Emilio Oribe (Melo, 1893 - Montevideo, 1975) fou un poeta, assagista, filòsof i metge uruguaià.
Va ser professor i degà de la facultat d'Humanitats i Ciències de l'Educació de la Universitat de la República i membre de l'Acadèmia de Lletres de l'Uruguai (en castellà i oficialment, Academia de Letras del Uruguay). Va cultivar una poesia avantguardista, orientada cap a l'ultraisme. La seva filosofia es va caracteritzar sobretot per aforismes i posicions clarament idealistes. Poesia i poètica en Emilio Oribe
És considerat com a integrant de la Generació del Centenari, paraula que fa referència al centenari de la independència de l'Uruguai, és a dir, a la generació d'artistes que van tenir el seu gran moment en els anys 1930, al costat de Líber Falco i de Carlos Sabat Ercasty. Biografia a Biografías y Vidas
Obres principals Poesia Alucinaciones de belleza (1912). El nardo del ánfora (1915). El castillo interior (1917). El halconero astral (1919). El nunca usado mar (1922). La colina del pájaro rojo (1925).
Assajos Poética y plástica (1930). Teoría del «nous» (1934). El mito y el logos (1945). Ars magna (1960).
Referències
Vegeu també Arturo Ardao
Categoria:Alumnes de la Universitat de la República Categoria:Assagistes uruguaians del segle XX Categoria:Filòsofs en castellà Categoria:Filòsofs uruguaians Categoria:Metges uruguaians Categoria:Persones de Cerro Largo Categoria:Melo Categoria:Morts a Montevideo Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de la República Categoria:Poetes uruguaians en castellà Categoria:Assagistes uruguaians en castellà Categoria:Poetes uruguaians del segle XX Categoria:Escriptors uruguaians del segle XIX Categoria:Poetes del segle XIX Categoria:Assagistes del segle XIX Categoria:Filòsofs morts al segle XX Categoria:Filòsofs nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors uruguaians morts al segle XX