Els Angles (, estàndard , oficialment en francès Les Angles) pertany a la comarca nord-catalana del Capcir.
El poble dels Angles és un important centre turístic, ja que disposa de pistes d'esquí i d'un parc d'animals (Parc animalier des Angles) entre altres reclams. Cada any celebra un festival dedicat a la cultura catalana anomenat FestiCatalAngles.
Etimologia Segons alguns autorsNègre, 1990. el nom de la localitat pot fer referència a la forma del vilatge en tascó punxut (com el cuny per a fendre la llenya). Tanmateix, Joan Coromines hi atribueixCoromines, 1994. un origen molt més senzill, i versemblant, relacionat amb la natura: és un nom hidrogràfic i orogràfic, que descriu els nombrosos angles que marquen els meandres de l'Aude en aquest territori.
Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|Situació de la comuna dels Angles en el Capcir El terme comunal dels Angles, de 4.320 hectàrees d'extensió (el més extens del Capcir, després del de Formiguera) és situat a l'extrem sud-oest de la comarca del Capcir. ÉsEls Angles en els ortofotomapes de l'IGNEls Angles a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN al límit amb les del Conflent i de l'Alta Cerdanya. La capçalera alta de l'Aude és en aquesta comuna, amb l'Embassament de Matamala com a punt de referència important.
El terme dels Angles està format per dues valls, el massís muntanyós que les separa i, a l'extrem oriental, la plana de la llera de l'Aude, on es troben el poble dels Angles i el Llac de Matamala. Al sud del terme hi ha tota la vall de capçalera de l'Aude; al nord, tota la capçalera i el curs mitjà del Rec de Vallsera. Separa aquestes dues valls el massís del Roc d'Aude, del Mont Llaret i del Pic de la Socarrada, en el vessant oriental del qual es troba la gran estació d'esquí dels Angles, que arriba fins al costat de ponent del mateix poble d'aquest nom.
En el seu extrem nord-oest, el terme dels Angles supera la carena que separa les conques de la Tet i de l'Aude, ja que arriba fins a la Bollosa, o Estany de la Bollosa, ocupant tot el vessant oriental d'aquest llac, on es troba la partida del Malpàs de la Bollosa. La resta de la comuna és tota dins de la conca de l'Aude. El Xalet - Refugi de la Bollosa i més de la meitat de la resclosa de la Bollosa són dins del terme dels Angles.
A l'extrem nord-oest, el terme dels Angles fa un apèndix que s'allargassa cap al nord-oest entre els termes de Formiguera, al nord-est, i d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, al sud-oest. És la vall del Rec de la Coma de la Llosa, i arriba fins al Puig Peric i el Petit Peric, on assoleix el 2.810 m alt, la màxima de tot el terme. Des del Puig Peric, el termenal amb Formiguera segueix la carena més alta del terme: els esmentats pic Gros i pic Petit del Puig Peric, Serra dels Alarbs i Puig del Pam, de 2.470 m alt, primer, segon i tercer cims, en altitud, del terme dels Angles. Després d'ells, el Roc d'Aude, de 2.325 m alt, i el Mont Llaret, de 2.373,5, situats aproximadament al centre de la comuna, són els altres sostres del terme. Ja a més distància es troba el Pic de la Socarrada, de 2.129. Els tres darrers cims esmentats formen la divisòria d'aigües de la Tet i l'Aude.
La resta de termenals de la comuna dels Angles segueix línies arbitràries, des del punt de vista orogràfic, o bé espais geogràfics poc rellevants. Només al nord-oest, de Puig Peric en avall, fa de límit comunal el Rec de Puig Peric, fins a la Bollosa, i de la Bollosa en avall, ho fa la Tet durant un breu tram. El poble dels Angles és a 1.649 m alt, i l'indret de menys elevació del seu terme és a la vora del Llac de Matamala, a la partida del Corral, a 1.535,4.
