Edward George Seidensticker (11 de febrer de 1921 – 26 d'agost de 2007) va ser un reconegut estudiós i traductor de la literatura japonesa, en especial la del període Heian. En particular, la seva versió en anglès del Genji Monogatari (1976) és considerada com una de les millors traduccions d’aquest clàssic japonès,"The tale of Murasaki Shikibu," The Economist (Londres). 23 de desembre de 1999 molt influent en les que s’han fet posteriorment en qualsevol llengua. Seidensticker està estretament relacionat amb l'obra de tres grans escriptors japonesos del segle XX: Yasunari Kawabata, Jun'ichirō Tanizaki i Yukio Mishima. Les seves traduccions emblemàtiques de novel·les de Kawabata, en particular País de neu (1956) i Mil grues (1958), van facilitar que Kawabata rebés el Premi Nobel de Literatura l'any 1968.Associated Press. "Leading translator of Japanese literature, Edward Seidensticker, dies in Tokyo," International Herald Tribune (Asia Pacific). 27 d'agost de 2007.
Apunt biogràfic Seidensticker va néixer el 1921 en una granja aïllada prop de Castle Rock, Colorado. El seu pare, també anomenat Edward G. Seidensticker, era propietari d'un modest ranxo que va passar dificultats econòmiques durant les dècades de 1920 i principis de 1930. La seva mare, Mary E. Seidensticker (Dillon de soltera ), era mestressa de casa. Seidensticker va ser criat com a catòlic i era d'ascendència alemanya, anglesa i irlandesa. A l'institut, conscient que no era ni atlètic ni mecànicament hàbil, va començar a escapolir-se durant el temps lliure per llegir Dickens i Thackeray, entre d'altres. Li agradava més Tolstoi, i menys les obres de Mark Twain. Va ser un dels dos únics estudiants de la seva promoció a l'institut Douglas County High School que va anar a la universitat; l'altre era el seu germà gran, William.Seidensticker, Edward. Tokyo Central: A Memoir (Seattle: University of Washington Press, 2002), p. 3–12
A mesura que avançava la dècada del 1940, la Marina dels Estats Units va començar a ampliar la seva Escola de Japonès, que aleshores estava ubicada a la Universitat de Califòrnia a Berkeley. Després de l'atac a Pearl Harbor, es va emetre una invitació per traslladar l'escola a la Universitat de Colorado. La marina estava disposada a fer-ho perquè el trasllat forçat de ciutadans i residents d'ascendència japonesa estava en marxa al llarg de la costa oest, i la majoria dels instructors del programa corrien el perill de quedar atrapats en la xarxa creixent. A mitjans de 1942, l'escola havia completat el seu trasllat a Colorado. Entre els que van venir a l'est, a Boulder, amb el programa hi havia l'estudiant Donald Keene. Seidensticker, que havia estat buscant una manera de superar la guerra sense ser reclutat, va veure l'Escola de Japonès com una solució.Seidensticker, Edward. Tokyo Central: A Memoir (Seattle: University of Washington Press, 2002), p. 3–12 Va viatjar a Washington, D.C. per a una entrevista d'admissió a l'escola, la primera vegada que havia estat a l'est de Chicago, i va ser acceptat. En completar el programa intensiu de 14 mesos, va poder llegir un diari en japonès, tot i que amb algunes dificultats. Els "Boulder Boys", com eren anomenats afectuosament els homes que assistien a l'escola d'idiomes (un grapat de dones més tard també es van unir al programa),Watanabe, Teresa. "Godfathers of Japan Studies Take a Look Back" Los Angeles Times, April 9, 2000. se'ls va donar l'opció de convertir-se en oficials de la Marina o del Cos de Marines. Seidensticker va seleccionar els Marines a causa d'una abundància de "romanticisme juvenil."Seidensticker, Edward. Tokyo Central: A Memoir (Seattle: University of Washington Press, 2002), p. 24
Seidensticker va rebre entrenament bàsic amb els Marines a Carolina del Nord, després del qual va ser traslladat a Camp Pendleton, a la costa oest. Va ser a Califòrnia on va conèixer per primera vegada presoners de guerra japonesos, amb qui practicaria el seu japonès. A finals de 1944, ell i els seus col·legues oficials d'idiomes van ser traslladats a les illes Hawaii i a Pearl Harbor. Se'ls va assignar la tasca de traduir documents capturats i interrogar presoners de guerra, una tasca que Seidensticker trobava cada cop més desagradable. El febrer de 1945, Seidensticker va ser embarcat en un vaixell amb destinació a Iwo Jima. No va ser una de les primeres onades de tropes que van desembarcar durant la batalla, però al cap de poc temps es va trobar a la platja "carregat de diccionaris".Seidensticker, Edward. Tokyo Central: A Memoir (Seattle: University of Washington Press, 2002), p. 31
