Pontellà (, oficialment i en francès Ponteilla-Nyls) és el poble cap del municipi de Pontellà i Nyils, de 2.801 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord. Pertany a la subcomarca dels Aspres. El terme municipal comprèn també el poble de Nils.
Etimologia Curiosament, Joan Coromines,Coromines 1996. oblida el topònim Pontellà en la seva obra Onomasticon Cataloniae, pràcticament exhaustiva. El nom del poble és un derivatMoran, Batlle i Rabella 2002. de l'antropònim llatí Pontilius, en la forma Pontilianus, que dona un topònim acabat en -à, habitual en els llocs que provenen de lloc de colonització romana. Apareix el 1128 com a Ponteillan, escrit Pontelianum el 876 (Repertori toponímic de Pere Ponsich, 1980, 52).
Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Pontellà en el Rosselló El terme de Pontellà, d'una extensió de 137.800 hectàrees, és solcat al costat est pel Reart i per l'oest per la Cantarana. El Reart fa de termenal amb Bages de Rosselló al sud-est, mentre que la Cantarana centra tot el sector nord-oest de la comuna. Pontellà és a l'extrem oriental dels Aspres, de manera que el territori és ja més accidentat que els de la Plana del Rosselló, i presenta ja una sèrie de turons: el Puget, els Ciurers Petits, Robau, Mirabell i Queraig, bàsicament.
Diversos estanys, alguns ja dessecats, centraven la part oriental del terme comunal de Pollestres. El principal és l'estany de Nyils, però també s'hi troba l'estany del Comte i, antigament, el de Queraig.
Termes municipals limítrofs:
El poble de Pontellà miniatura|esquerra|Entrada a la cellera de Pontellà Pontellà està situat en el vessant sud-oriental del turó del Puget, a l'entorn de l'església parroquial de Sant Esteve de Pontellà i del desaparegut Castell de Pontellà. Es conserven fragments de la muralla que cloïa la cellera originària del poble. L'església conserva part de l'absis romànic original. En el poble vell es troben la Cava Cooperativa i els dos cementiris: el Vell, a redós de l'església, i el Nou. A ponent del poble hi ha l'antiga estació de tren, la Gara, de la línia ja desapareguda anomenada popularment el Mataburros de Tuïr.
A partir del poble vell, es poble s'ha anat estenent de forma molt regular i planificada pels plans propers a la cellera originària.
Nyils El poble de Nyils es troba a 3 quilòmetres a llevant de Pontellà, a mig camí de Pollestres. És un poble d'uns 500 habitants, que sempre ha depès administrativament de Pollestres, malgrat tenir parròquia pròpia, a l'església de Sant Martí de Nyils. D'origen medieval, Nyils va néixer, com altres pobles, a partir d'una cellera. Des de finals del , el poble acull l'escola La Bressola, primera escola en català de la Catalunya Nord.
Sant Nicolau d'Aiguaviva Al nord del poble de Pontellà es troba el Mas de Sant Nicolau, que és el que resta de l'antic priorat benedictí de Sant Nicolau d'Aiguaviva, que depenia de Sant Joan de les Abadesses i havia arribat a estar fortificat. Actualment només en queda l'església, romànica, totalment englobada dins dels edificis de l'actual mas.
Els masos del terme Ultra el suara esmentat Mas de Sant Nicolau d'Aiguaviva, Pontellà i Nyils té en el seu terme els masos següents: Mas d'en Gallina, abans Cortal d'en Fons, Mas -abans Cortal- d'en Terrats, Mas d'en Villerac i la Teuleria (mas), a més del Molí Nou, abans de l'Anglada. Són ja noms desapareguts avui dia el Cortal d'en Lacroix, el Molí de Pontellà, o Molí d'en Lavall i la Redubta.
Prop de Nyils hi ha un important centre eqüestre que, entre altres coses, subministra l'animal i el personal del servei de recollida de brossa de Pollestres, que es fa amb un carro de tracció animal.
Els cursos d'aigua Dos rius -que tenen més caràcter de torrent que no pas de riu, pròpiament dit- travessen el terme de Pontellà: el Reart al terç sud.est i la Cantarana, al nord i oest del terme comunal. Diversos torrents (còrrecs) es troben en aquest terme: Còrrec de Coma de Lloba, Còrrec de les Clares, Còrrec dels Romanins, Còrrec de Negabous i Còrrec d'en Gallí.
