Ibn Dihya (), sobrenom o pseudònim (xuhra) d'Abu-l-Khattab Úmar al-Kalbí al-Andalussí al-Balansí ad-Daní (Dénia?, 1152? – el Caire, 27 de novembre de 1235),El lloc i la data de naixement són els més probables, però presenten dubtes. , p. 64 fou un erudit andalusí, especialitzat en el hadit, que exercí de cadi.
Nom Ibn Dihya és el sobrenom o pseudònim (xuhra) d'Abu-l-Khattab Úmar ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Muhàmmad ibn al-Jumàyyil ibn Farh ibn Khàlaf ibn Qumis ibn Mazlal ibn Badr ibn Àhmad ibn Dihya ibn Khalifa ibn Farwa al-Kalbí al-Andalussí al-Balansí ad-Daní ().
Biografia De la seva família se'n sap poc. Quant als seus ascendents, ell mateix es denomina Dhu-n-nassabayn (, ‘el De les dues genealogies’), i pretén descendir, per part dels dos progenitors, de persones properes a Mahoma, fins i tot de la seva filla Fàtima az-Zahrà. Un dels seus nàssabs, Qūmis,, p. 63 sembla indicar una ascendència mossàrab. Són coneguts un germà més jove, Abu-Amr Uthman, i un fill, Xàraf-ad-Din ibn Abi-l-Khattab, els quals també foren estudiosos del hadit.
Va viatjar per l'Àndalus i el Magrib, va peregrinar a la Meca (passant per Egipte) i després va anar a Síria, Iraq i Pèrsia fins al Khurasan. En tots aquests viatges, estudià i ensenyà l'hadit seguint l'escola zahirista. Estigué a Marràqueix el 1168-69 i 1169-70 estudiant amb Abu-Abd-Al·lah ibn Hayus Muhàmmad ibn Hussayn i Abu-Bakr al-Abdarí Muhàmmad ibn Abd-Al·lah; el 1175-76 estudià a Ceuta amb Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Hàssan ibn At; en el 1176-77 estava a Sevilla estudiant amb Abu-Bakr ibn Khayr; en el 1177-78 estudià a Fes amb Abu-l-Hàssan Ali ibn Hussayn; en el 1178-79 estudià amb Ibn Baixkuwal. Després torna a l'Àndalus, on visita Xàtiva per estudiar amb Abu-Yússuf ibn Talha i Abu-Bakr ibn Mughàwir; a Granada amb Abu-Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahim i Abu-Bakr ibn Abi-l-Afiya; a Jerez amb Abu-l-Hàssan ibn Lubbal; i a Màlaga amb Ibn al-Yatim i Abu-Muhàmmad al-Qàssim., p. 64-65
Fou cadi de Dénia en dues ocasions, i d'allí es trasllada al Magrib, primer a Tilimsen, on estudia amb Abu-l-Hàssan Alí Abd-ar-Rahman, i després, l'any 1198-99, a Tunis, on ensenya hadit. D'aquí mou cap a l'Orient, i a Egipte estudia amb al-Bussirí. I després de la peregrinació a la Meca visita Iraq: a Bagdad estudia amb els companys d'Ibn al-Husdayn, a Wasit amb Abu-l-Fat·h Muhàmmad ibn Àhmad ibn al-Maydaní, i el 1207-08, a la ciutat d'Arbela, presenta un poema a l'emir aiúbida Mudhàffar-af-Din. L'emir l'envia al Gran Khorasan, i aprofita el viatge per a seguir els seus estudis: a Esfahan estudia amb Abu-Jàfar as-Saydalaní i a Nashipur amb Munsur ibn Abd-al-Múnim al-Farawí., p. 65
En tornar al Caire fou nomenat preceptor del fill d'al-Adil I, que fou després el soldà al-Màlik al-Kàmil, que li va donar la direcció de l'escola al-Kamiliyya per ell fundada, dedicada a l'ensenyament de l'hadit, però fou destituït vers el 1230 i el va substituir el seu germà Abu-Amr Uthman, i uns anys després el seu propi fill, Xàraf-ad-Din ibn Abi-l-Khattab.<ref>Encyclopaedia of Islam</ref>
Morí al Caire la nit del 27 de novembre de 1235, i fou soterrat als peus de la muntanya al-Muqattam.
