miniatura|Fresc (1481-1482) de Pietro Perugino a la Capella Sixtina, mostrant a Jesús donant les claus del cel a Sant Pere. La història de l'Església catòlica cobreix els orígens i evolució del catolicisme des dels temps de Jesús de Natzaret fins a l'època contemporània. El nom d'església catòlica (o catolicisme) s'ha fet servir per fer referència a l'"Església Universal" des de començaments del , car consta l'ús del terme per primer cop a les cartes d'Ignasi d'Antioquia, qui, segons Joan Crisòstom, havia estat ordenat pel mateix Pere.Ray, Stephen. Upon this Rock. San Francisco, CA: Ignatius Press, 1999. p.119. Pot consultar-se a Google Books.
En diverses situacions durant els tres primers segles del cristianisme el bisbe de Roma, considerat el successor de l'apòstol Pere, intervenia en les comunitats per ajudar a resoldre conflictes, com per exemple els papes Climent I, Víctor I i Calixt I.Les primeres llistes dels Papes diuen que el papa que va succeir l'Apòstol Sant Pere fou Lli I. Eamon Duffy, Saints and Sinners: A History of the Popes (Yale Nota Bene, 2002) Apèndix A.Fr. Nicholas Afanassieff: "The Primacy of Peter" Ch. 4, pgs. 126-127 (c. 1992) Als primers tres segles de la història, l'Església s'organitzava en tres patriarques, els bisbes d'Antioquia, amb jurisdicció sobre Síria, i més endavant sobre l'Àsia Menor i Grècia; Alexandria de la jurisdicció d'Egipte, i Roma de la jurisdicció d'Occident. A continuació els bisbes de Constantinoble i Jerusalem s'afegiren als patriarques per raons administratives. El Primer Concili de Nicea, l'any 325, considerà el bisbe de Roma com el primus (primer) entre els patriarques, i l'establiren així en els seus quarts, cinquens i sisens cànons, "seguint la tradició antiga",Congar, Yves. Elgisé et papauté. Les Éditions du Cerf. 1994. tot i que molts interpreten aquest títol com el primus inter pares (primer entre iguals). Es considerà també que el patriarca de Roma posseïa una autoritat especial a causa de la seva relació amb Sant Pere, que havia mort i havia estat enterrat a Roma.Radeck, Francisco; Dominic Radecki (2004). Tumultuous Times. St. Joseph's Media. p. 79.
Segons la doctrina catòlica, l'Església va ser fundada per Jesús.Kreeft, p. 98. "La raó fonamental per a ser catòlic és el fet històric que l'Església catòlica va ser fundada per Crist, va ser la invenció de Déu, no de l'home... Com el Pare li va donar autoritat a Crist,Jn 5:22; Mt 28:18-20 Crist va transmetre als seus apòstols,Lc 10:16 i va passar als successors que designi com a bisbes. El Nou Testament registra el seu nomenament dels dotze apòstols i donar-los autoritat per continuar el seu treball. Un d'ells, Simó Pere, es va fer al seu cap quan Jesús va proclamar "sobre aquesta roca edificaré la meva església ... jo et donaré les claus del Regne del cel...".Duffy, p. 1. En el punt de vista catòlic, la vinguda de l'Esperit Sant sobre els apòstols en un esdeveniment conegut com a Pentecosta va marcar el començament de l'Església i tots els bisbes degudament consagrat des de llavors són considerats els successors dels apòstols.Barry, p. 46. "Jesús va confiar a la seva Església als seus apòstols, els seus líders elegits que havia format en la fe ... els va assegurar que l'Esperit Sant sempre estaria amb ells ... Jesús digué als seus apòstols "Tot el poder en el cel i la terra s'ha donat a mi. Per tant, id, i feu deixebles a tots els pobles ... ensenyant-los a guardar tot el que us he manat. I vet aquí que jo estic amb vosaltres tots els dies fins al final de l'època. Mateu 28: 18-20 Amb la vinguda de l'Esperit Sant en la Pentecosta, l'Església va entrar en el món. L'Església era llavors, com ara, el signe visible de la tasca contínua de Crist en el món. Jesús havia lliurat els papers de lideratge i servei a la seva comunitat a Pere i als altres apòstols." La narració tradicional llocs de Pere a Roma, on va fundar una església i va servir com el primer bisbe de la Seu de Roma, més tard Linus consagrar com el seu successor, començant així la línia dels Papes.Franzen p. 17-18
