La Federació Catalana de Futbol és l'ens esportiu que gestiona el futbol català. Constituïda el 30 de novembre de 1900, té la seu a Barcelona. Des de la seva fundació fins al 1940 fou l'encarregada d'organitzar el Campionat de Catalunya. Actualment organitza totes les lligues regionals per sota del Grup V de la Tercera RFEF així com la Copa Catalunya i la selecció nacional. En futbol femení, organitza totes les lligues regionals per sota de la Preferent Femenina Catalana, a més de la Copa Catalunya femenina i la selecció femenina. Del 2009 al 2013 també va ser l'encarregada d'organitzar el Trofeu Catalunya Internacional. Forma part de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.
Història miniatura|Trofeu del Torneig Internacional de Pasqua organitzat per la Federació Catalana el 1950 i guanyat per Universidad Católica. L'11 de novembre de 1900 es funda la Foot-ball Associació, primera federació futbolística a Catalunya i a Espanya, embrió de la Federació Catalana. En fou president Eduard Alesson i n'eren membres el FC Barcelona, l'Hispània, el Català i l'Espanyol. De totes maneres aquesta fundació no reeixí.
Les incipients competicions que es començaven a disputar va portar al convenciment de crear un organisme superior als clubs, que evités rancors i organitzés les competicions amb responsabilitat. L'abril de 1902, Thomas Shields, president del comitè organitzador de la Copa Macaya, senyalà la necessitat de crear un organisme encarregat de recollir fons per adquirir un trofeu anual que es disputessin tots els clubs. El 12 de novembre de 1902, es va constituir lAssociació Clubs de Foot-ball amb el FC Barcelona, Hispània AC, Català FC, Universitari SC, Irish FC, FC Catalonia, Ibèria SC, Salut SC, Rowing FC i Club Catalunya. No trigaren a acudir-hi Club Espanyol i FC Internacional, principals integrants de la Federació Gimnàstica Espanyola, creada el 1898 a Barcelona.
El 1902 es crea el Col·legi Oficial d'Àrbitres, sota la presidència d'en Hamilton, de l'Hispània.
El 1907 l'ACF es reanomena com a Federació Catalana de Clubs de Foot-ball. El primer president en fou Isidre Lloret, de l'X Sporting Club.
El novembre de 1909 es constitueix el Col·legi d'Àrbitres depenent de l'Associació de Clubs de Futbol.
La temporada 1912-13 el FC Barcelona se separa de la Federació Catalana i funda la Foot-ball Associació de Catalunya, a la que també s'integraren Català, Avenç, Badalona, Gimnàstic (de l'Ateneu Enciclopèdic Popular), Palamós, Sparta, T.B.H., Catalunya, Sarrià, Athletic, Vilassar, Manresa, FC Mataró, Catalonia i Olot Deportiu. L'estiu de 1913 els dos organismes es fonen, celebrant-se el 30 d'agost un partit de reconciliació, entre el Barça i l'Universitari.
El 15 d'octubre de 1915 es funda de forma definitiva el Col·legi Català d'Àrbitres, el més antic d'Espanya.
El 1916 la FCCF es rebatejà com a Federació Catalana de Futbol Associació.
El 4 d'octubre de 1930 neix la Mutualitat Esportiva de Catalunya.
El 1926 es funda la Federació Balear. En els seus inicis aquesta federació depenia de la catalana i els seus campions podien participar en el Campionat de Catalunya de Segona Categoria (però no en el de primera).
La temporada 1949-50 neix el Col·legi d'Entrenadors.
El 2001, encapçalats per la Gramenet i l'Hospitalet es crea lAssociació de Clubs de Futbol de Catalunya que té com a missió la d'afavorir els equips modestos i de base.
L'any 2012, a més de la Copa Catalunya va crear la Supercopa de Catalunya de futbol limitada a la participació dels equips catalans de la primera divisió. La primera edició, però, no es va arribar a jugar mai, ja que el Futbol Club Barcelona tenia previst alinear només jugadors de l'equip filial.