Obra Ibn Dihya va escriure nombroses obres, la major part de les quals tracten sobre l'hadit, però també escrigué sobre història, llengua i literatura. Mantingué una abundant correspondència i escrigué poesia., p. 66-69 Adā’mā wajaba min bayān waḍʿ al-waḍḍāʿīn fī rajab (Compliment de la disposició clara, obligatòria, dels que s'abstenen en el mes de ràjab). Recopilació de tradicions sobre el sawm. Aʿlām an-naṣr al-mubīn fī l-mufāḍala bayba ahlay Ṣiffīn (Insígnies de la clara victòria sobre la comparació entre els dos bàndols de Siffin). Tracta la batalla de Siffin. Anwār al-maxriqayn fī tanqīḥ al-ṣaḥīḥayn al-muxriqayn (Llums d'Orient i Occident per a revisar les dues resplendors autèntiques). Comentaris a les dues recopilacions de hadits més considerades, el Sahih Bukharí i el Sahih Múslim. Obra perduda. Al-Āyat al-bayyināt fī ẖaṣā’iṣ aʿḍā’ Rasūl Allāh (Els signes eloqüents sobre les característiques del membres de l'enviat de Déu). Al-Bixārāt wa-l-inārāt al-mutalaqqāt min aṣdaq al-barāʿāt (Albíxeres i advertències rebudes de la més fiable distinció). Obra perduda. Al-Ibtihāj fī l-miʿrāj (El goig sobre l'ascensió del profeta). Obra perduda. Al-ʿIlm al-maxhūr fī faḍā’il al-ayyām wa-x-xuhūr (Famosa ciència sobre les virtuts dels dies i els mesos). ʿIṣmat al-anbiyā (Impecabilitat dels profetes). Obra perduda. Istīfā’ al-maṭlūb fī tadbīr al-ḥurūb (Compliment del que cal per a la preparació de les guerres). Obra perduda. Ḫuṭab (Sermons). Obra perduda. Maraj al-baḥrayn fī fawā’id al-maxriqayn wa-l-maḡribayn (Agitació dels dos mars sobre els aprofitaments dels dos Orients i els dos Occidents). Muṣannaf fī rijāl al-ḥadīt (Repertori d'estudiosos de l'hadit). Obra perduda. Al-Mustawfà min asmā’ al-Muṣṭafà (Saldo sobre els noms de l'elegit). Al-Muṭrib min axʿār ahl al-Maḡrib (Poesia encisadora dels magrebins). Antologia poètica de l'occident islàmic. An-Nibrās fī ta’rīẖ ẖulafā’ Banī l-ʿAbbās (Llanterna sobre la història dels abbàssides). Niẖāyat as-sūl fī ẖaṣā’iṣ ar-Rasūl (Terme dels interrogants sobre les característiques del profeta). Xarḥ asmā’ an-nabī ṣallà Allāh ʿalayhi wa-sallama (Explicació dels noms del profeta, Déu el beneeixi i salve). Obra perduda. Aṣ-Ṣārim al-hindī fī l-raddʿalà l-Kindī (Acer indi tallant, sobre la refutació d'al-Kindí). Obra perduda. Silsilat al-ahab fī nasab sayyid al-ʿajam wa-l-ʿarab (Cadena d'or sobre la genealogia del Senyor dels estrangers i els àrabs). Obra perduda. At-Taḥqīq fī manāqib Abī Bakr al-Ṣiddīq (La verificació sobre les actituds virtuoses d'Abu-Bakr ad-Siddiq). Obra perduda. Taʿlīq ʿalà xihāb fī l-ḥikam wa-l-amāl wa-l-ādāb min al-aḥādī an-nabawīya (El llumener de notícies sobre els aforismes, els proverbis i les belles lletres en les tradicions del Profeta). Comentari de l'obra homònima d'Abu-Abd-Al·lah ibn Salama al-Qudaí. Obra perduda. Tanbīh al-baṣa’ir fī asmā’ umm al-kabā’ir (Advertència a les ments perspicaces. Els noms del major dels pecats). At-Tanwīr fī mawlid al-sirāj al-munīr (Il·luminació sobre el naixement de la llanterna lluminosa). Composició sobre el naixement de Mahoma, amb un poema panegíric final dedicat a l'emir aiúbida Mudhàffar-ad-Din. Ta’rīẖ al-umam fī ansāb al-ʿarab wa-l-ʿajam (Història de les nacions sobre la genealogia dels àrabs i estrangers). Obra perduda. Wahj al-jamr fī taḥrīm al-ẖamr (Ardor de la brasa sobre la prohibició del vi). Obra perduda.
Referències i notes
Bibliografia Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. «Ibn Dihya». , Teófilo. Ibn Diḥya, dins , Jorge (ed.). Biblioteca de al-Andalus. De Ibn al-Dabbāg a Ibn Kurz''. Almeria: Fundación Ibn Tufayl de Estudios Árabes, 2004, p. 63-69. (vol. 3). Categoria:Deniers històrics Categoria:Escriptors andalusins Categoria:Escriptors valencians històrics Categoria:Morts al Caire Categoria:Escriptors de la Marina Alta Categoria:Escriptors del segle XII Categoria:Escriptors del segle XIII Categoria:Nascuts al segle XII Categoria:Morts al segle XIII