Termes municipals limítrofs:
El poble dels Angles miniatura|esquerra|Meitat nord-occidental dels Angles en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO) miniatura|Meitat sud-oriental del poble, en el Cadastre Napoleònic del 1812 (ADPO) El poble vell dels Angles ésEl poble dels Angles en els ortofotomapes de l'IGN aturonat a l'extrem de ponent de la plana per on discorre el riu Aude, a l'esquerra del riu, però bastant allunyat. És al peu del massís coronat pel Roc d'Aude i el Mont Llaret, en el vessant oriental del qual s'estén l'Estació d'esquí dels Angles, que arriba fins al poble mateix. El turó que acull els Angles està coronat pel Castell dels Angles, del qual queden algunes restes visibles, i l'església parroquial actual, de Sant Miquel dels Angles, construïda en part damunt de l'espai que havia ocupat el castell i amb pedres tant procedents del mateix castell com de l'església vella de Sant Salvador dels Angles. Al voltant s'anaren creant els primers barris: Barri de les Guilles, Barri de Roet i el Pujal.
miniatura|esquerra|El turó del castell i l'església miniatura|Els Angles, nevat El poble vell és al sud del nucli urbà actual, que s'ha anat allargassantEl nucli urbà actual dels Angles en els ortofotomapes de l'IGN cap al nord i nord-est mitjançant urbanitzacions modernes (El Balcó del Capcir, Els Centurions, Neu i Sol, La Serra i La Solana), algunes d'elles situades en el coster que es dreça al nord del poble i al nord-est de l'estació d'esquí.
Sant Salvador dels Angles L'antiga església parroquial del poble, dedicada a Sant Salvador, és al Serrat del Pujal, uns centenars de metres al nord-est dels Angles, al llocSant Salvador dels Angles en els ortofotomapes de l'IGN encara avui dia anomenat l'Església Vella, entre la carretera de Formiguera i el camí de Vallsera.
Vallsera L'antic llogaret de Vallsera (o Vallserra per a l'IGN) (en francès Balcère) avui desaparegut, és esmentat per primera vegadaLloc web de Jean Tosti el 1011: vallem Ursariam, o vall dels ossos. La forma s'ha contret posteriorment en Valsera, Vallsera, o alguna vegada Vallserola. El 1812, en el Cadastre napoleònic, ja només hi apareix l'església, una farga i una altra construcció aïllada, molt distants entre elles. Les restes de l'església sónLes restes de Santa Maria de Vallsera en els ortofotomapes de l'IGN a prop del límit nord del terme, al lloc anomenat les Esglesietes.
L'Estació d'esquí Els Angles té una estació d'esquí a les faldes orientals de les muntanyes del Roc d'Aude i el Mont Llaret, entre les cotes de 1.650 i 2.370 m. La xarxa d'innivació artificial es concentra sobretot a les pistes soleies que donen al pla del Mir i a les pistes de retorn al poble. 750px|miniatura|centre|Panoràmica de les pistes
Els masos del terme En el terme dels Angles hi ha, pròpiament, una sola masia, i és en ruïnes: el Mas de Maneu. Hi ha algunes construccions aïllades, en part per les activitats relacionades amb l'esquí. Entre les antigues, es pot parlar de les barraques de la Jaça de Ganyada, de la Jaça del Pla del Boc, del Bernadí, del Borràs, del Patxiques, la Barraca Vella de la Balmeta, la Cabana de la Balmeta, la de Vallsera, les restes de la Capella de Santa Maria de Vallsera, o l'Esglesieta de Vallsera, la Farga, el Forn de Calç (pronunciat Caus) i el Molí de la Farga, a més de la Creu, la Creu de Bigorra, el Pont d'Aude, o d'Aigua, el Pont de Cirers i les ruïnes de Sant Salvador, o l'Església Vella.
Les activitats contemporànies a l'entorn de les activitats de muntanya han fet que apareguessin tot de construccions modernes: el Centre de Vacances del Pla del Mir, el Centre de Vacances de la PEEP (Federació de pares d'alumnes de l'ensenyament públic), el Centre de Vacances de Rodès, el Refugi de la Creu de Bigorra, o dels Pelegrins, o Pelerins, el Refugi de les Tres Fonts, el Refugi de Vallsera, el Refugi Militar de la Jaça de Bernadí, el Telecabina dels Pelegrins, el Telecabina del Bac, el Telecadira de les Jacetes, el Telecadira del Roc d'Aude, el Teleesquí de Bigorra, el Teleesquí de la Cabana, el Teleesquí del Cérvol, el Teleesquí del Coll Roig, el Teleesquí del Llaret, el Teleesquí de Peborni, el Teleesquí del Pla del Mir, el Teleesquí del Refugi, el Teleesquí del Roc d'Aude, el Teleesquí de Sant Pere, el Teleesquí de Vallsera i el Xalet - Refugi de la Bollosa, alberg de muntanya del Club Alpí Francès.
