El tinent coronel Thomas Edward Lawrence CB, DSO (16 d'agost de 1888 - 19 maig de 1935), conegut com a T. E. Lawrence, fou un funcionari britànic reconegut per la funció d'enllaç que va dur a terme durant la Rebel·lió Àrab del 1916 al 1918. Les notes autobiogràfiques, juntament amb l'extraordinària amplitud i varietat de les seves activitats i associacions, l'han convertit en objecte de fascinació i l'han popularitzat com a Lawrence d'Aràbia, un nom que va ser donat a conèixer arreu del món l'any 1962 amb la pel·lícula Lawrence d'Aràbia, que es basa en la seva vida.
La projecció pública de la imatge de Lawrence es va deure en bona part al periodista americà Lowell Thomas, qui publicà un reportatge de la Rebel·lió Àrab, com també a l'obra autobiogràfica de Lawrence, que titulà Els set pilars de la saviesa.
Biografia Primers anys miniatura|esquerra|Casa on nasqué T. E. Lawrence. La casa va ser originalment anomenat "Gorphwysfa ans de rebre el nom anglès de "Woodlands ". Més tard va tornar al seu nom original, encara que amb l'ortografia moderna gal·lesa és "Gorffwysfa, però més recentment ha estat canviat a "Casa Lawrence".
Lawrence va néixer a Gorphwysfa a Tremadog, Caernarfonshire (ara Gwynedd), Gal·les. El seu pare, d'ascendència angloirlandesa, Sir Thomas Tighe Robert Chapman, que el 1914 va heretar el títol de setè Baronet de Westmeath a Irlanda, havia abandonat a la seva esposa Edith per la institutriu de les seves filles Sarah Junner (nascuda il·legítimament d'un pare anomenat Lawrence, i que faria que ella mateixa s'anomenés "Miss Lawrence" a la llar Chapman).TE Lawrence: història familiar, de Jeremy Wilson, Lawrence d'Aràbia, La Biografia Autoritzada, Apèndix 1 La parella no es va casar.
Thomas Chapman i Sarah Junner van tenir cinc fills il·legítims, d'entre els quals hi havia Thomas Edward, que n'era el segon més gran. La família vivia al 2 de Polstead Road, a Oxford sota el nom del senyor i la senyora Lawrence. Thomas Edward (conegut familiarment com a "Ned") va assistir a la City of Oxford High School for Boys (on posteriorment una de les quatre cases va ser anomenada "Laurence" en honor seu; l'escola va tancar el 1966).<ref>[http://www.history.ox.ac.uk/resources/obs/boys_school_history.htm "Breu història de la ciutat d'Oxford, l'Escola Secundària per Varones, George Street", "Universitat d'Oxford lloc web de la Facultat d'Història]</ref> Com a escolar, un dels seus passatemps favorits era anar en bicicleta a visitar les esglésies del país, on feia calcs dels relleus que, en coure o metall, cobrien moltes tombes antigues. Lawrence i un dels seus germans es van convertir en oficials de la Church Lads' Brigade a l'Església de Sant Aldate.
Lawrence va afirmar que cap al 1905 es va escapar de casa i que serví per unes poques setmanes com a nen soldat amb la guarnició de l'Artilleria Reial al castell de St Mawes a Cornualla. No hi ha proves d'això als registres de l'exèrcit.
Lawrence de 1907 es va educar al Jesus College, Oxford. Durant els estius de 1907 i 1908, va viatjar per França en bicicleta, fent fotografies, dibuixos i mesuraments dels castells que dataven del període medieval. A l'estiu de 1909, va marxar sol durant tres mesos pels castells croats a Síria, durant la qual va recórrer 1.000 milles a peu. Lawrence es va graduar amb Honors de Primera Classe, després de presentar una tesi titulada "La influència de les Croades en l'Arquitectura Militar Europea – fins al final del segle 12" basant-se en el seu propi camp d'investigació a França, en particular, a Châlus i a l'Orient Mitjà.