Un bon conjunt de canals de drenatge (Agulla de Caraig, Agulla de Coma de Lloba, Agulla de la Joncassa, Agulla de l'Estanyol, Agulla de les Vegueres, Agulla del Jaçal, Agulla dels Còrrecs, Agulla de l'Estany, Agulla de l'Estany d'en Jaubert i Agulla de Sant Nicolau) i d'irrigació (Ull de Ballaró, Ull del Rec del Molí de Pollestres, Ull d'en Gallina i Ull de Vesian, a més de la desapareguda Resclosa del Rec del Molí de Pollestres) es troben en el terme de Pontellà.
Completen la relació d'hidrònims de Pontellà les Deus, o Font del Boix, abans Fontenilles, la Font Captada i la Font dels Horts, a més de la Resclosa. Finalment, tres passos a gual es trobaven a Pontellà i Nyils: el Passallís del Camí de Bages, el Passallís del Camí del Mas Déu) i el Passallís del Reart.
El relleu Diversos serrats i turons es drecen en aquesta comuna dels Aspres. Hi ha el Serrat de Queraig, el Serrat (o Puig) de Robau, o de Rotbau. Entre els turons destaquen el Puget, els Ciurers Petits, Robau, Mirabell i Caraig, bàsicament.
El terme comunal El terme de Pontellà i Nyils conserva alguns topònims relacionats amb l'àmbit rural: noms de camps, de partides, etcètera. Aquests topònims són el Camp del Vent, o el Camp de les Aires, els Camps de la Ribera, els Camps de les Eres, els Camps de Nyils, el Cendreu, o els Andreus, les Clares, Coma de Lloba, les Covetes, les Deu Aiminades, la Devesa (dues de diferents), els Estanyols, la Figuera, la Font del Mas, la Fot dels Horts, la Gallinera, els Horts de la Ribera, el Jaçal, Manreses, Mas d'en Gallina, Mas d'en Terrats, Mas de Sant Nicolau, Miravet, o Mirabell, l'Oliveda d'en Tardiu, la Pedrosa, el Piló (senyal geodèsic), el Pont de Postes, el Puget, Queraig, el Reart, la Resclosa, el Riberal, Robau, Serrat de Queraig, Serrat, o Puig, de Robau, o Serrat de Rotbau, els Siurers, els Siurers Petits, Termenera (senyal, als Siurers Petits), la Travessa, les Vegueres, les Vegueres Petites, el Vinyer del Soler, el Vinyer del Moro, el Vinyer del Rei. Hi ha alguns noms ja desapareguts, com Ganganell.
Jaciments arqueològics El terme de Pontellà és un dels territoris amb més restes arqueològiques trobades i conservades en part. D'una banda, hom ha trobat hàbitats prehistòrics, com el de la Font dels Horts, l'Oliveda d'en Tardiu, Mirabet, la Coma de la Lloba i les Vegueres. En el darrer hi ha també una necròpolis hallstàttica. D'època romana hi ha els de la Torre del Vent i el de la Font dels Horts. Finalment, hi ha l'habitacle o refugi subterrani de Casa Do, al poble, d'antiguitat encara no prou ben precisada.
Transports i comunicacions Vies antigues de comunicació La Via Conflentana està forçaKotarba et al. 2007. ben conservada, pel que fa al seu traçat, en el terme de Pollestres i Nyils. Hi entrava, procedent del Castell del Reart, pertanyent a Bages de Rosselló, a l'extrem sud-est del terme, en el lloc de la Teuleria. Des d'aquest indret emprenia cap al nord-oest, cap a Nyils, des d'on pel nord de l'Oliveda d'en Tardiu anava cap a Pontellà (la carretera actual passa pel mig de l'oliveda esmentada), des d'on s'adreçava cap al nord, vers la vila de Tuïr.
Carreteres Travessa el terme de Pontellà de nord a sud, a l'extrem sud-est del terme, l'autopista A-9/E-15, anomenada la Catalana, que no té cap enllaç dins del terme. Una altra carretera de primer ordre que frega el terme, just a l'extrem sud-est, també, a prop de l'autopista, és la D-900 (l'antiga RN-9), de Salses al Portús. Aquesta sí que inclou un enllaç amb el poble de Pollestres, a través d'un punt giratori. Per aquesta carretera, Pontellà és a 14,3 quilòmetres de Perpinyà i a 16,2 del Voló.
