Els tiranosauroïdeus (Tyrannosauroidea) és una superfamília (o clade) de dinosaures teròpodes celurosaures que conté la família dels tiranosàurids i els seus parents més basals. Aparegueren al supercontinent de Lauràsia durant el període Juràssic. A finals del Cretaci ja eren els grans depredadors dominants de l'hemisferi nord, amb l'enorme tiranosaure com a màxim exponent. Se n'han trobat restes fòssils a Àsia, Europa i Nord-amèrica, així com possibles restes a Oceania i Sud-amèrica.
Els tiranosauroïdeus eren carnívors bípedes, com la majoria de teròpodes, i es caracteritzaven per nombrosos caràcters ossis, especialment del crani i la pelvis. Al principi, els tiranosauroïdeus eren uns depredadors petits dotats de braços llargs amb tres dits. Els gèneres del Cretaci superior assoliren una mida molt més gran, incloent-hi alguns dels depredadors terrestres més grossos que han existit mai, però la majoria de gèneres tardans tenien braços relativament curts amb només dos dits. S'han trobat plomes primitives a Dilong, un tiranosauroïdeu primitiu de la Xina, que podrien haver estat presents en altres tiranosauroïdeus. Les crestes òssies cranials de molts tiranosauroïdeus, de forma i mida variades, podrien haver tingut funcions d'exhibició.
Morfologia Els tiranosauroïdeus tenien mides molt variades tot i que, amb el pas del temps, hi havia una tendència general cap a l'augment de les dimensions. Els primers tiranosauroïdeus eren animals de mida petita. Un espècimen de Dilong gairebé adult mesurava 1,6 metres de llargada, mentre que un Guanlong adult mesurava 3 metres de longitud. Unes dents trobades en roques del Cretaci inferior (de 140-136 milions d'anys d'antiguitat) de Hyōgo (Japó) semblen provenir d'un animal d'uns 5 metres de llargada, cosa que podria suggerir un increment de mida primerenc al si del llinatge. Un Eotyrannus immadur mesurava més de 4 metres de llargada i s'estima que un apalatxosaure subadult feia més de 6 metres de longitud, cosa que indica que ambdós gèneres assolien mides superiors. Els tiranosàurids del Cretaci superior mesuraven des de 9 metres de llargada (com en el cas de l'albertosaure i el gorgosaure) fins a més de 12 metres en el cas del tiranosaure, que hauria pesat més de 6.400 quilograms. Una revisió de la bibliografia publicada el 2010 arribà a la conclusió que els tiranosauroïdeus foren "de mida petita a mitjana" durant els primers 80 milions d'anys però que als últims 20 milions esdevingueren «uns dels carnívors terrestres més grossos que han existit mai». miniatura|esquerra|Crani i coll de daspletosaure al Museu Field d'Història Natural de Chicago El crani dels primers tiranosauroïdeus era allargat, baix i de constitució lleugera, com el d'altres celurosaures, mentre que les formes posteriors tenien un crani més alt i pesant. Malgrat les diferències en la forma, algunes característiques del crani s'observen en tots els tiranosauroïdeus coneguts. La premaxil·la és molt alta, fent roma la part frontal del musell, un caràcter que aparegué de manera independent en els abelisàurids. Els ossos nasals estan fusionats d'una manera característica, amb un lleuger arqueig cap amunt i sovint amb una textura molt rugosa a la superfície superior. Les dents de la premaxil·la a la part frontal de la mandíbula superior tenen una forma diferent a la resta de dents, de mida més petita i amb una secció amb forma de D. Al maxil·lar inferior s'estén a banda i banda una cresta prominent sobre l'os surangular des de just a sota de l'articulació mandibular, excepte en el gènere basal Guanlong.