Presidents Eduard Alesson Gravirona (1900-1904) Professor d'esgrima tenia una prestigiosa sala d'armes, el 5 d'octubre de 1900 va ser un dels membres fundadors de l'Hispània Athletic Club, i el primer president de l'Associació de Clubs de Futbol, entitat precursora de la Federació Catalana de Futbol. Va haver de lluitar pel control de les competicions de futbol amb la Federación Gimnástica Española.
Josep de Togores i Muntades (1904-1905) Cofundador del diari El Mundo Deportivo va ser el segon president de l'Associació de Clubs de Futbol de Barcelona entre novembre de 1904 i l'octubre de 1905, quan va dimitir.
Josep Soler (1905-1906) També president del FC Barcelona, va presidir la comissió gestora que va regir l'Associació de Clubs de Futbol de Barcelona entre novembre de 1905 i febrer de 1906.
Udo Steinberg Werle (1906) Després que una Comissió Gestora governés l'Associació de Clubs de Futbol de Barcelona durant uns mesos, a ser president entre el 8 de febrer i el 9 de desembre de 1906, quan Associació de Clubs de Futbol de Barcelona va desaparèixer per donar pas a la Federació Catalana de Clubs de Futbol.
Isidre Lloret i Massaguer (1906-1908) Havia estat membre de la Comissió Gestora i vicepresident de la Junta Directiva presidida per Udo Steinberg. Fou soci de l'Espanyol i era directiu de l'X Sporting Club, va presidir la federació entre el mes de desembre de 1906 i octubre de 1908. La seva presidència, va resultar molt polèmica, perquè va ser acusat d'afavorir els interessos de l'X Sporting Club.
Juli Marial Mundet (1908-1909) Jugador i president del FC Barcelona del 6 d'octubre del 1906 a l'11 de novembre del 1908.
Rafael Degollada i Castanys (1909) Jugador i posteriorment vicepresident i president del Català FC, havia estat vicepresident de la Federació amb Udo Steinberg i Isidre Lloret, va ocupar el càrrec durant uns mesos.
Albert Serra Guixà (1909-1910) Advocat de professió, fou pioner del periodisme esportiu al final del . Va escriure entre altres cròniques, la del primer partit de futbol que va jugar el FC Barcelona el 8 de novembre de 1899 contra membres de la colònia anglesa al Velòdrom de la Bonanova. També va arbitrar algun d'aquells primers partits i va col·laborar en les tasques d'organització de la Copa Macaya. Director de la revista Los Deportes i col·laborador de La Vanguardia i El Mundo Deportivo, va ser el president de la Federació entre 1909 i 1910. Va morir el 28 de juliol de 1912.El lloc de defunció varia segons la font consultada: Sant Feliu de Guíxols - Stadium. Barcelona, Any VI n.166 p.490 (29 de juliol de 1916) Sarrià (Barcelona) - Stadium. Barcelona, Any VII n.219 p.506 (4 d'agost de 1917) Santa Coloma de Farners -
Eugeni Beltri Cots (1910-1911) En la seva condició de representant de la Junta Directiva del Club Universitari, va ser elegit com a president de la federació el mes d'octubre de 1910.
Norman J. Cinnamond (1911-1912) L'octubre de 1911 es va convertir en el nou president de la federació, càrrec del qual va dimitir l'agost de 1912.
Josep Maria Tarruella Albareda (1912-1913) Representant del Club Universitari, va ser elegit president l en l'assemblea celebrada el 22 d'agost de 1912. Però poc després d'arribar al càrrec es va produir una crisi molt important quan el Club Universitari i el RCD Espanyol es van posar d'acord per presentar una proposició que determinava que per poder jugar el Campionat de Catalunya els jugadors estrangers havien de demostrar dos anys de residència al país, en un intent de frenar l'incipient professionalisme que s'estava estenent en el món del futbol català. La majoria de l'assemblea va votar a favor de la mesura, però el FC Barcelona ho va considerar un atac als seus interessos i, després d'un últim i infructuós intent per arribar a un acord, va acabar marxant de la Federació Catalana per constituir una altra federació paral·lela, la Football Associació Catalana (FAC), amb setze clubs afiliats, per vint-i-cinc que s'havien quedat a la federació oficial.
