Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (; ; ; ‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468. La mateixa tribu Qara Qoyunlu (Baranlu) era d'origen oghuz i després se li van unir altres tribus com els sadlu del Nakhitxevan, els dhukarlu d'Erzurum, els alpaghut de Màraix, els baharlu de Hamadan, els karamanlu de Gandja i Bardaa, els djakirlu d'Ardabil, els ayinlu i algunes menors així com la comunitat turcmana coneguda com a Kara Ulus. La història s'estén sobre un període que comença a la meitat del , quan era una tribu dependent d'uns vassalls dels djalayàrides, i el 1469 quan el darrer emir fou eliminat pels Aq Qoyunlu dirigits per Uzun Hasan. Entremig van dominar un gran imperi ocupant des del Caucas al golf Pèrsic i des d'Anatòlia Oriental al Gran Khorasan.
Orígens miniatura|Imperi dels Qara Qoyunlu entre 1407 i 1468 Sota domini mongol els kara koyunlu s'establiren a la regió de Mossul i pasturaven fins al llac Van; en aquest temps estaven subjectes als turcmans uyrat; després aquests foren substituïts (1337) pels sutayli que van dominar l'est i sud-est d'Anatòlia, i els kara koyunlu en van esdevenir igualment vassalls.
Pir Muhammad, cap dels sutayli, va morir assassinat el 1350 per un dels seus emirs de nom Husayn Beg ibn Tay Bugha que va ocupar el seu lloc però al seu torn fou assassinat el 1351 per l'emir Bayram Khodja dels kara koyunlu; no obstant Ordu Bugha, nebot de Husayn Beg, prengué el control de Mossul, però aviat Bayram va imposar la seva hegemonia a les tribus i va entrar a Mossul on va designar al seu germà Berdi Khodja com a governador (nominalment restaven governadors il-kànides, en la pràctica djalayàrides). La major part dels diversos emirs turcs locals de la regió entre Mossul i Akhlat van esdevenir els seus vassalls, però un d'aquests, Malik Mansur, emir ortúcida de Mardin, es va oposar al seu domini i es va queixar al sobirà djalayàrida Uways.
La tribu va viure sota domini mongol, però el 1351, quan ja els il-kànides havien desaparegut, el seu cap Bayram Khoja va començar a exercir certa hegemonia sobre altres tribus.
Període jalayírida Aquest va sortir de Bagdad la primavera del 1366, va ocupar Mossul defensada per Berdi Khodja i es va dirigir a Mardin on fou rebut per Malik Mansur i on va passar el mes de maig (ramadà), i després es va dirigir contra Bayram Khan que pasturava per la regió de Muş al Taron. Bayram fou derrotat i va haver de reconèixer a Uways, i obeir les seves ordes, després del qual el djalayàrida es va dirigir amb les seves forces en direcció a Tabriz via Ağrı.
Bayram torna a aparèixer revoltat el 1371 quan va assetjar Mossul que segurament havia quedat en poder d'Uways, i el 1372 quan va ocupar Sindjar. El 1374 va morir Uways i després de la breu pujada (unes hores) al poder de Hasan ibn Uways (assassinat pels emirs), Bayram no va reconèixer el nou sobirà Shaykh Husayn ibn Uways, i es va apoderar de Sürmeli, Ala Kilise, Khoy, Nakhitxevan i altres llocs. Husayn ibn Uways, i l'emir Adil Aka que era qui tenia el poder, van organitzar una expedició contra Bayram que es va haver de sotmetre el 1377 encara que en condicions força suaus. A la seva mort el 1380, Bayram dominava de Mossul a Erzurum.
Llavors es va haver d'enfrontar a l'altre germà jalayírida, Shaykh Ali de Bagdad, i a l'emir Adil (que havia ocupat Rayy on governava un altre germà djalayàrida, Baiazet, el 1383). Un tercer germà, Ahmad ibn Uways, va demanar ajut als kara koyunlu. Shaykh Ali va morir en lluita contra aquests i Adil i Baiazet es van retirar a Sultaniyya. Ahmad va quedar senyor de l'Iraq i l'Azerbaidjan però no es va poder consolidar en aquest darrer territori, primer per atacs de l'Horda d'Or i després de Tamerlà, i es va retirar a Bagdad (1385).
