miniatura|Exemplar xinès en bambú de L'art de la guerra de Sunzi L'Art de la guerra o Els tretze capítols (, , , literalment: "Estratègia militar del Mestre Sun") és un llibre xinès clàssic que tracta sobre tàctiques i estratègies militars. És l'obra del pensador Sunzi (544 aC - 496 aC). Se suposa que va ser escrit i compilat cap a l'any 500 abans de la nostra era, a finals del Període de Primavera i Tardor o a principis del Període dels Regnes Combatents. És el tractat militar més antic que es coneix. The Illustrated Art of War. 2005. Oxford University Press. p. 17, 141-143.
El llibre és dividit en 13 capítols, cada un dels quals està dedicat a un aspecte de la guerra. Es coneix comunament com l'obra definitiva sobre estratègia militar i tàctica del seu temps. Ha estat el més famós i influent dels Set Clàssics Militars de la Xina. «Durant els últims dos mil anys resta el tractat militar més important a Àsia, on fins i tot la gent del poble el coneixia pel seu nom.» Ahir com avui és estudiat per molts estrategs militars. Continua a tenir un paper en l'ensenyament perquè els principis ser aplicats en altres àrees més enllà dels conflictes armats.
N'existeixen diverses traduccions modernes, les més recents de les quals són les publicades per Edicions de l'Abadia de Montserrat (2019, traducció del xinès al català per Seán Golden i Marisa Presas) i per José J. de Olañeta (2019, traducció de la versió francesa del al català per Esteve Serra).
Orígens El manuscrit va ser compilat en tretze toms per Sun Wu, un dels deixebles de Sunzi, i finalment el text que es coneix avui fou escrit per Sun Bin, un descendent de Sun Wu.
L'obra mostra la intel·ligència i la frescor dels assajos de Sunzi. Hi explica amb detall els preparatius previs a la guerra: estratègies d'engany, disposició de les tropes en el camp de batalla, armament necessari, carros de combat, etc. La idea principal és mostrar com vèncer a l'enemic sense un enfrontament real: simplement imposant una moral dominant, infonent la por a l'enemic per a així poder vèncer sense arribar a la batalla.
En temps recents, el llibre va servir com guia en programes de management dedicats a la gestió de conflictes i la cultura corporativa. Nombrosos homes de negocis diuen haver trobat maneres de resoldre els seus conflictes en les estratègies i tàctiques descrites per Sunzi.Floyd, Raymond E. http://www.allbusiness.com/management/benchmarking-strategic-planning/338250-1.html
Temes Sun Tzu va considerar la guerra com un mal necessari que s'ha d'evitar sempre que sigui possible. Segons ell la guerra ha de ser combatuda amb rapidesa per evitar pèrdues econòmiques: "Mai cap guerra llarga va beneficiar cap país: 100 victòries en 100 batalles és quelcom simplement ridícul. Qualsevol persona que es destaca en la derrota dels seus enemics triomfa abans que l'amenaça del seu enemic es faci realitat.". Segons el llibre, cal evitar les matances i atrocitats, perquè això pot provocar resistència i possiblement pot permetre que un enemic capgiri la guerra a favor seu.Nicolas Werth, Karel Bartošek, Jean-Louis Panné, Jean-Louis Margolin, Andrzej Paczkowski, Stéphane Courtois, The Black Book of Communism: Crimes, Terror, Repression, Harvard University Press, 1999, hardcover, 858 pages, , page 467. Pel vencedor, "la millor política és capturar l'estat intacte, solament ha de ser destruït si no hi ha altres opcions disponibles".
Sun Tzu va emfatitzar la importància del posicionament en l'estratègia militar. La decisió de posicionar un exèrcit s'ha de basar en dues condicions objectives, en l'entorn físic i les creences subjectives dels altres actors amb competència en aquest entorn. Va pensar que l'estratègia no era planejar en el sentit de treballar a través d'una llista establerta, sinó que exigeix respostes ràpides i adequades a les condicions canviants. No planejar en un entorn controlat, sinó en un entorn canviant on els plans que competeixen xoquen, creant situacions inesperades.