Després de la seva graduació l'any 1910, Lawrence va començar una investigació de postgrau sobre la ceràmica medieval al Magdalen College, Oxford que va abandonar després que se li oferís l'oportunitat de convertir-se en arqueòleg a l'Orient Mitjà. El desembre de 1910 va salpar cap Beirut, i l'arribada va dirigir-se a Jbail (Biblos) on estudià àrab. Després va anar a treballar sobre les excavacions a Carquemix, prop de Jerablus, al nord de Síria, on va treballar sota D.G. Hogarth i R. Campbell-Thompson del Museu Britànic. Més tard afirmaria que tot el que havia aconseguit, li ho devia a Hogarth. Mentre s'estava a prop de la frontera turca, prop d'un important encreuament de la Baghdad Railway, va reunir coneixements de gran importància per a la intel·ligència militar. Mentre que excavava a l'antiga Mesopotàmia, Lawrence va conèixer a Gertrude Bell que va ser una influència en ell durant el seu temps a l'Orient Mitjà.
miniatura|esquerra|T. E. Lawrence i Leonard Woolley (dreta) a Carquemix, primavera de 1913. A finals de 1911, Lawrence va tornar a Anglaterra per a una breu estada. Al novembre estava de nou en camí cap a Beirut per a una segona temporada a Carquemix, on va anar per treballar amb Leonard Woolley. Abans de reprendre la feina allà, però, va treballar breument amb William Flinders Petri a Kafr Ammar a Egipte.
Lawrence va continuar fent viatges a l'Orient Mitjà com un arqueòleg de camp fins a l'esclat de la Primera Guerra Mundial. El gener de 1914, Woolley i Lawrence van ser captats per l'exèrcit britànic com una cortina de fum arqueològica per a una exploració militar britànica del desert de Nègueb. Van ser finançats pel Fons per a l'Exploració de Palestina per buscar una zona referida a la Bíblia com el "Desert de Zin"; i al llarg del camí, es va dur a terme un estudi arqueològic del desert de Nègueb, que tenia una importància estratègica, ja que hauria de ser travessat per qualsevol exèrcit de l'Imperi Otomà que volgués atacar Egipte en cas de guerra. Woolley i Lawrence posteriorment va publicar un informe de les troballes arqueològiques de l'expedició, però el resultat més important va ser l'actualització de la cartografia de la zona, amb especial atenció a les característiques d'importància militar, com les fonts d'aigua de fonts. Lawrence també va visitar Àqaba i Petra.
Entre març i maig de 1914, Lawrence va treballar novament a Carquemix. Després de l'esclat de les hostilitats l'agost de 1914, amb l'assessorament del S.F. Newcomb, Lawrence no es va allistar immediatament a l'exèrcit britànic, sinó que es va esperar fins al mes d'octubre, quan va ser nomenat oficial a la llista general.
La revolta àrab
miniatura|esquerra|Lawrence a Rabegh, al nord de Jidda, 1917. A l'esclat de la Primera Guerra Mundial, Lawrence era un investigador universitari de post-grau que durant anys havia viatjat extensament per les províncies otomanes del Llevant (Transjordània i Palestina) i Mesopotàmia (Síria i l'Iraq) amb el seu propi nom. Com a tal va arribar a ser conegut per les autoritats del Ministeri de l'Interior turc i pels seus assessors tècnics alemanys. Lawrence va entrar en contacte amb els assessors tècnics otomano-alemanys, viatjant pels ferrocarrils dissenyats, construïts i finançats pels alemanys en el curs de les seves investigacions.
Fins i tot si Lawrence no s'hagués presentat voluntari, els britànics l'haurien contractat pel seu coneixement de primera mà de Síria, el Llevant i Mesopotàmia. Finalment va ser enviat al Caire, a la intel·ligència de l'estat major de la GOC Orient Mitjà.
Contràriament al mite posterior, no van ser ni Lawrence ni l'Exèrcit qui van concebre una campanya d'insurgència interna contra l'Imperi Otomà a l'Orient Mitjà, sinó més aviat a l'Oficina Àrab del Foreign Office britànic. L'Oficina Àrab sentia des de feia molt de temps que era probable que una campanya instigada i finançada per potències estrangeres donant suport a la ruptura de tribus i contra el govern centralitzat de l'imperi turc, pagaria grans dividends en el desviament de l'esforç que caldria per respondre a aquest desafiament. L'Oficina Àrab va ser la primera a reconèixer el que avui es coneix com l'asimetria d'aquest conflicte. Les autoritats otomanes haurien de dedicar de cent a mil vegades els recursos per contenir l'amenaça d'una rebel·lió interna en comparació amb el cost aliat de patrocinar-ho.