A Bayram el va succeir el seu nebot Kara Mehmed, que el 1382 va obtenir a Nakhitxevan una victòria decisiva sobre el príncep djalayàrida de Bagdad Shahzada Shaykh Ali i el seu general Pir Ali Bardak Beg, que van morir els dos a la lluita. La victòria de Kara Mehmed va facilitar l'arribada al tron djalayàrida d'Ahmed ibn Uways, revoltat a Ardabil, que va derrotar fàcilment al djalayàrida de Tabriz Husayn ibn Uways al que va matar. Kara Mehmed es va aliar amb el nou sobirà Ahmed ibn Uways que es va casar llavors amb la filla del cap dels kara koyunlu. Després va conquerir Djabar i Mardin, i va fer aliança amb Mitahharten d'Erzincan, derrotant a la confederació dels Aq Qoyunlu.
Enfrontaments amb Tamerlà El 1387 va fer front a l'atac de Tamerlà als seus territoris i quan es va retirar a Transoxiana va aprofitar per ocupar Tabriz (1388) però va haver de retornar per la revolta d'un dels seus generals, Pir Hasan Beg, en lluita contra el qual va morir el 1389. Una part de les tribus sotmeses no va reconèixer a Pir Hasan i es va unir a l'entorn de Misr Khodja, fill de Kara Mehmed. No obstant aquesta era de caràcter dèbil i els emirs van aclamar emir al seu germà Qara Yússuf (1390). Pir Hasan va morir el 1391 però el seu fill Husayn Beg va mantenir la lluita almenys fins al 1400.
En aquest temps Kara Mehmed es va dedicar a consolidar el seu poder, va derrotar l'emir d'Urfa i Djabar, Döger Salim Beg, que actuava contra els peregrins procedents de Mossul, que va haver de fugir a territori mameluc, va assetjar Mardin on va derrotar Malik Isa i es va casar amb la seva filla i amb el suport de Mitahharten d'Erzincan va derrotar la confederació dels aq qoyunlu que estaven al servei de diversos emirs, i als que va obligar a servir al seu aliat el cadi Burhan al-Din; el 1387 va fer front a l'atac de Tamerlà als seus territoris i quan es va retirar a Transoxiana va aprofitar per ocupar Tabriz (1388) on va deixar una guarnició retornant a Anatòlia oriental on un dels seus principals generals, Pir Hasan Beg (fill de Husayn Beg que havia estat assassinat per Bayram Khodja el 1351) s'havia revoltat. Pir Hasan s'havia destacat en els combats contra Tamerlà i havia adquirit un gran prestigi, el qual va aprofitar per revoltar-se amb la intenció de venjar la mort del seu pare; Pir Hasan va derrotar i matar a Kara Mehmed en combat el 1389, apoderant-se del principat de Mossul.
Però no totes les tribus sotmeses als qara qoyunlu el van reconèixer, i una part es va unir a l'entorn de Misr Khodja, fill de Kara Mehmed. No obstant aquesta era de caràcter dèbil cosa que aviat es va posar en evidència; llavors els emirs van aclamar emir al seu germà Qara Yússuf. Les batalles entre Pir Hasan i Qara Yússuf van causar moltes baixes als dos bàndols però no van tenir un resultat decisiu. Llavors va intervenir Döger Salim Beg de Djabar que va mitjançar per aturar els combats; la mort de Pir Hasan el 1391 no va solucionar finalment el problema, ja que el seu fill Husayn Beg va ocupar el seu lloc.
Aprofitant les absències de Tamerlà, es va apoderar de Tabriz algunes vegades i va fer presoner a Atlamish, governador de l'Awnik (Auniq = Altzniq) i un dels caps de l'exèrcit timúrida, que va enviar a Egipte (1395), però quan Tamerlà va envair Anatòlia oriental (1400) Qara Yússuf va haver de refugiar-se amb el sultà otomà Baiazet I; aquest asil fou l'excusa de Tamerlà per envair els dominis otomans. Quan Tamerlà va entrar a territori otomà, Qara Yússuf va fugir (1402) i va marxar a l'Iraq on va ajudar el seu gendre Ahmad ibn Uways a reprimir una revolta del seu fill; Qara Yússuf, que havia reunit un exèrcit de turcmans per lluitar contra el gran sultà i a l'Iraq, es va apoderar d'Erzincan i va aconseguir recuperar una part del seu antic poder aprofitant la retirada de Tamerlà; però quan va demanar suport a Ahmad aquest no li va enviar.els djalayàrides li havien de donar per tornar a recuperar els seus antics dominis (en reciprocitat per l'ajuda que ell els havia donat a la guerra civil) Qara Yússuf va decidir utilitzar les seves forces per envair els dominis djalayàrides i va atacar Bagdad (1403). Tamerlà va marxar cap a la regió, va derrotar Qara Yússuf, i va entrar a Bagdad per tercer cop. Tan Ahmed com Qara Yússuf van haver de fugir pel desert cap a Damasc, on varen aconseguir arribar i van ser rebuts pel governador mameluc Shaykh, que va comunicar la seva arribada al Sultà, que es va sentir molt incòmode amb els nous hostes i va ordenar empresonar-los, i més tard va ordenar executar-los, orde que el governador Shaykh va desobeir.
