miniatura|Mapa del CondrozColor taronja: les Ardenes condrusinesVermell: el CondrozGris: resta de Valònia El Condroz és una regió natural de Valònia (Bèlgica), que s'estén per les províncies de Lieja, Namur i Hainaut. I també en una petita zona de la província de Luxemburg. El seu nom prové del poble belgae dels condruses.
Geografia miniatura|esquerra|La vall de Buzet (Floreffe), al Condroz. Geològicament, el Condroz va formar-se durant un plegament varisc, quan les capes de terres al·luvials horitzontals -l'argila i la sorra- del Cambrià i del Silurià Devonià es van empènyer cap amunt des del sud i es van trobar l'una al costat de l'altra fins que es van superposar. Més tard, per l'erosió, van formar-s'hi crestes sorrenques boscoses i valls fèrtils.
És una regió poc poblada, amb turons suaus d'una alçària de dos-cents a tres-cents metres sobre el nivell del mar. Al , una franja llarga i estreta d'uns sis quilòmetres d'amplada i d'una alçada mitjana de 260 metres,"Les grands types de paysages de la Région wallonne", Namur, Universitat de Namur, departament de Geografia, 1996 al límit de les valls del Mosa i del Sambre, va ser desforestada d'avets per utilitzar-ne la fusta a les mines de carbó. Per l'aspecte que li va quedar al seu paisatge, aquesta zona ha rebut el nom dArdenes condrusines. La resta va mantenir el seu aspecte original: pastures i terres de conreu a les valls -en való, chavée o xhavée-, amb petits boscos a les crestes.
Tota la comarca desguassa a la conca del Mosa. Els rius principals són l'Hoyoux, el Burnot, el Biesme, el Molignée, el Samson, el Magrée i el Bocq. El Condroz limita al nord amb Haspengouw, al nord-est amb el país d'Herve, a l'est amb les Ardenes i al sud amb la Fagne-Famenne.
Història El primers habitants coneguts pel seu nom són els condruses, un subgrup cèltic dels eburons. Juli Cèsar colonitzà la zona i la integrà en la Gàl·lia romana. Administrativament, es trobava a cavall entre la Civitas Tungrorum (Tongeren) i la Civitas Remorum (Reims). Des del , les invasions des de Germània van intensificar-se i, finalment, el Condroz va esdevenir territori franc. Els francs van dividir-la en quatre comtats: el comtat d'Huy, el comtat de Clermont (ambdós van passar més tard al principat de Lieja), el comtat de Lomme (que passà al comtat de Namur) i el comtat de Durbuy (conquistat pel ducat de Luxemburg).
Durant tota l'edat mitjana, el bisbe de Lieja va mantenir la jurisdicció eclesiàstica sobre unes terres on el poder polític era en mans dels seus rivals seculars de Luxemburg i Namur, una "cohabitació" que esdevindria font de conflictes permanents. De fet, es van lliurar moltes batalles entre els prínceps bisbes de Lieja i els seus veïns, la més coneguda de les quals és la Guerra de la Vaca (1275-1278). Al , la major part del Condroz va passar als Països Baixos borgonyons, tret dels comtats d'Huy i de Clermont.
Felip II de Castella va resoldre aquest problema fent crear pel papa Pau IV el nou bisbat de Namur, el 12 de maig del 1559, en plena Contrareforma. D'aquesta manera va eliminar una jurisdicció eclesiàstica en mans d'un príncep bisbe hostil a l'Imperi Espanyol.
El 1794, els ocupants francesos van integrar la part occidental al departament de Jemappes, la part central al departament del Sambre i el Mosa i la part oriental al departament de l'Ourte, i encara alguns pobles meridionals al departament de les Ardenes. Tret d'un canvi de nom dels departaments en províncies sota el rei Guillem I dels Països Baixos, les subdivisions administratives no van canviar gaire fins a la fusió dels municipis belgues, el 1977.Architecture Wallonne Condroz, Lieja, Pierre Mardaga, 1989, pàgines 55 i ss
Literatura Gaston Compère (1924-2008), escriptor i filòleg; destaca per les seves descripcions del paisatge condrusí.
Els municipis del Condroz miniatura|Cases típiques a Berleur, al municipi d'Anthisnes.
A la província de Namur Anhée Andenne (parcialment) Assesse Ciney Dinant Florennes Floreffe (parcialment) Fosses-la-Ville Gesves Hamois Hastière (tret d'Heer i Agimont) Havelange (Verlée) Houyet (parcialment) Mettet Namur (parcialment) Ohey Onhaye Philippeville (parcialment) Profondeville Sambreville (parcialment) Somme-Leuze Walcourt (parcialment) YvoirA la província de Lieja Anthisnes Aywaille (parcialment) Clavier Comblain-au-Pont Esneux Ivoz-Ramet i Ramioul, parts de Flémalle Huy (parcialment) Marchin Modave Nandrin Neupré Ouffet Boncelles, part de Seraing Sprimont Tinlot Xhoris (Ferrières), només la part septentrionalA la província d'Hainaut Aiseau-Presles (parcialment) Châtelet (parcialment) Beaumont (parcialment) Gerpinnes Ham-sur-Heure-Nalinnes (parcialment)
Referències
Enllaços externs
Lloc web no oficial de la comarca .