miniatura|"This Is the Army, Mr. Jones", d'Irving Berlin, interpretat per transformistes. (1942) El transformisme o cross-dressing és l'acte de portar peces de roba que no s'associen habitualment amb el propi sexe."cross-dress." The American Heritage Dictionary of the English Language, Fourth Edition. Houghton Mifflin Company, 2016. El transformisme s'ha utilitzat amb finalitats de disfressa, comoditat, comèdia i autoexpressió en els temps moderns i al llarg de la història. Les persones que el practiquen com a part d'un espectacle són transformistes, com ho van ser per exemple Joan Brossa i Leopoldo Fregoli.
Gairebé totes les societats humanes al llarg de la història han esperat normes per a cada gènere relacionades amb l'estil, el color o el tipus de roba que s'espera que portin, de la mateixa manera la majoria de societats han tingut un conjunt de directrius, opinions o fins i tot lleis que defineixen quin tipus de roba és adequat per a cada gènere.
El terme transformisme es refereix a una acció o comportament, sense atribuir ni implicar cap causa o motiu específic per a aquest comportament. Transformista o cross-dresser no és sinònim de ser transgènere.
Terminologia El fenomen del transformisme es veu al llarg de la història registrada, ja que se'n fa referència a la Bíblia hebrea. Els termes per descriure-la han canviat al llarg de la història; el terme d'arrel anglosaxona cross-dresser ha substituït en gran manera el terme d'origen llatí "transvestit", que s'ha arribat a considerar obsolet i despectiu. Això es deu al fet que el segon s'ha utilitzat històricament per diagnosticar trastorns psiquiàtrics (per exemple, el fetitxisme travestista), però el primer va ser encunyat per la comunitat transgènere. L'Oxford English Dictionary dona 1911 com la cita més antiga del terme cross-dressing, d'Edward Carpenter: "El cross-dressing s'ha de prendre com una indicació general i un fenomen afins a l'homosexualitat". El 1928, Havelock Ellis va utilitzar els dos termes cross-dressing i transvestisme de manera intercanviable. Les primeres citacions de cross-dressing i cross-dresser són 1966 i 1976, respectivament.
Història miniatura|Frances Benjamin Johnston (dreta) posa amb una amiga i un amic transformistes; la "dona" és l'il·lustrador Mills Thompson. El transformisme s'ha practicat al llarg de bona part de la història registrada, en moltes societats i per moltes raons. N'hi ha exemples en la mitologia grega, nòrdica i hindú. El transformisme es pot trobar en el folklore, la literatura, el teatre i la música, com ara el kabuki i el xamanisme coreà. En el context britànic i europeu, les comparses teatrals eren totalment masculines, amb les parts femenines realitzades per nois actors.
miniatura|esquerra|Representació de treballadors gal·lesos vestits amb roba de dona durant els disturbis de Rebecca, Illustrated London News 1843 Els disturbis de Rebecca van tenir lloc entre 1839 i 1843 a Gal·les occidental i central. Van ser una sèrie de protestes realitzades per agricultors i treballadors agrícoles locals en resposta a una fiscalitat injusta. Els amotinats, sovint homes vestits de dones, van prendre les seves accions contra els peatges, ja que eren representacions tangibles d'alts impostos i peatges. Els disturbis van cessar abans de 1844 a causa de diversos factors, inclòs l'augment dels nivells de tropes, el desig dels manifestants d'evitar la violència i l'aparició de grups criminals que utilitzaven la disfressa del personatge bíblic Rebeca per als seus propis propòsits. El 1844 es va aprovar una Llei del Parlament per consolidar i modificar les lleis relatives als turnpike trusts a Gal·les.
Se sap que una varietat de personatges històrics s'han travestit en diferents graus. Moltes dones es van trobar que havien de disfressar-se d'homes per poder participar en el món en general. Per exemple, Margaret King es va transvestir a principis del per assistir a l'escola de medicina, ja que cap acceptaria estudiants femenines. Un segle més tard, Vita Sackville-West es va vestir de jove soldat per "sortir" amb la seva xicota, Violet Keppel, per evitar l'assetjament al carrer que s'haurien enfrontat dues dones. La prohibició de les dones de vestir de forma masculina, una vegada aplicada de manera estricta, encara té ressò avui dia en algunes societats occidentals que exigeixen que les nenes i les dones portin faldilles, per exemple com a part de l'uniforme escolar o dels codis de vestimenta d'oficina. En alguns països, fins i tot en entorns informals, les dones encara tenen prohibit portar roba tradicional masculina. De vegades, tots els pantalons, per molt amples i llargs que siguin, es consideren automàticament "indecents", cosa que pot fer que el seu portador estigui subjecte a càstigs greus, com en el cas de Lubna al-Hussein al Sudan el 2009.
Varietats miniatura|Les drag-queens són una forma de transformisme com actuació artística. Hi ha molts tipus diferents de transformisme i moltes raons diferents per les quals un individu pot participar en un comportament de transformisme.Rainbow Reader, Fort Wayne, Indiana Algunes persones ho fan per qüestió de comoditat o estil, una preferència personal per la roba associada al sexe oposat. Algunes persones ho fan per escandalitzar els altres o desafiar les normes socials; d'altres limiten el seu transformisme a la roba interior, perquè no sigui evident. Algunes persones intenten passar per membre del sexe oposat per accedir a llocs o recursos als quals d'altra manera no podrien arribar.
