Austràlia (títol original en anglès: Australia) és una pel·lícula èpica d'amor i aventures dirigida el 2008 per Baz Luhrmann.Austràlia a Filmaffinity Va ser el primer llargmetratge del director australià després d'haver produït el que s'anomena la Trilogia de Teló Vermell, formada pels seus tres primers films: Strictly Ballroom, Romeo + Juliet i Moulin Rouge!
Austràlia narra la història d'una aristòcrata anglesa i un tosc i dur ramader que intenten salvar la finca que ella acaba d'heretar. En el procés, descobriran l'afecte que senten l'un per l'altre mentre el país es veu immers en la Segona Guerra Mundial i és bombardejat pels avions japonesos.<ref>[http://www.tcm.com/tcmdb/title.jsp?stid=662827 Argument dAustràlia] a TCM Movie Database</ref> Tenint en compte que el film se situa a la ciutat de Darwin d'Austràlia, per als papers principals es va decidir escollir una parella d'actors d'aquesta nacionalitat. Així, Nicole Kidman és l'actriu que dona vida a l'altiva i rica hereva britànica i el conegut actor Hugh Jackman és qui fa el paper del ferm drover que l'acompanya. Ha estat doblada al català.
Resum Lady Sarah Ashley, una obstinada aristòcrata britànica atrapada en un matrimoni sense amor i una vida superficial i avorrida, està convençuda que el seu marit, que ha anat a Austràlia per vendre la seva propietat ramadera, l'enganya. Així, sense pensar-s'ho dues vegades, viatja de Londres al vast Territori del Nord del país per enfrontar-s'hi i obligar-lo a avançar la venda d'una finca que només els porta despeses i maldecaps. Aquest viatge però, resultarà tan cruel com el nou paisatge que l'envolta i, obligada a relacionar-se amb la gent que hi habita, Sarah experimentarà un renaixement espiritual.
ArgumentArgument extret de la visualització íntegra del contingut de la pel·lícula Setembre de 1939 a Anglaterra: Lady Sarah Ashley (Nicole Kidman) està profundament disgustada amb el seu marit que es troba a Austràlia. Davant la manca de diners, vol que Lord Ashley vengui la finca ramadera que tenen al nord del país, Faraway Downs, i no entén que no accepti l'oferta de compra del Rei de les Vaques, el Sr. Carney. Tal com li explica el seu administrador, sembla que el que s'obtindria amb la venda no suposa ni una sisena part del que va costar en el seu moment el terreny i, per tant, el seu marit ha decidit reunir les vaques grasses que pasturen en el seu territori per tal de vendre-les després al mercat de Darwin. Malgrat tot, Lady Sarah no està convençuda de l'interès genuí del seu marit i, creient que el que l'atrau a Austràlia és un altre tipus de vaca, que no és precisament de la varietat animal, decideix anar ella mateixa a buscar-lo i fer-lo tornar a Londres.
miniatura|esquerra|Lady Sarah Ashley i El Drover travessen l'estepa australiana en camió. Només d'arribar al nou continent, Sarah s'adona que les normes d'etiqueta europees allà són pràcticament desconegudes. Per començar, el seu marit, que esperava que anés a buscar-la al port de Darwin per conduir-la a la seva nova casa, simplement, li envia un telegrama dient-li que no ho podrà fer. Ocupat com està aplegant els toros salvatges al corral, l'informa que li envia el seu home de confiança, un drover, perquè la reculli i la porti a la finca. L'encarregat d'anar-la a buscar no és precisament, però, un gentleman britànic de maneres refinades sinó un conductor de ramats prou feréstec, endurit per tota una vida a l'estepa i que tots anomenen, simplement, Drover. D'aquesta manera, Sarah es veu carregada en un vell i polsegós camió al costat del drover (Hugh Jackman), el seu company aborigen, Magarri, i Kipling Flynn, un comptable alcohòlic que treballa per al seu marit. Amb aquesta companyia, Sarah travessa la seca i àrida plana australiana per arribar a la seva casa de Faraway Downs a temps per trobar-se Lord Ashley estirat sobre la taula del menjador, després d'haver estat assassinat.