Aproximadament un mes després que el general Douglas MacArthur arribés a Tòquio per assumir el control del Japó, Seidensticker va desembarcar amb els marines a Sasebo, una ciutat amb base naval a la prefectura de Nagasaki. Se li van assignar tasques de desarmar les forces japoneses i inutilitzar armes pesades a les illes de Tsushima i Hirado. Va ser durant els pocs mesos que va passar a Sasebo que Seidensticker va començar a desenvolupar una apreciació més profunda del Japó i del poble japonès.Seidensticker, Edward. Tokyo Central: A Memoir (Seattle: University of Washington Press, 2002), p. 38–39
En tornar als Estats Units, Seidensticker es va matricular a la Universitat de Colúmbia i va obtenir un màster el 1947 en el que aleshores es coneixia com a "dret públic i govern". Es va unir al Servei d'Afers Exteriors dels Estats Units i, després de continuar els estudis durant un estiu a la Universitat Yale i un any a Harvard, va ser destinat a Tòquio i assignat a la Secció Diplomàtica del Comandant Suprem de les Potències Aliades (SCAP).
Després del seu curt període al Servei Exterior, Seidensticker va estudiar literatura japonesa a la Universitat de Tòquio amb la beca GI Bill i, més tard, amb una beca de la Fundació Ford. Amb la beca Ford, Seidensticker va canviar el seu enfocament de l'estudi de la literatura Heian a la literatura japonesa moderna. Durant els seus últims anys a la Universitat de Tòquio va llegir pràcticament tot el cànon de la literatura japonesa moderna.Seidensticker, Edward. Tokyo Central: A Memoir (Seattle: University of Washington Press, 2002), p. 72
A mesura que començaven els anys seixanta, Seidensticker, cansat de la vida al Japó i vivint la vida com un foraster,Seidensticker, Edward. Tokyo Central: A Memoir (Seattle: University of Washington Press, 2002), p. 108 va començar a considerar tornar als Estats Units. El 1962, quan la Universitat Stanford li va oferir una invitació per substituir un professor amb una assignació especial, va acceptar de bon grat i va tornar als Estats Units després d'haver viscut a temps complet al Japó del 1948 al 1962. Seidensticker va ensenyar a Stanford com a professor de japonès del 1962 al 1966. Després es va incorporar al professorat de la Universitat de Michigan i hi va romandre durant 11 anys abans de ser convocat el 1978 per incorporar-se al professorat de la Universitat de Colúmbia. Es va jubilar de Colúmbia el 1985 i en va ser professor emèrit. Durant la jubilació va dividir el seu temps entre Hawaii i el Japó. El 2007, mentre passejava prop de l'estany Shinobazu, al districte d'Ueno de Tòquio, va caure i va morir més tard a causa de lesions al cap. Tenia 86 anys.
Traductor Seidensticker és àmpliament considerat un dels millors traductors de literatura japonesa clàssica i moderna a l'anglès.Fallows, James. "Edward Seidensticker" The Atlantic, September 3, 2007 Les seves traduccions han estat qualificades de "brillants"Gibney, Frank B. "A World Where Suffering is Unavoidable and Pleasure a Delusion" New York Times, December 19, 1976. i "elegants." Un estudiós contemporani va assenyalar que a les traduccions de Seidensticker, "es podien sentir les emocions i els matisos que l'escriptor original volia transmetre".Associated Press. "Prolific Translator Seidensticker, 86" Denver Post, August 27, 2007. Fins i tot ha estat descrit com "el millor" traductor de literatura japonesa.Bowers, Faubion. "Twenty-five Years Ago: How Japan Won the War" The New York Times Magazine, August 30, 1970, p. 6
Seidensticker va guanyar el Premi Nacional del Llibre en la categoria de Traducció per la seva edició de The Sound of the Mountain de Kawabata (un premi compartit)."National Book Awards – 1971". National Book Foundation. Retrieved 2012-03-11.