Els tretze capítols de L'Art de la guerra Els càlculs preliminars: explora els cinc factors fonamentals (la Forma, estacions, terreny, lideratge i gestió) i els set elements que determinen el desenllaç d'accions militars. Pensant, avaluant i comparant aquests punts, un comandant pot calcular les seves probabilitats de victòria. La desviació d'aquests càlculs pot donar lloc al fracàs a conseqüència de l'ús d'accions incorrectes. El text planteja que la guerra és una qüestió molt important per a les nacions i que no es pot portar a terme sense considerar a fons tots els factors. La conducció de la guerra: explica com entendre l'economia de la guerra i com l'èxit requereix guanys decisius de forma ràpida. Aquesta secció explica que l'èxit en campanyes militars requereix limitar el cost del conflicte. La planificació de les ofensives: defineix que la unitat és l'origen de la força i no pas la mida i llista els cinc principals factors que són necessaris per excel·lir en qualsevol guerra. En ordre d'importància aquests factors són: Atac, Estratègia, Aliances, Exèrcit i Ciutats. Disposició de les forces: Explica la importància de defensar les posicions existents fins que un comandant sigui capaç d'avançar de manera segura d'aquestes posicions. Ensenya als comandants la importància de reconèixer oportunitats estratègiques i ensenya a no donar ocasions a l'enemic. La potència: Explica l'ús de la creativitat i el temps a l'hora de donar força en un exèrcit. Punts febles i punts forts: Explica com les oportunitats per un exèrcit provenen d'esquerdes en l'entorn causades per febleses relatives de l'enemic en una zona donada. Les maniobres: Explica els perills del conflicte directe i com guanyar aquestes confrontacions quan aquestes són forçades pels comandaments. Les nou variables: Se centra en les necessitats de flexibilitat en la resposta de l'exèrcit. Explica com respondre a les circumstàncies canviants de forma satisfactòria. Les marxes: Descriu les diferents situacions en les quals un exèrcit pot trobar-se en moure's cap a nous territoris i com respondre a aquestes situacions. Gran part d'aquesta secció se centra a avaluar les intencions dels altres. El terreny: Explica les tres àrees generals de resistència (distància, perills i barreres) i els sis tipus de posicions que en resulten. Cadascuna de les sis posicions tenen avantatges i desavantatges. Les nou classes de terreny: Descriu les nou situacions (o etapes) en una campanya, de dispersió a mortal, i l'aproximació que un comandant pot necessitar per afrontar-les. L'atac amb foc: Explica l'ús general d'armes i com utilitzar l'entorn com si fos una arma. Aquesta secció examina els cinc objectius per atacar i els cinc tipus d'atacs ambientals i les respostes apropiades a aquests atacs. Sobre l'ús d'espies: Se centra en la importància de desenvolupar bones fonts d'informació i especifica els cinc tipus de fonts d'intel·ligència i com gestionar-les.
Aplicacions En diversos països de l'est asiàtic, lArt de la Guerra ha estat considerat part del pla d'estudis per a potencials candidats per exàmens del servei militar. Hi ha diverses traduccions disponibles a diferents idiomes asiàtics.
Aplicacions militars Durant l'era Sengoku al Japó, es digué que un dàimio anomenat Takeda Shingen (1521-1573) s'havia convertit en gairebé invulnerable a totes les batalles sense utilitzar armes de foc gràcies als seus coneixements de l'''Art de la Guerra. El llibre fins i tot li donava la inspiració per a la seva famosa batalla "Fūrinkazan" (Vent, Bosc, Foc i Muntanya), que significava ràpid com el vent, silenciós com el bosc, ferotge com el foc i inamovible com la muntanya.Furinkazan, military strategy
El traductor Samuel B. Griffith afegí un capítol anomenat Sunzi i Mao Tse-tung on se cita el llibre com una influència per Mao a les seves obres Sobre la Guerra de Guerrilles, Sobre la Guerra Prolongada i Problemes Estratègics de la Guerra Revolucionària de la Xina i inclou la cita de Mao: "No hem de menysprear les dites del llibre de Sun Wu Tzu, el gran expert militar de la Xina antiga. Coneix el teu enemic i coneix-te a tu mateix i podràs lluitar mil batalles sense perdre.".
