Tòquio (東京 Tōkyō, literalment 'capital de l'est', en relació amb la seva posició respecte a l'antiga capital del Japó, Kyoto, i en la seva forma oficial 東京都 Tōkyō-to, per a referir-se a l'Àrea Metropolitana administrativa de Tòquio) és la capital del Japó, anomenada així des del 1868.Existeix una disputa sobre quina és la capital del gran Japó. Durant la Restauració Meiji, el trasllat de la capital de Kioto a Tòquio no va estar gaire clar des del punt de vista legal, ja que alguns creuen que Kioto encara és la capital, altres creuen que Tòquio ho és, i també d'altres que ambdues ciutats ho són. Fins llavors s'havia anomenat Edo (江戸, literalment 'estuari', per ser situada en un delta on hi conflueixen diversos rius). Amb una població de més de 14 milions a la ciutat el 2023, és una de les zones urbanes més poblades del món. El Gran Tòquio, que inclou Tòquio i parts de sis prefectures veïnes, és l'àrea metropolitana més poblada del món, amb 41 milions d'habitants el 2024.
Es troba al centre est de l'illa de Honshu, a la regió de Kantō. En conjunt, forma una de les 47 prefectures del Japó, encara que la seva denominació oficial és de metròpolis o capital (都 -to). Aquesta metròpolis és el centre de la política, negocis, finances, educació, comunicació i cultura popular del Japó. Té també la concentració més gran de seus corporatives, institucions financeres, universitats i col·legis, museus, teatres i establiments de compres i d'entreteniment de tot el país.
miniatura|400px|Panoràmica de Tòquio de nit Se subdivideix en 23 barris (区 -ku), 26 ciutats (市 -shi), 1 districte (郡 -gun), 3 pobles (町 -chō o -machi) i una vila (村 -son o -mura); i 4 subprefectures (支庁 -shichō) subdividides en 2 pobles i 7 viles, que representen diverses petites illes al sud de Honshu, que s'estenen més enllà de 1.800 km de Shinjuku, capital de la prefectura i seu de la governació.
Etimologia Tòquio era coneguda originalment com a Edo (江戸) una composició dels kanji 江 e (‘cova, cala’) i 戸 do (‘entrada, porta o portal’).Room, Adrian. Placenames of the World. McFarland & Company (1996), p. 360 . . El nom antic, que es pot traduir com a "estuari", és una referència a la ubicació original de l'assentament a la confluència del riu Sumida i la badia de Tòquio. Durant la Restauració Meiji el 1868, el nom de la ciutat va ser canviat a Tòquio (東京, Tōkyō), de 東 tō ‘est’, i 京 kyō ‘capital’, quan es va convertir en la nova capital imperial,US Department of State. (1906). A digest of international law as in diplomatic discussions, treaties and other international agreements (John Bassett Moore, ed.), Volume 5, p. 759 ; excerpt, "The Mikado, on assuming the exercise of power at Yedo, changed the name of the city to Tokio". d'acord amb la tradició de l'Àsia oriental d'incloure-hi el caràcter per a «capital» (京 kyō) en el nom de la capital del país. Per exemple, Kyoto (京都), Keijō (京城) per a Seül, Beijing (北京), Nanjing (南京), o Xijing (西京) per a diverses capitals a Àsia situades a l’oest.Room, Adrian. Placenames of the World. McFarland & Company (1996), p. 360 . .
Geografia miniatura|Mapa de Tòquio sense les illes miniatura|23 districtes de Tòquio miniatura|Tòquio occidental Localització geogràfica i generalitats Tòquio està dividit en dues àrees principals; la continental i la insular. L'àrea continental està localitzada al marge nord-est de la badia de Tòquio i està enclavada al centre-oest de l'illa d'Hondo o Honshu, formant part de la regió de Kanto. Les coordenades del centre de Tòquio són 35° 41′ nord, 139° 46′ est. Limita amb la prefectura de Chiba a l'est, Yamanashi a l'oest, Kanagawa al sud i Saitama al nord.
L'àrea insular de Tòquio comprèn dues cadenes d'illes a l'oceà Pacífic, en direcció sud: les Illes Izu, que recorren de manera paral·lela a la península d'Izu, a la prefectura de Shizuoka, i les Illes Ogasawara, que es troben a més de mil quilòmetres de l'àrea continental de Tòquio. La més distant és Minami Torishima, que està a 1.850 quilòmetres.
