Joan Terès i BorrullEl seu nom complet és Joan Miquel Terès i Borrull, encara que el seu nom sol aparèixer com a Joan, Juan, Jean, Johan, Joannes o Johannes i el seu primer cognom com a Terès, Terés, Térès o Teres. (Verdú, 29 de setembre de 1538 – Barcelona, 10 de juliol de 1603) fou prevere de Vic, bisbe auxiliar del Marroc (1575-1579) i de Còrdova (1579), bisbe d'Elna (1579-1586) i Tortosa (1586 - 1587), i arquebisbe de Tarragona (1587-1603). Fou virrei de Catalunya (1602-1603) i conseller del rei Felip III de Castella.
Primers anys Va néixer a Verdú en una família cristiana i humil el 1538.Tanmateix, Capeille, op. cit., p. 610, i Raventós Giralt, op. cit., p. 80, afirmen que nasqué el 1539. Fill de Joan Terès Domènech i de Magdalena Borrull Carnicer, i germà de Magdalena, Joana, Elionor i Margarida. De ben jove es quedà orfe de pare.
Ja adolescent visqué un temps a Reus, on estudià gramàtica tot subvenint els estudis amb almoines que aconseguia. El 1554 ingressà a l'Escola de Tarragona on hi estudià llatí i humanitats, pagant-se els estudis amb els justos diners de repartidor de missives.
Pel seu talent aconseguí bona protecció i estímul. Més tard, fou enviat a estudiar filosofia i teologia al primer col·legi que la Companyia de Jesús fundà a Espanya, el de Sant Pau a València, on finalment va acabar doctorant-se.
Vida acadèmica El 18 d'abril de 1566 sol·licità, i li fou concedit, un ajornament del pagament de les taxes de doctorat de teologia a la caixa de la ciutat de València. És molt probable que aprovés en el seu primer intent, ja que no consta que sol·licités cap altre ajornament en els anys següents. Des de 1532, el pagament per a l'obtenció del grau de doctor era de 7 lliures i 10 sous, és a dir,1 800 diners.1 lliura valenciana = 20 sous; 1 sou = 12 diners.
esquerra|miniatura|L'arquebisbe de València Joan de Ribera nomenà a Joan Terès rector de la Universitat de València.
Ja doctor, durant el curs acadèmic 1566-1567 fou titular de la segona càtedra de Lògica i, com a tal, li foren assignades 5 lliures valencianes de les 500 que el papa Pius IV havia donat a l'Estudi General de València. El 15 de maig de 1567 fou nomenat per a la segona càtedra de Qüestions per al curs acadèmic 1567-1568. El 1570-1571 tingué al seu càrrec la primera càtedra de Qüestions i el 1571-1572 la primera de Filosofia. Lògica, Qüestions i Filosofia, tant en la seva orientació realista com en la nominalista, formaven el trienni d'Arts a la Facultat amb aquest nom. Els professors, habitualment, ensenyaven triennis complets començant per Lògica en qualssevol de les seves modalitats. Acabat un cicle nominalista o realista, començaven el següent per la modalitat que no havien llegit prèviament. Per aquesta raó, encara que només hi ha constància que Terès fou catedràtic en els cursos acadèmics citats, és molt probable que també regís la segona càtedra (nominalista) de Filosofia el 1568-1569 i la primera càtedra (realista) de Lògica el 1569-1570. D'aquesta manera hauria complert un sexenni com a catedràtic en la Facultat d'Arts des de 1566 fins a 1572.
A més de professor, Joan Terès fou examinador de la Facultat d'Arts de la Universitat de València. El 16 de febrer de 1565 fou designat conjunt, és a dir, auxiliar i, donat el cas, substitut de l'examinador Vicente Montañés, catedràtic de la Facultat d'Arts. Habitualment, el conjunt substituïa a l'examinador en cas de mort o renúncia d'aquest. No consta quan Terès assumí el càrrec, però sí que Juan Tomás fou nomenat el seu conjunt el 5 de juliol de 1571. Per altra banda, el 4 de març de 1573 quedà registrada la renúncia de Terès, que llavors ja vivia a Tarragona, i el nomenament de Juan Tomás en el seu lloc.
