesa, Miki Nakayama, coneguda com a Oyasama pels seus seguidors. Els practicants de la Tenrikyo creuen que Déu, conegut amb diversos noms inclòs el de Tenri-o-no-mikoto, va expressar la seva voluntat divina a través de la senyora Nakayama, que afirmava ser el temple vivent de Déu, I en menor mesura, a través d'Izo Iburi i altres líders. miniatura|Simbol de la religió Tenrikyo L'objectiu de Tenrikyo a nivell mundial és ensenyar i promoure la “Vida Joiosa”, que és cultivada a través dels actes de caritat i de la plenitud mental anomenada hinokishin.
La doctrina de Tenrikyo va ser un dels moviments religiosos més influents al Japó immediatament després de la Segona Guerra Mundial i la seva associació aconseguia prop de 2,5 milions d'integrants cap a finals del segle xx.
Tots els creients de Tenrikyo estan a la recerca de ser yoboku i assolir el yokigurashi que és una vida plena d'alegria i felicitat.
La seu principal del Tenrikyō se situa a la localitat de Tenri, Nara, Japó. A Tenri, segons els preceptes d'aquesta religió, s'ubica el lloc on el Déu Tenri-o-no-mikoto, també anomenat Oyagami, va crear la humanitat. Per tant, la seu principal allà ubicada és on hi ha el lloc sagrat d'aquesta creació, anomenat Yiba, el qual és considerat com el bressol i la llar de tots els éssers humans. A més, el Yiba és el lloc on se celebra el Servei Sagrat o Tsutome, per a la salvació universal. miniatura|imatge de un dels patis de la seu central de la Tenrikyo, a la ciutat de Tenri. Els dominis de la Tenrikyo avui en dia inclouen la gestió de 16.833 esglésies al Japó, el Jiba a la ciutat de Tenri, l'oyasato-yakata i moltes altres organitzacions adreçades a la comunitat. Aquesta religió té, aproximadament, 1,75 milions de seguidors al Japó, i s'estima que en té més de dos milions arreu del món. La Tenrikyo és classificada com a shinshukyo o, cosa que és el mateix, com una Nova Religió Japonesa.
Història El 18 d'abril de 1798 va néixer al llogaret de Sanmaiden (actual ciutat de Tenri) la fundadora o "Oyasama", Miki Nakayama, a la família Maegawa. Va contreure matrimoni amb un membre de la família Nakayama, amb Nakayama Zenbei del llogaret Shoyashiki, el 1810.
miniatura|imatge de Miki Nakayama Any 1838, el 26 d'octubre del calendari lunar (que equival al 12 de desembre del calendari gregorià), al voltant de les 8:00 h, l'Oyasama és establerta com a Temple de Tsukihi, marcant així l'inici de la religió Tenrikyo. Segons ella mateixa va difondre, el Déu Parent o Déu Pare i Mare, Oyagami o també anomenat Tenri-Ō-no-Mikoto , li hauria revelat el seu desig de salvar els éssers humans. En la tradició Tenrikyo, Nakayama Miki va ser triada com a Santuari de Déu el 1838, després que el seu fill i el seu marit comencessin a patir greus malalties. La família va trucar a un monjo budista perquè exorcitzés l'esperit que causava les malalties. Quan el monjo se'n va anar temporalment i li va demanar a Miki Nakayama que es fes càrrec, ella va indicar que va ser posseïda pel déu Únic (Tenri-O-no-Mikoto), qui va exigir que Nakayama fos lliurat a Déu com un santuari. El marit de Nakayama va cedir a aquesta petició tres dies després.
Any 1840, l'Oyasama comença a repartir les seves pertinences i els béns de la família amb la finalitat de caure a l'extrema pobresa. En desfer-se de tots els seus béns i pertinences donant-les als altres, i en perdre l'aferrament als béns materials, s'inicia el camí a la vida plena a l'alegria i la felicitat. Va començar a atraure seguidors, que creien que ella era una deessa vivent que podia curar les persones i beneir les dones embarassades amb un part segur
Any 1854, l'Oyasama comença a concedir el Permís per al Part Feliç, que és una providència per tenir un embaràs amb bon destí, que s'efectua al Yiba.
