La datació radiomètrica és un procediment tècnic emprat per a determinar l'edat absoluta de roques, minerals i restes orgàniques. En els tres casos s'analitzen les proporcions d'un isòtop pare i un isòtop fill dels quals es coneix la seva semivida.
La datació per carboni basada en la desintegració de l'isòtop de carboni 14 és comunament utilitzada per a datació de restes orgàniques relativament recents. L'isòtop utilitzat depèn de l'antiguitat de les roques o restes que es vulguin datar. Per exemple, per restes orgàniques de fins a 60.000 anys s'usa el carboni 14, però per roques de milions d'anys es fan servir altres isòtops de semivida més llarga.
Altres mètodes de datació radiomètrica són: Argó-argó (Ar-Ar) Iode-xenó (I-Xe) Lantà-bari (La-Ba) Plom-plom (Pb-Pb) Luteci-hafni (Dll-Hf) Neó-neó (Ne-Ne) Potassi-argó (K-Ar) Reni-osmi (Re-Os) Urani-plom-heli (U-Pb-He) Urani-urani (U-U)
Referències
Vegeu també Datació basada en el carboni 14
Categoria:Radioactivitat Categoria:Datació