El districte d'Etawah és una divisió administrativa de l'estat d'Uttar Pradesh (Índia) dins la divisió de Kanpur. La capital és Etawah. La superfície calculada el 1999 és de 2.434 km², i la població de 4.242.310 habitants (1991). Els rius principals són el Yamuna, Chambal, Kuwari, Sengar i el seu afluent el Sirsa, Rind (amb els seus afluents Ahneya i Puraha), Arin i el Pandu. El districte està dividit en quatre comarques naturals: Pachar, la part nord, fins al riu Sengar; Ghar, entre el Sengar i el Yamuna; Karka al sud del Ghar; i el Par, entre el Yamuna i el Chambal.
Geografia Administrativament està format per quatre tehsils: Etawah, Auraiya, Bidhuna i Bharthana. I vuit blocks: Barhpura, Basrehar, Bharthana, Chakarnagar, Jaswantnagar, Mahewa, Sefai i Takha. El districte fou part de les províncies del Nord-oest (Província d'Agra) fins a la formació de les Províncies Unides d'Agra i Oudh. Tenia una superfície de 4.380 km² i una població repartida en 1474 pobles i 6 ciutats, de: 668.641 (1872), 722.371 (1881), 727.629 (1891) i 806.798 (1901).
Administrativament estava dividit en quatre tahsils (els mateixos que actualment): Etawah, Bharthana, Bidhuna i Auraiya. La capital era Etawah al tahsil d'Etawah, del que també era capital; aquest tahsil tenia 1103 km² i una població el 1901 de 216.142 habitants repartits en 353 pobles i 2 ciutats: Etawah (42.570 habitants) i Jaswantnaoar.
Hi ha troballes arqueològiques de concessions fetes per Govind Chand de Kanauj, al , a diversos llocs. Munj i Asai Khera on hauria estat Mahmud de Gazni. A la segona hi ha escultures jainistes dels segles IX a XII. Jama Masjid a Etawah sobre un antic temple hindú o budista.
Història Període precolonial Antecedents i conquesta musulmana Segurament la regió fou creuada per Mahmud de Gazni vers el 1017 i més tard per Kutb al-Din però no hi ha cap prova. Els hindús no obstant van romandre independents mentre colònies musulmanes s'establien als districtes veïns. Es creu que al governaven els rajputs i al segle següent fou atacat i conquerit per generals musulmans i alguns caps hindús van esdevenir tributaris a partir del 1193 quan fou conquerida Kanauj.
Sultanat de Delhi i poders locals En aquests temps els rajputs sengars dominaven Bidhuna i Auraiya, compartint el territori amb les tribus salvatges dels meos; els gaurs ocupaven parts de Phaphund i Bidhuna però després foren eliminats pels chandeles de Mahoba; els parihars ocupaven la regió salvatge de Pachnada; i els bhadàuries i dhakras el territori muntanyós entre el Yamuna i el Chambal; el territori occidental fou dominat pels chauhans. El tribut a Delhi fou força nominal.
Els conflictes van començar sota Nasir al-Din Muhammad Shah III Tughluk (1389/1390-1393) que va aconseguir derrotar a Abu Bakr Shah Tughluk i antics esclaus de Firuz Shah Tughluk (1351-1388) el 1390; després d'això va marxar cap al Doab on es va trobar amb Vir Singh, el sobirà tomara de Gwalior, que se li va sotmetre. El 1391 Nar Singh, Sarvadharan i Bir Bahan es van revoltar; no se sap molt bé qui eren, però sembla clar que el segon era el Rai Sawar dels historiadors i el Sumer Sah de la tradició, fundador de la casa dels chauhan de Partapner, ancestres dels chauhans que després van viure al districte de Mainpuri. El sultà va enviar a Islam Khan contra Nar Singh, i ell mateix va marxar contra els altres rebels. Nar Singh fou derrotat, va haver de fugir i va acabar demanant la pau, i fou portat a Delhi presoner. Mentre Sarvadharan va atacar Balram però quan es va acostar el sultà va fugir a Etawah, seguit pels musulmans; l'endemà va abandonar Etawah el fot de la qual fou arrasat. L'any següent Sarvadharan i Bir Bahan van continuar rebels i es van aliar al rathor Jit Singh Rathore i a Abhai Chand, muqaddam de Chandu. El sultà va enviar a Mukarrabul Mulk, i quan els dos bàndols es van trobar, aquest va adoptar unes mesures conciliatòries i va acceptar una submissió; llavors va agafar a traïció als rebels i els va portar a Kanauj on foren executats, excepte raja Sarvadharan que va poder escapar i es va dirigir a Etawah. Poc després va morir Muhammad Shah III Tughluk i després d'un breu regnat d'Ala al-Din Sikander Shah I Tughluk (març-abril de 1393) el va succeir el seu segon fill Nasir al-Din Mahmud Shah II Tughluk (1393-1394/1395).