Any 1864, comença la construcció a Tenri del Lloc del Tsutome (primera construcció de Tenrikyo). Diverses obres s'aniran afegint al llarg dels decennis següents, fins a l'actualitat.
Any 1866, Oyasama comença a ensenyar el Tsutome, que és el ritual més important d'aquesta religió. l'any 1875, té lloc la Identificació del Yiba, com a lloc on es va iniciar la humanitat. El 1867 va obtenir l'autorització oficial de l'Oficina Administrativa Sintoista de Yoshida (Yoshida jingi kanryō) per fer activitats religioses.
Any 1880, per escapar de la incessant persecució del govern, el Tenrikyo es va posar sota l'administració d'un temple shugendō anomenat Jifuku-ji. Durant aquest període, Tenri-Ō-no-Mikoto es va anomenar oficialment Tenrin-Ō-Nyorai i es van canviar els kanji de diverses altres deïtats, però el 1890 Tenrikyo va rebre l'aprovació del govern Meiji i es van restaurar els noms originals.
Any 1887, el 18 de febrer (26 de gener segons el calendari lunar), va morir Miki Nakayama. A Tenrikyo s'ensenya que Oyasama no va morir, sinó que va amagar el seu ésser físic. Actualment consideren que si bé no se la pot veure físicament, roman a la Residència original com abans i segueix treballant sense cap canvi en la tasca de la salvació mundial. Iburi Izō es va convertir a Honseki i va començar a impartir instruccions divines (registrades en l'Osashizu), així com a atorgar el Sazuke en nom de Miki Nakayama.
Any 1888 s'estableix la Seu de l'Església Tenrikyo sota la supervisió directa del Sinto. Això va ser motivat arran que el 26/1/1888 la cerimònia commemorativa del primer aniversari va ser dissolta per la policia, i va sorgir la necessitat de ser reconeguda la nova religió de forma oficial, i així es van iniciar nombroses gestions. Finalment va ser oficialment reconeguda el 1908.
miniatura|gravat sobre un sermò del culte Tenrikyo, a Tòquio, al 1898. Any 1893, uns missioners de Tenrikyo es dirigeixen a la Península de Corea, marcant l'inici de la missió a l'estranger. El 1897, el 12 de setembre s'estableix l'Església Taichu a Taiwan, sent la primera església de Tenrikyo a l'estranger.
Any 1925, es va establir una escola de llengües estrangeres per a missioners, inclosa el que es convertiria a la Biblioteca Central Tenri . El mateix any es va produir l'establiment d'una impremta, un departament per a la investigació de materials doctrinals i biogràfics i una expansió important del sistema educatiu de l'església, inclosa una nova escola per a nenes, una escola bressol, un jardí d'infants i una escola primària .
Any 1935, a mesura que la guerra entre el Japó i la Xina va créixer i fins a la Segona Guerra Sino-Japonesa, el control estatal del pensament religiós i secular es va intensificar. Per exemple, el desembre de 1935, les autoritats estatals van destruir els edificis de la seu d'Omotokyo i van arrestar els líders de l'organització. Una setmana més tard, el 16 de desembre del 1935, es va enviar uns quatre-cents policies a investigar la seu de l'Església Tenrikyo sota sospita d'evasió d'impostos, encara que no hi havia motius per a aquesta acusació. Després que es va aprovar la Llei de Mobilització Nacional el 1938, la política japonesa en temps de guerra es va enfortir. El 1939, la seu de l'Església Tenrikyo va anunciar que reformaria la seva doctrina i ritual, sota amenaça de dissolució forçosa de l'organització per part de les autoritats estatals. Sota la reforma, es van retirar còpies de l'Ofudesaki i Osashizu, es van eliminar certs capítols del Mikagura-uta,i no es va permetre la realització del Servei Kagura, un important ritual Tenrikyo. Totes les predicacions, ritus i esdeveniments havien de seguir la versió Meiji de la doctrina de Tenrikyo del 1903. La Llei d'Organitzacions Religioses del 1940 va augmentar encara més la vigilància i l'opressió estatals al Japó.
