El Girona Futbol Club, S.A.E. és un club de futbol català, el més representatiu de la ciutat de Girona i de les comarques gironines. Actualment (2026-27), el seu equip masculí competeix a Segona Divisió espanyola.
El 4 de juny del 2017 el Girona va pujar a la Primera Divisió espanyola per primera vegada a la seva història, on va competir dues temporades, i esdevingué el vuitè equip català a assolir aquesta fita. Després de tres temporades a Segona Divisió, el 19 de juny del 2022 el Girona va tornar a ascendir a Primera Divisió, on va romandre quatre temporades més. A finals de la temporada 2025-26 ocupa la posició número 37 de la classificació històrica de la Primera Divisió d'Espanya. El 4 de maig del 2024, el Girona va aconseguir classificar-se matemàticament per jugar la Lliga de Campions de la UEFA, en derrotar el FC Barcelona per 4-2 a l'estadi de Montilivi, a quatre jornades per al final de lliga.
El club va ser fundat el 25 de juliol de 1930 i el seu primer president fou Albert de Quintana de León. Els colors que identifiquen el club són el blanc i el vermell, utilitzats en forma de ratlles verticals en el seu uniforme titular des de la seva fundació. Des del 1970 juga com a local a l'Estadi Municipal de Montilivi, de propietat de l'Ajuntament de Girona (cedit al club fins a l'any 2042 amb opció fins al 2062), i amb una capacitat de 14.624 espectadors.
El club compta amb un important planter, on es formen jugadors des de la categoria prebenjamí. El filial del primer equip de futbol és el Girona FC B, que milita a la Segona RFEF. En disset ocasions ha aconseguit el Trofeu Costa Brava, el torneig que organitza el mateix club cada estiu. El seu equip femení competeix a Tercera Federació.
Història Naixement El futbol entrà a Girona a principis del . L'any 1908 un grup d'estudiants començaren a practicar el futbol. No arribaren a constituir cap entitat organitzada però jugaven sota el nom d'Athletic Club Gironí. A mitjans del 1909 es fundà lStrong FC, primer club organitzat de la ciutat i que tingué una vida d'uns vuit anys. A poc a poc anaren sorgint noves entitats com lSport FC (que agrupava els seminaristes), el Club Patronat (social-catòlic), lAgrupación Juventud, lAtlètic (de la classe obrera), i d'altres menys destacats com el Gerunda, Olímpic, Catalònia, Estudiantil i Industrial. Els primers partits de futbol a la ciutat es disputaren al camp de Mart, al parc de laDevesa.
Als anys vint el futbol agafa força amb clubs com el CE Gironí, fundat el 1921 i que més tard esdevingué FC Ateneu Social Democràtic, però sobretot per la Unió Deportiva Girona, fundada el 13 de febrer del mateix any, en unir-se els elements del Centre Deportiu Gironenc, hereus del dissolt Strong, amb altres entusiastes esportistes. El club aviat en convertí en el més fort de la ciutat. Vestia colors groc i blau marí i fou el constructor de l'estadi de Vista Alegre, l'any 1922. El club però desaparegué el 1929 pels problemes econòmics, arran d'un deute d'unes 200.000 pessetes (una autèntica fortuna per a aquells temps).
Primers anys del Girona Futbol Club El 23 de juliol de 1930, al cafè Norat de la Rambla, es fundà el Girona Futbol Club, sobre les cendres del recentment desaparegut UE Girona gràcies a l'obstinació d'un grup d'entusiastes com Albert de Quintana de León (primer president del Girona FC), Andreu de Benito, Manuel de Chopitea, Lluís Ribas, Josep María Pla Dalmau, Francesc Figueras, Joaquim Medrano, Antoni Güell, Rafael Portas, Amadeu Oliva, Coll, Poch i el doctor Roca Pinet. En poques setmanes es va aconseguir que a Girona hi hagués una autèntica febre pel futbol. L'1 d'agost, l'Ajuntament autoritzava al club per tal que pogués fer ús de l'escut de la ciutat en els seus distintius.
