El gris o burell és un color intermedi entre el negre i el blanc. És un color neutre o acromàtic, és a dir, literalment, és "sense color", perquè pot estar compost de blanc i negre.Webster's New World Dictionary of the American Language, Third College Edition. És el color d'un cel cobert de núvols, de la cendra i del plom.Shorter Oxford English Dictionary, 5th edition, 2002.
A Europa i Amèrica del Nord, les enquestes mostren que el gris és el color més associat a la neutralitat, el conformisme, l'avorriment, la incertesa, la vellesa, la indiferència i la modèstia. Només un per cent dels enquestats l'escullen com el seu color preferit.Heller, Eva, Psychologie de la Couleur, p. 224-242
En la història i l'art Edat mitjana En l'antiguitat i l'edat mitjana, el gris era el color de la llana sense tenyir i, per tant, era el color més utilitzat pels camperols i els pobres. També era el color que portaven els monjos i frares cistercencs de l'orde franciscana i caputxina com a símbol dels seus vots d'humilitat i pobresa. Els frares franciscans d'Anglaterra i Escòcia eren coneguts comunament com els frares grisos, i aquest nom es relaciona al segle XXI en molts llocs de Gran Bretanya.
Renaixement i Barroc Durant el Renaixement i el Barroc, el gris va començar a tenir un paper important en la moda i l'art. El negre es va convertir en el color més popular de la noblesa, especialment a Itàlia, França i Espanya, i el gris i el blanc hi combinaven bé.
El gris també s'utilitzava freqüentment per al dibuix de pintures a l'oli, una tècnica anomenada grisalla. El quadre es compondria primer en gris i blanc, i després s'hi afegirien els colors, fets amb esmalts transparents prims. La grisalla de sota proporcionaria l'ombra, visible a través de les capes de color. De vegades, la grisalla simplement es deixava descoberta, donant l'aparença de pedra tallada.
El gris era un color de fons especialment bo per a l'or i per als tons de pell. Es va convertir en el fons més comú per als retrats de Rembrandt van Rijn i per a moltes de les pintures d'El Greco, que l'utilitzaven per destacar els rostres i els vestuaris de les figures centrals. La paleta de Rembrandt estava composta gairebé íntegrament per colors foscos. Composava els seus grisos càlids a partir de pigments negres fets de carbó vegetal o d'ossos d'animals cremats, barrejats amb blanc de plom o un blanc de calç, que escalfava amb una mica de color vermell de pigment del llac de cotxinilla o boja. En una pintura, el retrat de Margaretha de Geer (1661), una part d'una paret grisa al fons està pintada amb una capa de marró fosc sobre una capa de terres taronja, vermelles i grogues, barrejades amb negre d'ivori i una mica de plom blanc. Sobre això va posar una capa addicional d'esmalt feta de barreja de blau smalt, ocre vermell i groc. Amb aquests ingredients i molts altres, va fer grisos que tenien, segons l'historiador de l'art Philip Ball, "una increïble subtilesa de pigmentació".Philip Ball (2001), Bright Earth, Art and the Invention of Colour, p. 214–215 (French translation). Els grisos i marrons càlids i foscos servien per emfatitzar la llum daurada de les cares dels quadres.
Segles XVIII i XIX El gris es va convertir en un color molt de moda al , tant per als vestits de dona com per als armilles i abrics d'home. Semblava especialment lluminós acolorant els teixits de seda i setí que portaven la noblesa i els rics.
La moda femenina al segle XIX estava dominada per París, mentre que la moda masculina la va establir Londres. El vestit de negoci gris va aparèixer a mitjans del segle XIX a Londres; gris clar a l'estiu, gris fosc a l'hivern; substituint la paleta més colorida de roba masculina a principis de segle.
La roba de les dones que treballaven a les fàbriques i tallers de París al segle XIX era habitualment grisa. Això els va donar el nom de grisettes.