Khwaja-i-jahan va rebre el govern de tot el país entre Kanauj i Bihar, sota el títol de Malik-us Sharq. Va iniciar el seu govern combatents als rebels d'Etawah i Kanauj i va aconseguir establir una aparençà d'orde al cap de pocs temps però el 1398 l'aparició a la zona de Tamerlà va retornar l'agitació.
Fragmentació i pressió de Jaunpur Quan Tamerlà va sortir de la zona aquesta va quedar en mans de Ikbal Khan (Alt Doab i rodalia de Delhi) mentre Khwaja-i-jahan va conservar Kanauj i fins a Bihar; algunes zones de la província van quedar en mans de amirs o maliks nomenats pel mateix Khwaja-i-jahan.
Finalment quan part de les forces de Delhi van sortir del país, les de Jaunpur sota Mukhtas Khan, germà d'Ibrahim Shah Sharqi, hi van entrar. El sultà Sayyid Khidr Khan (1414-1421) va enviar un exèrcit d'ajut dirigit per Mahmud Hasan també amb títol de Malik-us-Sharq, i Mukhtas Khan es va retirar. després d'alguns intents de combats, Mahmud Hasan es va retirar cap al campament del sultà i llavors Ibrahim Sharqi va avançar pel Kali Nadi cap a Burhanabad, prop d'Etawah. La decisiva batalla es va lliurar fora de les terres del districte d'Etawah; els musulmans van guanyar però en els anys següents, ocupat com va estar el sultà, el governador Malik-us-Sharq va esdevenir independent almenys de fet. No fou fins al 1432 que el sultà Sayyid Mubarak Shah II (1421-1435) va enviar al general Kamal al-Mulk que va sotmetre als governants de Gwalior i Etawah. Però aviat l'anarquia es va apoderar del sultanat. El 1437 Ibrahim Sharqi de Jaunpur es va apoderar de diverses parganes i el raja de Gwalior i altres rages (segurament també el governant d'Etah) van deixar de pagar els impostos. El sultà no va voler o poder prendre mesures i el sultanat de fet es va dividir en províncies governades per diversos senyors entre els quals predominaven els Lodis. Un d'aquestos, Kutb Khan, fill de Hasan Khan Afgan, fou governador de Rapri, Chandawar i Etawah. Kutb khan, junt amb Isa Khan, jagirdar de Kol i Jalali, i amb Rai Partab, que dominava Bhongaon, Patiali i Kampil, van fer alguns esforços per ajudar el darrer sultà sayyid Ala al-Din Alam Shah (1445-1451/1452) i posar-se a Bhalul Shah Lodi, però aquest va acabar entrant a Delhi l'abril del 1451.
