és un videojoc de lluita del 1991 produït per Capcom originalment publicat com a màquina recreativa a monedes. És la continuació del videojoc de lluita de 1987 Street Fighter de Capcom, Street Fighter II va millorar tota una sèrie de conceptes introduïts en el primer videojoc (incloent-hi l'ús moviments i sis botons), mentre que s'incorporava l'opció de poder jugar amb una gran quantitat de personatges jugables, cadascun amb el seu propi estil de lluita i moviments especials. Street Fighter II és considerat en crear el boom dels jocs de lluita durant la dècada de 1990. El seu èxit va permetre més continuacions i versions noves, cadascun amb els mateixos personatges de les versions anteriors, com també en les versions domèstiques. Algunes versions domèstiques del Street Fighter II han venut milions de còpies, amb la SNES pel Street Fighter II estant el videojoc de Capcom més venut de tots els temps fins al 2008.

De manera destacada, disposa d'un popular mode per a dos jugadors que obliga a un joc competitiu directe i de persona a persona, que va allargar la supervivència del declivi mercat empresarial d'arcade de videojocs estimulant els negocis i impulsant el gènere de lluita. Va inspirar esdeveniments de torneigs de base, que van culminar amb l'Evolution Championship Series (EVO). Street Fighter II va canviar la dinàmica competitiva arcade de les puntuacions de videojocs.

Street Fighter II es va convertir en el joc més venut des de l'edat d'or dels videojocs arcade. El 1994, només als Estats Units l'havien jugat almenys 25 milions de persones. A causa del seu gran èxit, una sèrie de versions actualitzades van comptar amb característiques i personatges addicionals. A tot el món, s'han venut més de 200.000 gabinets arcade i 15 milions d'unitats de programari entre totes les versions de Street Fighter II, amb una facturació estimada de 10.000 milions de dòlars en ingressos totals, el que el converteix en un dels tres videojocs més taquillers de tots els temps fins al 2007 i el joc de lluita més venut fins al 2019. S'han venut més de 6,3 milions cartutxos de SNES, la qual cosa el converteix en el joc més venut de Capcom durant les properes dues dècades, el seu joc més venut en una única plataforma i el joc de tercers més venut al SNES.

Street Fighter II és considerat com un dels videojocs més grans de tots els temps i el joc de lluita més important i influent mai fet. El seu llançament es veu com un moment revolucionari dins del seu gènere, a qui se li atribueix la popularització del gènere de lluita durant la dècada de 1990 i la inspiració d'altres productors per crear les seves pròpies sèries de lluita. Va provocar un renaixement per a la indústria dels videojocs d'arcades i va afectar els videojocs competitius i una cultura popular més àmplia, com ara pel·lícules i música.

Jugabilitat miniatura|esquerra|Tot i que no va ser el primer joc de lluita, va popularitzar i establir les convencions de jugabilitat del gènere.

Street Fighter II segueix diverses convencions i regles establertes pel seu predecessor de 1987 Street Fighter. El jugador s'enfronta als oponents en un combat cos a cos un contra l'altre en una sèrie de millors parts de dos de tres. L'objectiu de cada ronda és esgotar la vitalitat de l'oponent abans que s'acabi el temps. Ambdós lluitadors amb la mateixa vitalitat poden realitzar un "doble KO" o un "joc d'empat" i es produeixen rondes addicionals fins a mort sobtada.

En el primer Street Fighter II, un combat pot durar fins a deu rondes; això es va reduir a quatre rondes des de la Champion Edition. Si no hi ha un guanyador clar al final de la ronda final, o bé l'oponent controlat per ordinador guanyarà per defecte en un combat d'un sol jugador o els dos lluitadors perdran en un combat de 2 jugadors. Després de cada tercer combat en el mode per a un jugador, una fase de bonificació dona punts addicionals, com ara una etapa de fer malbé cotxes, una etapa de trencament de barrils i una etapa de trencament de tambors. Entre els combats, la següent ubicació es selecciona en un mapa del món.

