Srivijaya (; malai: Srivijaya) va ser un imperi talassocràtic malai situat a l'illa de Sumatra (a l'actual Indonèsia), que va tenir influència a gran part del sud-est asiàtic. Srivijaya va ser un centre important per a l'expansió del budisme des del fins al dC. Srivijaya va ser el primer regne unificat que va dominar gran part del sud-est asiàtic marítim. A causa de la seva ubicació, aquest imperi va desenvolupar una tecnologia complexa utilitzant recursos marítims. A més, la seva economia va anar depenent progressivament de l'auge comercial de la regió, transformant-la així en una economia basada en béns de prestigi.
La referència més antiga data del . Un monjo xinès de la dinastia Tang, Yijing, va escriure que va visitar Srivijaya l'any 671 durant sis mesos. La inscripció més antiga coneguda en la qual apareix el nom Srivijaya també data del a la inscripció de Kedukan Bukit trobada prop de Palembang, Sumatra, datada el 16 de juny de 682. Entre finals del i principis del , Srivijaya es va convertir en un punt hegemònic al sud-est asiàtic. Va estar involucrat en interaccions estretes, sovint rivalitats, amb els veïns Mataram, Khmer i Txampa. El principal interès estranger de Srivijaya va ser fomentar acords comercials lucratius amb la Xina que van durar des de la dinastia Tang fins a la dinastia Song. Srivijaya tenia vincles religiosos, culturals i comercials amb la dinastia Pala budista de Bengala, així com amb el califat islàmic de l'Orient Mitjà.
Abans del , Srivijaya era principalment una organització política terrestre més que una potència marítima, hi havia flotes disponibles, però actuaven com a suport logístic per facilitar la projecció del poder terrestre. En resposta al canvi de l'economia marítima asiàtica, i amenaçada per la pèrdua de les seves possessions, Srivijaya va desenvolupar una estratègia naval per endarrerir el seu declivi. L'estratègia naval de Srivijaya era principalment punitiva; això es va fer per coaccionar els vaixells comercials perquè atraquessin al seu port. Més tard, l'estratègia naval va degenerar a una flota d'incursions.
La invasió Chola va portar a la caiguda de la dinastia Sailendra de Srivijaya i també coincideix amb el viatge de retorn del gran erudit budista Atiśun des de Sumatra a l'Índia el 1025.
El regne va deixar d'existir al a causa de diversos factors, inclosa l'expansió dels imperis javanès Singhasari i Majapahit. El control dels Chola sobre Srivijaya va durar diverses dècades, i amb desapareix de les fonts històrique en 1120 després de la destrucció per part de Kulottunga I. Després de la caiguda de Srivijaya, es va oblidar en gran part. No va ser fins al 1918 que l'historiador francès George Coedès, de l'École française d'Extrem-Orient, en va destacar formalment l'existència.
Etimologia Srivijaya és un nom derivat del sànscrit: श्रीविजय, Śrīvijaya. Śrī significa «afortunat», «pròsper» o «feliç» i Vijaya significa «victoriós» o «excel·lència». Així, la paraula combinada Srivijaya significa «victòria brillant», «triomf esplèndid», «vencedor pròsper», «brillant d'excel·lència» o simplement «gloriosa».
En altres idiomes, Srivijaya es pronuncia:
Birmà: သီရိပစ္စယာ (Thiripyisaya) Xinès: 三佛齊 (Sanfoqi). Javanès: ꦯꦿꦶꦮꦶꦗꦪ (Sriwijaya) Khmer: ស្រីវិជ័យ (Srey Vichey) Sundanès: ᮞᮢᮤᮝᮤᮏᮚ (Sriwijaya) Tailandès: ศรีวิชัย (Siwichai) Tamil: ஸ்ரீ விஜயம் (Sri Vijayam)
Els historiadors de principis del que van estudiar les inscripcions de Sumatra i les illes veïnes van pensar que el terme «Srivijaya» es referia al nom d'un rei. El 1913, H. Kern va ser el primer epigrafista que va identificar el nom «Srivijaya» escrit en una inscripció a Kota Kapur del (descoberta el 1892). Tanmateix, en aquell moment creia que es referia a un rei anomenat «Vijaya», amb «Sri» com a títol honorífic per a un rei o governant.
