LAssociació de Nacions del Sud-est Asiàtic (abreujat ASEAN, per les sigles en anglès) és una associació d'estats del sud-est d'Àsia amb finalitats polítiques, econòmiques i culturals.

Va ser fundada el 8 d'agost de 1967 per Indonèsia, Malàisia, Filipines, Singapur i Tailàndia basant-se en la Declaració de Bangkok.Bangkok Declaration , lloc web de l'ASEAN Des de llavors s'han incorporat com a membres Brunei, Myanmar, Cambodja, Laos i el Vietnam, de manera que actualment és formada per 11 estats, des de la incorporació, l'11 de novembre del 2022, del Timor Oriental. Els principals objectius de l'ASEAN són els d'accelerar el creixement econòmic, el progrés social, el desenvolupament cultural entre els seus membres, fomentar la pau i l'estabilitat regional i proporcionar als països membres un marc on puguin discutir les seves diferències de manera pacífica.

Característiques L'ASEAN ha establert un fòrum conjunt amb el Japó, i sosté un acord de cooperació amb la Unió Europea (UE). La seu permanent d'ASEAN és a Jakarta. Tots els estats membres es reuneixen cada novembre en una cimera. Per a l'any 2020 està prevista una integració de tipus econòmic.

L'ASEAN abasta una superfície de 4,46 milions de km², el que representa un 3% de la superfície total de la Terra, i té una població d'aproximadament 600 milions de persones, el 8,8% de la població mundial. La zona marítima de l'ASEAN és aproximadament tres vegades major que la seva extensió terrestre. El 2010, el seu PIB nominal combinat havia arribat als 1,8 bilions de dòlars estatunidencs. Si es considerés l'ASEAN com una sola entitat, se situaria com la novena economia més gran del món.

Història miniatura|esquerra|Països de l'ASEAN i membres observadors L'ASEAN va ser precedida per una organització anomenada l'Associació del Sud-est d'Àsia, comunament anomenada ASA, una aliança composta per les Filipines, Malàisia i Tailàndia, que es va formar el 1961. El bloc en si, però, es va establir el 8 d'agost de 1967, quan els ministres d'Afers Exteriors de cinc països (Indonèsia, Malàisia, Filipines, Singapur i Tailàndia) es van reunir en el Ministeri Thai d'Afers Exteriors amb seu a Bangkok i van signar la declaració de l'ASEAN, més comunament coneguda com la Declaració de Bangkok. Es consideren com els pares fundadors de l'organització, els cinc ministres de relacions exteriors: Adam Malik d'Indonèsia, Narciso Ramos de les Filipines, Abdul Razak Hussein de Malàisia, S. Rajaratnam de Singapur, i Thanatos Khoman de Tailàndia.

Les motivacions per al naixement de l'ASEAN són el desig d'un entorn extern estable, de manera que els seus membres governants es puguin concentrar en la construcció de la nació, el temor comú al comunisme, la disminució de la fe o la desconfiança dels poders externs a conseqüència dels esdeveniments de la dècada del 1960, així com l'aspiració per al desenvolupament econòmic nacional. A diferència de la Unió Europea, l'ASEAN ha estat dissenyat per servir als nacionalismes.

El 1976, l'estat de Papua Nova Guinea, a la Melanèsia, va obtenir la condició d'observador. Al llarg de la dècada del 1970, l'organització es va embarcar en un programa de cooperació econòmica, arran de la Cimera de Bali de 1976. Aquesta iniciativa va fracassar a mitjans dels anys 1980 i només es va revifar al voltant de 1991 a conseqüència d'una proposta de Tailàndia que plantejà una àrea de lliure comerç regional. El bloc de partidaris va augmentar quan Brunei es va convertir en el sisè membre després de la seva adhesió el 8 de gener de 1984, tot just una setmana després que el país va assolir la independència, l'1 de gener de 1984.

El 28 de juliol de 1995, Vietnam es va convertir en el setè membre. Dos anys més tard, el 23 de juliol de 1997, Laos i Birmània (Myanmar) es van afegir al grup. Cambotja havia d'afegir-se al mateix temps que Laos i Myanmar, però va haver d'ajornar a causa de la lluita interna que vivia el país. El país va entrar a formar part de l'associació més tard, el 30 d'abril de 1999, després de l'estabilització del seu govern. miniatura|Secretariat de l'ASEAN a Jalan Sisingamangaraja No.70A, sud de Jakarta, Indonèsia.

Durant el decenni de 1990, el bloc van experimentar un augment en el nombre de membres, així com en la unitat per a una major integració. El 1990, Malàisia va proposar la creació d'un Grup Econòmic de l'Àsia Oriental,East Asia Economic Caucus . ASEAN Secretariat. Accés el 14-03-2007. grup que el componien els aleshores membres de l'ASEAN, així com el República Popular de la Xina, el Japó i Corea del Sud, amb la intenció de contrarestar la creixent influència dels Estats Units a l'APEC, així com a la regió d'Àsia en el seu conjunt.Asia's Reaction to NAFTA Nancy J. Hamilton. CRS - Congressional Research Service. Accés el 14-03-2007. Aquesta proposta, però, es trobà amb una forta oposició per part del Japó i els Estats Units.Whither East Asia? Asian Views. Accés el 14-03-2007.Japan Straddles Fence on Issue of East Asia Caucus International Herald tribune. Accés el 14-03-2007.