Els elements d'aquest relat tradicional d'acord amb l'evidència històrica supervivent que inclou els escrits de Pau de Tars, diversos primers Pares de l'Església (entre ells el papa Climent I),Eberhardt, p. 60 i algunes evidències arqueològiques. El consens dels experts general és que el relat de Mateu de Jesús posada en marxa de Pere és l'únic autèntic.Daniel William O'Connor. "Saint Peter the Apostle." Encyclopædia Britannica. 2009. Encyclopædia Britannica Online. 27 Nov. 2009 Alguns historiadors afirmen que el cristianisme de l'Església catòlica es remunta a la consagració de Jesús de Pere,Orlandis, p. 11Vidmar, p. 39-40 alguns que Jesús no va fundar una església en la seva vida, però ofereix un marc de creences,Kung, p. 4-5 mentre que altres no fan un judici sobre si l'Església va ser fundada per Jesús, sinó d'acord amb l'opinió tradicional que el papat es va originar amb Pere. Aquests afirmen que Roma no hi pot haver tingut un bisbe fins després de l'edat apostòlica i suggerir l'oficina papal pot haver estat sobreposat per la narració tradicional a l'Església primitiva,Bokenkotter, p. 30Kelly, p. 6 encara que alguns reconeixen que l'oficina papal efectivament havia sorgit per la Dècada del 150.Duffy, p. 7.Duffy, paperback edition p. 13.
L'Església creu que la seva missió es basa en el mandat de Jesús als seus seguidors per propagar la fe en tot el món:Norman, p. 11. "Per tant, aneu i feu deixebles a totes les nacions, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant, ensenyant-los a observar tot el que jo us he manat, i heus aquí jo estic amb vosaltres cada dia fins a la fi de l'època."Mateu, 28:19–20Norman, p. 12. El papa Benet XVI resumeix aquesta missió com una triple responsabilitat de proclamar la paraula de Déu, celebrar els sagraments i l'exercici de la caritat. Com a part del seu ministeri de la caritat, l'Església dirigeix els organismes de tot el món, com ara Caritas Internationalis, les subsidiàries nacionals inclouen CAFOD i Catholic Relief Services. Altres institucions inclouen escoles catòliques, les universitats catòliques, Caridades Catòliques, la Societat de Sant Vicenç de Paül, Trobada Matrimonial, hospitals, orfenats, asils d'ancians, albergs per indigents, així com els ministeris als pobres, les famílies, els ancians, les víctimes de la SIDA, i embarassades i dones maltractades.
Els primers segles miniatura|Mosaic cristià Oficialment la història de l'església comença amb la Pentecosta, encara que la primera comunitat cristiana és la dels apòstols ja en vida de Jesús, segons narren els evangelis. Els deixebles van començar a predicar justament després de la mort del seu mestre i segons els Fets dels Apòstols, ja des del començament es van produir batejos massius. Immediatament va començar la persecució dels cristians, tant per les autoritats de l'Imperi Romà com per part dels jueus. Sant Esteve màrtir va morir per la seva fe l'any 34 o 35. Un dels seus botxins, Pau de Tars, es va convertir al cristianisme i va esdevenir un dels seus principals propagadors i teòrics, gàcies als seus viatges i escrits. Els primers grups de creients van aparèixer als països de la riba del Mediterrani.
L'any 49 o 50 es va celebrar el Concili de Jerusalem, per la polèmica si els nous conversos havien de passar per ritus jueus, com els primers cristians, o no. La conclusió va ser que no era necessari i va començar a sorgir la idea que l'església cristiana era oberta a tothom, d'on va derivar posteriorment el terme "catòlica" (universal) per descriure-la, probablement a instàncies d'Ignasi d'Antioquia.Woodhead, Linda (2004). An Introduction to Christianity. Cambridge University Press. Página visitada em 18 Nov 2008.