Del poble de Pontellà surt cap al nord-est la D-23A (Pollestres - Pontellà), que uneix aquestes dues poblacions, amb la de Nyils entremig. 5,3 quilòmetres separen les dues poblacions extremes, mentre que Nyils queda a 2,8 quilòmetres de Pontellà. Finalment, la carretera D - 23 (Cànoes - D-615, a Forques) travessa el terme de nord a sud. Per aquesta carretera, Pontellà dista 3,8 quilòmetres de Cànoes, 2,2 de Trullars, i 6,6 de Forques.
La carretera D-37 (El Soler - Pontellà) prové del nord-oest del terme i mor al centre de Pontellà. 7,6 quilòmetres separen aquests dos pobles.
A més, de nord a sud-est travessa el terme la carretera D-39A (Cànoes - Nyils), que enllaça aquests dos pobles en 3,2 quilòmetres.
Ferrocarril Pel terme de Pontellà es troba la via fèrria del Tren d'Alta Velocitat. Entra en el terme pel costat sud-est de la meitat del terme, i en surt pel cost nord-oest també de la meitat, marcant una línia diagonal de sud a nord. No té estació pròpia a Pontellà, per la qual cosa aquest poble s'ha de servir de l'estació de Perpinyà.
Antigament, pel sector nord-occidental del terme de Pontellà discorria la línia de tren de Tuïr a Perpinyà, popularment anomenada Mataburros. Actualment el seu traçat és un camí de vàlua turística, apte per a bicicletes, però es conserva a prop de Pollestres, al seu nord-oest, l'antiga estació, la gara, així com la carretereta que hi duia des del poble, coneguda com a Avinguda de la Gara. Aquesta línia va estar en funcionament des de la seva inauguració, el 1911, fins al 1952, quan s'interrompé definitivament la seva circulació.
Transport col·lectiu públic La línia 26 de la Compagnie de Transports Perpignan Méditérranée uneix Toluges amb Llupià, passant per Cànoes i Pollestres. Quatre serveis diaris en cada direcció cobreixen aquest recorregut, cada dia, però amb horaris diferenciats si es tracta dels diners feines, de dilluns a dissabte, de dissabte o vacances, i de diumenge. Pontellà és a un quart d'hora de Toluges, a 5 minuts de Cànoes i a 5 de Llupià, amb aquesta línia.
Una altra línia de la mateixa xarxa és la 27, que uneix Perpinyà amb Pollestres, Nyils, Pontellà i Llupià, amb quatre serveis diaris de Perpinyà cap a Llupià, i només tres a la inversa. No té servei el diumenge ni els dies de festa. Pollestres és, per aquesta línia, a 45 minuts de Perpinyà, a 10 de Nyils, a un quart d'hora de Pollestres i a un quart d'hora de Llupià.
Els camins del terme Dues són les rutes que mereixen aquest nom: la Ruta d'Espanya i la Ruta de Pollestres a Cànoes. A part, hi ha l'autopista, anomenada la Catalana. Alguns dels camins del terme uneixen Pontellà i Nyils amb pobles veïns: Camí de Bages, Camí de Cànoes (des de Nyils, dos de diferents), Camí de Llupià, Camí -o Ruta- del Soler, Camí de Perpinyà, Camí de Llupià a Perpinyà, Camí de Pollestres, Camí de Terrats, Camí de Terrats a Perpinyà, Camí de Trullars (des de Pontellà), Camí de Trullars (des de Nyils), Camí Vell de Perpinyà (des de Llupià). Esment a part mereix l'antic traçat de la línia de tren desapareguda de Tuïr, popularment anomenada el Mataburros de Tuïr (o Camí de Ferro de Tuïr).
Història Fora de les ciutats d'Elna i Perpinyà, i de viles grans com Argelers de la Marenda, Ceret, Ribesaltes o Tuïr, el terme de Pontellà i Nyils és dels que més vestigis de l'antiguitat presenta.
Prehistòria Una tomba aïllada d'incineració va ser trobada al Mas Terrats, al nord del terme, camí de Tuïr. Correspon a la primera Edat del Ferro. A Coma de Lloba, vestigis datables en el Bronze final. Als Camps de la Ribera, entre Coma de Lloba i els Andreu, a la riba esquerra de la Cantarana i a llevant del poble, nombroses restes del Bronze final. Als Horts de la Ribera, nombrosos vestigis que corresponen a un petit hàbitat rural del Bronze final.
Història Antiga