Com a Street Fighter, els controls són un joystick de vuit direccions i sis botons d'atac. El joystick pot fer saltar, ajupir-se, caminar a esquerra i dreta i bloquejar. Una compensació de força i velocitat ve donada per tres botons de cop i tres botons de puntada, cadascun de nivell lleuger, mitjà i pesat. El jugador pot realitzar una varietat de moviments bàsics en qualsevol posició, inclosos nous atacs d'agafar i llançar. Els moviments especials es realitzen mitjançant combinacions (combos) d'ordres direccionals i basades en botons.

Street Fighter II difereix del seu predecessor a causa de la selecció de múltiples personatges jugables, cadascun amb diferents estils de lluita i moviments especials incloent combos. Segons IGN, "el concepte de combinacions, atacs enllaçats que no es poden bloquejar quan es cronometren correctament, va sorgir més o menys per casualitat. Els dissenyadors de Street Fighter II no volien que passés, però els jugadors del joc original finalment es van adonar que certs moviments fluïen naturalment en altres." Aquest sistema de combo es va adoptar més tard com a característica estàndard dels jocs de lluita i es va ampliar en aquesta sèrie.*

Argument El líder de l'organització Shadaloo, M. Bison, en el seu pla de dominació global organitza un torneig de lluita, per seleccionar els millors lluitadors per treballar a la seva organització mitjançant el rentat de cervell.

Els plans de M. Bison són frustrats per l'Akuma (que no era un competidor del torneig) que l'agafa desprevingut i li realitza el Shun Goku Satsu, matant al líder de Shadaloo en un instant. Aleshores, Akuma ocupa el lloc de M. Bison al torneig per lluitar contra el finalista, que algunes fonts insinuen que és Ryu. Akuma es burla de M. Bison per ser l'esclau del seu propi poder, sense saber que en realitat té el control absolut del seu poder psicològic.

Personatges El Street Fighter II original inclou una llista de vuit personatges jugables. Això inclou Ryu i Ken, els personatges principals de Street Fighter, més sis nous personatges internacionals. En el torneig d'un sol jugador, el jugador lluita contra els altres set lluitadors principals, després els oponents finalsun grup de quatre oponents de només CPU coneguts com els Grans Mestres, que inclou Sagat de Street Fighter.

Personatges jugables: , un artista marcial japonès que no busca fama ni tan sols la corona de "campió", sinó només per perfeccionar les seves habilitats de Shotokan Karate amb el poder interior de Chi, dedica la seva vida a perfeccionar el seu propi potencial mentre abandona tota la resta de la vida, com ara no tenir família i pocs amics, el seu únic vincle és amb Ken Masters. És el guanyador del torneig anterior. No està convençut que sigui el millor lluitador del món i ve a aquest torneig a la recerca d'una nova competició. E. Honda, un lluitador de sumo del Japó. El seu objectiu és millorar la reputació negativa de la lluita de sumo demostrant que els competidors són atletes legítims. Blanka, un mutant semblant a una bèstia del Brasil que es va criar a la selva. Entra al torneig per descobrir més orígens sobre el seu passat oblidat. Guile, un antic agent de les forces especials de la Força Aèria dels Estats Units dels Estats Units, que busca derrotar M. Bison, que va matar el seu millor amic Charlie. Ken, el millor amic de Ryu, el màxim rival i antic company d'entrenament, dels Estats Units. El repte personal de Ryu va reavivar l'esperit de lluita d'en Ken i el va persuadir d'entrar al torneig World Warrior, a més de sentir-se mancat del seu potencial de lluita a causa de passar massa temps amb la seva promesa. Chun-Li, una artista marcial xinesa que treballa com a oficial de la Interpol; igual que en Guile, no entra al torneig World Warrior per cap glòria personal excepte per demostrar que pot derrotar a qualsevol home que la desafii. L'ambició de Chun-Li en el passat era rastrejar els moviments de l'operació de contraban coneguda com Shadowlaw, el seu objectiu ara és que el seu rastre es condueixi al torneig buscant venjar el seu pare difunt amb el líder del Gran Mestre del sindicat del crim responsable. Zangief, un lluitador professional i sambo de la Unió Soviètica. Pretén demostrar que "la força soviètica" és la forma més forta de força, sobretot derrotant els oponents nord-americans amb les seves mans nues. Dhalsim, un mestre de ioga que respira foc de l'Índia. Tot i que és pacifista, utilitza els diners guanyats amb la lluita per treure la gent de la pobresa.