El gris també es va convertir en un color comú per als uniformes militars; en una època de rifles amb un abast més llarg, els soldats de gris eren menys visibles com a objectius que els que anaven de blau o vermell. El gris era el color dels uniformes de l'exèrcit confederat durant la guerra civil nord-americana, i de l'exèrcit prussià per a la roba de servei actiu a partir de 1910.
Diversos artistes de mitjans del segle XIX van utilitzar tons de gris per crear pintures memorables; Jean-Baptiste-Camille Corot va utilitzar tons de verd-gris i blau gris per donar harmonia als seus paisatges, i James McNeill Whistler va crear un gris especial per al fons del retrat de la seva mare, i per al seu propi autoretrat.
La disposició de tons grisos de Whistler va tenir un efecte en el món de la música, en el compositor francès Claude Debussy. El 1894, Debussy va escriure al violinista Eugène Ysaÿe descrivint els seus Nocturns com "un experiment en les combinacions que es poden obtenir a partir d'un color: el que seria un estudi en gris en pintura".Weintraub, Stanley. 2001.
Segles XX i XXI A finals de la dècada de 1930, el gris es va convertir en un símbol de la industrialització i la guerra. Va ser el color dominant de la famosa pintura de Pablo Picasso sobre els horrors de la guerra civil espanyola, Guernica.Stefano Zuffi, (2012), Color in Art, pg. 310
Després de la guerra, el vestit de negocis gris es va convertir en una metàfora de la uniformitat de pensament, popularitzada en llibres com The Man in the Grey Flannel Suit (1955), que es va convertir en una pel·lícula d'èxit el 1956.Eva Heller, Psychologie de la couleur- effets et symboliques, pg. 236–237
En les ciències naturals i la tecnologia Climatologia La blancor o foscor dels núvols és en funció de la seva profunditat. Els núvols blancs petits i esponjosos a l'estiu semblen blancs perquè la llum del sol s'està dispersant per les petites gotes d'aigua que contenen i aquesta llum blanca arriba a l'ull de l'espectador. Tanmateix, a mesura que els núvols es fan més grans i més gruixuts, la llum blanca no pot penetrar a través del núvol i es reflecteix a la part superior. Els núvols semblen grisos més foscos durant les tempestes, quan poden arribar a fer entre 20.000 i 30.000 peus d'alçada.
Els núvols estratiformes són una capa de núvols que cobreix tot el cel, i que tenen una profunditat d'entre uns centenars i uns quants milers de peus de gruix. Com més gruixuts són els núvols, més foscos apareixen des de baix, perquè poca part de la llum solar és capaç de passar. Des de dalt, en un avió, els mateixos núvols semblen perfectament blancs, però des de terra el cel es veu ombrívol i gris.
Cabells El color del cabell d'una persona es crea pel pigment de la melanina, que es troba al nucli de cada cabell. La melanina també és responsable del color de la pell i dels ulls. Només hi ha dos tipus de pigments: fosc (eumelanina) o clar (feomelanina). Combinats de diversa manera, aquests pigments creen tots els colors naturals del cabell.
La melanina mateixa és el producte d'una cèl·lula especialitzada, el melanòcit, que es troba a cada fol·licle pilós, d'on creix el cabell. A mesura que creix el cabell, el melanòcit injecta melanina a les cèl·lules ciliades, que contenen la proteïna queratina i que constitueix el nostre cabell, pell i ungles. Mentre els melanòcits continuïn injectant melanina a les cèl·lules ciliades, el cabell conserva el seu color original. A una certa edat, però, que varia d'una persona a una altra, la quantitat de melanina injectada es redueix i finalment s'atura. El cabell, sense pigment, es torna gris i finalment blanc. El motiu d'aquesta disminució de la producció de melanòcits és incert. Al número de febrer de 2005 de Science, un equip de científics de Harvard va suggerir que la causa era el fracàs de les cèl·lules mare dels melanòcits per mantenir la producció dels pigments essencials, a causa de l'edat o factors genètics, després d'un període determinat. Per a algunes persones, l'avaria arriba als vint; per als altres, molts anys després.Library of Congress Science Reference Services Segons el lloc de la revista Scientific American, "en termes generals, el 50 % dels caucàsics són un 50 per cent grisos als 50 anys".Scientific American, "Why does hair turn gray?" Els goril·les mascles adults també desenvolupen pèl platejat, però només a l'esquena.