Alguns dels nobles fidels als sayyids van cridar en ajut a Mahmud de Jaunpur que va avançar amb un fort exèrcit cap a Delhi i la va assetjar, però no va aconseguir res definitiu. En retirar-se Mahmud, Bahlul va enviar delegats per confirmar la seva autoritat al baix Doab. Isa Khan fou confirmat com a feudatari a Kol, i Raja Partab a Bhongaon; Kutb Khan amir de Rapri, va decidir resistir a Bahlul al fort de Rapri, que fou assetjat i Kutb Khan fet presoner per acabar sent confirmat en les seves possessions com a jagirdar; Bahlul va passar de Rapri a Etawah on el governador local li va fer homenatge; mentre era a Etawah fou atacat per les forces de Jaunpur i finalment es va demarcar la zona d'influència de cadascun, sota proposta del general Kutb Khan Lodi (que era cosí de Bahlul) i de Raja Pratab, i es va acordar que tots el territoris que havien pertanyut al sultà Sayyid Mubarak Shah II (1421-1435) quedarien en mans de Bahlul Shah Lodi i els que havien pertanyut a Sultan Ibrahim Sharqi romandrien en poder de Mahmud; la divisió de les zones d'influència no se sap exactament com fou però Etawah sembla que va quedar en mans de Jaunpur. Poc després en circumstàncies incertes, Kutb Khan Lodi, cosí de Bahlul, va caure presoner de Mahmud de Jaunpur; Mahmud va morir poc després i el va succeir Muhammad Shah, que va renovar el repartiment pactat pel seu pare amb Bahlul, però la treva no va durar gaire temps, ja que Shams Khatun, la germana de Kutb Khan Lodi, pressionava per l'alliberament del seu germà i Bahlul va haver d'atacar Jaunpur amb aquest objectiu, i va avançar fins a Rapri.
Raja Partab es va aliar a Jaunpur però l'aliança no li fou gaire favorable i Jalal Khan, germà del sultà Muhammad Shah de Jaunpur, fou fet presoner per Bahlul que el va conservar per bescanviar per Kutb Khan Lodi. Mentre la Bibi Raaji, la mare del sultà de Jaunpur, intrigava contra el seu propi fill al que va aconseguir assassinar el 1453 i substituir en el tron pel germà més jove Hussain Khan. Aquest va optar per la pau amb Delhi i aviat es va renovar el pacte de repartiment i treva per quatre anys, i a més a més es va establir un intercanvi general de presoners i Kutb Khan Lodi fou enviat a Delhi i Jalal Khan a Jaunpur. Raj Pratab i Kutb Khan de Rapri es van declarar vassalls de Bahlul. aquesta treva no fou duradora.
Dinastia Lodi i crisi final Bhahlul Shah Lodi aviat es va enemistar amb Nar Singh Deo, fill de Raja Pratab. Nar Singh fou assassinat per Darya Khan Lodi amb el consentiment de Kutb Khan Lodi. Llavors Raja Partab i els amirs Kutb Khan de Rapri, Husain Khan i Mubarik Khan van formar una conspiració i es van aliar a Jaunpur. Bahlol, en veure que no podia resistir a la coalició, es va retirar a Multan i Sultan Husain de Jaunpur es va presentar a Delhi. Bahlul no obstant no va abandonar la lluita i hi va haver enfrontaments a les portes de Delhi. Finalment es va acordar una nova treva retornant els dos sultans als seus límits anteriors, per tres anys. A diferència d'altres vegades aquesta treva fou respectada i no hi va haver combats en tres anys, però al cap del període pel que s'havia pactat la treva, Ahmad Khan, governador de Biana, es va revoltar contra Bahlul i va cridar en ajut al sultà de Jaunpur, Sultan Husain, que va acudir amb una força de 100.000 cavallers i 1.000 elefants en direcció a Delhi, però es va signar un nou acord de pau mercès als bons oficis de Khan Jahan; l'acord fou trencat al cap de pocs mesos per Sultan Husain però després de poc temps de combats es va fer una nova treva. En aquest temps Etawa sembla que fou el quarter general del sultà de Jaunpur i la Bibi Raaji, la reina mare, va morir allí el 1486. Els governants de la rodalia, com Gwalior, Biana i Chandarwar, van enviar les condolences el que indica que eren vassalls de Jaunpur. Poc després el governat de Chandarwar es va apoderar de Badaun en nom de Sayyid Ala al-Din Alam Shah aprofitant que Bahlul era a Sirhind, i Jaunpur va ocupar Sambhal, atacant llavors Delhi i altre cop es va acordar una treva i Sultan Husain va retornar a Jaunpur. Confiant en la veracitat de la treva va deixar el seu bagatge enrere i Bahlul va aprofitar per atacar-les i saquejar el campament apoderant-se d'un gran tresor i 40 nobles de Jaunpur. Quan les dues parts estaven a punt d'enfrontar-se a Rapri es va signar una nova treva renovant els termes de d'anterior.