El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) o Meteocat, és una empresa pública adscrita al Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació encarregada de gestionar els sistemes d'observació i predicció meteorològics a Catalunya.

Història El 31 de març de 1921, el Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya va aprovar el Decret que establia la creació del Servei Meteorològic de Catalunya, i Eduard Fontserè i Riba en va ser nomenat director. La Mancomunitat va assumir les despeses de funcionament i instal·lació, i el Servei va quedar sota la dependència científica de l'Institut d'Estudis Catalans.

La seu del Servei ocupava el pis superior de l'edifici del rellotge de l'Escola Industrial. Des d'allà, recollia i tractava tant la informació subministrada pels observadors voluntaris com la informació rebuda de l'Estat Espanyol i els organismes internacionals que arribaven a través de la telegrafia sense fils. Fontserè va assistir, en representació de l'SMC, a diverses Conferències Internacionals de Directors de Serveis Meteorològics com a membre del màxim organisme rector de l'Organització Meteorològica Internacional, la Conferència de Directors.

Des de 1922 l'SMC va elaborar una previsió diària del temps, que es donava a conèixer a edificis públics i les centrals comarcals de la Mancomunitat. Des de 1927 va retransmetre la informació sobre l'estat del temps i la predicció per a Catalunya través de Ràdio Barcelona, essent una experiència pionera a Espanya i a Europa.Setanta-cinquè aniversari del primer comunicat meteorològic a Ràdio Barcelona. Josep Batlló. VIII Jornades de Meteorologia Eduard Fontserè (Meteorologia d'Alta Muntanya). 23 de novembre de 2002. http://acam.cat/node/104

Durant els seus 17 anys d'existència, l'antic Servei va donar un impuls important a la meteorologia a Catalunya i, amb alguns dels seus treballs de caràcter científic, va adquirir un cert prestigi internacional. Entre els seus treballs de l'època destaquen la participació en l'elaboració de l'Atles Internacional dels Núvols i dels Estats del Cel, la contribució a l'Any Polar Internacional (1932-33) amb la creació de dos observatoris d'alta muntanya a Sant Jeroni (Montserrat) i el Turó de l'Home (Montseny), i el disseny del pluviògraf Jardí. L'any 1939 amb l'inici del règim franquista, però, l'SMC va ser suprimit i els seus arxius i dependències requisats.

Posteriorment, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, recollint la llarga tradició meteorològica de Catalunya, va atribuir a la Generalitat de Catalunya, en el seu article 9.15, competència exclusiva sobre l'SMC sens perjudici del que disposa l'article 149.1.20 de la Constitució. Responent a aquest punt de l'Estatut, l'any 1996 el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya va crear el Servei de Meteorologia de Catalunya com a òrgan administratiu adscrit a la Direcció General de Qualitat Ambiental de l'aleshores Departament de Medi Ambient.

Els arxius de l'antic SMC van ser retornats a la Generalitat l'any 1983. Anys més tard, aquest fons, que conté dades meteorològiques, documents administratius, correspondència i abundant documentació gràfica, va ser catalogat i des de l'any 2003 es conserva i està a disposició del públic a la Cartoteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.

L'aprovació de la Llei 15/2001, de 14 de novembre, de meteorologia, va suposar el restabliment del Servei Meteorològic de Catalunya com a entitat amb personalitat jurídica pròpia. L'article 144.5 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, donant continuïtat a les lleis anteriors, esmenta que correspon a la Generalitat l'establiment d'un servei meteorològic propi, indicant a continuació altres competències de la Generalitat en matèria de meteorologia. L'any 2001 es va efectuar el traspàs de la Xarxa Agrometeorològica de Catalunya (XAC) del Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca (DARP) al Departament de Medi Ambient (DMA). Posteriorment, l'any 2003 va ser traspassada la Xarxa Nivològica de Catalunya (XANIC), del Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) al SMC. A banda, el SMC ja disposava d'una Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques pròpia, la XMET.

Degut a la diferent procedència de les xarxes, les EMA no estaven ni instal·lades ni configurades atenent als mateixos criteris i, per aquest motiu, el SMC va modificar algunes instal·lacions i implantant de forma progressiva a totes les EMA de la XEMA criteris homogenis en relació als aspectes de mostreig i adquisició de les dades, al manteniment dels equips o als controls de qualitat que s'apliquen a les dades que aquestes generen. Molts d'aquests aspectes es recullen a normatives UNE (www.aenor.es) existents, amb relació a les xarxes d'estacions meteorològiques automàtiques.

Antigues xarxes unificades al Xema: Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques (XMET) es va crear l'any 1996, al Servei de Meteorologia, dins la Direcció General de Qualitat Ambient del Departament de Medi Ambient, amb l'objectiu de conèixer la situació meteorològica en temps real a tot el territori i millorar el coneixement climàtic del país. La Xarxa Agrometeorològica de Catalunya (XAC) es va crear l'any 1988 per part del Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca per donar suport a les activitats agrícoles i forestals. Per això, a més dels sensors pròpiament meteorològics, es va dotar de sensors específics com el d'irradiància neta, el de temperatura de subsòl, el de contingut d'aigua al sòl i el d'humitat de combustible forestal. Les estacions específicament destinades al control de plagues i malalties de conreus es van equipar amb un sensor de mesura del grau d'humectació de les fulles. Les dades agrometeorològiques es poden consultar a través del web Ruralcat. La Xarxa Nivològica de Catalunya (XANIC)va començar a implantar-se l'hivern del 1997 al Pirineu de Catalunya per part de l'Institut Cartogràfic de Catalunya amb l'objectiu d'obtenir dades de l'estat del temps i el mantell nival a alta muntanya per a la predicció d'allaus.

