La fragilitat és la propietat d'un material de trencar-se amb facilitat. Tècnicament es defineix com la capacitat d'un material de fracturar-se amb escassa deformació, a diferència dels materials dúctils que es trenquen després de patir acusades deformacions plàstiques. El trencament fràgil té la peculiaritat d'absorbir relativament poca energia, a revera diferència del trencament dúctil, ja que l'energia absorbida per unitat de volum ve donada per:
Si un material es trenca pràcticament sense deformació les components del tensor deformació resulten petites i la suma anterior resulta en una quantitat relativament petita.
Fragilitat, ductilitat, duresa i tenacitat Existeixen altres termes freqüentment confosos amb la fragilitat: L'oposat a un material fràgil és un material dúctil. La duresa no és oposada a la fragilitat, ja que la duresa és la propietat d'alterar la superfície d'un material, que és quelcom totalment independent de si aquest material quan es fractura té o no té deformacions grans o petites. Com a exemple es pot citar el diamant, que és el material més dur que existeix, però és extremadament fràgil. La tenacitat pot estar relacionada amb la fragilitat mitjançant el mòdul elàstic, però en principi un material pot ser tenaç i poc fràgil (com certs acers) i pot ser fràgil i gens tenaç (com el fang cuit).
Vegeu també Resistència de materials Mòdul elàstic
Categoria:Ciència de materials