Encara que de forma irregular, degut a l'empresonament del rector de l'Estudi General pel trienni 1568-1571 Pere Joan Monzó per l'arquebisbe de València Joan de Ribera, el 31 de març de 1570, Terès fou designat nou rector, quan l'arquebisbe obligà a Monzó a delegar el càrrec acadèmic a favor de Terès.
Les pretensions originals de l'arquebisbe passaven per violentar el patronat municipal de l'Estudi General per a atorgar les càtedres de teologia als membres de l'orde a la qual pertanyia: la Companyia de Jesús. Donat que el rector de la universitat valenciana era elegit d'entre els catedràtics insaculats de la Facultat de Teologia, i donat que tenia atribuït un paper essencial en el nomenament de la resta de personal docent, no hauria estat estrany que, en poc temps, els jesuïtes haguessin pres control de la institució.
Dit això, no resulta forassenyat que la persona elegida per a substituir a Pere Monzó fóra algú amb la mateixa qualificació acadèmica exigible per a poder ser escollit rector i que, a la vegada, tingués l'avantatge de ser antic alumne del Col·legi jesuïta de Sant Pau, encara que no hagués professat en l'orde.
Respecte al seu llegat intel·lectual, cal destacar que fou mestre del famós metafísic Diego Mas, que li dedicà dues de les seves obres:
Metaphysica disputatio seu de ente et de eius propietatibus, quae communi nomine scribitur de trascendentibus (València, 1587) Commentaria in Universam Philosophia Aristotelis, una cum quaestionibus quae a gravissimis viris disputari solent (València, 1599)
Inicis de la carrera eclesiàstica miniatura|L'any 1579, el papa Gregori XIII traslladà Terès a la diòcesi d'Elna.
Tornà a Tarragona i obtingué un benefici a la seu catedralícia que li permeté viure sense estretors econòmiques.
L'any 1570, l'arquebisbe de Tarragona Gaspar Cervantes de Gaeta fou nomenat cardenal, mantenint la posició d'arquebisbe. Al traslladar-se a Itàlia, Terès s'ocupà dels afers eclesials de l'arquebisbat.
El 4 de febrer de 1575, rebé la consagració episcopal de mans de l'arquebisbe Cervantes. Llavors fou quan s'obrí el Seminari Conciliar de Tarragona, el primer seminari d'Espanya, d'acord amb les disposicions del Concili de Trento. Terès en fou el primer rector. Aquell mateix any, el cardenal Cervantes el proposava per a bisbe auxiliar amb el títol nominal de Marroc, a la qual cosa accedí el papa Pius V.
El 1577, s'institucionalitzà oficialment la Universitat de Tarragona, i el 2 de maig d'aquell mateix any fou nomenat primer rector d'aquesta universitat per l'arquebisbe Antoni Agustí i Albanell. També exercí com a canonge. i catedràtic de Teologia en la nova institució.
El 21 de febrer de 1578, consagrà a Miquel Jeroni Morell com a bisbe d'Urgell.Juan Terés a Catholic Hierarchy
El 22 de maig de 1579, el papa Gregori XIII el traslladà a la seu episcopal d'Elna, vacant per la mort del bisbe Pedro Mártir Coma. Terès prengué possessió el 26 de juliol d'aquell mateix any. El 12 de desembre de 1582, Maria d'Espanya, vídua de Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic, que tornava a la cort espanyola, i la seva filla Margarida desembarcaren a Cotlliure. En el seu pas per Elna, l'emperadriu rebé la visita del bisbe Terès. El dia de Nadal, Terès celebrà una missa a l'església de Sant Joan de Perpinyà, en presència de l'emperadriu romanogermànica, la Infanta i tota la cort. El segon semestre del 1585, Terès participà com a habilitador pel braç eclesiàstic en les Corts de Montsó. Com a bisbe d'Elna, Terès també prengué part al Concili provincial convocat per l'arquebisbe de Tarragona, Antoni Agustí i Albanell. El 14 d'abril de 1586, rebé pel papa Sixt V les butlles de nomenament al bisbat de Tortosa.Dictionnaire de biographies roussillonnaises - T (1914) de Joan Capeille El 15 de juny d'aquell mateix any consagrà el temple parroquial de Verdú. El 28 de setembre de 1586, conjuntament amb l'arquebisbe de València Joan de Ribera i el bisbe de Marroc Miguel Espinosa, consagrà a Bernardino Gómez Miedes com a bisbe d'Albarrasí.
