Hans Kelsen AFI [ˈhans ˈkɛlsən]; (Praga, Imperi Austrohongarès, 1881- Orinda, Berkeley, Estats Units, 1973) fou un jurista, filòsof, professor i polític austríac d'origen jueu. És considerat un dels juristes més importants del .
És autor de la constitució austríaca de 1920, que encara en gran manera continua vigent. A causa de l'augment del totalitarisme a Àustria (i un canvi constitucional de 1929) Kelsen se'n va anar a Alemanya el 1930 però va ser obligat a abandonar aquest lloc després de la presa del poder de Hitler el 1933 a causa de la seva ascendència jueva. Aquest any va partir a Ginebra i després es va traslladar als Estats Units el 1940. El 1934, Roscoe Pound va qualificar Kelsen com "el jurista més important del moment". Mentre s'estigué a Viena, Kelsen va conèixer Sigmund Freud i el seu cercle i va escriure sobre la psicologia social i la sociologia.
Als anys quaranta, la reputació de Kelsen ja estava ben establerta als Estats Units per la seva defensa de la democràcia i per la seva teoria pura del dret. L'envergadura acadèmica de Kelsen va superar per si sola la teoria legal i es va estendre a la filosofia política i la a teoria social també. La seva influència abastà els camps de la filosofia, la ciència jurídica, la sociologia, la teoria de la democràcia i les relacions internacionals.
A les darreries de la seva carrera a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, tot i que es va retirar oficialment el 1952, Kelsen va reescriure el seu llibre curt de 1934, Reine Rechtslehre (Teoria pura del dret), en un "segona edició" molt ampliada publicada el 1960 (va aparèixer en una traducció anglesa el 1967). Al llarg de la seva carrera activa, Kelsen també va contribuir significativament a la teoria de la revisió judicial, la teoria jeràrquica i dinàmica del dret positiu i la ciència del dret. En filosofia política, va ser un defensor de la teoria de la identitat del dret estatal i un defensor de la contrastació explícita dels temes de centralització i descentralització en la teoria del govern. Kelsen també va ser un defensor de la posició de separació dels conceptes d'Estat i de societat en la seva relació amb l'estudi de la ciència del dret.
La recepció i la crítica de l'obra i les contribucions de Kelsen han estat extenses, tant amb partidaris com en detractors ardents. Les contribucions de Kelsen a la teoria legal dels processos de Nuremberg van rebre el suport i foren i contestades per diversos autors, incloent Dinstein a la Universitat hebrea de Jerusalem. La defensa neokantiana del positivisme legal continental de Kelsen va rebre el suport de H. L. A. Hart en la seva forma contrastada de positivisme jurídic angloamericà, que va ser debatut en la seva forma angloamericana per erudits com Ronald Dworkin i Jeremy Waldron.
Biografia Kelsen va néixer a Praga en una família jueva de classe mitjana, de parla alemanya. El seu pare, Adolf Kelsen, era de Galítsia i la seva mare, Auguste Löwy, era de Bohèmia. Hans va ser el seu primer fill; hi hauria dos germans més petits i una germana. La família es va traslladar a Viena el 1884, quan Hans tenia tres anys. Després de graduar-se a l'Akademisches Gymnasium, Kelsen va estudiar dret a la Universitat de Viena, on s'hi doctorà en dret (Juris Doctor) el 18 de maig de 1906 i el 1911 s'habilità en dret constitucional i filosofia del dret. També va assistir a un seminari a la Universitat de Heidelberg, on va conèixer el professor Georg Jellinek (1851-1911). Un dels seus companys d'escola al gymnasium fou Ludwig von Mises, posteriorment professor d'economia i defensor del liberalisme econòmic.
Dues vegades en la seva vida Kelsen va canviar de credo religiós. En el moment de la seva dissertació sobre Dante i el catolicisme, Kelsen va ser batejat com a catòlic romà el 10 de juny de 1905. El 25 de maig de 1912 es va casar amb Margarete Bondi (1890–1973), els dos s'havien convertit alguns dies abans al luteranisme de la Confessió d'Augsburg; la parella va tenir dues filles: Hanna (1914-2001) i Maria (1915-1994).
miniatura|esquerra|LAkademisches Gymnasium de Viena on va estudiar Kelsen.
