Tommaso Traetta (Bitonto, Pulla, 30 de març de 1727 - Venècia, 6 d'abril de 1779) fou un compositor italià, membre de l'escola napolitana. En aquest camp es va destacar com una de les personalitats més fascinants que seguien els principis estètics de l'opera seria italiana en la segona meitat del . Va constituir un cas especial pel fet d'haver treballat alguns anys a la cort de Parma on se l'encoratjà a aproximar-se a l'òpera al gust francès, tot combinant l'òpera italiana amb la tragèdia lírica francesa. D'aquesta manera, va ser un dels reformadors de l'òpera al costat de Gluck, unint els gustos francesos pel teatre, la dansa i l'esplendor coral amb el lirisme italià. A més de les seves més de 40 òperes, Traetta va compondre una àmplia varietat d'altres obres vocals, tant sagrades com profanes.
Biografia Traetta va néixer en Bitonto, un poble a prop de Bari. Va estudiar amb els grans mestres napolitans de la seva època, Nicola Porpora, Leonardo Leo i Francesco Durante a Nàpols entre 1738 i 1748. Va aconseguir el seu primer èxit amb la seva òpera Il Farnace, al Teatro San Carlo de Nàpols el 1751. Segurament en aquesta època es va relacionar amb Niccolò Jommelli a Nàpols i Roma. El 1758 va esdevenir mestre de capella a la cort de Parma, on va estrenar Ippolito ed Aricia l'any següent, que li deu molt a la tragèdia lírica de 1733 de Rameau, Hippolyte et Aricie. Van seguir, I Tindaridi i Le feste d’Imeneo, totes tres amb llibrets d'Innocenzo Frugoni, que fusionaven el gust italià i francès del moment.
Però Traetta no és un simple traductor de Rameau. Frugoni, el llibretista de Traetta a Parma, va reescriure completament la versió original francesa de Quinault, que al seu torn s'havia basat en Jean Racine, que al seu torn es va inspirar en arrels gregues - l'Hipòlit d'Eurípides. Frugoni va mantenir certs elements francesos clau: l'estructura en cinc actes davant els tres habituals; certs tocs d'espectacle i efectes d'estil francès i en particular les danses i entreteniments que donen fi a cada un dels cinc actes; i un ús més elaborat del cor que el que feien per exemple Johann Adolph Hasse, Graun i Jommelli.
En aquell moment hi havia a Parma un gust per tot el que era francès, i en particular una fixació amb l'esplendor de Versalles. Allà és on rep la influència del compositor Jean-Philippe Rameau. Va ser a Parma on les òperes de Traetta començaren a moure's en noves direccions. Molt apreciat pel duc, que li va concedir una pensió, durant la seva estada a Parma va poder viatjar a Torí, Viena i Mannheim. A Viena va estrenar Armida el 1761, basada en una versió del llibret de Philippe Quinault musicalitzat per Lully, i Ifigenia in Tauride el 1763. Aquesta darrera va tenir un enorme èxit i, en aquest cas, era en deute amb l'Orfeo ed Euridice de Gluck. De fet, més endavant es va presentar a Florència sota la direcció de Gluck. A Mannheim, Traetta va presentar Sofonisba (1762), amb llibret del col·laborador de Jommelli, Mattia Verazi, i amb alguns dels intèrprets que després apareixerien a Idomeneo de Mozart.
Al llarg de la dècada del 1760, Traetta va compondre música incessantment. No només òpera seriosa. Va fer també diverses comèdies, per no parlar de la música sacra composta per a l'ordre imperial. Però l'òpera seriosa era generalment el que sa majestat imperial demandava. A la seva influència, Traetta va afegir alguns ingredients propis, especialment un gust pel color dramàtic, en la forma de les seves melodies i en el seu ús de l'orquestra. El resultat va ser una combinació d'elements italians, francesos i alemanys, que fins i tot van anticipar el moviment Sturm und Drang que floriria alguns anys més tard més al nord. Durant aquesta estada a Parma va tenir alumnes que més tard serien també compositors i bons músics com Jean-Joseph Rodolphe (1730-1812).
