Una quadra era el territori concedit a un cavaller o miles sobre el qual exercia la seva jurisdicció un senyor, en un àmbit i categoria inferiors als del castell termenat.Jordi Bolòs i Masclans, «Quadres i cavalleries», Els orígens medievals del paisatge català: l'arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya, volum 64 de Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 2004, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2004, pàgina 79-81, La quadra era creada directament pel comte o bé el senyor d'un castell termenat, però en algun cas la jurisdicció era separada de la del castell. Al centre de la quadra hi havia una torre o casa senyorívola.
Quadres dels Països Catalans Algunes d'aquestes quadres estan repartides arreu dels territoris de parla catalana.
Bages Can Font de Cirerencs, al terme municipal de Castellgalí Moianès
El Solà de Sant Esteve, al terme municipal de Santa Maria d'Oló. Pallars Jussà Alta-riba, al terme municipal de Talarn, L'Espona, a l'antic terme de Guàrdia de Tremp, actualment del terme municipal de Castell de Mur, Llania, a l'antic terme d'Hortoneda de la Conca, actualment del terme municipal de Conca de Dalt, Miravet, al terme municipal de Senterada, Trepadús, a l'enclavament d'Enrens i Trepadús, de l'antic terme d'Espluga de Serra, actualment del terme municipal de Tremp, dins de la seva zona ribagorçana, la Terreta.
Pallars Sobirà Benante, al terme municipal d'Esterri de Cardós.
Solsonès Malagarriga, al terme municipal de Pinós.
Vallès Occidental Sant Pau de Riu-sec, al terme municipal de Sabadell. Togores, al terme municipal de Sabadell.
Referències
Miquel Alimbau Parera, Tomás Castells Manent, Història de l'Ajuntament de Palau de Plegamans: 1998 : 300 anys de la primera Casa del Comú de Palau-Solità i Plegamans Ed. QU4trepins, quaderns de cultura, 1998, pàgina 9
Categoria:Antic Règim Categoria:Dret administratiu Categoria:Feudalisme Categoria:Llocs