Tòquio inclou llacs, rius, preses, granges i parcs nacionals, en addició a les estructures que han sigut construïdes per l'ésser humà. Tòquio és també part de l'àrea del gran Tòquio, que inclou les prefectures de Kanagawa, Saitama i Chiba.
Regió metropolitana o continental En l'actualitat, Tòquio és un dels centres urbans més importants del planeta i un dels principals centres financers, i la capital política del Japó. La ciutat té un nombre menor de gratacels en comparació amb altres ciutats de la seva magnitud, a causa principalment del risc de terratrèmols.
La llei japonesa designa Tòquio com un to (都, sovint traduït com a 'metròpolis'). La seva estructura administrativa és semblant a la d'altres prefectures japoneses. La regió metropolitana de Tòquio inclou 23 barris especials (特別区 -ku) que fins a 1943, formaven part de la ciutat de Tòquio pròpiament dita. Tòquio també té 26 ciutats satèl·lit (市 -shi), cinc pobles (町 -chō o -machi), i vuit vil·les (村 -son o -mura), cada un dels quals té el seu propi govern.
Els 23 barris especials Els anomenats 23 barris especials (特別区 tokubetsu-ku) formen l'àrea coneguda tradicionalment com la ciutat de Tòquio i comprèn 621,49 km² (28,4% de tota la prefectura). Aquesta àrea ha sigut el cor de Tòquio i del país des que Tokugawa Ieyasu va construir el seu castell al mateix lloc on avui hi ha el palau Imperial. Geogràficament, els 23 barris especials estan compresos aproximadament dins l'àrea rodejada per la línia Yamanote, de Japan Railways. Cada un d'aquests barris és una entitat autònoma, amb el seu propi alcalde i assemblea. No responen a una autoritat central, encara que alguns serveis públics com el clavegueram, el subministrament d'aigua i el cos de bombers estan centralitzats en el Govern Metropolità de Tòquio. Aquest esquema de govern no existeix en cap altra ciutat del Japó.
Adachi Arakawa Bunkyō Chiyoda Chūō Edogawa Itabashi Katsushika Kita Kōtō Meguro Minato Nakano Nerima Ōta Setagaya Shibuya Shinagawa Shinjuku Suginami Sumida Taitō Toshima
Tòquio occidental A l'oest dels 23 barris especials, es troben les ciutats dormitoris que allotgen els treballadors del centre de Tòquio. Algunes d'aquestes ciutats tenen una important base comercial i industrial. De manera col·lectiva, aquestes 26 ciutats es coneixen com a Tòquio Occidental:
Akiruno Akishima Chōfu Fuchū Fussa Hachiōji Hamura Higashikurume Higashimurayama Higashiyamato Hino Hinode Hinohara Inagi Kiyose Kodaira Koganei Kokubunji Komae Kunitachi Machida Mitaka Mizuho Musashimurayama Musashino Nishitōkyō Okutama Ōme Tachikawa Tama
Nishitama A l'extrem occidental de Tòquio està el districte de Nishitama (西多摩郡 Nishitama-gun). És una zona muntanyosa i densament boscosa de 375,96 km² (17,2% de la prefectura) i que consisteix en tres sectors separats per Tòquio occidental. Gran part d'aquest districte conté zones no urbanitzades, per això molts residents del centre visiten aquesta àrea per relaxar-se i acampar. Dins del districte, se subdivideix administrativament en les viles de Hinode, Mizuho i Okutama i el poble de Hinohara.
Regió d'ultramar El Govern Metropolità de Tòquio governa també sobre les illes del sud de Tòquio, organitzades en municipis i sota la direcció d'unes subprefectures.
Subprefectura d'Ōshima Ōshima Toshima Niijima Kōzushima Subprefectura de Miyake Miyake Mikurajima Subprefectura de Hachijō Hachijō Aogashima Subprefectura d'Ogasawara Ogasawara
Ciutats més poblades Degut a l'alta població a la prefectura i a les grans dimensions de la seua capital, molts municips adjunts a aquesta formen una gran conurbació on no hi ha separació física perceptible. Els municipis amb més habitants són els següents:
Municipis per poblacióborde|105pxSetagayaborde|105pxNerimaborde|105pxŌta N. Municipi Regió Població N. Municipi Regió Poblacióborde|105pxEdogawaborde|105pxAdachiborde|105pxSuginami 1 Setagaya Especial 11 Machida Occidental 2 Nerima Especial 12 Shinagawa Especial 3 Ōta Especial 13 Kita Especial 4 Edogawa Especial 14 Shinjuku Especial 5 Adachi Especial 15 Nakano Especial 6 Suginami Especial 16 Toshima Especial 7 Itabashi Especial 17 Meguro Especial 8 Hachiōji Occidental 18 Sumida Especial 9 Kōtō Especial 19 Fuchū Occidental 10 Katsushika Especial 20 Minato Especial Font: Kunitori.jp (2020)
Tot i això, a la prefectura encara hi han més municipis de menys població que els que ací s'especifiquen.