Commocionada pel seu nou estat de viuda, Sarah passa la seva primera nit a Faraway Downs, incapaç d'entendre la fascinació del seu difunt marit per aquella terra i decidida en vendre la finca i tornar el més aviat millor a la civilització. Durant aquestes hores nocturnes però, coneix en Nullah, un xiquet mestís que viu a Faraway Downs i que és fill il·legítim del seu capatàs, el Sr. Fletcher, i la seva criada aborigen, Daisy. Gràcies a Nullah, Sarah descobreix que Neil Fletcher i els seus mossos han estat desviant bestiar de la seva propietat cap a les terres del Sr. Carney, a través del riu que separa ambdues explotacions. Enrabiada per haver estat estafada per uns autèntics lladres, Sarah els acomiada i abandona tota intenció de viatjar a Anglaterra per fer-se càrrec de la finca. De la mà de Kipling Flynn, es posa al dia de la situació financera de la propietat i s'adona que la seva herència té molt més valor del que des d'Anglaterra se li havia donat a entendre. De fet, tal com li explica el seu comptable, la finca té dos llibres de comptabilitat. L'un, una història de decadència i ruïna digne del gran Edward Gibbon, a benefici de Lord Ashley. I l'altre, creat a benefici del Sr. Carney i on consta el bestiar més ufanós i sense marcar que s'ha desviat a través del riu cap als seus ramats. Sabent això, el primer que pensa Sarah és a acudir a les autoritats per denunciar-ho. Però allà, malauradament, Carney és l'autoritat. Perquè tothom sap que té el monopoli de la indústria ramadera de tot el territori del nord i l'única explotació que no és de la seva propietat i que li pot fer la competència és, precisament, Faraway Downs.
Amb la Segona Guerra Mundial ja declarada a Europa i amb les tropes japoneses avançant cap al sud del Pacífic, un representant del Ministeri de Defensa es troba a Darwin buscant un bon tracte per proveir de carn les forces armades australianes. Així, Sarah segueix el consell de Flynn i decideix continuar amb el pla del seu marit: aplegar els toros salvatges que pasturen en les seves terres per menar després el ramat cap a Darwin i vendre'l a l'exèrcit. Amb això, no només es trauria el monopoli d'en Carney sinó que, a més, es podria invertir els guanys en Faraway Downs i convertir-la en una pròspera finca. Tanmateix, Flynn li fa notar un petit problema que ara té aquest pla. I és que, com que ha despatxat en Fletcher i els seus mossos, ja no hi ha ningú per menar el bestiar. D'aquesta manera, l'única esperança que li queda a Lady Ashley és que Drover accepti fer-ho en el seu lloc. Una idea que al ramader li sembla una autèntica bogeria, ja que ell i els seus dos homes no poden aplegar més de 1.500 caps de bestiar desplegats en més d'un miler d'acres i després traslladar-los a la costa. Això no obstant, davant la insistència de Sarah que està disposada a regalar-li la seva magnífica euga purasang si l'ajuda, al final, Drover hi accedeix.