Òptica Al llarg dels segles, els artistes han creat tradicionalment el gris barrejant el blanc i el negre en diverses proporcions. Van afegir una mica de vermell per fer un gris més càlid, o una mica de blau per a un gris més fresc. Els artistes també podrien fer un gris barrejant dos colors complementaris, com el taronja i el blau.
Avui en dia, el gris de televisors, pantalles d'ordinador i telèfons es crea normalment utilitzant el model de color RGB. La llum vermella, verda i blava combinada a plena intensitat a la pantalla negra fa que el blanc; rebaixant la intensitat, és possible crear tons de gris.
A la impressió, el gris s'obté normalment amb el model de color CMYK, utilitzant cian, magenta, groc i negre. El gris es produeix utilitzant blanc i negre o combinant quantitats iguals de cian, magenta i groc. La majoria dels grisos tenen un color fresc o càlid, ja que l'ull humà pot detectar fins i tot una petita quantitat de saturació de color. El groc, el taronja i el vermell creen un "gris càlid". El verd, el blau i el violeta creen un "gris fresc". Quan no s'afegeix cap color, el color és "gris neutre", "gris acromàtic" o simplement "gris". Les imatges que consisteixen completament en negre, blanc i grisos s'anomenen monocroms, en blanc i negre o en escala de grisos.
Model RGB Els valors de gris resulten quan r = g = b, per al color (r, g, b) Model CMYK Els valors de gris es produeixen per c = m = y = 0, per al color (c, m, y, k). La lleugeresa s'ajusta variant k . En teoria, qualsevol mescla on c = m = y és neutra, però a la pràctica aquestes mescles solen ser d'un marró fangós (vegeu la discussió sobre aquest tema). Model HSL i HSV Els grisos acromàtics no tenen tonalitat, de manera que el codi h es marca com a "indefinit" mitjançant un guió: --; Els grisos també resulten sempre que s és 0 o no està definit, com és el cas quan v és 0 o l és 0 o 1
Mostra(representat pel nom)(representada per triplet hexadecimal)gainsboro#DCDCDCgris clar#D3D3D3plata#C0C0C0gris fosc#A9A9A9gris#808080fosc#696969gris pissarra clar#77 8899gris pissarra#70 8090gris pissarra fosc#2F 4F4F
Colors web Hi ha diversos tons de gris disponibles per utilitzar-los amb HTML i fulls d'estil en cascada (CSS) com a colors, mentre que 254 grisos reals estan disponibles mitjançant l'especificació d'un triplet hexadecimal per al valor RGB. Tots s'escriuen en gris (en anglès), l'ús de l'ortografia gris pot provocar errors. Aquesta grafia es va heretar de la llista de colors X11. El motor del navegador Trident d'Internet Explorer no reconeix el gris i el fa verd. Una altra anomalia és que el gris és de fet molt més fosc que el color X11 marcat gris fosc; això es deu a un conflicte amb el gris HTML original i el gris X11, que s'acosta més al plata d'HTML. Els tres colors gris pissarra no es troben en l'escala de grisos, sinó que estan lleugerament saturats cap al cian (verd + blau). Com que hi ha un nombre parell (256, incloent blanc i negre) de tons de gris insaturats, hi ha dos tons de gris a cavall del punt mitjà en l'escala de grisos de 8 bits. El nom del color gris s'ha assignat el més clar dels dos tons (128, també conegut com #808080), a causa de l'arrodoniment.
Pigments Fins al , els artistes tradicionalment creaven el gris simplement combinant el blanc i el negre. Rembrandt Van Rijn, per exemple, normalment utilitzava blanc de plom i negre de carboni o negre d'ivori, juntament amb tocs de blaus o vermells per refredar o escalfar el gris.