Virgínia Occidental (), també anomenat Virgínia de l'Oest, és un dels estats que conformen els Estats Units d'Amèrica.
Virgínia Occidental és un estat sense litoral a les regions del sud i del mig Atlàntic dels Estats Units. Limita amb Pennsilvània i Maryland al nord-est, Virgínia al sud-est, Kentucky al sud-oest i Ohio al nord-oest. Virgínia Occidental és el desè estat més petit per superfície, i el dotzè estat menys poblat, amb una població d'1.769.979 habitants. La capital i la ciutat més poblada és Charleston, amb una població de 46.482 habitants.
Virgínia Occidental va ser admesa a la Unió el 20 de juny de 1863 i va ser un estat fronterer clau durant la Guerra Civil dels Estats Units. Es va separar de Virgínia i va ser un dels dos estats, juntament amb Nevada, admesos a la Unió durant la Guerra Civil. Alguns dels seus residents tenien esclaus, però la majoria eren agricultors propietaris, i els delegats van preveure l'abolició gradual de l'esclavitud a la nova constitució estatal. La legislació estatal va abolir l'esclavitud a l'estat i, alhora, va ratificar la 13a esmena que abolia l'esclavitud a nivell nacional el 3 de febrer de 1865.
El corredor nord de Virgínia Occidental s'estén adjacent a Pennsilvània i Ohio per formar una zona triestatal, amb Wheeling, Weirton i Morgantown just a l'altra banda de la frontera amb l'àrea metropolitana de Pittsburgh. Huntington, al sud-oest, és a prop d'Ohio i Kentucky, mentre que Martinsburg i Harpers Ferry, a la regió del corredor oriental, es consideren part de l'àrea metropolitana de Washington, entre Maryland i Virgínia. Virgínia Occidental sovint s'inclou en diverses regions geogràfiques dels Estats Units, com ara l'Atlàntic Mitjà, l'Upland South i el sud-est dels Estats Units. És l'únic estat completament dins de l'àrea servida per la Comissió Regional dels Apalatxes; la zona es defineix comunament com a "Appalachia".
L'estat és conegut per les seves muntanyes i turons ondulats, les seves indústries mineres i forestals del carbó històricament significatives, i la seva història política i laboral. També és conegut pel seu turisme i una àmplia gamma d'oportunitats recreatives a l'aire lliure, com ara esquí, ràfting, pesca, senderisme, excursions amb motxilla, ciclisme de muntanya, escalada i caça. Des de la Gran Depressió fins a la dècada de 1990, l'estat va votar fortament pel Partit Demòcrata a causa de la seva tradició de política basada en els sindicats. Des de llavors, l'estat s'ha tornat fortament republicà i es considera un estat important pel Partit Republicà a nivell federal. Virgínia Occidental es classifica constantment entre els estats dels Estats Units amb pitjors resultats en termes de salut, esperança de vida, educació i factors econòmics.
Demografia L'any 2003 la població de l'estat era 1.810.354. Segons el cens dels EUA del 2000, a l'estat hi havia censats 10.937 amerindis nord-americans (0,5%). Per tribus, les principals són els cherokees (3.659), blackfoot (410), sioux (217), iroquesos (206), shawnee (149) i apatxe (149).
Històric de població Cens de l'any Població 1790 55.873 1800 78.592 1810 105.469 1820 136.808 1830 176.924 1840 224.537 1850 302.313 1860 376.688 1870 442.014 1880 618.457 1890 762.794 1900 958.800 1910 1.221.119 1920 1.463.701 1930 1.729.205 1940 1.901.974 1950 2.005.552 1960 1.860.421 1970 1.744.237 1980 1.949.644 1990 1.793.477 Cens de l'any 2000 1.808.344
Vegeu també
Bandera de Virgínia Occidental Llista de peixos de Virgínia Occidental Segell de Virgínia Occidental
Referències