Després de la mort de l'infant Felip, duc de Parma, el desembre de 1763, el 1765 Traetta va accedir al lloc de director del Conservatori dell'Ospedaletto a Venècia, però només conservà aquest lloc dos anys. A Venècia va escriure música vocal sagrada.
Va partir a principis de 1768 a Sant Petersburg per substituir Galuppi com a compositor de la cort de l'emperadriu Caterina la Gran. La majoria de biògrafs relata que després de l'actuació de Didone Abbandonata, l'emperadriu envià a Traetta una tabaquera d'or decorada amb el seu retrat, amb un manuscrit on deia que Dido havia fet aquest regal. L'anècdota és confosa i sembla que Galuppi havia rebut el mateix present uns anys abans. La seva òpera Antigona, de 1772 per a Sant Petersburg, va ser una de les seves obres més avançades, la més propera als famosos ideals de reforma normalment associats amb Gluck. Ja sigui la pròpia inclinació de Traetta, a petició del seu llibretista Marco Coltellini, o la disponibilitat de la soprano Caterina Gabrielli, la nova òpera va aconseguir nivells de sentiment i intensitat que mai no havia explorat abans, ni tan sols a Parma. Seguint la reforma de Gluck, a les seves obres, Traetta va treballar escenes amb cors i ballet integrats i va compondre cants corals i solistes en elaborats moviments, però amb més lirisme musical.
Després de set anys de residència a la cort de Caterina II, la salut del famós artista s'havia debilitat pels rigors del clima i va demanar permís per marxar encara que amb molt la pena. S'allunya de Rússia cap a finals de 1775 per anar a Londres, on va passar un breu i infructuós període, segurament perquè la malaltia havia malmès la seva inspiració i perquè la popularitat de Sacchini era un obstacle. El seu drama Germond, que va representar al teatre del rei no sembla digne de la seva noble reputació. La freda acollida que va tenir el seu treball el va portar a abandonar la ciutat per tornar a Itàlia, on espera trobar la seva vena. Però a partir d'aquell moment, la seva salut sempre va ser precària. Va escriure algunes obres a Nàpols i Venècia, però ja no trobà l'antiga inspiració en la seva producció. El 6 d'abril de 1779 va morir a Venècia abans d'haver fet cinquanta-dos anys a causa d'una malaltia pulmonar, deixant inacabada la seva última obra, l'òpera còmica Gli Eroi dei Campi Elisi.
El seu fill Filippo Traetta també va ser compositor.
Òperes TítolGènereActesLlibretEstrenaLloc, teatreBuovo d'Antonadramma giocoso3 actesCarlo Goldoni1750?, 27 de desembre de 1758Florència?, Venècia, Teatro San MoisèIl Farnaceopera seria3 actesAntonio Lucchini4 de novembre de 1751Nàpols, Teatro San CarloLa Costanzaopera buffa Antonio Palombahivern 1752Nàpols, FiorentiniI pastori feliciopera buffa2 actes 1753NàpolsLe nozze contrastateopera buffa3 actes 1753, carnaval 1755Nàpols; Roma, DameEzioopera seria3 actesMetastasio1754?, 1757Roma, DameL'increduloopera buffa2 actesPasquale Mililottitardor 1755Nàpols, FiorentiniLa fante furbaopera buffa2 actesAntonio Palombatardor 1756Nàpols, NuovoNittetiopera seria3 actesMetastasio29 d'abril de 1757Reggio Emilia, PubblicoDidone abbandonataopera seria3 actesMetastasiotardor 1757Venècia, Teatro San MoisèOlimpiadeopera seria3 actesMetastasiotardor 1758Verona, Accademia FilarmonicaDemofoonteopera seria3 actesMetastasiocarnaval 1758Màntua, VecchioIl Solimanoopera seria3 actesAmbrogio Migliavaccacarnaval 1758Parma, DucaleIppolito ed Ariciatragedia5 actesCarlo Frugoni9 de maig de 