La classificació de Nickel-Strunz és un sistema de classificació que es fa servir universalment en mineralogia i que es basa en la composició química dels minerals.
Va ser creada el 1938 pel mineralogista alemany Karl Hugo Strunz (24 de febrer de 1910 - 19 d'abril de 2006).Knobloch, Eberhard. The shoulders on which we stand - Wegbereiter der wissenschaft: 125 Jahre Technische Universität Berlin. Springer, 2003, 170-173. Com a conservador del museu de minerals de la Friedrich-Wilhelms-Universität (denominada actualment Universitat Humboldt de Berlín), Strunz es va dedicar a ordenar-ne la col·lecció geològica en funció de les propietats químiques i cristal·logràfiques dels exemplars. Les seves taules mineralògiques, publicades per primera vegada el 1941, han sofert diverses modificacions al llarg del temps. A. S. Povarennykh va fer canvis importants a aquesta classificació entre els anys 1966 i 1972, i les darreres modificacions pertanyen a Ernest H. Nickel (31 August 1925 - 18 July 2009). La darrera edició publicada és la desena, una classificació acceptada per l'Associació Mineralògica Internacional,International Mineralogical Association [Consulta: 16 octubre 2008] de la qual James A. Ferraiolo és l'actual responsable a Mindat.
Aquesta classificació identifica els minerals amb un codi que consta de cinc o sis dígits alfanumèrics separats per punts. El número que trobem abans del primer punt està comprès entre 1 i 10, i correspon a la classe:
Elements natius Sulfurs Halurs Òxids i hidròxids Carbonats i nitrats Borats Sulfats Fosfats Silicats Orgànics
Aquestes deu classes es divideixen en noves divisions, famílies i grups, d'acord amb la composició química i l'estructura cristal·lina dels exemplars. La segona part del codi són les lletres que recullen aquestes subdivisions sistemàtiques. La tercera part són dígits numèrics i assenyalen els grups sistemàtics.
La IMA/CNMNC proposa un esquema jeràrquic, basant-se en aquesta darrera edició de la classificació Nickel-Strunz.
Elements 01 Elements natius 01.A - Metalls i aliatges de metalls 01.AA - Família coure-cupalita 01.AB - Família zinc-coure 01.AC - Família indi-estany 01.AD - Família mercuri i amalgames 01.AE - Família ferro-crom 01.AF - Elements del grup del platí 01.AG - Aliatges de PGE-metall 01.AH - Elements diversos, aliatges 01.B - Carburs metàl·lics, silicurs, nitrurs i fosfurs 01.BA - Carburs 01.BB - Silicurs 01.BC - Nitrurs 01.BD - Fosfurs 01.C - Metal·loides i no metalls 01.CA - Elements del grup de l'arsènic 01.CB - Família carboni-silici 01.CC - Sofre-seleni-iode 01.D - Carburs no metàl·lics i nitrurs 01.DA - Carburs metàl·lics 01.DB - Nitrurs metàl·lics
