Curare (paraula derivada del mot indígena urari que significa verí)curare - definition of curare by the Free Online Dictionary, Thesaurus and Encyclopedia és el nom comú per a diversos verins d'origen vegetal utilitzats tradicionalment en les sagetes d'alguns pobles indígenes d'Amèrica del Sud. Els tres tipus principals de curare són: tubocurarina (també conegut com a curare del bambú, ja que s'empaqueta en canyes buides de bambú; la principal toxina és la D-tubocurarina). És un alcaloide mono-quaternari derivat de la isoquinolina. Curare calebas (també anomenat curare de la carbassa pel lloc on s'empaqueta; les principals toxines són al·loferina i toxiferina) Curar de pot (empacats en pots d'argila cuita; les principals toxines són protocurarina, protocurina, i protocuridina).
El tipus calebas és el més tòxic segons el valor LD50.
Història El curare s'ha fet servir pels indígenes sud-americans per paralitzar els peixos. Se'ls dispara dards enverinats que els produeixen asfíxia i els músculs no es poden contraure. Donat que els components del curare són massa grans i amb alta càrrega per passar pel sistema digestiu per a ser absorbits per la sang, els indígenes podien menjar-se els peixos enverinats amb total seguretat. El 1596 Sir Walter Raleigh mencionà aquest verí.Carman J. A. Anaesthesia 1968, 23, 706. El 1780, Felix Fontana descobrí que actuava en el moviment voluntari de la musculatura.The Gale Encyclopedia of Science. Third Edition. In 1800, Alexander von Humboldt donà la primera notícia de com es preparava el curare a l'Orinoco.Personal Narrative of Travels to the Equinoctial Regions of America, During the Year 1799-1804 — Volume 2, Humboldt, Alexander von
Durant 1811-1812 Sir Benjamin Collins Brodie (1783-1862) experimentà amb el curare.Phil. Trans. 1811, 101, 194; 1812, 102, 205. Va ser el primer a demostrar que el curare no matava l'animal i que aquest es recuperava si la respiració es mantenia artificialment. El 1825 Charles Waterton va descriure un experiment ja clàssic amb un ase enverinat amb curare i mantingut viu amb una traqueotomia. El botànic Robert Hermann Schomburgk, identificà la liana del gènere Strychnos com una de les fonts del curare (Strychnos toxifera).Waterton and Wouralia. British Journal of Pharmacology (1999) 126, 1685–1689
George Harley (1829-1896) demostrà el 1850 que el curare era efectiu contra el tètanus i l'enverinament amb estricnina.Paton A. Practitioner 1979, 223, 849 El 1914 Henry Hallett Dale (1875-1968) va descriure l'acció fisiològica de l'acetilcolina.Dale H. H. J. Pharmac. Exp. Ther. 1914, 6, 147. i anys després demostrà que l'acetilcolina és la responsable de la transmissió neuromuscular que podia ésser bloquejada pel curare.Dale H. H. Br. Med. J. 1934, 1, 835
La tubocurarina és, entre els components del curare, la que té més aplicacions mèdiques.
Plantes font del curare Strychnos toxifera Chondrodendron tomentosum
Notes
Referències Foldes, F.F. "Anesthesia before and after curare", Anasthesieabteilung des Albert-Einstein-College of Medicine. Anaesthesiol Reanim, 1993, 18(5):128-31. (retrieved June 20 2005) James, Mel. "Harold Griffith" ,Heirloom Series, Volume 6. (retrieved June 20 2005) "Curare", Blue Planet Biomes, 2000. (retrieved September 27 2005) Smith, Roger. "Cholernergic Transmission" , (retrieved March 13, 2007) Strecker G J et al. "Curare binding and the curare-induced subconductance state of the acetylcholine receptor channel." , Biophysical Journal 56: 795-806 (1989). (retrieved May 12, 2007)
Enllaços externs
Charles Waterton's book Wanderings in South America Free version Neuromuscular blocking drugs: discovery and development
Categoria:Toxines