L'equip s'integrà a 2a categoria ordinària del campionat català la temporada 1930-31. El primer partit oficial va ser al camp de la Colònia Artigas (1-1, amb gol de Clara). La històrica primera alineació la van formar: Florenza, Teixidor, Farró, Flavià, Comas, Corradi, Ferrer, Escuder, Clara, Tarradellas i Torrellas.
La temporada 1935-36 fou un gran èxit. El seu primer any a la Segona Divisió espanyola, el Girona FC es classifica primer del seu grup i disputa la lligueta de promoció a Primera Divisió, juntament amb el Celta de Vigo, Saragossa, Arenas, Reial Múrcia CF i Xerez CD. El Girona, penúltim, es va quedar sense el premi de l'ascens.
En els anys de la Guerra Civil no es podia dir que hi havia lliga nacional, així que el Girona va ser inscrit en un torneig interregional, quedant segon per davant del València CF i el RCD Espanyol i per darrere del Barça. També es van disputar molts partits amistosos i benèfics. Després de la Guerra Civil l'equip va alternant la Segona amb la Tercera divisió fins a l'any 1959 en què el club baixa a Tercera on romandrà fins al 1977. El 1946 es funda el CD Girona, club que més tard esdevindrà filial del Girona FC.
A Montilivi L'any 1968 es comença a construir l'estadi de Montilivi, el qual seria el primer camp de propietat del club. L'estadi de Montilivi s'inaugurà el 14 d'agost de 1970 amb un gran partit entre el FC Barcelona i el club local, que guanyaren els blau-grana per 3 a 1. Amb aquesta inauguració es deixava enrere l'estadi de Vista Alegre, que va ser el seu domicili durant quasi cinquanta anys. Els dies 15 i 16 del mateix any es disputà la primera edició del Torneig Costa Brava, amb un gran cartell: Borussia Neurnkirchen, València CF, RCD Espanyol i San Lorenzo de Almagro.
En el 1971 es va proclamar campió del Trofeu Finalíssima, trofeu que es va disputar en una sola edició, per tal de decidir quin seria el propietari de la copa i campió de campions del Trofeu Moscardó, fent una eliminatòria amb tots els equips que havien guanyat alguna vegada el torneig. A la final van arribar l'CE Europa i el Girona FC.
La temporada 1991-92 el club va realitzar una gran temporada, quedant tercer classificat del Grup III de Segona divisió B i classificant-se pels "play-off" d'ascens a Segona divisió. El sorteig va deixar el Girona enquadrat en el grup del UD Salamanca, Vila-real CF i la Real Balompedica Linense. En la darrera jornada de la lligueta el Girona depenia d'ell mateix per a pujar, però una derrota en el camp del UD Salamanca per 2-1, va deixar al Girona un any més a Segona B.
El 1997 l'equip militava a primera catalana, entrenat per Pere Gratacós fins que el maig del 1999 va celebrar l'ascens a Tercera Divisió, per no tornar més a les categories territorials. Després de diverses temporades en les quals l'equip gironí militava a Tercera i Segona Divisió B, el Girona FC encadenaria dos ascens consecutius entre el 2006 i 2008. La temporada 2006-2007, el Girona FC va acabar la competició quedant segon classificat del grup V de Tercera divisió, amb el qual es garantia disputar la promoció d'ascens, aconseguint una plaça per jugar a Segona divisió B al vèncer en el "play-off" a la RSD Alcalá.
miniatura|Celebració de l'ascens a Segona Divisió el 2008|260x260px La temporada 2007-08, sota les ordres de Raül Agné, l'equip aconsegueix acabar primer en el Grup III de Segona B i ascendeix a Segona divisió, després de 49 d'absència, al vèncer en el "play-off" d'ascens, a semifinals al Barakaldo CF i en la final a l'AD Ceuta el 15 de juny de 2008.