Sulfurs 02 Sulfurs 02.A - Aliatges 02.AA - Aliatges de metal·loides amb Cu, Ag, Au 02.AB - Aliatges de Ni-metal·loides 02.AC - Aliatges de metal·loides amb PGE 02.B - Sulfurs metàl·lics, M:S > 1:1 (principalment 2:1) 02.BB - Amb Ni 02.BC - Amb Rh, Pd, Pt, etc. 02.BD - Amb Hg, Tl 02.BE - Amb Pb (Bi) 02.C - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars) 02.CA - Amb Cu 02.CB - Amb Zn, Fe, Cu, Ag, etc. 02.CC - Amb Ni, Fe, Co, PGE, etc. 02.CD - Amb Sn, Pb, Hg, etc. 02.D - Sulfurs metàl·lics, M:S = 3:4 i 2:3 02.DA - M:S = 3:4 02.DB - M:S = 2:3 02.DC - Variable M:S 02.E - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2 02.EA - M:S = 1:2 - Amb Cu, Ag, Au 02.EB - M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc. 02.EC - M:S = 1:>2 02.F - Sulfurs d'arsènic, àlcalis, sulfurs amb halurs, òxids, hidròxid, H₂O 02.FA - Amb As, (Sb), S 02.FB - Amb alcalins (sense Cl, etc.) 02.FC - Amb Cl, Br, I (halogenurs-sulfurs) 02.FD - Amb O, OH, H₂O 02.G - Sulfarsenits, sulfantimonits, sulfobismutitsLes formes catalanes correctes són: tioarsenits o sulfarsenits, tioantimonits o sulfantimonits, i tiobismutits o sulfobismutits. Els especialistes prefereixen l'ús del prefix tio-, tot i que també s'admet el prefix sulfo-, ja que és el que s'utilitza en la classificació de Nickel-Strunz en anglès. 02.GA - Neso-sulfarseniats, etc. sense S addicional 02.GB - Neso-sulfarseniats, etc. amb S addicional 02.GC - Poli-sulfarseniats 02.H - Sulfosals de l'arquetip SnS 02.HA - Amb Cu, Ag, Fe (sense Pb) 02.HB - Amb Cu, Ag, Fe, Sn i Pb 02.HC - Amb només Pb 02.HD - Amb Tl 02.HE - Amb alcalins, H₂O 02.HF - Amb SnS i unitats d'estructura de l'arquetip PbS 02.J - Sulfosals de l'arquetip PbS 02.JA - Derivats de la galena amb poc o gens de Pb 02.JB - Derivats de la galena, amb Pb 02.JC - Derivats de la galena, sense Tl 02.K - Sulfarsenats i sulfantimonatsLes formes catalanes correctes són: tioarsenats o sulfarsenats i tioantimonats o sulfantimonats. Els especialistes prefereixen l'ús del prefix tio-, tot i que també s'admet el prefix sulfo-, ja que és el que s'utilitza en la classificació de Nickel-Strunz en anglès. 02.KA - Sulfarsenats amb (As, Sb)S₄ tetraedre 02.KB - Sulfarsenats amb S addicional 02.L - Sulfosals sense classificar 02.LA - Sense Pb essencial 02.LB - Amb Pb essencial 02.M - Oxisulfosals 02.MA Oxisulfosals d'àlcalis i terres alcalines
Halurs 03 Halurs 03.A - Halurs simples, sense H₂O 03.AA - M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc. 03.AB - M:X = 1:2 03.AC - M:X = 1:3 03.B - Halurs simples, amb H₂O 03.BA - M:X = 1:1 i 2:3 03.BB - M:X = 1:2 03.BC - M:X = 1:3 03.BD - Halurs simples amb H₂O i OH addicional 03.C - Halurs complexos 03.CA - Borofluorur 03.CB - Neso-aluminofluorur 03.CC - Soro-aluminofluorur 03.CD - Ino-aluminofluorur 03.CE - Filo-aluminofluorur 03.CF - Tecto-aluminofluorur 03.CG - Aluminofluorur amb CO₃, SO₄, PO₄ 03.CH - Silicofluorur 03.CJ - Amb MX6 complexos; M = Fe, Mn, Cu 03.CK - Halurs de Bi, etc. 03.D - Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç 03.DA - Amb Cu, etc., sense Pb 03.DB - Amb Pb, Cu, etc. 03.DC - Amb Pb (As,Sb,Bi), sense Cu 03.DD - Amb Hg 03.DE - Amb elements de terres rares