Kelsen i els seus anys a Àustria fins al 1930 La tesi doctoral de Kelsen sobre la teoria de l'estat de Dante el 1905 es va convertir en el seu primer llibre sobre teoria política.. Ni aquesta tesi ni la seva tesi d'habilitació sembla haver tingut un supervisor formal— En aquest llibre, Kelsen va expressar la seva preferència per la lectura de La Divina Comèdia de Dante Alighieri, basada en una al·legoria política. L'estudi fa un examen rigorós de la "doctrina de les dues espases" del papa Gelasi I, juntament amb sentiments diferents de Dante en els debats catòlics entre els güelfs i gibel·lins. La conversió de Kelsen al catolicisme va ser contemporània a la finalització del llibre el 1905. El 1908, Kelsen va aconseguir una beca de recerca que li va permetre assistir a la Universitat de Heidelberg durant tres semestres consecutius, on va estudiar amb el distingit jurista Georg Jellinek abans de tornar a Viena.
El capítol final de l'estudi de Kelsen sobre l'al·legoria política a Dante també va ser important per emfatitzar el camí històric particular que va conduir directament al desenvolupament de la llei moderna al . Després de destacar la importància de Dante per a aquest desenvolupament de la teoria legal, Kelsen va indicar llavors la importància històrica de Nicolau Maquiavel i Jean Bodin d'aquestes transicions històriques en la teoria legal que condueixen a la llei moderna del .Kelsen, Dante, capítol final. En el cas de Maquiavel, Kelsen va veure un important contraexemple d'una part executiva exagerada del govern que funcionava sense restriccions legals efectives sobre una conducta responsable. Per a Kelsen, això seria fonamental en l'orientació del seu propi pensament jurídic en la direcció d'un govern estatal de dret, amb un èmfasi especial en la importància central d'un poder de revisió judicial plenament elaborat.
L'estada de Kelsen a Heidelberg va tenir una importància duradora, ja que va començar a consolidar la seva posició respecte de la identitat del dret i de l'estat des dels primers passos que va observar en ser adoptat per Jellinek. La realitat històrica de Kelsen havia d'estar envoltada de les teories dualistes de la llei i de l'estat que prevalien en el seu temps. La qüestió principal per a Jellinek i Kelsen, com va dir Baume és
Per a Kelsen, això era adequat en la mesura en què era i encara romania com una doctrina dualista i, per tant, Kelsen ho va rebutjar tot afirmant:
Kelsen es va unir a aquesta crítica pel distingit jurista francès Léon Duguit, que va escriure el 1911:
Com a resultat, Kelsen va consolidar la seva posició donant suport a la doctrina de la identitat del dret i de l'estat.Kelsen, pàg. 198.
El 1911, va obtenir la seva habilitació (llicència per a impartir classes a la universitat) en dret públic i filosofia del dret, amb una tesi que es va convertir en el seu primer treball important sobre la teoria legal.Hauptprobleme der Staatsrechtslehre entwickelt aus der Lehre vom Rechtssatze ("Principals problemes de teoria del dret públic, desenvolupats a partir de la teoria de la declaració legal".; reimpressió, Aalen, Scientia, 1984, (l'Institut Hans Kelsen va publicar un índex per separat el 1988). Publicat també com a Kelsen, Werke, vol. II. El 1917 Kelsen es va convertir en professor associat de dret administratiu a la Universitat de Viena. i el 1919 en professor titular, on va crear i editar la Zeitschrift für öffentliches Recht ("Revista de dret públic"). Entre els seus estudiants es poden esmentar Hersch Lauterpacht i Leo Gross.