El 22 de maig de 1587, Sixt V el va traslladar a Tarragona, després de la mort de l'arquebisbe Agustí.
Arquebisbe de Tarragona L'1 de setembre de 1587, convocà el seu primer Concili provincial, que es reuní l'1 d'octubre. L'assemblea es mantingué durant tot el mes i se celebraren 19 sessions. Hi assistiren 19 pares conciliars, però no hi assistí cap bisbe sufragani. En el sínode, s'arribà a concretar que els degans o vicaris forans i el procurador fiscal de la cúria diocesana havien d'estar ordenats in sacris, però no s'establí cap pena si obraven altrament. També s'exigí que els vicaris generals fossin eclesiàstics ordenats in sacris i graduats en dret canònic o civil. Ocuparen l'atenció dels pares conciliars els sovintejats conflictes amb el tribunal del Breu i la concertació del pagament del subsidi.
esquerra|miniatura|La capella de Sant Fructuós de la Catedral de Tarragona fou ordenada construir per l'arquebisbe Terès i dissenyada per l'arquitecte Pere Blai.
Terès fundà, l'any 1588, el convent de Sant Domènec, a Ciutadilla. Col·laborà en les reformes de l'ermita de Santa Maria de la Bovera, a Guimerà, i a l'ermita de Sant Magí de la Brufaganya, prop de Santa Coloma de Queralt.
El 1589 obtingué per a Tarragona la publicació del privilegi d'Estudi General, concedit pel rei Felip II. Aquest fet fou celebrat amb gran alegria i festes públiques arreu de la ciutat.
El 1590 consagrà a Gaspar Punter i Barreda com a bisbe de Tortosa.
El 1591 concedí privilegis de fonts baptismals a la Riba, per les dificultats que tenien els seus vilatans per anar a Vilaverd.
El 17 de setembre d'aquest any, Terès convocà el seu segon Concili, el més important dels seus, amb 64 sessions. S'inaugurà a Tarragona el 19 d'octubre, on continuà reunit fins al 28 de novembre, quan en el decurs de la 24a sessió es decidí traslladar-lo a Barcelona per tal d'atendre millor la problemàtica originada per les agressions castellanes al Regne d'Aragó. A Barcelona, entre el 13 de desembre i el 16 de març de l'any següent, se celebraren 40 sessions més amb especial atenció a les alteracions d'Aragó, on la situació es tornava amenaçadora i ben perillosa si els catalans es veien arrossegats a la guerra, atès que els aragonesos no paraven de demanar a la Generalitat de Catalunya, presidida per Jaume Caçador i Claret, i al Consell de Cent suport militar per poder resistir. Diputats de la Generalitat i del Consell havien acudit a Tarragona per demanar el parer i orientacions de l'arquebisbe Terès i del Concili. No s'enviaren reforços, sinó que s'ordenaren pregàries generals per implorar el favor diví per als aragonesos.
Malgrat la conflictivitat del moment, el Concili tractà amb especial importància el debat sobre l'obligatorietat del català com a llengua de l'Església. A la sessió 12a, el secretari del Concili, Alexandre Cendra, per manament de l'arquebisbe Terès, llegí una nova constitució sobre la llengua que suscità l'apassionament i la polèmica. El text exigia que a Catalunya, tots els predicadors prediquessin en català i no en cap altra llengua, amb l'excepció en presència dels reis, virreis i prínceps. En cas de ser negligent, serien greument castigats. Seguidament es procedí al nomenament d'una comissió encarregada de confegir el compendi doctrinal anunciat, composta pel bisbe d'Urgell Andreu Capella (que fou mestre de teologia de Terès), el síndic del capítol tarragoní Bartomeu Roca i Gaspar Joan de Vallpedrosa, procurador de l'abat de Poblet. Molt probablement l'arquebisbe Terès fou redactor d'aquesta constitució, junt amb el bisbe de Vic Pere Jaume, el prior d'Escaladei Pere Aguiló, el síndic d'Elna Joan Boscà i el síndic de Lleida Joan Margalef. Aquesta constitució trobà resistència per cinc capítols i dos monestirs, deixant el dissentiment molt per sota d'un terç del total dels votants, i essent finalment aprovada per majoria.
miniatura|L'arquebisbe Terès i l'abat de Poblet Francesc Oliver de Boteller foren dues figures clau per a la formació del bisbat de Solsona.