Òxids i hidròxids 04 Òxids i hidròxids 04.A - Metall: Oxigen = 2,1 i 1:1 04.AA - Catió:Anió (M:O) = 2:1 (i 1.8:1) 04.AB - M:O = 1:1 (i fins a 1:1.25); amb només cations de mida petita i mitjana 04.AC - M:O = 1:1 (i fins a 1:1.25); amb cations grans (+ - els més petits) 04.B - Metall: Oxigen = 3:4 i similars 04.BA - Amb cations de mida petita i mitjana 04.BB - Amb només cations de mida mitjana 04.BC - Amb cations de mida mitjana i gran 04.BD - Amb només cations de mida gran 04.C - Metall: Oxigen = 2:3, 3:5, i similars 04.CA - Amb petits cations 04.CB - Amb cations de mida mitjana 04.CC - Amb cations de mida mitjana i gran 04.D - Metall: Oxigen = 1:2 i similars 04.DA - Amb cations petits: família de la sílice 04.DB - Amb cations de mida mitjana; cadenes que comparteixen costats d'octàedres 04.DC - Amb cations de mida mitjana; fulles que comparteixen costats d'octàedres 04.DD - Amb cations de mida mitjana; marcs que comparteixen costats d'octàedres 04.DE - Amb cations de mida mitjana; amb diversos poliedres 04.DF - Amb cations grans (+- mida mitjana); dímers i trímers que comparteixen costats d'octàedres 04.DG - Amb cations grans (+- mida mitjana); cadenes que comparteixen costats d'octàedres 04.DH - Amb cations grans (+- mida mitjana); plans que comparteixen costats d'octàedres 04.DJ - Amb cations grans (+- mida mitjana); marcs polièdrics 04.DK - Amb cations grans (+- mida mitjana); estructures de túnel 04.DL - Amb cations grans (+- mida mitjana); estructures del tipus de la fluorita 04.DM - Amb cations grans (+- mida mitjana); sense classificar 04.E - Metall: Oxigen = < 1:2 04.F - Hidròxids (sense V o U) 04.FA - Hidròxids amb OH, sense H₂O; tetraedres que comparteixen vèrtex 04.FB - Hidròxids amb OH, sense H₂O; octaedres aïllats 04.FC - Hidròxids amb OH, sense H₂O; octaedres que comparteixen angles 04.FD - Hidròxids amb OH, sense H₂O; cadenes d'octaedres que comparteixen angles 04.FE - Hidròxids amb OH, sense H₂O; làmines d'octaedres que comparteixen angles 04.FF - Hidròxids amb OH, sense H₂O; diversos poliedres 04.FG - Hidròxids amb OH, sense H₂O; sense classificar 04.FH - Hidròxids amb H₂O +- (OH); octaedres aïllats 04.FJ - Hidròxids amb H₂O +- (OH); octaedres que comparetixen angles 04.FK - Hidròxids amb H₂O +- (OH); cadenes de octaedres que comparteixen angles 04.FL - Hidròxids amb H₂O +- (OH); làmines d'octaedres que comparteixen angles 04.FM - Hidròxids amb H₂O +- (OH); sense classificar 04.FN - Hidròxids amb H₂O±(OH); estructures d'octaedres que comparteixen angles o cares 04.G - Uranil hidròxids 04.GA - Sense cations addicionals 04.GB - Amb cations addicionals (K, Ca, Ba, Pb, etc.); principalment amb poliedres pentagonals UO₂(O,OH)₅ 04.GC - Amb cations addicionals; principalment amb poliedres hexagonals UO₂(O,OH)₆ 04.H - V[5+, 6+] Vanadats 04.HA - V[>4] Nesovanadats 04.HB - Uranil Sorovanadats 04.HC - -Sorovanadats 04.HD - Inovanadats 04.HE - Filovanadats 04.HF - Tectovanadats 04.HG - Òxids de V sense classificar 04.J - Arsenits, antimonits, bismutits, sulfits, selenits, tel·lurits, iodats 04.JA - Arsenits, antimonits, bismutits; sense anions addicionals, sense H₂O 04.JB - Arsenits, antimonits, bismutits; amb