Personatges exclusius de la CPU, per ordre d'aparició:

Balrog, un boxejador nord-americà, amb una aparença semblant a Mike Tyson. Es diu M. Bison al Japó. Una vegada un dels boxejadors més grans del món, va començar a treballar per a Shadaloo per diners fàcils. Vega, un torero espanyol que maneja una urpa i utilitza un estil únic de ninjutsu. Es diu Balrog al Japó. És vanitós i vol eliminar la gent lletja del món. Sagat, un kickboxer Muay Thai i antic campió de World Warrior del Street Fighter 'original, va ser conegut com El rei dels Street Fighters. fins que va ser degradat com a El rei del Muai Thai en el seu propi torneig a causa de la derrota estreta a les mans del shoryuken de Ryu (un cop de drac en ascens) que li va deixar una profunda esquerda al pit, des d'aquell moment va sentir desgràcia, i farà qualsevol cosa per tenir un combat de rancor amb Ryu per recuperar el seu títol, fins i tot si cal unir forces amb Shadaloo. M. Bison, el líder de l'organització criminal Shadaloo, que utilitza un poder misteriós conegut com a Psycho Power, i l'oponent final del joc. Es diu Vega al Japó.

Takayuki Nakayama va declarar en una entrevista que moltes idees de disseny de personatges van ser provades i abandonades al llarg del procés de desenvolupament. Els dissenys de personatges rebutjats per a Street Fighter II incloïen un torero i un lluitador amateur nord-americà.

Diferències regionals Amb l'excepció de Sagat, els Enemics Finals de Shadaloo tenen noms diferents a la versió japonesa. El boxejador afroamericà conegut com Balrog a les versions internacionals va ser dissenyat com un pastitxe del boxejador de la vida real Mike Tyson i originalment es va anomenar M. Bison (abreviatura de "Mike Bison", amb "Mike" sent un dels oponents nord-americans als quals es va enfrontar a Street Fighter). Vega i M. Bison es van anomenar originalment Balrog i Vega, respectivament. Quan Street Fighter II es va localitzar per al mercat estranger, els noms dels enemics finals es van alternar, per preocupació que les similituds del boxejador amb Tyson poguessin haver portat a una demanda per infracció de semblança. Aquest canvi de nom es va traslladar als futurs jocs de la sèrie. Per evitar confusions en el Joc del Torneig, molts jugadors es refereixen a cada personatge mitjançant una característica definitòria. Els noms són "Claw" per referir-se al personatge d'Espanya, "Boxer" per referir-se al boxejador afroamericà, i "Dictator" per referir-se a l'enemic final.

Els personatges de la versió japonesa tenen més d'una cita de victòria i si el jugador perd una partida contra la CPU a la versió japonesa, es mostrarà un consell de joc aleatori a la part inferior de la pantalla de continuació. Tot i que el text final dels personatges es va traduir originalment de manera literal, es van fer alguns canvis a causa de diferències creatives amb el personal de màrqueting de Capcom als Estats Units. Per exemple, el nom de l'amic caigut de Guile (que més tard va debutar com a lluitador jugable a Street Fighter Alpha) es va canviar de Nash a Charlie, ja que un membre del personal de Capcom USA va dir que Nash no és un nom anglès que soni naturalment.

Desenvolupament