There was a "Translation" award from 1967 to 1983. També va traduir La decadència de l'àngel, l'últim volum de la tetralogia Mar de fertilitat de Yukio Mishima, i diversos contes de Mishima. Seidensticker va traduir Les germanes Makioka i Alguns prefereixen ortigues de Jun'ichirō Tanizaki i va ser autor d'importants crítiques sobre el lloc de Tanizaki en la literatura japonesa del segle XX. L'obituari del New York Times va permetre al traductor parlar per si mateix:
L'última obra que va supervisar la traducció a l'anglès va ser You Were Born for a Reason sobre budisme japonès.Seidensticker's last work, supervising translation of a book
Japonòleg Seidensticker va ser un japonòleg que escriure extensament sobre el Japó, la seva gent, així com sobre la ciutat de Tòquio.
La seva primera obra important que no fos una traducció, Kafū the Scribbler: The Life and Writings of Nagai Kafū, 1879–1959 (Stanford University Press, 1965), va ser una biografia de Kafū Nagai, l'escriptor japonès conegut per les seves descripcions sensibles dels habitants dels barris de plaer de Tòquio. Va ser el primer estudi que examinava la vida i les obres de Nagai en qualsevol llengua occidental. Com que el llibre inclou diverses traduccions de Seidensticker dels contes i novel·les curtes de Nagai, no és ni una biografia ni una crítica pura. Seidensticker, amb el seu pesar de tota la vida, mai va conèixer Kafū, tot i que va tenir oportunitats de ser presentat.Seidensticker, Edward. Tokyo Central: A Memoir (Seattle: University of Washington Press, 2002), p. 142
A Low City, High City: Tokyo from Edo to the Earthquake (1983) i Tokyo Rising: The City Since the Great Earthquake (1990), la història de Tòquio en dos volums de Seidensticker, teixeix una història cultural de com la ciutat va ser afectada per l'arribada de l'occidentalització i com va respondre als dos desastres del segle XX: el Gran Terratrèmol de Kantō de 1923 i la destrucció massiva patida durant la Segona Guerra Mundial a causa dels bombardejos aliats.
Va publicar les seves observacions autobiogràfiques a Tokyo Central: A Memoir el 2001. Una biografia i una bibliografia s'inclouen en una obra commemorativa creada per aquells en qui Seidensticker va exercir una influència, New Leaves: Studies and Translations of Japanese Literature in Honor of Edward Seidensticker (1993).
Després de jubilar-se, va dividir el seu temps entre Honolulu i Tòquio. Va descriure aquesta última com "la ciutat més consistentment interessant del món".Lloyd Parry, Richard. "Tokyo: The city that's stranger than fiction," Independent (London) June 25, 2000.
Reconeixements Orde del Sol Naixent, Raigs d'Or amb Cinta de Coll, Tercera Classe, 1975 Premi Kikuchi Kan, 1977University of Hawaii, honorary degree, Edward Seidensticker Premi de la Japan Foundation, 1984Japan Foundation Award, 1984
Referències
Categoria:Traductors estatunidencs Categoria:Traductors del japonès Categoria:Traductors a l'anglès Categoria:Genji Monogatari Categoria:Alumnes de la Universitat de Tòquio Categoria:Alumnes de la Universitat Harvard Categoria:Alumnes de la Universitat de Colorado Categoria:Morts a Tòquio Categoria:Escriptors de Colorado Categoria:Escriptors estatunidencs en anglès Categoria:Escriptors estatunidencs morts al segle XXI Categoria:Escriptors estatunidencs nascuts al segle XX Categoria:Comtat de Douglas (Colorado)