anions addicionals, sense H₂O 04.JC - Arsenits, antimonits, bismutits; sense anions addicionals, amb H₂O 04.JD - Arsenits, antimonits, bismutits; amb anions addicionals, amb H₂O 04.JE - Sulfits 04.JF - Selenits sense anions addicionals, sense H₂O 04.JG - Selenits amb anions addicionals, sense H₂O 04.JH - Selenits sense anions addicionals, amb H₂O 04.JJ - Selenits amb anions addicionals, amb H₂O 04.JK - Tel·lurits sense anions addicionals, sense H₂O 04.JL - Tel·lurits amb anions addicionals, sense H₂O 04.JM - Tel·lurits sense anions addicionals, amb H₂O 04.JN - Tel·lurits amb anions addicionals, amb H₂O 04.K - Iodats 04.KA - Iodats sense anions addicionals, sense H₂O 04.KB - Iodats amb anions addicionals, sense H₂O 04.KC - Iodats sense anions addicionals, amb H₂O 04.KD - Iodats amb anions addicionals, amb H₂O
Carbonats i nitrats 05 Carbonats i nitrats 05.A - Carbonats sense anions addicionals, sense H₂O 05.AA - Carbonats alcalins 05.AB - Carbonats alcalinoterris (i altres M2+) 05.AC - Carbonats alcalins i alcalinoterris 05.AD - Amb elements de les terres rares (REE) 05.B - Carbonats amb anions addicionals, sense H₂O 05.BA - Amb Cu, Co, Ni, Zn, Mg, Mn 05.BB - Amb alcalins, etc. 05.BC - Amb cations alcalinoterris 05.BD - Amb elements de terres rares (REE) 05.BE - Amb Pb, Bi 05.BF - Amb (Cl), SO₄, PO₄, TeO₃ 05.C - Carbonats sense anions addicionals, amb H₂O 05.CA - Amb cations de mida mitjana 05.CB - Amb cations grans (carbonats alcalins i alcalinoterris) 05.CC - Amb elements de terres rares (REE) 05.D - Carbonats amb anions addicionals, amb H₂O 05.DA - Amb cations de mida mitjana 05.DB - Amb cations grans i de mida mitjana 05.DC - Amb cations grans 05.E - Uranil carbonats 05.EA - UO₂:CO₃ > 1:1 05.EB - UO₂:CO₃ = 1:1 05.EC - UO₂:CO₃ < 1:1 - 1:2 05.ED - UO₂:CO₃ = 1:3 05.EE - UO₂:CO₃= 1:4 05.EF - UO₂:CO₃ = 1:5 05.EG - Amb SO₄ o SiO₄ 05.N - Nitrats 05.NA - Sense OH o H₂O 05.NB - Amb OH 05.NC - Amb H₂O 05.ND - Amb OH (etc.) i H₂O
Borats 06 Borats 06.A - Monoborats 06.AA - BO₃, sense anions addicionals; 1(D). 06.AB - BO₃, amb anions addicionals; 1(D) + OH, etc. 06.AC - B(O,OH)₄, amb anions addicionals i sense; 1(T), 1(T)+OH, etc. 06.B - Diborats 06.BA - Neso-diborats amb triangles dobles B₂(O,OH)₅; 2(2D); 2(2D) + OH, etc. 06.BB - Neso-diborats amb tetraedres dobles B₂O(OH)₆; 2(2T) 06.BC - Ino-diborats amb triangles i/o tetraedres 06.BD - Tectodiborats amb tetraedres 06.C - Triborats 06.CA - Neso-triborats 06.CB - Ino-triborats 06.CC - Filo-triborats 06.D - Tetraborats 06.DA - Neso-tetraborats 06.DB - Ino-tetraborats 06.DC - Filo-tetraborats 06.DD - Tecto-tetraborats 06.E - Pentaborats 06.EA - Neso-pentaborats 06.EB - Ino-pentaborats 06.EC - Filo-pentaborats 06.ED - Tecto-pentaborats 06.F - Hexaborats 06.FA - Neso-hexaborats 06.FB - Ino-hexaborats 06.FC - Filo-hexaborats 06.G - Heptaborats i altres megaborats 06.GA - Tecto-heptaborats 06.GB - Filo-nonaborats, etc. 06.GC - Tecto-dodecaborats 06.GD - Mega-tectoborats 06.H - Borats sense classificar
Sulfats 07 Sulfats