A instàncies del canceller Karl Renner, Kelsen va treballar en la redacció d'una nova constitució austríaca, promulgada el 1920. El document encara constitueix la base del dret constitucional austríaa. Kelsen va ser nomenat membre vitalici del Tribunal Constitucional. L'èmfasi de Kelsen durant aquests anys en forma continental del positivisme legal va començar a prosperar des del punt de vista del seu monisme d'estat de dret, una mica basat en els exemples anteriors del positivisme legal continental que es trobava en erudits del dualisme estatutari com ara Paul Laband (1838–1918) i Carl Friedrich von Gerber (1823–1891).
Durant els primers anys de la dècada del 1920 va publicar sis obres principals en les àrees de govern, dret públic i dret internacional: el 1920, Das Problem der Souveränität und die Theorie des Völkerrechts (El problema de la sobirania i la teoria del dret internacional). Està subtitulat Beitrag zu einer reinen Rechtslehre (Assaig cap a una teoria pura del dret). i Vom Wesen und Wert der Demokratie (Sobre l'essència i el valor de la democràcia);. Segona edició revisada i ampliada de 1929; reeditat, Aalen, Scientia, 1981, el 1922, Der soziologische und der juristische Staatsbegriff (Els conceptes sociològics i jurídics de l'Estat);; reimpressió, Aalen, Scientia, 1981, ek 1923, Österreichisches Staatsrecht (Dret públic austríac); i, el 1925, Allgemeine Staatslehre (Teoria general de l'Estat), juntament amb Das Problem des Parlamentarismus (El problema del parlamentarisme). A les darreries de la dècada del 1920 van arribar Die philosophischen Grundlagen der Naturrechtslehre und des Rechtspositivismus (Els fonaments filosòfics de la doctrina del dret natural i el positivisme jurídic).; traduït a l'anglès com a "Natural Law Doctrine and Legal Positivism" a miniatura|upright|La tesi de Kelsen, de 1905, tractava de l'al·legoria política a Dante Alighieri (oli de Botticelli).
Durant la dècada de 1920, Kelsen va continuar promovent la seva famosa teoria de la identitat de dret i estat, que va fer que els seus esforços fossin un contrapunt a la posició de Carl Schmitt que defensava la prioritat de les preocupacions polítiques de l'Estat. Kelsen va rebre el suport d'Adolf Merkl i Alfred Verdross, mentre que l'oposició a la seva opinió va ser expressada per Erich Kaufman, Hermann Heller i Rudolf Smend.Una part important del principal llegat pràctic de Kelsen és haver estat l'inventor del model europeu modern de control de constitucionalitat. Aquesta va ser introduïda per primera vegada a Àustria i Txecoslovàquia el 1920, Constitutional court of the Czechoslovak republic and its fortunes in years 1920-1948 i posteriorment a la [República Federal d'Alemanya], Itàlia, Espanya, Portugal, així com a molts països d'Europa central i oriental.
Tal com es va descriure anteriorment, el model judicial kelsenià establia un tribunal constitucional separat que hauria de tenir la responsabilitat exclusiva de les disputes constitucionals dins del sistema judicial. Kelsen va ser l'autor principal dels seus estatuts a la constitució estatal d'Àustria, tal com es documenta en l seu llibre de 1923 citat anteriorment. Això és diferent del sistema habitual als països del common law, incloent-hi els Estats Units, en què els tribunals de jurisdicció general des del nivell de jutjat de primera instància fins al tribunal de darrera instància solen tenir competències de revisió constitucional. Després d'ampliar la controvèrsia política sobre alguns càrrecs del Tribunal Constitucional d'Àustria, Kelsen es va enfrontar a una pressió creixent de l'administració que el va nomenar per abordar específicament els problemes i els casos relacionats amb la provisió de disposicions sobre divorcis en el dret estatal de família. Kelsen es va inclinar per una interpretació liberal de la disposicions sobre el divorci, mentre que l'administració que l'havia designat originalment responia a la pressió pública perquè el país predominantment catòlic prengués una posició més conservadora sobre la qüestió del divorci. En aquest clima cada vegada més conservador, Kelsen, que es considerava simpatitzant dels socialdemòcrates, tot i que no era membre del partit, va ser retirat del tribunal el 1930.
Kelsen i els seus anys europeus entre 1930 i 1940