El Partit Socialista Búlgar (búlgar: Българска социалистическа партия o Balgarska Socialisticeska Partija) és un partit polític de Bulgària, successor del Partit Comunista Búlgar.
Història Va ser format en 1990, en la Bulgària post-comunista, a continuació de la decisió del partit d'abandonar el marxisme-leninisme. El BSP és membre de la Internacional Socialista i té la seva base de poder en les tradicionalment socialistes àrees rurals.
El BSP va perdre les eleccions presidencials búlgares de 1996 per un marge de gairebé el 20% a la segona volta entre el seu candidat Ivan Marazov i el candidat de la Unió de Forces Democràtiques (UFD), Petar Stoyanov. Després dels resultats, diversos membres principals del gabinet van dimitir i es van unir a l'oposició interna del BSP contra el líder del partit. Zhan Videnov va presentar la seva pròpia dimissió com a primer ministre i president del BSP el 21 de desembre de 1996, però va romandre com a primer ministre en funcions fins que es va poder nomenar un successor. El BSP, que encara tenia la majoria al Parlament, va intentar formar un nou gabinet però l'oposició encapçalada per la UFD va respondre organitzant protestes al carrer d'un mes a les grans ciutats, exigint que el parlament es dissolgués i que se celebressin eleccions immediatament a causa de la responsabilitat del BSP en la crisi. Les protestes van culminar amb una vaga general i un setge a la seu del Parlament, que va ser assaltada i incendiada pels manifestants el 10 de gener de 1997. Cedint a la pressió popular, els líders del BSP finalment van acceptar eleccions anticipades i un gabinet provisional encapçalat per Stefan Sofiyanski (UFD) va prendre el càrrec el 13 de febrer de 1997.
A les eleccions legislatives búlgares de 2001, va promoure la coalició política esquerrana Coalició per Bulgària, que va obtenir 48 dels 240 escons de l'Assemblea Nacional (Narodno Sabranie), i el 17,1% del vot popular.
El desembre de 2001, Sergey Stanishev va ser elegit president del Partit Socialista Búlgar. A les eleccions legislatives de 25 de juny de 2005, la coalició va obtenir el 33,98% dels vots i 82 escons, la força més votada i el seu cap Serguei Staníxev fou nomenat primer ministre de Bulgària. Va dur una política econòmica més coherent amb les polítiques de dreta (10% d'impost únic, retallada en els programes d'assistència de govern, etc.). El partit (o dels seus funcionaris electes) també va rebre grans contribucions de prominents homes de negocis, sovint sospitosos d'activitats delictives. Degut a acusacions de corrupció, Bulgària va perdre centenars de milions d'euros en finançament. A causa de tot això, a les eleccions legislatives búlgares de 2009 va perdre la meitat dels escons i es va quedar en 40.
Després que caigués el govern de Boiko Boríssov el 20 de febrer de 2013 per l'esclat de l'onada de protestes populars pels alts costos de l'energia, el baix nivell de vida i la corrupció, el GERB va tornar a guanyar les eleccions legislatives búlgares de 2013 però el Partit Socialista Búlgar encapçalat per Plamen Oresharski va formar un govern de coalició amb el Moviment pels Drets i les Llibertats (DPS) amb la meitat dels escons al Parlament, que es va enfrontar a les protestes que van començar el 14 de juny de 2013, en resposta a l'elecció de Delyan Peevski com a cap de l'agència de seguretat estatal búlgara i el 23 de juliol de 2014, el govern va presentar la dimissió després de la pitjor crisi bancària de Bulgària dels darrers anys, i el seu partit va escollir Mihail Mikov líder del partit. Després que cap partit volgués intentar formar un nou govern, el 6 d'agost es va establir un govern provisional liderat per Georgi Bliznashki i l'Assemblea Nacional es va dissoldre fixant eleccions per al 5 d'octubre, en les què el partit socialista, que encapçalava la Coalició per Bulgària va perdre més de la meitat dels escons.
El 8 de maig de 2016 Korneliya Ninova va derrotar Mihail Mikov en segona volta pel liderat del partit. Rumen Ràdev va guanyar les eleccions presidencials de novembre de 2016, com a candidat independent amb el suport del Partit Socialista Búlgar, derrotant a la candidata del GERB Tsetska Tsacheva a la segona volta, i a les eleccions legislatives búlgares de 2017 el partit va doblar els resultats de 2014 quedant segon i romanent a l'oposició.