Hidrònims Cursos d'aigua El curs d'aigua més important del terme és l'Aude, també anomenat Aigua de la Ribera d'Aude o Set d'Aude, que discorre des del nord-oest de la comuna dels Angles cap al sud i el sud-est, on s'aboca en el Llac de Matamala. Al nord del terme hi ha les valls del Rec de Vallsera i de la Lladura, que convergeixen a prop de l'extrem nord-est del terme comunal, per tal de continuar, com a la Lladura, cap a Formiguera i abocar-se en l'Aude a Ral.
L'Aude es forma a l'Estany d'Aude, mitjançant cursos d'aigua de muntanya que s'aboquen a l'estany. L'Aude, fins al Llac de Matamala, poc abans del qual hi ha el Salt d'Aude, no rep cap afluent rellevant, només còrrecs de muntanya com l'abans esmentat. Propers, i en part paral·lels a l'Aude, hi ha d'altres cursos d'aigua que en són subsidiaris, però a través del Llac de Matamala, on s'aboquen: el Rec dels Cirers, o Cirerers, el Rec dels Pelats, el Rec del Bac de Savoia i el Rec de la Font Grossa, amb el Reguerot de Prat Gran. Tots dos passen per la zona sud o centre del nucli de població dels Angles.
Al nord del poble es troben els dos altres cursos d'aigua abans esmentats. El Rec de Vallsera, o la Ribereta, que parteix de l'Estany de la Balmeta i al cap de poc d'haver començat el seu curs, de primer cap a l'est i després cap al nord, se li ajunta el Rec de les Balmetes -que prové de les Molleres de les Balmetes- a les Molleres de la Balmeta Petita, moment en què la Ribereta torna a tòrcer cap a llevant. La Ribereta no rep cap afluent rellevat, llevat del que baixa de les Fonts de Llaret, del Rec de Bigorra i de les aigües que provenen del proper Estany de Vallsera, fins que s'aboca en la Lladura.
La Lladura té un recorregut més llarg que l'anterior, però pràcticament tot dins del veí terme de Formiguera. Entra en el dels Angles per la partida de la Lladura, prop de la Creu d'en Pasqual (pronunciat Pascal), i s'hi ajunta de seguida el Còrrec del Drol·li, alimentat pel Rec de les Tres Fonts, i al cap d'un tram, rep el Còrrec de Ganyada. Després, s'hi ajunat el Rec de Vallsera, o Ribereta, a la zona del Molí de la Farga de Vallsera, i es reintegra al terme de Formiguera.
Al sud-oest del terme dels Angles es troba un fragment de la conca de la Tet. En el vessant sud-est del Puig Peric i en el sud-oest del Petit Peric es forma el Rec de la Coma de la Llosa, que passa per les Basses de la Coma de la Llosa i, abans d'arribar a l'Estany de la Llosa, s'ajunta al Rec de Puig Peric, que recull el de la Font de la Balmeta. Un cap a la Jaça de la Balmeta, pren el nom de Rec de l'Esperina i arriba a l'extrem nord de la Bollosa, on s'ajunta amb la Tet. El marge esquerre de la Bollosa rep diversos còrrecs de muntanya, un d'ells procedent de les Basses d'Estany d'Aude, però cap de prou rellevança.
Estanys En el terme dels Angles hi ha nombrosos estanys: dos de grossos (La Bollosa i Llac de Matamala) i, almenys, quatre de més petits: Estany d'Aude, de la Balmeta, de la Llosa i de Vallsera. N'hi ha, encara, alguns de més petits, com les Basses de la Coma de la Llosa, les Basses d'Estany d'Aude, la Bolloseta o els Botassos.
Fonts Les fonts més rellevants del terme dels Angles són la Font de Bigorra, la de la Balmeta, la de la Cassó, la de la Coma de la Llosa, la de la Miquelaina (al poble), la de l'Avet, la de Ganyada, la del Cantó (també al poble), la del Cascarró, la de l'Església (igualment al poble), la de les Nines (amb rentador, al poble), la del Glevessal, que va quedar submergida en el Llac de Matamala, la del Garronet i la dels Manxers (totes dues també al poble), la dels Pastors, la del Suc, la del Tupí (desapareguda), la del Vilar, la de Peborní, la Font Grossa (que és una font captada), les Fonts de Llaret i les Tres Fonts.
Molleres