Es diu que durant la Guerra del Vietnam, alguns oficials del Vietcong estudiaven el llibre i podien recitar-ne passatges de memòria.
El general Vo Nguyen Giap utilitzà tàctiques descrites en lArt de la Guerra a la batalla de Dien Bien Phu, acabant amb la major part de la dominació colonial francesa i que condueix als acords que particionen Vietnam al Nord i al Sud. General Vo, més tard, va ser el principal comandant militar del PVA a la Guerra del Vietnam, va ser un àvid estudiant i practicant de les idees de Sun Tzu. La derrota dels Estats Units al Vietnam, més que qualsevol altre esdeveniment, va portar Sun Tzu a tenir l'atenció dels líders de la teoria militar nord-americana.Interview with Dr. William Duiker, Conversation with SonshiMcCready, Douglas. Learning from Sun Tzu, Military Review, May–June 2003.Forbes, Andrew; Henley, David (2012). The Illustrated Art of War: Sun Tzu. Chiang Mai: Cognoscenti Books. ASIN: B00B91XX8U És encara avui en dia un llibre de referència per aquest exèrcit, on es recomana que les diferents unitats en tinguin un exemplar per a ser consultat i és un document freqüent de treball. És, a més, lectura recomanada a tot el personal militar d'intel·ligència i obligatòria pels oficials de la CIA.
El mariscal de camp Mannerheim i el general Aksel Airo, ambdós finlandesos, eren àvids lectors de l'''Art de la Guerra. Tots dos en llegiren la traducció francesa i es diu que Airo en guardava sempre una còpia a la tauleta de nit del quarter.
Segons alguns autors, l'estratègia de desinformació de L'art de la guerra va ser estudiada i àmpliament utilitzada pel KGB: forçaré l'enemic a prendre la nostra força per debilitat i la nostra debilitat per força i, per tant, la seva força es tornarà en debilitat.Yevgenia Albats and Catherine A. Fitzpatrick. The State Within a State: The KGB and Its Hold on Russia--Past, Present, and Future. 1994. , chapter Who was behind perestroika? El llibre és àmpliament citat pels oficials del KGB a càrrec de les operacions de desinformació a la novel·la de Vladimir Volkoff Le Montage.
Aplicacions no militars L'art de la guerra s'ha aplicat a molts camps fora de l'entorn militar. Gran part del text tracta sobre com lliurar guerres sense haver d'iniciar una batalla: dona consells sobre com ser més astut que l'oponent perquè la batalla física no sigui necessària. Com a tal, ha trobat aplicació com una guia d'entrenament per a moltes iniciatives competitives que no impliquin combat real.
S'han escrit llibres per a negocis que apliquen els seus consells en política laboral i estratègia corporativa.Michaelson, Gerald. "Sun Tzu: The Art of War for Managers; 50 Strategic Rules." Avon, MA: Adams Media, 2001McNeilly, Mark. "Sun Tzu and the Art of Business : Six Strategic Principles for Managers. New York:Oxford University Press, 1996.Krause, Donald G. "The Art of War for Executives: Ancient Knowledge for Today's Business Professional." New York: Berkley Publishing Group, 1995. Moltes empreses japoneses han convertit el llibre en una lectura obligatòria per als seus executius més importants.Kammerer, Peter. "The Art of Negotiation." South China Morning Post (April 21, 2006) pg. 15 El llibre també és molt popular entre la gestió empresarial occidental, que ha buscat en ell inspiració i consells sobre com tenir èxit en situacions de competitivitat en els negocis. També s'ha aplicat al camp de l'educació.
L'art de la guerra ha estat també el tema principal de llibres sobre dret i articles jurídics sobre processos judicials, incloent-hi tàctiques de negociació i de comportament en judicis.