A les eleccions d'abril de 2021 els partits de la coalició de govern liderada per Boiko Boríssov van perdre escons i cap líder del partit va poder formar un govern de coalició dins del termini desencadenant les eleccions parlamentàries búlgares de juliol de 2021. En novembre de 2021 van coincidir les eleccions presidencials, en què Rumen Ràdev va revalidar la presidència amb el 66,7% dels vots a la segona volta contra Anastas Gerdzhikov, el candidat del GERB, i les eleccions legislatives, en les què Kíril Petkov de Continuem el Canvi va aconseguir formar govern, en què van entrar els socialistes, fins que va perdre una moció de censura i es va convocar noves eleccions el 2 d'octubre del 2022, de les què tampoc va sortir govern, i es van convocar eleccions per abril de 2023,
El GERB va guanyar les eleccions de 2023 amb la coalició reformista de Continuem el Canvi i Bulgària Democràtica a poca distància, i els dos partits van decidir governar junts amb un primer ministre rotatiu que havia de canviar cada nou mesos, per intentar trencar el gran bloqueig polític per falta de majories i l'enfrontament entre tots els partits polítics la corrupció i diferències entre forces pro russes i pro occidentals sobre la guerra russo-ucraïnesa, però l'acord es va trencar quan Mariya Gabriel hauria d'haver ocupat el lloc de primera ministra pel GERB, i es van tornar a convocar eleccions per al 9 de juny de 2024, el les què els mals resultats van provocar la dimissió de Korneliya Ninova, i Atanas Zafirov va ser elegit president en funcions del BSP el 15 de juny de 2024.
Després de les eleccions legislatives búlgares de 2024 els mals resultats van provocar la dimissió de Korneliya Ninova i Atanas Zafirov va ser elegit president en funcions del BSP el 15 de juny de 2024. Després de mesos de negociacions, el 14 de gener de 2025 es va arribar a un preacord per a formar un nou executiu encapçalat per Rossen Jeliàzkov de Ciutadans pel Desenvolupament Europeu de Bulgària (GERB) integrat pels conservadors del GERB, els socialdemòcrates de Coalició per Bulgària (BSP) i el populista Existeix un Poble (ITN), amb el suport d'Aliança pels Drets i les Llibertats (DPS) que no entraria a la coalició tripartida.
Enmig de les protestes de la generació Z, el 2 de desembre de 2025 va retirar la proposta de pressupostos per a 2026, que establia impostos i cotitzacions socials més alts al sector privat mentre canalitza més fons al sector estatal. Jeliàzkov va anunciar la seva dimissió l'11 de desembre, abans de la votació d'una moció de censura presentada per l'oposició al Parlament. La presidenta Iliana Iotova va demanar en febrer a Andrei Guiúrov que encapçalés un govern provisional que organitzés les eleccions anticipades.
A les eleccions legislatives búlgares de 2026 es va convertir en extraparlamentari.
Caps del partit Aleksandar Lilov (1990–1991) Zhan Videnov (1991–1996) Georgi Parvanov (1996–2001) Serguei Staníxev (2001–2014) Mihail Mikov (2014-2016) Korneliya Ninova (2016-2024)
Resultats Eleccions al parlament búlgarEleccióVots%Escons+/–Govern19911,836,05033.14 (2n)Nou19942,262,94343.50 (1r) 191997939,30822.44 (2n) 732001783,37217.15 (3r) 1020051,129,19630.95 (1r) 342009748,11417.70 (2n) 422013942,54126.61 (2n) 442014505,52715.40 (2n) 452017955,49027.19 (2n) 41Abr 2021480,14615.01 (3r) 37AnticipadesJul 2021365,69513.39 (3r) 7AnticipadesNov 2021266,66710.12 (4t) 92022232,9588.98 (5è) 1Anticipades2023 225,914 8,94 (5è) 2 Jun 2024 151.557 6,85 (5è) 4AnticipadesOct 2024 184.403 7,32 (5è) 1
Parlament Europeu +AnyVots%Escons+/–2007414,78621.41 (2n)2009476,61818.50 (2n) 12014424,03718.93 (2n)2019474,16024.26 (2n) 12024141,1757.01 (5è) 3
Referències
Enllaços externs Web oficial Arxius búlgars a Budapest
Categoria:Partits polítics de Bulgària Categoria:Partits polítics socialistes