Malgrat aquest fracàs, els estats membres van seguir treballant per una major integració. El 1992 es va signar l'Aranzel preferencial comú efectiu (CEPT), amb un calendari per a l'eliminació gradual de tarifes i com una meta per augmentar l'avantatge competitiu de la regió i com una base de producció orientada al mercat mundial. Aquesta llei va actuar com a marc per a la Zona de Lliure Comerç de l'ASEAN. Després de la crisi financera de l'Àsia oriental de 1997, a Chiang Mai es va establir un renaixement de la proposta de Malàisia, coneguda com la Iniciativa Chiang Mai, que advoca per una millor integració entre les economies de l'ASEAN, així com de la Xina, el Japó, i Corea del Sud.

Estats membres miniatura|Banderes dels 10 membres de l'ASEAN Membres fundadors: Indonèsia Malàisia Filipines Singapur Tailàndia Membres adherits amb posterioritat: Brunei (1984) Vietnam (1995) Laos (1997) Myanmar (1997) Cambodja (1999)

País Capital Superfície Població Densitat UTC Llengües oficials 30px|border|Brunei Brunei Bandar Seri Begawan 5.765 474.800 82 +8 Malai 30px|border|Cambodja Cambodja Phnom Penh 181.035 16.131.000 89 +7 Khmer 30px|border|Illes Filipines Filipines Manila 300.030 110.574.614 369 +8 Tagàlog, Anglès 30px|border|Indonèsia Indonèsia Jakarta 1.904.569 275.960.000 144 +7, +8, +9 Indonesi 30px|border|Laos Laos Vientiane 236.800 7.758.000 33 +7 Laosià 30px|border|Malàisia Malàisia Kuala Lumpur 323.847 32.671.000 101 +8 Malai 30px|border|Myanmar Myanmar Naypyidaw 676.578 55.745.000 82 +6:30 Birmà 30px|border|Singapur Singapur Singapur 707,1 5.680.600 8.024 +8 Malai, Xinès mandarí, Anglès, Tàmil 30px|border|Tailàndia Tailàndia Bangkok 515.115 70.470.000 137 +7 Tailandès 30px|border|Vietnam Vietnam Hanoi 331.690 100.222.000 302 +7 VietnamitaTOTAL (2020) 4.476.137 675.687.014 151 Hi ha 2 països que han sol·licitat l'accés, Papua Nova Guinea i Timor Oriental.Will Timor Leste Finally Join ASEAN in 2017? També han mostrat interès en l'adhesió Bangladesh, Fiji i Sri Lanka.

Accions destacades Les següents accions han buscat la integració dels diferents països membres per treballar com un ens comú: Intercanvi preferent de manufactures sense duanes (AFTA) Lliure circulació aèria (completada previsiblement el 2015)"Asean Single Aviation Market". The Straits Times. 2008-02-02. http://www.asian-aerocad.com/news/news.php?newsid=23 . Retrieved on 2008-09-26. Consorci d'universitats (AUN), amb 21 centres adscrits Parlament regional (AIPO) Himne oficial: The Asean Way Competicions esportives específiques, com un campionat de futbol i els Southeast Asian Games Accions comunes per protegir les zones naturals protegides, amb un llistat i legislació específica

Campionat de futbol El Campionat de Futbol de l'ASEAN és un torneig internacional bianual de futbol organitzat per la Federació de futbol de l'ASEAN, constituïda pels equips de les nacions del sud-est Asiátic. Des que va ser inaugurat el 1996, aquesta copa ha estat guanyada tres vegades per Singapur i Tailàndia; Vietnam la va guanyar una vegada, i Indonèsia ha estat subcampiona tres vegades però sense haver guanyat la copa. Malàisia paral·lelament va ser subcampiona en una ocasió.

La Cervesa Tigre, fabricada a Singapur va ser el patrocinador del torneig des dels seus inicis fins a 2005, temps durant el qual es deia «Copa Tigre». Des de 2007, el torneig s'anomena Campionat de futbol de l'ASEAN a causa de la finalització del contracte de patrocini. L'any 2008, La companyia Suzuki va comprar els drets del nom del torneig. Així, l'edició de 2008 es va dir «Copa Suzuki AFF 2008».

Cimeres Cimeres de l'ASEAN L'organització porta a terme unes reunions conegudes com a Cimeres de l'ASEAN, on es reuneixen els caps de govern de cada estat membre per discutir i resoldre els problemes regionals, així com per dur a terme altres reunions amb altres països de fora de l'organització amb la intenció de promoure les relacions exteriors. La primera cimera formal dels líders de l'ASEAN es va celebrar Bali (Indonèsia) el 1976. A la tercera reunió que es va celebrar a Manila el 1987 es va decidir que els líders es reunirien cada cinc anys. En conseqüència, la quarta reunió es va celebrar el 1992 a Singapur, i allà els líders van acordar de reunir-se amb més freqüència, decidint de celebrar la cimera cada tres anys. El 2001, es va decidir que els caps de govern es reunirien anualment per abordar els problemes urgents que afectin la regió. També es va decidir que els països membres serien l'amfitrió de la cimera seguint un ordre alfabètic, una excepció va ser el cas de Myanmar, que el 2004 va declinar els seus drets d'allotjar la cimera del 2006 a causa de la pressió dels Estats Units i la Unió Europea.

El desembre del 2008 va entrar en vigor la Carta de l'ASEAN i amb això la Cimera de l'ASEAN passà a celebrar-se dues vegades l'any.

La cimera formal es reuneix durant tres dies. El contingut habitual és el següent: Els líders dels estats membres celebren una reunió d'organització interna. Els líders dels estats membres celebren una conferència conjunta amb els ministres de Relacions Exteriors del Fòrum Regional de l'ASEAN. A una altra reunió, coneguda com a ASEAN més tres, s'afegeixen els líders dels tres Dialogue Partners (socis de diàleg), la República Popular de la Xina, el Japó i Corea del Sud.