El manuscrit sundanès de Carita Parahyangan, compost cap a finals del a Java Occidental, esmentava vagament el nom «Sang Sri Wijaya». El manuscrit descriu un heroi príncep que es va convertir en un rei anomenat Sanjaya que, després d'assegurar el seu govern a Java, va estar involucrat en la batalla amb els Malayu i Keling contra el seu rei Sang Sri Wijaya.
Posteriorment, després d'estudiar les inscripcions locals en pedra, els manuscrits i els relats històrics xinesos, els historiadors van concloure que el terme «Srivijaya» es referia en realitat a una organització política o regne. La principal preocupació és definir l'estat amorf de Srivijaya com una talassocràcia, que dominava una confederació de ciutats portuàries semiautònomes al sud-est asiàtic marítim.
Historiografia esquerra|miniatura|La inscripció de Talang Tuwo, descoberta a la zona de Bukit Seguntang, explica l'establiment del parc sagrat de Śrīksetra Queden poques evidències físiques de Srvijaya. No hi havia hagut un coneixement continu de la història de Srivijaya fins i tot al sud-est asiàtic marítim; el seu passat oblidat ha estat ressuscitat per estudiosos estrangers. Els indonesis contemporanis, fins i tot els de la zona de Palembang (al voltant d'on es va basar el regne), no havien sentit parlar de Srivijaya fins als anys 20, quan l'erudit francès, George Cœdès, va publicar els seus descobriments i interpretacions als diaris en llengua holandesa i indonèsia. Cœdès va assenyalar que les referències xineses a Sanfoqi, abans llegit com Sribhoja o Sribogha, i les inscripcions en malai antic fan referència al mateix imperi.
La historiografia Srivijaya va ser adquirida, composta i establerta a partir de dues fonts principals: els relats històrics xinesos i les inscripcions en pedra del sud-est asiàtic que s'han descobert i desxifrat a la regió. El relat del pelegrí budistaYijing és especialment important per descriure Srivijaya, quan va visitar el regne l'any 671 durant sis mesos. Les inscripcions siddhayatra del descobertes a Palembang i l'illa de Bangka també són fonts històriques primàries vitals. A més, els relats regionals que s'haurien conservat i tornat a explicar com a contes i llegendes, com la Llegenda del maharajà de Javaka i el Rei Khmer també ofereixen una visió del regne. Alguns relats indis i àrabs també descriuen vagament la riquesa i la fabulosa fortuna del rei de Zabag.
Els registres històrics de Srivijaya es van reconstruir a partir d'una sèrie d'inscripcions en pedra, la majoria escrites en malai antic amb escriptura Pallava, com ara les inscripcions Kedukan Bukit, Talang Tuwo, Telaga Batu i Kota Kapur.Srivijaya es va convertir en un símbol de la importància primerenca de Sumatra com a gran imperi per equilibrar el Majapahit de Java a l'est. Al , els intel·lectuals nacionalistes es van referir a tots dos imperis per defensar una identitat indonèsia dins d'un estat indonèsia unit que havia existit abans de l'estat colonial de les Índies Orientals Neerlandeses.
Srivijaya, i per extensió Sumatra, havien estat coneguts amb diferents noms a diferents pobles. Els xinesos l'anomenaven Sanfotsi, Sanfoqi o Che-li-fo-che (Shilifoshi), i hi havia un regne encara més antic de Kantoli, que es podria considerar el predecessor de Srivijaya. Els textos en sànscrit i en pali s'hi referien com a Yavades i Javadeh, respectivament.Els àrabs l'anomenaven Zabag o Sribuza i els khmers l'anomenaven Melayu. Mentre que els javanesos els anomenaven Suvarnabhumi, Suvarnadvipa, Melayu o Malayu. Aquesta és una altra raó per la qual el descobriment de Srivijaya va ser tan difícil. Tot i que alguns d'aquests noms recorden fortament el nom de Java, hi ha una clara possibilitat que s'hagin referit a Sumatra.