Josep Preckler Blanco (1913) Va pertànyer a la Federació Internacional i estava molt vinculat al FC Barcelona i quan el mes de juny de 1913 va dimitir Josep Maria Torruella, va agafar el seu relleu i va cear un Consell Directiu en què un dels dos vicepresidents, va ser Narcís Masferrer.
Francesc de Moxó Sentmenat (1912-1913) Va ser nomenat primer president de la Football Associació Catalana entre el 1913 i el 1914, en una assemblea celebrada el 14 de desembre de 1912, l'endemà que la Federació Catalana oficial fes la seva. La Football Associació Catalana i la Federació Catalana de Futbol van organitzar dues festes paral·leles del futbol el dia de Sant Esteve i també dos campionats paral·lels que van guanyar respectivament el FC Espanya i el FC Barcelona però que van ser un fracàs de públic.
Narcís Masferrer Sala (1913) Persona amb molt de prestigi en el món de l'esport, en representació del FC Gladiator, es va convertir en el primer president de la Federació de Futbol de l'Est que incloïa els equips catalans de les dues federacions reconciliades més els equips valencians. Per celebrar la pau va organitzar un partit amistós entre dues seleccions formades per les dues federacions que s'havien barallat que es va disputar el 13 d'agost de 1913 i que va acabar amb empat a quatre al marcador. Poc després del naixement de la Federació de l'Est, la Federació Espanyola que també s'havia escindit en dos es va reunificar l'1 de setembre de 1913 i el 23 de setembre va reaparèixer la Federació Catalana de Futbol, amb tres representants de la federació oficial i dos de la Football Associació Catalana.
Narcís Deop Pujals (1913-1914) Va entrar a la presidència el 1913, malgrat que en l'assemblea del 23 de setembre de 1913 i va dimitir el 28 de gener de 1914 perquè no va voler aixecar-li un càstig a un jugador de l'Espanya que estava sancionat des de la fi de la temporada anterior, com havia demanat aquest club i com estaven disposats a fer alguns membres de la seva junta, per no crear un precedent.
Josep Maria Tallada Paulí (1914-1915) Directiu del RCD Espanyol, va presidir la federació durant un any. Durant el seu mandat en el RCD Espanyol, va fitxar el jugador Ricard Zamora.
Ricard Cabot Montalt (1915 i 1923-1926) Va ser un dels personatges més influents del futbol català i espanyol durant més de quatre dècades, i va presidir la federació en dues etapes, la primera el 1915 i la segona del 1923 al 1926. Va ser durant més de trenta anys secretari general de la Federació Espanyola de Futbol i el seu representant en els estaments internacionals. I com a advocat, va ser el legislador i l'estructurador del futbol a Espanya al redactar els estatuts i el primer reglament de la Federació Catalana, que van servir de model per a moltes altres federacions. També va ser vicepresident de la Confederació Esportiva de Catalunya, membre del Comitè Olímpic Espanyol i vicepresident del FC Barcelona. Sent secretari general de la Federació Espanyola, el juliol de 1936 el va sorprendre la Guerra Civil i va traslladar la seu de la RFEF a Barcelona i la va mantenir fins a l'acabament del conflicte.
Joaquim Peris de Vargas (1915-1916) Primer va ser jugador de l'Internacional i després va jugar en el FC Barcelona, del qual també va ser directiu i vicepresident de la junta presidida per Joan Gamper de 1910 a 1913. El 1914 va ser elegit president del club blaugrana, però un any després va ser forçat a dimitir, però tot i així el van nomenar president honorari de l'entitat el 1915, el mateix any en què va ser elegit president de la federació.
Gaspar Rosés Arús (1916-1918) Va ser elegit l'octubre de 1916 nou president en representació del FC Barcelona, club que presidia des del 25 de juny del mateix any.
Josep Germà Homet (1918-1919) Vocal en la Junta Directiva de Gaspar Rosés, en el moment de ser elegit president de la federació, també presidia l'Atlètic Esport Club de Sabadell i posteriorment també va ser president del Centre d'Esports Sabadell i dels Aeroclub de Sabadell i del Vallès.
Josep Rosich Rubiera (1919-1920 i 1926-1929)