Hsenwi (conegut també com a Hsenwi del nord, en birmà Theinni) és un dels 34 estats shan de l'estat Shan de Myanmar. Té una superfície d'11.917 km² i limita al nord amb la Xina (antigament alguns estats Shan sota sobirania de la Xina que foren abolits el 1950). La capital és Hsenwi i la ciutat principal és Lashio. A Muse i a un aeròdrom. A Namkham hi ha un centre mèdic americà on va treballar després de la Segona Guerra Mundial el famós Dr. Seagrave empresonat pels birmans als anys 50 per col·laborar amb la rebel·lió Shan. Està creuat d'est a oest pel riu Nantu. La part nord de l'estat és de població katxin i la resta són shan amb una minoria Palaung.
Història miniatura|Mapa de situació de l'estat shan de Hsenwi del nord L'estat de Hsenwi era un principat força gran al que comprenia l'actual estat, els de Hsenwi del sud, Kehsi Mansam, Mongnawng, Mongshu, Mongkung, Laikha i Kokang. Vers el 1850 aquests estats es van independitzar.
El 1855 el príncep va fer matar als familiars d'un oficial anomenat Sang Hai i aquest es va revoltar. Van seguir uns anys de guerra civil. En 1886 el Sawbwa estava refugiat a la vall de Mong Sit al nord-est de la capital. Khun Sang Tone Hung, un seguidor de Sang Hai i al seu successor al front del rebels, va quedar l'amo de la vall principal i Sang Aw (Pa Ok Chok) un cap local van prendre el poder a l'àrea de Mongyai (Hsenwi del sud). El fill del príncep, Sao Mong, que havia estat fet presoner pels britànics i portat a Mandalay, es va escapar i es va presentar a Hsenwi on amb uns quants seguidors va aconseguir derrotar parcialment a Khun Sang Tone Hung el qual va passar al sud i va ocupar Mong Yai sense perdre tot el nord i es va aliar als britànics, amb l'ajuda dels quals va tornar a Hsenwi i es va proclamar príncep. Sao Mong mentre, també s'havia sotmès als britànics. Després d'una trobada a Mongyai amb els britànics les tres parts en conflicte (Khun Sang Tone Hung, Sao Mong i els britànics) van acordar (1888) dividir l'estat en dos, un al nord i un altre al sud (alguns sub-estats del sud esdevingueren separats). La part sud va correspondre a la dinastia original representada per Sao Mong, i la part nord (amb Kokang) a Khung Sang. Pa Ok Chok va morir el 1889 i la rebel·lio, continuada per la seva família, fou aviat controlada pels britànics. A la mort de Khung Sang el va succeir el seu fill Sao Hom Hpa que el 1947 va reconèixer la separació de Kokang i va morir el 1949. El seu successor va abdicar el 1959 i després fou una de la Repúbliques de la unió d'Estats Shan que constituïren l'Estat Shan, amb vocació d'independència, però part de Myanmar.
Sawpaws de Hsenwi Sao Hswe Cheng (Kon) 1778 - 1800 Sao Hsö Kaw 1800 - 1815 Mogaung Wun (Regent) 1815 - 1819 Sao Naw Möng 1819 - 1821 Hkun Hkam Hkawt 1821 - 1824 Sao Hkam Pak 1824 - 1827 Sao Hkam Nan 1827 - 1831 Sao Hkun Maung Lek 1831 - 1838 Sao Hkam Leng (Hsö Hkan Hpa) 1838 - 1845 Sao Hseng Naw Hpa (primera vegada) 1845 - 1848 Vacant 1848 - 1853 Sao Hseng Naw Hpa (segona vegada) 1853 - 1855 Vacant 1855 - 1858 Sao Hpa Mawng Hpa (primera vegada) 1858 - 1860 Vacant 1860 - 1863 Sao Hpa Mawng Hpa (segona vegada) 1863 - 1864 Shwe Pyi Bo 1864 - 1866 U Ma Nga 1866 - 1867 Sao Hseng Naw Hpa (tercera vegada) 1867 - 1869 Vacant 1869 - 1873 Win Hmu 1873 - 1874 Sao Hseng Naw Hpa (quarta vegada) 1874 - 1875 Natsu Letya 1875 - 1876 Sao Hseng Naw Hpa (cinquena vegada) 1876 - 1879 Hkun Hsang Ton Hong 1879 - Mar 1888
Dinastia de Hsenwi del nord Hkun Hsang Ton Hong 1888-1927 Sao Hom Hpa 1927-1949 Sao Man Hpa 1949-1959
Categoria:Estats Shan