Capital Palembang Segons la inscripció Kedukan Bukit, datada l'any 605 Saka (683), Srivijaya es va establir per primera vegada als voltants de l'actual Palembang, a la vora del riu Musi. Esmenta que Dapunta Hyang Sri Jayanasa procedia de Minanga Tamwan. La ubicació exacta de Minanga Tamwan encara és un tema de discussió. La teoria de Palembang com el lloc on es va establir Srivijaya va ser presentada per Cœdes i recolzada per Pierre-Yves Manguin. Soekmono, d'altra banda, argumenta que Palembang no era la capital de Srivijaya i suggereix que el sistema del riu Kampar a Riau on es troba el temple de Muara Takus com Minanga Tamwan. esquerra|miniatura|Cases flotants a la riba del riu Musi prop de Palembang el 1917. La capital Srivijaya probablement es va formar a partir d'una col·lecció de cases flotants com aquesta.Het sultanaat Palembang 1811 – 1825, M.O. Wolders, Kon. A part de la inscripció de Kedukan Bukit i d'altres inscripcions de Srivijaya, immediatament a l'oest de la ciutat moderna de Palembang, s'han trobat una quantitat d'artefactes a través de prospeccions arqueològiques iniciades des del . Els artefactes descoberts inclouen una gran quantitat de ceràmica xinesa i restes de vaixella índia, també les ruïnes de l'estupa als peus de Bukit Seguntang. A més, s'han recuperat un nombre important d'estàtues hindús-budistes de la conca del riu Musi. Aquests descobriments reforcen la idea que Palembang era el centre de Srivijaya. No obstant això, Palembang va deixar pocs rastres arqueològics de l'antic assentament urbà. Això és probablement a causa de la naturalesa de l'entorn de Palembang: una plana baixa que sovint s'inundava pel riu Musi. L'expert suggereix que l'antic assentament de Palembang es va formar com una col·lecció de cases flotants fetes de materials com la fusta, bambú i sostre de palla. El relat xinès del ho va confirmar; a Zhu Fan Zhi, Zhao Rukuo va esmentar: «Els residents de Sanfo-tsi (Srivijaya) viuen escampats fora de la ciutat sobre l'aigua, dins de basses folrades de canyes». Probablement, només era Kedatuan(cort del rei) i es van construir estructures religioses a terra, mentre que la gent vivia en cases flotants al llarg del riu Musi.
Palembang i la seva rellevància per al primer estat malai havien estat discutits a causa de la manca d'evidències arqueològiques. Una forta evidència històrica trobada a les fonts xineses, parlant d'assentaments semblants a ciutats ja l'any 700 dC, i més tard els viatgers àrabs, que van visitar la regió durant els segles i , van tenir proves escrites, que parlaven del regne de Srivijaya en el seu context. Pel que fa a les primeres polítiques estatals a l'arxipèlag malai, la ubicació geogràfica del modern Palembang era un possible candidat per a l'assentament del regne del primer mil·lenni com Srivijaya, ja que és el millor descrit i més segur en el context històric, el seu prestigi era evident en riquesa i característiques urbanes, i el més singular, que cap altre regne del I mil·lenni va tenir, va ser la seva ubicació a la unió amb tres rius principals, el riu Musi, el riu Komering i el riu Ogan. L'evidència històrica es va contrastar el 1975 amb les publicacions de Bennet Bronson i Jan Wisseman. Les troballes a certs llocs d'excavació importants, com Geding Suro, Penyaringan Air Bersih, Sarang Wati i Bukit Seguntang, realitzades a la regió van tenir un paper important en l'evidència negativa del regne del primer mil·lenni a la mateixa regió. Es va assenyalar que la regió no contenia cap assentament localitzable abans de mitjans del segon mil·lenni.