Els tiranosauroïdeus tenien el coll amb forma de essa i la cua llarga, igual que la majoria dels altres teròpodes. Els gèneres més primitius tenien braços llargs, d'aproximadament un 60% de la longitud de les extremitats posteriors en Guanlong, amb els tres dits característics dels celurosaures. Els braços llargs persistiren almenys fins Eotyrannus, al Cretaci inferior, però no es troben en l'apalatxosaure. El tiranosàurids derivats tenien braços molt reduïts; l'exemple més extrem d'això és el tarbosaure de Mongòlia, en què l'húmer mesurava només una quarta part de la llargada del fèmur. El tercer dit del braç també es reduí amb el pas del temps. Aquest dit no estava reduït en el gènere basal Guanlong, però a Dinlong estava significativament més reduït que els altres dos dits. Eotyrannus encara tenia tres dits funcionals a cada mà, però els tiranosàurids només en tenien dos, tot i que alguns espècimens conserven restes vestigials del tercer dit. [només resum] Com en la majoria de celurosaures, el dit més llarg és el segon, fins i tot quan el tercer està absent.
Els trets característics de la pelvis dels tiranosauroïdeus inclouen una osca còncava a l'extrem frontal superior de l'ili, una cresta vertical definida i afilada a la superfície exterior de l'ili que s'estén per sobre de l'acetàbul (conca de la pelvis), i una "bota" enorme al final del pubis, més de la meitat de llarga que l'eix del pubis. Aquestes característiques es troben en tots els tiranosauroïdeus coneguts, incloent-hi els membres basals Guanlong i Dilong. No es coneix el pubis dAviatyrannis ni l'stokesosaure però l'ili presenta els trets típics dels tiranosauroïdeus. Les extremitats posteriors de tots els tiranosauroïdeus, com en la majoria de teròpodes, tenien quatre dits, tot i que el primer dit (l'hàl·lux) no tocava a terra. Les extremitats posteriors dels tiranosauroïdeus eren més llargues en relació amb la mida del cos que les de gairebé qualsevol altre teròpode i presenten proporcions característiques d'animals corredors, incloent-hi una tíbia i metatarsos allargats. Aquestes proporcions es mantenen fins i tot en l'adult més gros de tiranosaure malgrat que probablement era incapaç de córrer. El tercer metatars dels tiranosàurids quedava subjectat per la part superior pel segon i el quart, formant una estructura coneguda com a arctometatars. L'arcometatars també estava present en l'apalatxosaure, però la seva presència no està clara en Eotyrannus o driptosaure. Aquesta era una estructura compartida amb els ornitomímids, troodòntids i quenagnàtids derivats, però no es trobava en tiranosauroïdeus basals com Dilong, cosa que n'indica una evolució convergent.
Taxonomia i sistemàtica Tant el tiranosaure com la família dels tiranosàurids foren descrits per Henry Fairfield Osborn l'any 1905. El seu nom deriva dels ètims grecs τυραννος/tyrannos ('tirà') i σαυρος/sauros ('llangardaix'). El nom de la superfamília dels tiranosauroïdeus fou publicat per primera vegada en un article de l'any 1964 pel paleontòleg britànic Alick Walker. El sufix -oidea (‘-oïdeus’), utilitzat habitualment en el nom de superfamílies d'animals, deriva del grec ειδος/eidos (‘forma’).
Normalment, els científics entenen els tiranosauroïdeus com els tiranosàurids i els seus ancestres immediats. Tanmateix, amb l'aplicació de la taxonomia filogenètica a la paleontologia de vertebrats el clade ha rebut més definicions explícites. La primera fou proposada per Paul Sereno l'any 1998, definint els tiranosauroïdeus com el tàxon que inclou totes les espècies que comparteixen un ancestre comú més recent amb el tiranosaure que amb els ocells neornites. Amb l'objectiu de fer la família més exclusiva, el 2004 Thomas Holtz la redefiní de manera que inclogués totes les espècies que tenen un parentesc més proper amb el tiranosaure que amb Ornithomimus velox, Deinonychus antirrhopus o Allosaurus fragilis. Sereno en publicà una nova definició l'any 