Astyanax eigenmanniorum és una espècie de peix de la família dels caràcids i de l'ordre dels caraciformes.
Morfologia Els mascles poden assolir 4,9 cm de llargària total.FishBase Azpelicueta, M. de las M., A. Almirón i J.R. Casciotta 2002. Astyanax paris: a new species from the río Uruguay basin of Argentina (Characiformes, Characidae). Copeia (4):1052-1056.
Hàbitat Viu a àrees de clima subtropical.
Distribució geogràfica Es troba a Sud-amèrica: rius Paranà, Uruguai i Laguna dos Patos.
Referències
Bibliografia
Fauaz, G., V.E. Vicente i O. Moreira-Filho 1994. Natural triploidy and B chromosomes in the neotropical fish genus Astyanax (Characidae). Rev. Brasil. Genét. 17:157-163. García, A.M., M.B. Raseira, J.P. Vieira, K.O. Winemiller i A.M. Grimm 2003. Spatiotemporal variation in shallow-water freshwater fish distribution and abundance in large subtropical coastal lagoon Environmental Biology of Fishes. 68:215-228. Géry, J. 1977. Characoids of the world. T.F.H. Publications, Inc., Nova Jersey. 672 p. Grosman, M.F., J.R. González-Castelain i E.J. Usunoff 1996. Trophic niches in an Argentine pond as a way to assess functional relationships between fishes and other communities. Water S.A. 22 (4):345-350. Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The Diversity of Fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997. .
López, H.L., R.C. Menni i A.M. Miguelarena 1987. Lista de los peces de agua dulce de la Argentina. Biología Acuática Núm. 12, 50 p. (Instituto de Limnología "Dr. Raul A. Ringuelet"). López, H.L., A.M. Miquelarena i R.C. Menni 2003. Lista comentada de los peces continentales de la Argentina. ProBiota Serie Técnica y Didáctica Núm. 5, 87p.
Nion, H., C. Rios i P. Meneses 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, DINARA, Infopesca. Stripeck, R., M.T. Nogueira Pinta, C. Hackel i I. Sazima 1985. O cariotipo de Astianax eigenmanniorum (Osteichthyes, Characidae). Proc. XII Congr. Brasil. de Zoologia. ():173-174.
eigenmanniorum