Funcions

Tal com disposa l'article 4 de la Llei 15/2001, de 14 de novembre de meteorologia, són funcions del Servei Meteorològic de Catalunya:LLEI 15/2001, de 14 de novembre, de meteorologia

Assistir les administracions i les institucions que necessiten informació meteorològica i climàtica i col·laborar-hi. Establir col·laboracions, si s'escau, amb l'autoritat meteorològica de l'Estat i amb la resta d'institucions autonòmiques, estatals, europees o internacionals que compleixin funcions meteorològiques, amb vista a assolir una informació meteorològica de qualitat en l'àmbit de Catalunya, i signar amb aquestes institucions, per a l'exercici de competències concurrents, convenis de col·laboració que evitin la duplicitat de serveis. Gestionar i mantenir la Xarxa d'Equipaments Meteorològics de la Generalitat de Catalunya (Xemec). Tractar, explotar i divulgar les dades procedents dels equipaments meteorològics. Explotar i gestionar la base documental provinent del Servei de Meteorologia del Departament de Medi Ambient. Mantenir la Base de dades meteorològiques de Catalunya. Participar en l'elaboració de la cartografia climàtica de Catalunya. Programar, implantar i gestionar un sistema de predicció i seguiment de fenòmens meteorològics, i fer-ne l'explotació i la difusió en l'àmbit territorial de Catalunya. Pronosticar, vigilar i fer el seguiment de les situacions meteorològiques de perill, coordinadament amb el Centre d'Emergències de Catalunya (CECAT), amb vista a millorar l'eficàcia de les actuacions pertinents i a assegurar-ne la comunicació als usuaris que en poden resultar afectats, per mitjà del sistema d'avisos que sigui determinat per via reglamentària. Prestar permanentment, quan es prevegin situacions meteorològiques de risc, assessorament meteorològic oficial a les diferents administracions i institucions competents en matèria de protecció civil a Catalunya i col·laborar en aquests casos, si s'escau, amb l'autoritat meteorològica de l'Estat. Promoure activitats d'investigació en matèria de meteorologia i climatologia i afavorir el desenvolupament de productes i serveis en aquest àmbit. Organitzar activitats de formació i difusió en l'àmbit de la meteorologia. Realitzar estudis per a millorar el coneixement del clima i de la meteorologia a Catalunya. Assessorar i assistir els diferents organismes públics en els aspectes relacionats amb l'estudi del clima i del canvi climàtic, en coordinació amb els organismes competents en aquesta matèria. Assessorar i assistir les administracions públiques competents, i col·laborar-hi, en matèria de vigilància i predicció de fenòmens i episodis de contaminació atmosfèrica. Analitzar i vigilar les característiques de la columna d'ozó a Catalunya amb relació a l'evolució de l'ozó estratosfèric, i informar-ne la població. Estudiar i analitzar el canvi climàtic a Catalunya i participar i col·laborar en les recerques que sobre aquesta matèria porten a terme diversos grups a Catalunya.

Directors Primera etapa (1921-1939) Eduard Fontserè i Riba (1921-1939)

Segona etapa (des de 1996) Caps del Servei de Meteorologia de Catalunya (1996-2002) Vacant (1996-1998) Àngel Redaño i Xipell (1998-2000) Sergi Paricio i Ferreró (2000-2002)

Directors del Servei Meteorològic de Catalunya (des de 2002) Oriol Puig i Godes (2002-2004) Joan Pallisé i Coflent (2004-2007) David Rodríguez i Albert (2007-2011) Oriol Puig i Godes (2a vegada) (2011-2018) Eliseu Vilaclara i Ribas (2018-2022) Sarai Sarroca Cervelló (des de 2022)

Àrees Té cinc àrees. La de Recerca Aplicada i Modelització inclou un equip de modelització. La de Predicció inclou el servei de premsa i un equip de Predicció i Vigilància. L'Àrea de Climatologia incorpora un Equip de Canvi Climàtic i un Equip de Serveis Climàtics. Les altres dues són la de Tecnologies de la Informació i comunicacions i la de Sistemes d'Observació Meteorològica.Àrees del SMC

Equip de Canvi Climàtic És un organisme depenent del SMC que treballa bàsicament en dues grans línies de recerca en canvi climàtic: l'anàlisi de la variabilitat climàtica del passat recent (darrers 200-250 anys) a Catalunya i el càlcul de les projeccions climàtiques futures (segle XXI) també a Catalunya. CC-BY-SA-3.0

L'objectiu d'aquesta anàlisi és determinar com han variat les diferents variables climàtiques al llarg de tot el període temporal estudiat. Per obtenir resultats concloents d'aquesta evolució temporal, que és el que anomenem tendència, convé que el període estudiat sigui el més llarg possible, i que tota la sèrie de dades hagi superat els processos anteriors de control de qualitat i d'anàlisi d'homogeneïtat. Finalment, només cal esmentar que a l'SMC es fa l'estudi de la tendència de les diferents variables des de dos vessants: l'anàlisi dels valors mitjans i l'anàlisi dels valors extrems. Ambdues perspectives s'inclouen en el Butlletí Anual d'Indicadors Climàtics (BAIC), informe que anualment elabora l'SMC per al seguiment de la variabilitat climàtica de Catalunya.