2005, utilitzant Ornithomimus edmontonicus, Velociraptor mongoliensis i Troodon formosus com a especificadors externs. La definició de Sereno fou adoptada en una revisió de l'any 2010. miniatura|Il·lustració de Charles R. Knight (1897) de dos Laelaps (actualment coneguts com a driptosaures). El driptosaure fou un tiranosauroïdeu basal de l'est de Nord-amèrica. miniatura|El tiranosaure (Tyrannosaurus rex) fou l'últim tiranosauroïdeu i també el més gran. Classificació Superfamília Tyrannosauroidea Alectrosaurus (Cretaci superior de Mongòlia) Appalachiosaurus (Cretaci superior de l'est de Nord-amèrica) Aviatyrannis (Juràssic superior de Portugal) ?Bagaraatan (Cretaci superior de Mongòlia) Bistahieversor (Cretaci superior de Nou Mèxic, Estats Units) Dilong (Cretaci inferior de l'est de la Xina) ?DiplotomodonMolnar, (1990). "Problematic Theropoda: "Carnosaurs"." P. 306-317 de Weishampel (editors), The Dinosauria. Berkeley: University of California Press. (Cretaci superior de Nova Jersey, Estats Units) Eotyrannus (Cretaci inferior d'Anglaterra) ?Iliosuchus (Juràssic mitjà d'Anglaterra) ?Labocania (Cretaci superior de l'oest de Mèxic) Raptorex (Cretaci inferior de l'est de la Xina) Stokesosaurus (Juràssic superior de l'oest de Nord-amèrica) Xiongguanlong (Cretaci inferior de la Xina central) ?Família Coeluridae Coelurus (Juràssic superior de l'oest de Nord-amèrica) Tanycolagreus (Juràssic superior de l'oest de Nord-amèrica) Família Dryptosauridae Dryptosaurus (Cretaci superior de l'est de Nord-amèrica) Família Proceratosauridae' Guanlong (Juràssic superior de loest de la Xina) Kileskus (Juràssic mitjà de la Rússia central) Proceratosaurus (Juràssic mitjà d'Anglaterra) Sinotyrannus (Cretaci inferior de l'est de la Xina) 'Família Tyrannosauridae Albertosaurus (Cretaci superior de l'oest de Nord-amèrica) Alioramus (Cretaci superior de Mongòlia) Aublysodon (Cretaci superior de l'oest de Nord-amèrica) Daspletosaurus (Cretaci superior de l'oest de Nord-amèrica) Gorgosaurus (Cretaci superior de l'oest de Nord-amèrica) Nanotyrannus (Cretaci superior de l'oest de Nord-amèrica) Tarbosaurus (Cretaci superior de Mongòlia) Teratophoneus (Cretaci superior, oest de Nord-amèrica) Tyrannosaurus (Cretaci superior de l'oest de Nord-amèrica) Zhuchengtyrannus (Cretaci superior, Xina)
Filogènesi
Holtz 2004
Carr et al. 2005
Xu et al. 2006
Brusatte et al. 2010
Tot i que els paleontòlegs reconeixen des de fa temps la família dels tiranosàurids, els seus orígens sigut l'objecte d'un gran debat. Durant gran part del , els tiranosàurids foren àmpliament acceptats com a membres dels carnosaures, que inclouen gairebé tots els teròpodes grans. Dins d'aquest grup, els al·losàurids eren considerats sovint com els avantpassats dels tiranosàurids. A principis de la dècada del 1990, anàlisis cladístiques començaren a situar els tiranosàurids dins del grup dels celurosaures, fent ressò de suggeriments publicats a la dècada del 1920. Actualment els tiranosàurids són vistos universalment com a celurosaures grans.
L'any 1994, Holtz agrupà els tiranosauroïdeus amb els elmisàurids, ornitomimosaures i troodòntids en un clade de celurosaures anomenat Arctometatarsalia, basat en una estructura comuna del turmell en què el segon i el quart metatarsos es troben a prop dels ossos del tars, cobrint el tercer metatars quan s'observa des de davant. Tanmateix, s'han descobert tiranosauroïdeus basals com Dilong que manquen de turmells arctometatarsians, cosa que indica que aquesta característica evolucionà de manera convergent. El clade Arctometatarsalia ha estat desmantellat i ja no és utilitzat per la majoria dels paleontòlegs; els tiranosauroïdeus són normalment considerats celurosaures basals situats fora del grup dels maniraptoriformes. Una anàlisi recent conclogué que la família dels celúrids, incloent-hi els gèneres nord-americans del Juràssic superior Coelurus i Tanycolagreus, és el grup germà dels tiranosauroïdeus.