1759Parma, DucaleEnea nel Lazioopera seria3 actesVittorio Amadeo Cigna-Santicarnaval 1760Torí, RegioI Tindaridiopera seria5 actesCarlo Frugoniabril 1760Parma, DucaleStordilano, principe di Granatasemiseria e bernesca3 actesGiovanni Bertatiprimavera 1760Parma, DucaleLe feste d'Imeneoserenatapròleg i 3 actesCarlo Frugoni3 de setembre de 1760Parma, DucaleArmidaazione teatrale1 acteGiacomo Durazzo3 de gener de 1761, 1763Viena, Burgtheater; NàpolsEnea, e Laviniaopera seria3 actesGiacobbe Antonio Sanvitaleprimavera 1761Parma, DucaleZenobiaopera seria3 actesMetastasiotardor 1761LuccaAlessandro nell'Indieopera seria3 actesMetastasioprimavera 1762Reggio Emilia, PubblicoSofonisbaopera seria3 actesMactesa Verazi4 de novembre de 1762Mannheim, HofLa francese a Malgheradramma giocoso3 actesPietro Chiari1762?, 1764Parma?, Venècia, San CassianoIfigenia in Taurideopera seria3 actesMarco Coltellini4 d'octubre de 1763Viena, SchönbrunnAntigonoopera seria3 actesMetastasio16 de juny de 1764Pàdua, NuovoSemiramideopera seria3 actesMetastasiocarnaval 1765Venècia, San CassianoLe serve rivaliburletta3 actesPietro Chiaritardor 1766Venècia, Teatro San MoisèSiroe, re di Persiaopera seria3 actesMetastasiocarnaval 1767Múnic, HofAmore in trappoladramma giocoso3 actesPietro Chiaricarnaval 1768Venècia, Teatro San MoisèL'isola disabitataazione drammatica1 acteMetastasio26 de desembre de 1768Bolonya, Nuovo PubblicoFetonteopera seria3 actes 1768Viena, HofIl tributo campestrepastorale1 acteGiovanni Bactessta Buganza1768Màntua, DucaleAstrea placataazione teatrale Metastasio1770Sant Petersburg, cortAntigonaopera seria3 actesMarco Coltellini31 d'octubre/11 de novembre de 1772Sant Petersburg, cortAmore e Psicheopera seria3 actesMarco Coltellini29 de setembre de 1773Sant Petersburg, cortLucio Veroopera seria3 actesMarco Coltellini, basat en Apostolo Zeno17/28 de novembre de 1774Sant Petersburg, cortGermondoopera seria3 actesCarlo Goldoni21 de gener de 1776Londres, King's TheatreLa Meropeopera seria3 actesApostolo Zeno25 de gener de 1776Milà, DucaleTelemacoopera seria3 actesZaccaria de Seriman15 de març de 1777Londres, King's TheatreIl cavaliere errante (revisione di Stordilano, principe di Granata)dramma eroicomico2 actesGiovanni Bertati1777?, primavera 1778Nàpols, VenèciaLa disfatta di Darioopera seria3 actesA MorbilliFebrer 1778Venècia, San BenedettoGli eroi dei Campi Elisi (completed by G Astarita)dramma giocoso3 actes carnaval 1779Venècia, San SamueleIl cavaliere errante nell'isola disabitata (revisione di Il cavaliere errante) Giovanni Bertati1779Viena, Kärntnertor
Referències
Bibliografia Ludwig Gerber, Historisch-biographisches Lexikon der Tonkünstler, Leipzig, Breitkopf, 1790-1792, 2 vol. Marco Russo, Tommaso Traetta: i Libretti della Riforma - Parma 1759-61, Facoltà di Lettere di Trento, Trento, 2005; Marco Russo, Tommaso Traetta: Maestro di cappella napoletano, Edizioni San Marco dei Giustiniani, Gènova, 2006. Fabrizio Cassoni, Gianfranco Spada, Le Feste d'Imeneo, Tommaso Traetta a Parma, Traettiana, Londres, 2010. Susanne Dunlap, Armida - Traetta, Salieri and Righini in Vienna, Traettiana, Londres 2011.
Enllaços externs
www.traetta.com
Categoria:Compositors italians del Classicisme Categoria:Compositors de l'escola napolitana Categoria:Compositors d'òpera italians Categoria:Persones de Bitonto Categoria:Morts a Venècia Categoria:Compositors de la Pulla Categoria:Compositors morts al segle XVIII Categoria:Compositors nascuts al segle XVIII