A Espanya, el llançament de la ràdio digital es produí anys després de les primeres proves del sistema l'any 1996. Espanya tenia entre l'abril de 2001 i el juny de 2011 una xarxa de ràdio digital estatal composta per 23 transmissorsMapa de cobertura de RNE que donaven més d'un 50% de cobertura, amb tres múltiplex estatals i un múltiplex regional transmetent 9 emissores públiques i 12 emissores comercials. Arran de l'aplicació del Reial Decret 802/2011,Reial Decret 802/2011 la xarxa està compon per només dos transmissors, Torrespaña i la Torre de Collserola, servint respectivament, les àrees metropolitanes de Madrid i de Barcelona. A més del DAB, les emissores de ràdio també estan emetent a les plataformes de televisió digital, en Digital Radio Mondiale en freqüències de l'Ona Mitjana i l'Ona Curta, com també, per Internet, per a tot el món. Les emissores de ràdio digitals requereixen un títol habilitant de l'Estat o les Comunitats Autònomes per poder emetre.
El desenvolupament de la radiodifusió sonora digital terrestre s'ha vist llastrat des dels inicis, entre altres qüestions, per la falta de potència d'emissió per garantir una cobertura robusta, particularment a l'interior de les llars i per la falta de programes exclusius atractius no disponibles en la ràdio analògica, reduint de forma significativa les quotes d'audiència previstes inicialment i, en conseqüència, comprometent significativament les possibilitats de negoci dels operadors i la seva capacitat d'inversió.
Digital Audio Broadcasting
Història Primeres proves (1996 - 2000) A Espanya, la primera demostració pràctica del DAB es va realitzar dintre d'un curs de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, a la seu de Santander, el 26 de juny de 1996 com a fruit de la cooperació entre l'empresa alemanya Blaupunkt i RNE. El director general de “Retevisión” va dir que el sistema dona una notable millora en la qualitat del so, permet rebre dades, fotos i dibuixos a través d'un monitor, i possibilitarà la recepció de sis programes diferents en cada múltiplex. El director d'Emissions i Producció de RNE, Eladio Gutiérrez, va advertir que la ràdio digital tindrà una implantació "bastant lenta" i no substituirà als sistemes actuals (FM, OM i OC), sinó que coexistiran.Dijous, 27 de juny de 1996 - La Revista de la Vanguardia, pàg. 5
Van començar l'any 1999 les primeres proves DAB a Barcelona, també a la resta de l'Estat, a les ciutats de València i Madrid. Les primeres emissores que van provar aquest nou format van ser les estatals, les institucionals catalanes, Cadena SER, Onda Cero, etc.
Els inicis (2000 - 2004) El 23 de juliol de 1999 es va aprovar la reglamentació per al desenvolupament de la radiodifusió sonora terrenal digital a Espanya mitjançant el Reial Decret 1287/1999.
El Govern va establir 2 múltiplex amb cobertura estatal (MF-I i MF-II) i va donar llicències a 10 radiodifusors, permetent la possibilitat d'efectuar desconnexions provincials. El 20% de la capacitat del múltiplex es reserva per a serveis de dades. Les llicències estan garantides per un període de 10 anys i és possible al final d'aquest temps de demanar un allargament durant 10 anys més, en el cas que no hi hagi un trencament amb allò que estableixi la llicència. A l'octubre de 2000, un tercer múltiplex amb cobertura estatal sense desconnexions (freqüència única) es va establir (el FU-E), el qual transporta 4 senyals públics i 2 senyals privats. A nivell estatal, a partir de l'1 d'octubre de 2000 van començar a funcionar regularment dos transmissors, la Torre de Collserola i Torrespaña (20% de cobertura de població),Retevisión invierte 7.500 millones en la nueva red de radio digital però a l'abril de 2001, es va completar la segona fase de cobertura, després que s'enceguessin emissors a diverses capitals de província, la cobertura va arribar al 51%. Aquest tipus de cobertura és obligatori, ja que forma part de l'acord de llicència.