Canvis constants de propietaris miniatura|Dani Mallo va jugar al club entre 2013 i 2015. Degut a l'ascens de categoria, el club ha de fer una gran inversió en l'estadi per col·locar seients en totes les grades, condicionar els accessos al camp, les sortides d'emergència i construir la grada de preferent. L'Ajuntament invertí 1.200.000 € del fons estatal d'inversió local per a la remodelació de l'estadi. També es converteix en Societat Anònima Esportiva. El 30 de juliol de 2009 Josep Gusó, president de l'entitat, anuncia que la conversió queda realitzada gràcies a la venda d'accions, amb la qual el Girona aconsegueix reunir els 3.230.000 euros que li havia imposat el Consell Superior d'Esports. Gusó va passar a ser el primer propietari del Girona FC SAE, un càrrec que va mantenir fins a l'estiu de 2010, quan es va vendre la majoria accionarial que posseïa a Josep Delgado.
El 22 de juliol de 2010 un grup d'empresaris de Girona encapçalats per Ramon Vilaró, Joaquim Boadas i Josep Delgado van comprar el 72% de les accions que tenien conjuntament l'antic president Josep Gusó i Josep Rofes passant així a ser els nous propietaris del Girona FC. Això els fa tenir la totalitat d'accions de Gusó i gairebé la totalitat de les de Rofes, que es queda amb una mica més del 6%. La resta d'accions queden repartides entre els petits accionistes. En la presentació del nou organigrama institucional i esportiu de l'entitat que tindrà com a president Ramon Vilaró, Joaquim Boadas tindrà un paper molt destacat en la gestió del club, mentre que en l'àrea esportiva es presenta com a nou director esportiu a Xavi Julià i Raül Agné com a entrenador.
El 2 de març de 2011 l'estadi presenta el seu primer ple absolut amb 9.286 espectadors, des de la construcció de seients en totes les grades. El 18 de març del mateix any la junta general extraordinària d'accionistes aprova una ampliació de capital, que es concretaria amb l'emissió de 300.000 noves accions a raó de 10 € cadascuna. Prèviament a l'ampliació, es realitza una disminució del capital de 64.600 € (6.460 accions de 10 €) a causa de les pèrdues, pel que el capital final quedà en 3.064.600 €. El 14 de maig, el club comunica que l'ampliació ha estat completada, gairebé totalment pel màxim accionista (Unió Esportiva Girona S.L.).
L'any 2011 va absorbir el Club de Futbol Riudellots, fins aquell moment un club de futbol català del municipi de Riudellots de la Selva que la temporada 2011/2012 militava a la Segona Catalana. Va passar a ser l'equip filial del Girona FC B. Es decideix crear un camp de gespa natural a Palau, d'uns 90 m x 45 m en una esplanada del GEiEG. El Girona FC i el GEiEG arriben a un acord per tal que el club gestioni tot el procés de les obres i el manteniment. D'aquesta manera, s'evitaria que jugadors i cos tècnic s'haguessin de desplaçar a fora de la ciutat per a entrenar. El club va optar llavors per blindar als seus jugadors, ja que abans qualsevol equip que pagués 30.000 € (que era la quantitat mitjana de les clàusules de rescissió dels jugadors) feia possible que aquests poguessin abandonar l'equip abans de finalitzar el seu contracte. La quantitat que haurien de pagar passava a ser d'entre 1.000.000 € i 3.000.000 €. Es van fer traspassos com el d'Hiroshi al Sevilla Atlético per 150.000 € o el de Ranko Despotović a l'Urawa Red Diamonds de la Primera divisió japonesa, per 700 000 €.
Al desembre de 2012, el club convoca una nova junta d'accionistes i una ampliació de capital, i s'anuncia per primera vegada des que està a la LFP, que el Girona FC acabarà la temporada amb un superàvit de 200.000 €, a causa de la reducció notòria del pressupost d'aquesta temporada passant de 8.000.000 € a només 4.494.711 €. Al maig de 2013, el consell d'administració sota el lema "El Girona FC també és meu", aprova l'ampliació de capital de 300.000 € en accions de 10 €, amb l'objectiu d'equilibrar el patrimoni del club. El mes de juliol el club sol·licita un concurs de creditors per a garantir la seva viabilitat.
Ascens a Primera