André Martinet (Saint-Alban-des-Villards, Savoia, 12 d'abril de 1908 - Châtenay-Malabry, 16 de juliol de 1999), lingüista francès, representant del corrent conegut com a funcionalisme. En fonologia, Martinet és potser el millor i més fidel continuador de Trubetzkoy, a qui completa i corregeix en diferents punts.
Professor agregat d'anglès, va defensar el 1937 les seves dues tesis de doctorat: La geminació consonàntica d'origen expressiu en les llengües germàniques i La fonologia de la paraula en danès. S'inicià en la lingüística amb les obres d'Otto Jespersen i el Cercle de Copenhague i a París fou alumne de Meillet. Entre 1932 i 1938 aprèn la teoria fonològica del Cercle de Praga i manté correspondència especialment amb Trubetzkoy; ensems, assisteix al naixement de la glosemàtica del seu amic Hjelmslev
De 1938 a 1946 va ser cap d'estudis a l'Escola Pràctica d'Alts Estudis. A continuació va dirigir la International Auxiliary Language Association a New York (1946-1948), on va contribuir a l'elaboració de la interlingua. Va ensenyar a la Universitat de Colúmbia, on va ser nomenat director del departament de lingüística (1947-1955) i va arribar a ser director de la revista Word. Allí va assimilar l'escola conductista nord-americana de Leonard Bloomfield.
El 1955 va tornar al seu lloc a l'Escola Pràctica d'Alts Estudis i va ocupar la càtedra de Lingüística general en la Sorbona; en aquells dies va compondre la seva Economia dels canvis fonètics, Berna, 1955, primera i fins al moment única gran obra de fonologia diacrònica. Va ser president de la Societat Europea de Lingüística (1966-1999) i va fundar la Societat de Lingüística Funcional i la revista La Linguistique.
Influït pel Cercle de Praga, va fundar l'aproximació funcionalista a la sintaxi (Langue et Fonction, 1962). És autor d'una vintena d'obres importants en lingüística diacrònica (la ja citada Économie des changements phonétiques, 1955) i en Lingüística general. La seva obra més coneguda, Éléments de linguistique générale (1960) ha estat traduïda a 17 llengües i ha influït a tota una generació de lingüistes francesos, i entre els espanyols es pot citar a Vidal Lamíquiz com a alumne seu. És, igualment, autor de: Syntaxe générale (1985), Fonction et dynamique des langues (1989). Ha deixat una autobiografia intel·lectual: Mémoires d'un linguiste, vivre els langues (1993).
Bibliografia Économie des changements phonétiques, Berna, 1955 La description phonologique avec application au parler francoprovençal d'Hauteville (Savoie), coll. «Publication romanes et françaises», Genève, Librairie Droz, 1956. Éléments de linguistique générale, Paris, Armand Colin, 1960. Langue et fonction, 1962. La linguistique synchronique, Paris, Presses Universitaires de France, 1965. Le français sans fard, coll. «Sup», Paris, PUF, 1969. Évolution des langues et reconstruction, Paris, PUF, 1975. Gramática funcional del francés, 1979 Syntaxe générale, 1985. Des steppes aux océans, Paris, Payot, 1986. Fonction et dynamique des langues, Paris, Armand Colin, 1989. Memoires d'un linguiste, vivre les langues, 1993.
Enllaços externs http://www.interlingua.com/historia/biographias/martinet.htm
Categoria:Bascòlegs Categoria:Lingüistes francesos Categoria:Savoians Categoria:Indoeuropeistes Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Lieja Categoria:Guanyadors del premi Volney Categoria:Alumnes de la Universitat Humboldt de Berlín Categoria:Professors de l'École pratique des hautes études Categoria:Morts als Alts del Sena