El setge de l'Alguer de 1354 va ser una de les batalles de la guerra sardo-catalana.
Antecedents L'any 1323 Hug II d'Arborea estava enmig d'una guerra pel control de Sardenya, i va mostrar la seva predisposició a una entesa fent-se voluntàriament vassall de Jaume el Just. La Corona catalanoaragonesa volia gaudir de tenir més ports mediterranis per fer escala en les rutes cap a d'orient i dels recursos que oferia l'illa, com gra, sal, corall i plata. En el cas d'Arborea, l'avinentesa podria resultar en l'anhelada unió de tota l'illa en un únic estat.Marcel A. Farinelli, Història de l'Alguer, Llibres de l'Índex, Barcelona 2014, p. 26-27.
L'1 de juny del 1323 les tropes de Jaume el Just comandades pel seu fill Alfons (el futur Alfons el Benigne) van salpar rumb a Sardenya amb 60 galeres i una vintena de naus més petites. Un cop hi van arribar, van atacar els territoris de Càller, sota control de Pisa, amb l'ajuda d'Arborea. A poc a poc, i durant tres anys, les conquestes es van succeir i ni pisans ni genovesos van poder evitar que l'illa quedés en mans catalanes. Mario Orsí Lázaro, Estrategia, operaciones y logística en un conflicto mediterráneo. La revuelta del Juez de Arborea y la "Armada e Viatge" de Pedro el Ceremonioso a Cerdeña (1535-1354)
Amb el temps, però, a l'illa se succeirien diverses revoltes, especialment a càrrec dels algueresos. Per aquest motiu, el rei Pere el Cerimoniós ordenaria assetjar la ciutat i reconquerir-la.
El setge El 22 de juny de 1354, va haver-hi un gran desembarcament dirigit per Pere el Cerimoniós, que va posar sota setge a la ciutat amb 100 vaixells i 12.000 homes.
El 16 de novembre el rei va recuperar el control de la ciutat. Tot seguit, va ordenar la substitució de la població local, deportada a la península Ibèrica i a les Balears com a esclaus, amb nous colons catalans
Conseqüències La ciutat fou repoblada principalment amb catalans del Penedès i el Camp de Tarragona, assegurant d'aquesta manera una ciutat lleial a Pere el Cerimoniós. Marià va iniciar una lluita de guerrilles i emboscades, fins que el 1355 es va signar la pau de Sanluri que establia la partició de l'illaHistòries de Catalunya, La conquesta de Sardenya i les guerres amb Gènova. per la qual Marià IV d'Arborea renunciava a l'Alguer.
En un document reial datat del 24 de juny de 1355 Pere el Cerimoniós fixà que la meitat superior de l'escut de l'Alguer havia d'estar formada per la Senyera Reial, fet que avui encara es manté.
Referències
Bibliografia
Marcel A. Farinelli, Història de l'Alguer, Llibres de l'Índex, Barcelona, 2014. Francesch Rodón i Oller, Fets de la Marina de guerra catalana. Barcelona, 1898 Giuseppe Meloni, Genova e Aragona all'epoca di Pietro il Cerimonioso (1336-1387), Padova 1971-1982
Categoria:Batalles de la Guerra veneciano-genovesa Alguer Categoria:L'Alguer Categoria:Batalles del Regne de Sardenya (Corona d'Aragó)