Totes les llars noves construïdes a Espanya després del 2004 s'han d'equipar per rebre la ràdio digital DAB i la televisió digital terrestre segons una llei nova que es va aprovar el 14 de març de 2003.Reial Decret 401/2003
El 13 de març de 2004, Retevisión va canviar la taxa de bits de Radio Clásica, passant dels 256kbps anteriors als 224kbps actuals, possibilitant que la majoria de receptors dels nostre país puguin des d'aleshores sintonitzar les emissions d'aquesta manera. Els 32kbps que li van treure a Radio Clásica li van posar a Radio Exterior de España, quedant a 160kbps Mono.
Altiplà (2004 - 2009) El 6 de maig de 2005, l'emissora exclusiva SRDT SOLO MUSICA va ser substituïda per Europa FM sense canviar la identificació a la pantalla fins avui dia.
El 22 de juliol de 2005 es conegué que l'Estat no subvencionaria l'adquisició de receptors digitals. Francisco Ros, secretari d'Estat de Telecomunicacions, va anunciar en una jornada sobre tecnologies digitals a Espanya, organitzada pel Col·legi d'Enginyers de Telecomunicacions, que el Govern no té previst oferir subvencions al consum per a la compra de receptors de ràdio ni de televisió digital terrestre. La intenció de l'Executiu és deixar a les mans del sector privat l'extensió de la ràdio digital a Espanya perquè considera que els ajuts estatals no seran necessaris. Tanmateix, ha deixat una porta oberta a les conclusions del Fòrum de la Ràdio Digital que, curiosament, va sol·licitar el suport governamental per al desenvolupament de la ràdio digital el 2004.El Estado no subvencionará la adquisición de receptores digitales
El 24 de juny de 2006, el Consell de Ministres dintre de la reforma del «Plan Técnico de la Radio Digital» va ampliar cap a la fi de 2011 l'obligació que la ràdio digital arribés al 80% de la població. La finalitat d'aquesta mesura, segons el Govern, és harmonitzar l'àmbit normatiu amb la realitat econòmica i comercial del sector de la ràdio digital terrestre, dotant al procés de terminis realistes en l'extensió de la cobertura. El Fòrum de la Ràdio Digital (que agrupa operadors públic i privats) havia reclamat reiteradament la flexibilització de les condicions de cobertura davant de l'escassetat (i carestia) de receptors digitals al mercat espanyol. A diferència del que ocorre amb la televisió, la ràdio digital no sofrirà una apagada analògica. Ambdós sistemes conviuran en les ones, si bé la nova tecnologia permetrà una major qualitat de so (que no es veurà alterat per interferències) i la transmissió de dades. Amb l'objectiu de rellançar la ràdio digital, el Govern, mitjançant la secretaria d'Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació, podrà modificar els blocs de freqüències del Pla Tècnic, prèvia sol·licitud i acord de les entitats interessades, ja siguin públiques o privades, amb l'objectiu de proporcionar major agilitat en la gestió de les freqüències vinculades a aquest servei.El Gobierno amplía a diciembre de 2011 la obligación de que la radio digital llegue al 80%.La radio digital tendrá hasta 2011 para llegar al 80% de la población.