Disfressa de gènere La disfressa de gènere ha estat utilitzada per dones i nenes per passar per homes, i per homes i nens per passar per dones. La disfressa de gènere també s'ha utilitzat com a dispositiu argumental en la narració, especialment en les balades narratives, i és un motiu recurrent a la literatura, el teatre i el cinema. Històricament, algunes dones s'han travestit per ocupar professions dominades pels homes o exclusivament masculins, com ara el servei militar. Per contra, alguns homes s'han travestit per escapar del servei militar obligatori o com a disfressa per ajudar en la protesta política o social, com ho van fer els homes de Gal·les als disturbis de Rebecca i quan feien Ceffyl Pren com una forma de justícia popular.
El periodisme encobert pot requerir transformisme, com passa amb el projecte Self-Made Man de Norah Vincent.
Algunes noies a l'Afganistan, molt després de la caiguda dels talibans, encara van disfressades de nois per les seves famílies. Es coneixen com bacha posh. Nadia Ghulam, escriptora afganesa resident a Badalona, a l'edat d'onze anys es va fer passar durant deu anys pel seu difunt germà per poder treballar i alimentar la seva família, i anys més tard, narrà aquesta experiència per mitjà de la novel·la El secret del meu turbant. També tracta aquest tema la pel·lícula Osama, basada en diverses històries reals.
Teatre i actuació miniatura|esquerra|Un drag-king als Sackville Gardens de Manchester. Les companyies teatrals d'un sol sexe sovint tenen alguns intèrprets que es disfressen per interpretar papers escrits per a membres del sexe oposat (rols de travesti i de pantalons). El transformisme, especialment la representació d'homes amb vestits, s'utilitza sovint per a efectes còmics a l'escenari i a la pantalla.
El drag és una forma especial d'art escènica basada en l'acte del transformisme. El terme drag ("arrossegar" en anglès) existeix des de l'any 1388, però no va ser fins al que es va començar a utilitzar al teatre britànic en relació amb una representació en què el vestit era diferent del gènere amb el qual s'identificava l'intèrpret; com que les dones no podien pujar a l'escenari, els homes feien el paper de les dones, amb faldilles que arrossegaven per terra. Una drag-queen sol ser una persona assignada com masculina que actua com un personatge exageradament femení, amb un vestuari augmentat que de vegades consisteix en un vestit vistós, sabates de taló alt, maquillatge evident i perruca. Una drag-queen pot imitar estrelles femenines famoses del cinema o de la música pop. Una falsa reina és una persona assignada dona que utilitza les mateixes tècniques. Un drag-king és la contrapartida de la drag-queen: una persona assignada dona que adopta un personatge masculí en l'actuació o imita una estrella masculina de cinema o música pop. Algunes persones assignades dona que se sotmeten a teràpia de reassignació de gènere també s'identifiquen com a drag-kings.
L'activitat moderna de les representacions de batalla ha plantejat la qüestió de que les dones passin per soldats masculins. El 1989, Lauren Burgess es va vestir de soldat masculí en una recreació del Servei de Parcs Nacionals dels Estats Units de la batalla d'Antietam, i va ser expulsada després que es descobrís que era una dona. Burgess va demandar al Servei de Parcs per discriminació sexual. El cas va provocar un debat animat entre els aficionats a la Guerra Civil dels Estats Units. El 1993, un jutge federal va fallar a favor de Burgess.
Wigging es refereix a la pràctica dels dobles d'escenes d'acció masculins que prenen el lloc d'una actriu, paral·lelament als paint downs, on els dobles d'acció blancs són maquillats per semblar-se als actors negres. Les dobles d'acció femenines han començat a protestar contra aquesta norma de "sexisme històric", dient que restringeix les seves ja limitades possibilitats laborals.
Fetitxisme sexuals miniatura|Un fetitxista travestista amb roba de làtex. Un fetitxista travestista és una persona que es travesteix com a part d'un fetitxisme sexual. Segons la quarta edició del Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders (Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals), aquest fetitxisme es limitava als homes heterosexuals; tanmateix, el DSM-5 no té aquesta restricció i l'obre a dones i homes, independentment de la seva orientació sexual. http://www.dsm5.org/Documents/Paraphilic%20Disorders%20Fact%20Sheet.pdf DSM-5 Documents: Paraphilic Disorders Fact Sheet
De vegades, qualsevol dels membres d'una parella heterosexual es travesteix per excitar l'altre. Per exemple, l'home podria portar faldilles o roba interior i/o la dona portar calçotets o una altra peça de roba masculina.
Passing Algunes persones que es travesteixen poden intentar projectar una impressió completa de pertinença a un altre gènere, incloent-hi manierismes, patrons de parla i emulació de característiques sexuals. Això s'anomena passing ("passar") o "intentar passar", depenent de l'èxit de la persona. Un observador que veu a través de l'intent de "passar" del cross-dresser es diu que els ha "llegit". Hi ha vídeos, llibres i revistes sobre com un home pot semblar més a una dona.Transformation magazine; interviews for Rainbow Reader, Fort Wayne, Indiana
Altres poden optar per adoptar un enfocament mixt, adoptant alguns trets femenins i alguns trets masculins en la seva aparença. Per exemple, un home pot portar tant un vestit com una barba. Això de vegades es coneix com genderfuck. En un context més ampli, el transformisme també pot referir-se a altres accions realitzades per passar per un sexe determinat, com ara el packing (accentuant la protuberància de l'entrecuix masculí) o, al contrari, el tucking (amagar la protuberància de l'entrecuix masculí).Rankin, Sue, and Genny Beemyn. "Beyond a binary: The lives of gender‐nonconforming youth." About Campus 17.4 (2012): 2-10
Roba miniatura|Alguns cross-dressers masculins busquen una imatge femenina més subtil.