En aquell moment l'opinió del Foreign Office era que no estaven considerant la regió com a candidats per a la seva incorporació a l'Imperi Britànic, sinó que només com una extensió del rang d'influència britànica, així com el debilitament i la destrucció d'un aliat alemany, l'Imperi Otomà.
Durant la guerra, Lawrence va lluitar amb militars irregulars àrabs sota el comandament de l'Emir Faisal, fill de Sherif Hussein de La Meca, en grans operacions de guerrilles contra l'exèrcit de l'Imperi Otomà. Va persuadir als àrabs de no fer un assalt frontal sobre la fortalesa otomana a Medina, però va permetre a l'exèrcit turc amarrar les tropes a la ciutat guarnició. Els àrabs van ser lliures per a dirigir la major part de la seva atenció al punt feble dels turcs, el ferrocarril de Hejaz, que portava subministraments a la guarnició. Aquest camp de batalla immens lligà encara més les tropes otomanes, que es van veure obligades a protegir el ferrocarril i a la reparació dels constants danys.
La conquesta d'Àqaba miniatura|Lawrence a Àqaba, 1917 El 1917, Lawrence va organitzar una acció conjunta amb les forces irregulars àrabs sota Auda Abu Tayi (fins llavors al servei dels otomans) contra de l'estratègicament situada ciutat portuària d'Àqaba. Àqaba estava molt defensada a la costa, però lleugerament defensada a l'interior, ja que es considerava que el desert era intransitable. El 6 de juliol, després d'un atac per sorpresa per terra, Àqaba va caure davant Lawrence i les forces àrabs. Després d'Àqaba, Lawrence va ser promogut a major. Lawrence va exercir com a conseller de Faisal i com algú que gaudia de la confiança d'Allenby.
La caiguda de Damasc L'any següent, Lawrence va participar en la captura de Damasc; i en les últimes setmanes de la guerra va ser ascendit a tinent coronel el 1918. A la recentment alliberada Damasc (que ell havia previst com la capital d'un estat àrab) Lawrence va ser instrumental per l'establiment d'un govern provisional àrab en nom de Faisal. El regnat de Faisal, però, va tenir un abrupte final el 1920, després de la batalla de Maysaloun, quan les forces armades franceses del General Mariano Goybet van entrar a Damasc; amb això van interrompre el somni de Lawrence d'una Aràbia independent.
Anys de postguerra miniatura|esquerra|Coronel T. E. Lawrence, l'Emir Abdullah, el mariscal de l'aire Sir Geoffrey Salmond, Sir Herbert Samuel i Sir Deed Wyndham i altres a Jerusalem.
Lawrence va ser fet Company de l'Orde del Bany i se li va concedir l'Orde del Servei Distingit; així com la Legió d'Honor francesa, tot i que l'octubre de 1918 es va negar a ser fet un Cavaller Comandant de l'Imperi Britànic.
Immediatament després de la guerra, Lawrence va treballar per al Foreign Office britànic i va assistir a la Conferència de Pau de París, entre gener i maig com a membre de la delegació de Faisal. Va servir durant gran part del 1921 com a assessor de Winston Churchill a l'Oficina Colonial.
L'agost de 1922, Lawrence va enrolar-se a la Royal Air Force com aircraftman sota el nom de John Hume Ross. No va passar gaire temps abans que fos descobert i, al febrer de 1923, va ser expulsat de la RAF. Va canviar el seu nom pel de T. E. Shaw i es va unir al Royal Tank Corps el 1923. Allà era infeliç i va sol·licitar en repetides ocasions a tornar amb la RAF, fins que finalment ho va aconseguir a l'agost de 1925. Després de la publicació de Revolta al Desert vingué un nou aldarull de publicitat, que va donar lloc a la seva assignació a una base remota a l'Índia britànica a finals de 1926, on va romandre fins a finals de 1928. En aquell moment es va veure obligat a tornar a Anglaterra després que comencessin a circular rumors que estava involucrat en activitats d'espionatge. Va continuar servint a la RAF amb base a Bridlington, East Riding of Yorkshire especialitzant-se en llanxes d'alta velocitat, i amb gran pesar va abandonar el servei al final del seu allistament, el març de 1935.