El 1945, amb la fi de la Segona Guerra Mundial, s'inicia la Restauració Doctrinal i del Tsutome, que havia estat reformat per imperatius del Govern l'any 1939. Fins a l'any 2000 es van expandint centre i seus missioneres als Estats Units , Brasil, França, Gran Bretanya, Hong Kong, Singapur, Nepal, i altres llocs.
Any 1954, el govern japonès va fusionar els sis pobles que envoltaven la seu central en una sola ciutat, que va rebre el nom de ciutat de Tenri. També el mateix any, un altre aspecte de la "restauració" va ser la construcció de l'Oyasato-yakata.
miniatura|Hospital del Tenrikyo.
Ensenyances La Tenrikyo (en japonès: 天理教 Tenrikyō) és una religió monoteista originada a partir de les revelacions que va experimentar una carismàtica dona japonesa anomenada Miki Nakayama, la qual és coneguda com Oyasama pels seus seguidors. Els practicants de la Tenrikyo creuen que Déu, conegut amb diversos noms inclòs el de Tenri-o-no-mikoto, va expressar la seva voluntat divina a través de Miki Nakayama, qui afirmava ser el temple vivent de Déu, així com en menor mesura, a través d'Izo Iburi i altres líders. L'objectiu de Tenrikyo a nivell mundial és ensenyar i promoure la "Vida Joiosa", o vida plena d'alegria i felicitat, que és cultivada a través dels actes de caritat i de la plenitud mental anomenada Hinokishin.
L'ensenyament més bàsic de Tenrikyo és kashimono-karimono, que significa "una cosa prestada, alguna cosa prestada". El que es presta i es pren és el cos humà. Els seguidors de Tenrikyo pensen que les seves ments i sentiments són coses que estan sota el seu propi control, però els seus cossos no estan completament sota el control.
A Tenrikyo, es creu que la persona humana està formada per ment, cos i ànima. La ment, a la qual Déu Pare dona la llibertat de sentir, sentir i actuar, deixa de funcionar amb la mort. D'altra banda, l'ànima, a través del procés de denaoshi (出直し, literalment 'començar de nou'), pren un nou cos prestat per Déu Pare i reneix en aquest món. Tot i que la persona renascuda no té records de la vida anterior, els seus pensaments i accions deixen la seva empremta a l'ànima i es traslladen a la nova vida com a causalitat de la persona. Com podeu veure, l'ontologia de Tenrikyo, que es basa en l'existència d'una única deïtat creadora (Déu el Pare i Mare), difereix de l'ontologia budista, que no conté una deïtat creadora. També el concepte de salvació de Tenrikyo, que és viure la Vida Joiosa en aquesta existència i, per tant, no promet una vida futura alliberada fora d'aquesta existència, difereix dels conceptes budistes de saṃsāra i nirvana.
Principals principis Déu, pare i mare de la Humanitat Tenrikyo és l'ensenyament revelat directament per Déu Oyagami, Pare-Mare, amb el desig de salvar els éssers humans i fer viure el Yokigurashi, que és la Vida Plena d'Alegria i Felicitat. S'estipula que no només va crear el món i els éssers humans, també vivifica i protegeix contínuament els éssers humans. I en les oracions, se li reverència invocant-lo com a Tenri-O-no-Mikoto. S'ensenya també que aquest món és el cos de Déu, arreu trobem les providències divines.
Ajuda mútua fraternal S'ensenya que Déu va crear els éssers humans amb el desig de compartir la seva alegria veient-los viure en un món feliç. Aquesta vida plena d'alegria i felicitat és un estat que s'aconsegueix mitjançant la convivència fraternal i l'ajuda mútua. S'ensenya que un se salva salvant la persona propera. Per poder assolir el món ple d'alegria i felicitat, les persones han d'alliberar-se de l'egoisme i tenir present la importància que tots els éssers humans són fills de Déu, cosa que alhora els converteix en germans.
Les providències segons el cor També s'ensenya que el cos humà és un préstec de Déu i només el cor pertany a cada persona. La felicitat o dissort es té segons cada disposició espiritual. Això s'anomena providència d'acord amb el cor.
Reflexionar amb la guia de Déu