Origen miniatura|Alexandre Magne amb el seu cavall.Austràlia és el projecte més gran i ambiciós mai ambientat en aquest territori fins aquest moment. La seva producció però, va ser fruit de tota una sèrie de casualitats. I és que l'objectiu inicial de Baz Luhrmann no era rodar una pel·lícula sobre el seu propi país. Després d'haver acabat la seva Trilogia de Teló Vermell, Luhrmann tenia tota la intenció de rodar una pel·lícula de caràcter èpic. Però, la seva primera idea no era fer Austràlia, sinó dur a la pantalla gran la vida del gran estrateg macedoni Alexandre Magne, sobre un guió de David Hare.How we made the epic of Oz a The Guardian
El director i la seva dona, Catherine Martin, van estar dos anys investigant sobre la vida d'Alexandre Magne i sobre el seu context històric. Van viatjar a Jordània, al desert del Marroc i a les jungles de Tailàndia per tal de trobar els escenaris ideals per a la pel·lícula.<ref name="labutaca01">[http://www.labutaca.net/films/63/australia1.php El projecte dAustralia] a la web La Butaca</ref> A més, també van aconseguir el compromís de Leonardo DiCaprio de participar en el paper protagonista i el de Nicole Kidman com la seva mare Olímpia. Un inestimable repartiment que els va comportar la complicitat de la Fox i Universal les quals van accedir en donar-los un pressupost de 150 milions de dòlars.Alejandro Magno, a Australia al diari La nación
Tanmateix, just quan estaven a la meitat del projecte, van saber que Oliver Stone estava preparant una cinta sobre el mateix personatge. Tenint en compte que estava previst que l'altra pel·lícula sortís abans que la seva pròpia, Luhrmann i la seva dona van decidir arxivar la seva producció. Cap dels dos volia participar en una cursa per arribar primers als cinemes ni tampoc treballar sota la pressió i l'ombra d'una versió rival. Així doncs, van preferir abandonar el projecte i buscar altres temes que els permetessin treballar bé i pacientment.Entrevista a Baz Luhrmann a Decine
Va ser llavors quan es van adonar que els seus fills quasi no coneixien el seu país natal. A causa dels nombrosos compromisos professionals que els havien sorgit en els darrers anys, la família Luhrmann havia passat molt de temps viatjant i residint en països estrangers. Amb el desig de connectar-se de nou amb Austràlia, doncs, el matrimoni va decidir deixar París, on estaven vivint, i tornar a la seva terra. Un viatge que va fer que Luhrmann es comencés a plantejar rodar una pel·lícula que homenatgés la història d'aquell país, a l'estil de les grans produccions clàssiques de Hollywood, com Allò que el vent s'endugué.
Temes En el viatge de tornada de París a Sydney, Luhrmann va començar a imaginar un argument sobre un protagonista que emprèn un viatge que el transforma profundament. D'aquesta idea en va sortir el personatge de Lady Sarah Ashley, una dona que veu com la seva estàtica vida es trastoca completament quan es troba immersa en una lluita de poder en un dels llocs més allunyats del món. El salvatge i indòmit paisatge de l'Austràlia Septentrional proporcionava el llenç ideal en el qual poder plasmar aquesta història.
Tenint doncs, el principal personatge i el lloc geogràfic concretats, Luhrmann i la seva dona, Catherine Martin, es van dedicar a investigar meticulosament sobre la regió. En total, hi van passar sis mesos investigant. Un temps durant el qual Luhrmann, fins i tot, es va arribar a plantejar situar la pel·lícula el 1787, precisament l'any que onze vaixells van salpar d'Anglaterra per dirigir-se a Nova Gal·les del Sud, on van establir la primera colònia britànica. De fet, en aquell moment, l'argument de la pel·lícula encara no estava del tot definit i la cinta es podia ambientar en qualsevol punt temporal. Però, hi havia uns temes clau que el director volia analitzar: per un costat, la relació d'Austràlia amb el seu país fundador, Anglaterra, i, per l'altre costat, la població aborigen d'Austràlia. Va ser per aquesta raó doncs, que, al final, la cinta es va situar als anys trenta, amb la Segona Guerra Mundial a l'horitzó. Ambientant la història de Lady Ashley al període d'entreguerres no només podia tractar els temes que volia sinó que, a més, podia enllaçar-ho tot amb una història d'amor que seguís les pautes dels grans clàssics.
miniatura|esquerra|Bombardeig de Darwin el febrer de 1942.