L'any 70, amb la destrucció del temple de Jerusalem, la primera de les comunitats cristianes va perdre rellevància i van començar a sorgir diferents grups catòlics, amb visions doctrinals a vegades oposades, que pugnaven per prendre el control de la incipient religió, entre les quals destaca el grup de Roma, que esdevindria la capital del cristianisme,Franzen, August; Remigius Bäumer; Roland Fröhlich (2000) (en alemany). Kleine Kirchengeschichte. Freiburg: Herder. justificant-se amb un verset evangèlic on es juga amb el nom de Sant Pere i la pedra angular de l'església. Cada grup tenia un líder o bisbe, de manera que va anar sorgint la jerarquia de càrrecs que seria una constant en l'església.
Sant Ireneu va encunyar el terme d'heretgia amb el sentit d'ensenyaments desviats o no acceptats per la branca oficial de l'església. Aquests grups heretges van ser perseguits fins a la seva assimilació o desaparició o bé van fundar denominacions dissidents al llarg de la història del catolicisme. Les condemnes als diferents concilis van establir el corpus de creences o dogma oficial de mica en mica. Aquest dogma se sustentava en una sèrie d'escrits, els textos canònics de la Bíblia (de la qual van ser apartats determinades històries, com els evangelis apòcrifs) i les cartes i tractats dels anomenats Pares de l'Església.The Cambridge History of the Bible (volume 1) eds. P. R. Ackroyd and C. F. Evans (Cambridge University Press, 1970) p. 308 Les primeres heretgies destacades es poden agrupar en: judaitzants (no accepten la universalitat del missatge cristià), gnosticisme, mil·lenaristes i montanisme, així com diversos pensadors coneguts com a cismàtics.
A partir del , el cristianisme va començar a estendre's cap a Orient, especialment entre les províncies de l'Imperi Romà i els pobles persesÉtienne Trocmé, Les christianisme jusqu'à 325, dans Histoire des Religions, T2, La Pléiade, 1972, o al nord d'Àfrica. Inicialment els conversos provenien sobretot de les classes humils, pel missatge igualitari de la seva doctrina, però més endavant es van batejar els nobles. En aquestes comunitats va desenvolupar-se una filosofia cristiana, que buscava convèncer per la raó els pensadors pagans.
Els grups cristians es van anar allunyant progressivament del judaisme i van marcar-se normes morals pròpies, especialment pel que fa al sexe (la virginitat i la castedat comencen a erigir-se com a sinònims de puresa, especialment entre la dona), la no veneració d'ídols pagans i la vida austera.Étienne Trocmé, « Surtout ne pas se faire remarquer », Historia, mars-avril 2000. La qüestió sobre el celibat sacerdotal va sorgir en aquesta època com una recomanació després elevada a norma d'obligat compliment (Concili d'Elvira).
Expansió de l'Església miniatura|Cavaller de les croades L'Edicte de Milà el 313, que permetia la pràctica del cristianisme dins terres romanes, va suposar un impuls molt important per a l'expansió de l'església catòlica, refermada quan el 380 es va proclamar com a religió oficial de l'Imperi Romà (tots els emperadors menys Julià l'Apòstata van ser cristians en aquesta època). De fet, a partir del Concili de Nicea I, es va considerar que el cristianisme podia actuar com a nexe d'unió entre tots els ciutadans romans (d'aquí la importància d'arribar a un consens sobre les creences acceptades, per exemple la forta condemna de l'arrianisme), lligam que es mantindria a l'edat mitjana a Europa. La Vulgata, la traducció llatina de la Bíblia, es va proclamar l'única vàlida al , per evitar disputes d'interpretació degudes a qüestions de semàntica (segles després la traducció a altres llengües es va convertir en un dels pilars del protestantisme).Collins, The Story of Christianity (1999)