El 7 de juliol de 2006, el govern espanyol va cedir la concessió de Quiero TV, a C.R.B. Digital (Kiss FM). A causa d'això, el nou concessionari té tots els drets i obligacions que tenia Quiero Televisión. Va ser el 13 de març quan les dues empreses va sol·licitar l'autorització administrativa per fer la transmissió de la concessió de Quiero TV a C.B.R Digital.La Moncloa. Referencia del Consejo de Ministros. Finalment, el 8 de setembre de 2006 es va fer efectiva la substitució, gràcies a això, Kiss fm arribava per primera vegada, de manera legal, a Catalunya.Kiss FM torna, ara en DAB Abans del canvi, la programació consistia en una repetició de Girls Aloud – Jump i uns anuncis d'Amena desfasats a baix volum, tot amb una qualitat que des d'estudi ja era dolenta.MonDigital.CAT - Tindrem Kiss FM en DAB
Pels voltants del 9 de juliol de 2006 va ser substituïda Radio España (Top Radio), per Onda Melodía. Les dues del mateix grup, ja que Onda Melodía (antigament Onda Cero Música) era del grup, i Radio España va ser adquirida per Onda Cero. El 28 de novembre de 2008, el Consell de Ministres va autoritzar la cessió d'una concessió del servei públic de radiodifusió sonora digital terrestre de la que és titular Unión Ibérica de Radio a Uniprex (Grup Onda Cero). A causa d'això, el nou concessionari té tots els drets i obligacions que tenia Unión Ibérica de Radio. Unión Ibérica de Radio és titular d'una concessió per a l'explotació, en règim de gestió indirecta, del servei públic de radiodifusió sonora digital terrestre. El passat mes de setembre de Uniprex va sol·licitar davant del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç l'autorització administrativa pertinent per a la fusió d'Uniprex, com a societat absorbent, i una sèrie de societats, entre les quals es troba Unión Ibérica de Radio. Aquesta fusió comporta la cessió a Uniprex de les concessions administratives atorgades a les societats absorbides.La Moncloa. Referencia del Consejo de Ministros. Així doncs, es legalitza el canvi de programació de Top Radio (Unión Ibérica de Radio) a Onda Melodía (Uniprex, S.A) que es va produir dos anys enrere.
En el mateix dia 28, el Consell de Ministres també va autoritzar la cessió de la concessió del servei públic de radiodifusió sonora digital terrestre de la que és titular E-Media Punto Radio a Radio Publi. A causa d'això, el nou concessionari té tots els drets i obligacions que tenia E-Media Punto Radio. E-Media Punto Radio és titular d'una concessió per a l'explotació, en règim de gestió indirecta, del servei públic de radiodifusió sonora digital terrestre. El passat mes de juny, E-media i Radio Publi van sol·licitar l'autorització administrativa pertinent per dur a terme la transmissió de la concessió de la que és titular E-Media a la societat Radio Publi.La Moncloa. Referencia del Consejo de Ministros.
Crisi (2009 -) En febrer de 2009, es van produir uns esdeveniments en cadena, va desaparèixer la pàgina sobre el DAB de RNE,Lloc web sobre el DAB a RNE. i, per si no n'hi hagués prou, a la pàgina d'Onda Regional de Múrcia deixava d'aparèixer el DAB.ORM > Dónde escucharnos
Un mes després, en març de 2009, es coneixien els possibles motius, les emissores que fins ara emetien (públiques i privades), tot impulsat per la SER, es van posar d'acord per demanar al govern la suspensió de l'obligació d'emetre, ho van demanar el 27 de febrer de 2009. Entre els motius que donaven són els elevats costos de transmissió, al voltant de 30 milions d'euros anuals entre totes les emissores, el que ve a ser 140000 € per emissora al mes. Segons ells, emeten per a les pedres, i és que poc han fet per promocionar la nova tecnologia als seus medis.
De poc va servir la seva reunió amb els responsables de la Secretaria d'Estat de Telecomunicacions, dependent del Ministeri d'Indústria. L'Administració va contestar el divendres a les reclamacions del sector amb un vague "ho estudiarem". Quan falta un any perquè caduquin les llicències digitals, l'Executiu sosté que les concessions estan subjectes a una sèrie de requisits jurídics i que seria difícilment justificable suspendre pel fet que el sector passi per una etapa de crisi.Los medios de comunicación piden al Gobierno una batería de ayudasLa radio digital, el apagón que nunca llegó
El 2 de juny de 2009, durant la seva compareixença davant la Comissió d'Indústria, Turisme i Comerç del Senat, Miguel Sebastián va avançar que el pròxim 17 de juny el Ministeri d'Indústria presentarà el Consell Assessor de Telecomunicacions i Societat de la Informació la proposta de modificació del Pla Tècnic Nacional de la Radiodifusió sonora digital terrestre, que inclou mesures per flexibilitzar els criteris tècnics en la prestació del servei de ràdio digital terrestre.