Clima Tòquio té un clima temperat.Dades preses del Japan Statistical Yearbook 2006, mitjana de 1990 a 2003.
Història Edo
Encara que des dels temps antics existien petites poblacions i temples als turons propers a la badia de Tòquio, es considera que la fundació formal de Tòquio fou el 1457, quan el shogun Ōta Dōkan va construir el castell Edo (江戸城 Edo-jō); així, l'àrea que rodejava al castell es va començar a anomenar Edo (江戸, literalment 'estuari'). El shogunat Tokugawa, que havia pres el castell el 1590 i que tenia el control així absolut del Japó, va establir el seu govern a Edo el 1603, fet que va donar inici al període Edo de la història japonesa. La noblesa, juntament amb l'emperador del Japó, van continuar vivint a Kioto, que va continuar sent la capital oficial, encara que solament de manera protocol·lària.
Edo va sofrir innumerables desastres; entre els quals es troben centenars d'incendis, destacant el gran incendi d'Edo (Edo Taika) de 1657, on van morir al voltant d'unes 100.000 persones. La raó dels constants incendis era que totes les cases d'Edo eren de machiya o cases urbanes de fusta. Altres desastres que va sofrir Edo van ser l'erupció del mont Fuji el 1707, el terratrèmol del gran Edo el 1855 i altres terratrèmols menors el 1703, 1782 i 1812.
Tòquio miniatura|esquerra|Castell Edo Cap al 1868, amb l'ocàs del shogunat a tot el Japó i el principi de la Restauració Meiji, l'emperador es va mudar al castell Edo, convertint-lo en el palau Imperial del Japó i va establir allí mateix amb el canvi de nom d'Edo a Tòquio, 'la capital de l'est'. Però l'emperador no va formalitzar de manera legal que Tòquio era la nova capital del Japó, per la qual cosa es creu popularment que Kioto és encara la capital oficial o cocapital del país. El 1871 es van abolir els han o feus, i formalment es van crear les prefectures, entre aquestes la prefectura de Tòquio; i a l'any següent, la prefectura es va expandir a l'àrea ocupada pels 23 barris especials que actualment conté.
A partir de 1872, es va començar a construir la primera línia de ferrocarril, i entre 1885 i 1925 es va construir la línia Yamanote, línia de ferrocarril urbà que és la més important de Tòquio en l'actualitat. El 1889 es va prendre la decisió final de traslladar la capital a Tòquio i es va establir la ciutat de Tòquio (東京市 Tōkyō-shi), amb 15 barris; després, el 1893, els districtes de Tama es van unir a la prefectura. El 1914 es va inaugurar l'estació de Tòquio i el 1927 es va inaugurar el primer metro subterrani a la línia Ginza.
El Gran terratrèmol de Kanto va colpejar Tòquio el 1923, amb un saldo d'aproximadament 70.000 persones. Després de la tragèdia, es va iniciar un pla de reconstrucció que no va poder ser completat a causa del seu alt cost. A pesar d'això, la ciutat va continuar el seu desenvolupament fins al principi de la Segona Guerra Mundial. El 1936 es va inaugurar l'edifici Kokkai (dieta del Japó); també en aquell mateix any va ocórrer l'Incident del 26 de febrer, en què 1.500 oficials de l'exèrcit japonès van ocupar l'edifici Kokkai, el Kantei (residència del primer ministre) i altres llocs de Tòquio en un intent de cop d'estat, que fou sufocat tres dies després.
El 1943, la prefectura i la ciutat de Tòquio es van unir per formar la metròpolis de Tòquio (Tōkyō-to), també coneguda simplement com a Tòquio, que en aquell moment consistia en 35 barris. A partir d'aquella data, no existeix al Japó cap ciutat que s'anomeni Tòquio.