Shaykh va alliberar els seus dos presoners, els va donar provisions i va deixar sortir del país a Ahmad aprofitant que Tamerlà havia retornat a Transoxiana (1404). Es va quedar amb Qara Yússuf i amb les forces combinades del governador i l'emir turcman, van marxar a Egipte; seguint els consells de Qara Yússuf, Shaykh va guanyar la primera batalla però a la segona fou derrotat quan van desertar els seus emirs, i va haver de retornar a Damasc només amb una petita tropa formada principalment pels turcmans de Qara Yússuf (1404).
Hegemonia a l'Azerbaidjan sota Kara Yusuf El 1405 Qara Yússuf va entrar altre cop als seus antics dominis i aprofitant la mort de Tamerlà i la rivalitat entre els seus nets Muhammad Umar de Mazanderan, i Abu Bakr de l'Azerbaidjan, Arran, Irak Arabí i Anatòlia oriental (que a més eren mals administradors) va poder recuperar el territori. Va rebre el suport de l'emir de Bidlis Shams al-Din que li va donar els aprovisionaments que li mancaven. L'emir Izz al-Din Shir de Van i Hakkari, lleial als timúrides fou derrotat igual que Doladay, governador de la fortalesa d'Awnik, i finalment Qara Yússuf va vèncer a Abu Bakr Mirza en una decisiva batalla a Nakhitxevan (15 d'octubre de 1406) i va dominar tota l'Anatòlia oriental (1406). Encara va obtenir una nova victòria final sobre Abu Bakr Mirza prop de Tabriz el 13 d'abril de 1408 ocupant llavors l'Azerbaidjan, Sultaniyya i Hamadan. El 1409 va ocupar Mardin a l'ortúcida al-Malik al-Salih. Una expedició enviada contra Qara Yússuf pel sultà timúrida Shah Rukh d'Herat va fracassar.
Mentre Ahmad ibn Uways el djalayàrida va poder recuperar Bagdad, Iraq i el Khuzistan. Però per gelosies Ahmad i Qara Yússuf es van enfrontar quan Qara Yússuf va dominar l'Azerbaidjan, al que també aspirava Ahmad; la batalla decisiva es va lliurar a Asad, prop de Tabriz, el 30 d'agost de 1410; Ahmad fou derrotat i capturat i Qara Yússuf el va fer executar; Erzindjan fou conquerida aquell mateix anys a Shaykh Hasan, fill de Mutahharten; després va entrar a l'Iraq on els antic dominis d'Ahmad ibn Uways foren progressivament units als de Qara Yússuf. Estant a Damasc, Ahmad i Qara Yússuf havien convingut en repartir-se l'imperi de Tamerlà a la mort d'aquest, i Iraq Arabí seria per Ahmad i l'Azerbaidjan per Qara Yússuf; Pir Budak, fill de Qara Yússuf nascut a Damasc, fou considerat fill adoptiu d'Ahamd. n.
Després de la seva victòria Qara Yússuf va entrar a l'Iraq on els antic dominis d'Ahmad ibn Uways foren progressivament units als de Qara Yússuf; la conquesta fou confiada a Shah Mehmed, fill de Qara Yússuf; tot seguit l'altra fill Pir Budak (fill adoptiu d'Ahamd ibn Uways) fou proclamat sultà a l'Azerbaidjan (1411). El 1412 els qara qoyunlu governaven Bagdad i això va inquietar a Shah Rukh el timúrida d'Herat que va encoratjar a Kara Yuluk Uthman (Kara Yülúk Uthman) l'emir dels Aq Qoyunlu establerts a Amida, Urfa i Kamakh, i al xirvanxah Shaykh Ibrahim, i altres senyors menors, a enfrontar-se als qara qoyunlu. El xirvanxah es va aliar al rei Constantí I de Geòrgia i a l'emir Arlat Sayyidi Ahmad de Shakki, però la coalició fou derrotada a la riba del Kur prop de l'Araxes (6 de desembre de 1411); Shaykh Ibrahim va ser alliberat pagant un rescat però Constantí va morir de les ferides a les poques hores.